“El suflé no baixa” : Personatges com Eduardo Reyes, president de Súmate, i el cineasta Ventura Pons fan una crida des de l'escenari exterior a no defallir amb el procés i a no donar-se per vençuts tot i les ingerències de l'Estat

L'anella olímpica s'omple de ciutadans durant les hores prèvies a l'acte al Palau Sant Jordi, on tenen lloc diverses actuacions



Un construcció d' un castell o la intervenció del president de Súmate, Eduardo Reyes, van ser alguns dels moments que es van viure des de l'anella olímpica Foto: JUDIT FERNÁNDEZ.



Hi ha un refrany en català que diu que de mica en mica s'omple la pica. Una dita que també es pot aplicar al procés català. Més lent del que voldrien alguns i més tard del que desitjarien d'altres......una de les intervencions més aplaudides a l'escenari exterior va ser la d'Eduardo Reyes, de Súmate. “El suflé no desapareix”, va avisar dirigint-se a aquells que se senten desmotivats i aquells que ja donen el procés català per mort. Aquest era el missatge. També hi va passar el cineasta Ventura Pons, entre d'altres, que va seguir la mateixa línia.... 



El Sant Jordi, ple

‘Ara és l’hora’ proclama al Sant Jordi que la “República Catalana” s’iniciarà als ajuntaments


Carme Forcadell, Muriel Casals i Josep Maria Vila d'Abadal són els impulsors de l'acte al Palau Sant Jordi / MANOLO GARCÍA

Contingut Premium

El sobiranisme civil crida a fer del 24-M el primer plebiscit




L’AMI vol ajuntaments que desacatin l’Estat

Els alcaldes sobiranistes demanen un “paper protagonista” en el procés constituent



 “Només exigim ser qui som”

 A les vuit, el hashtag#Tornemalcarrer24A ja és trending topic a Espanya.


Acabar amb la fam, diuen els experts, és una qüestió de voluntat dels que governen.






http://www.ara.cat/premium/hemeroteca/pdf/1345815409/planeta_1429912801.pdf




OFEGAR-SE DE FAM
Contingut Premium

Ofegar-se de fam

Les grans plantacions de les multinacionals impedeixen que els cultius locals sobrevisquin

Si vols canviar el món, comença per fer-te el llit

Vols saber per què hauries de fer el llit cada matí?
1. Perquè augmenta la teva productivitat i evita que siguis un malgastador
Així ho sosté Charles Duhigg, reporter de ' The New York Times' i autor d'' El poder de l'hàbit', que assegura que fer el llit aporta sensació de benestar i, fins i tot, t'ajuda a no ser malgastador, ja que un hàbit porta a un altre. "Està relacionat amb una productivitat més elevada. No és que dinar en família o tenir el llit ben fet et faci reduir despeses, però d'alguna manera aquests primers canvis poden ser el principi d'una cadena de canvis que generi altres bons hàbits".
2. Perquè és el primer pas per canviar el món
Així ho justificava també en un discurs a la Universitat de Texas William H. McCraven, general de la Marina dels Estats Units: "Si fas el llit cada matí, hauràs complert amb la primera fita del dia. Et donarà una lleu sensació d'orgull i t'animarà a assolir una altra fita, i darrere d'aquesta, una altra. I al final del dia, les fites assolides s'hauran multiplicat".
3. Perquè els petits detalls també són importants
Fer el llit al matí ens recorda que les petites coses importen. "Si no pots fer bé les petites coses, mai seràs capaç de fer correctament les grans. I si les coses no han anat bé durant el dia, quan tornis a casa, un llit fet et donarà ànims per a l'endemà", afegia McCraven en el seu discurs....

Un palau Sant Jordi ple enceta la campanya de les plebiscitàries

Un palau Sant Jordi ple enceta la campanya de les plebiscitàries
Les estelades han lluït durant tot l'acte./Adrià Costa


Unes 16.000 persones han omplert el recinte per reivindicar la independència | La societat civil reclama en un acte municipalista "unitat" per fer possible la República catalana | Darrer acte massiu de Forcadell com a presidenta de l'ANC





Demostració de força de l’ANC
SOCIETAT, Ahir a les 22:50h.
El sobiranisme omple el Palau Sant Jordi







Les extraordinàries imatges captades durant 25 anys pel telescopi Hubble

“Europa vol veure si hi ha un mandat democràtic”

“Les dificultats provenen més de l'ambaixada espanyola que no del govern francès”

“Això només se soluciona votant, a Europa ho entén tothom menys algun govern: l'espanyol”












El periodista Martí Anglada (Girona, 1949), excorresponsal a l'Orient Mitjà, Roma, Londres, Washington, Brussel·les i Berlín, visita avui el programa Via Europa d'El Punt Avui Televisió (22.00). Anglada és el delegat de la Generalitat a París des del setembre passat.
França és el país més hostil al procés sobiranista?
A Europa qualsevol independència o modificació de fronteres es veu i viu de manera problemàtica. A Catalunya també. És una voluntat col·lectiva d'una part de la població molt majoritària en alguns moments, però de problemàtic, ho és. Això no vol dir que no es pugui resoldre. França no es cap excepció. Un estat multinacional com la Gran Bretanya té més capacitat per entendre-ho. O els d'estructura federal, com Alemanya, Àustria o Suïssa. Però a França, amb aquesta estructura centralista, els costa més.
Com són les relacions amb el govern francès?
Correctes, en alguns moments amb dificultats, però que provenen més de l'ambaixada espanyola que no pas del govern francès. Els francesos no vaticinen desgràcies en cas d'independència, diuen que tot el que amenaça la UE i la seva estabilitat els preocupa. Barregen el procés amb els moviments populistes antieuropeus, amb una referència implícita al Front Nacional.
Està fent pedagogia sobre el 27-S?
Uns dels valors de la UE és la democràcia i el seu exercici. Això només se soluciona votant. Si pot ser amb un referèndum, un referèndum. Si no pot ser perquè el govern espanyol no vol, que sigui el més semblant a unes eleccions convertides en referèndum, diguem-ne plebiscitàries. S'ha de votar i aquesta és la pedagogia democràtica que fem. Això a Europa ho entén tothom menys algun govern: l'espanyol. Europa està a l'expectativa de què votarà Catalunya, per si existeix la majoria independentista a les urnes, volen veure si hi ha un mandat democràtic. No utilitzen l'adjectiu plebiscitàries però donen per suposat amb les argumentacions que fan que tindran un caire plebiscitari. Si un és demòcrata, ha d'admetre que pugui guanyar o que pugui perdre, això ho hem d'admetre tots.
Com reaccionarà la UE?
Barroso cantava la música del ministre García-Margallo. Però Juncker ha declarat silenci sobre aquest tema, que vol dir la neutralitat.
Creu que les grans capitals europees s'estan preparant?
Hi ha opinions de tota mena, a Europa. Alguns no toleren intel·lectualment la idea d'un trencament d'un estat europeu i estan en contra, busquen pretextos i diuen que se'ns menjarà el llop. D'altres estan a favor perquè pot tenir punts positius, pot aprofundir la democràcia europea i un país dinàmic al sud d'Europa faria molta falta, com al nord hi ha Dinamarques i Finlàndies. Si els governs fan estudis preparant escenaris és perquè senzillament són previsors.





L'espectacular explosió del volcà Calbuco en 22 segons












El volcà xilè Calbuco va entrar en erupció dimecres després de 43 anys d'inactivitat. La columna de fum i cendres que va generar va obligar les autoritats xilenes a declarar l'alerta roja i sanitària a tota la zona. Les impressionants imatges de l'erupció es poden observar en un vídeo en time-lapse de 22 segons.

Heus ací el vídeo:


No som flascons tancats, i per tant el nostre humor és com un perfum que s’expandeix....encomanem pors, induïm crispació..incidim..Hem de cuidar el que ens entra a dins, perquè tot surt.

“ Viure és fluir i saber viure és saber fluir ”


humor, un fluid vital ?

L’... Molt subtil i volàtil; i sempre canviant. No som flascons tancats, i per tant el nostre humor és com un perfum que s’expandeix.

Una gran responsabilitat.

Sí, perquè al nostre pas encomanem pors, alleugem tensions, induïm crispació... I especialment incidim en els que estan oberts a la nostra influència, els que ens estimen i els més sensibles: els nens.

Caldrà controlar aquests humors...

Ens ensenyen a controlar els esfínters inferiors, però pels esfínters superiors evacuem queixes, eructem prejudicis, vomitem disgustos. Hem de cuidar el que ens entra a dins, perquè tot surt.

De sortir bé ho ha de fer.

L’ànim ens alerta amb avorriment, tristesa, irritació..., perquè dissolguem aquest ressentiment, aclarim una confusió o ventilem un conflicte. Llegir els senyals íntims és la més genuïna de les intel · ligències. I si vomites, avisa.

M’estimaria més no fer-ho.

Prengui’s cada matí una infusió de tendrència, planta de cura exquisida a base de tendresa i amb un empelt de paciència, això l’ajudarà a portar una vida fluideta.

Es tracta d’això ?

Sí, perquè viure és fluir i saber viure és saber fluir. Tots estem permanentment en trànsit, ens agradi o no, i per tant val més no resistir-s’hi i cuidar l’humor amb amor.

Per què ens costa tant, això de fluir ?

Acumulem nusos, dificultats, espessors... i tornar a recuperar la fluïdesa és el repte, la saviesa.

I a vostè, Fidel, què li va passar ?

En aquest moment de la vida sento que m’han portat, portat i portat, tot i que durant molt de temps m’havia pensat que era jo qui decidia. I aquest trànsit de “ jo em munto la vida formidablement ” a “ que bé que s’ho ha muntat, la vida, amb mi ” és un canvi d’enfocament tan decisiu que em va canviar la vida.

Ja ho entenc.

La vida s’encarrega gairebé de tot, la cosa és no entorpir la seva manera d’organitzar-se.

Això vol fe.

La fe també te la regalen. Cal explorar bé on la vida ens deixa els regals.

Fem el que podem.

Sempre, però el poder canvia molt de quan et creus amb poc poder, condemnat, trist, irritable, a quan comproves el poder amb majúscules que viu en tots nosaltres. La llàstima és que alguns se n’assabenten a l’últim minut, ho sé perquè he acompanyat molts moribunds.

Què s’ha de saber ?

La diferència entre ésser i ésser humà. Ésser amb majúscules és el que tot som, i ésser humà és estar ficat en una forma que com a coneixement és limitadet; com a amor és amor propi; com a energia és petitona i dependent.

Estem plens de condicionants.

Però fixi’s que quan dormim profundament deixem anar els condicionants i només som. El descans és la clau d’un immens poder que la nostra cultura no valora.

En prenc nota, però com podem transitar bé per la vida conscient ?

La consciència s’encarrega d’animar-nos a explorar les maneres progressivament àmplies de viure. I si no cedim als seus suggeriments d’explorar, ve el patiment per empènyer.

Si no aprens per discerniment ho fas per patiment ?

Exacte: uns quants clatellots t’obliguen a reflexionar, cosa que diu molt poc de la intel · ligència de l’ésser humà, perquè aprendre sempre a còpia de calbots ...

Sí, sí, és fatal.

I a sobre els encerts que has conreat amb cura no són hereditaris, només andròmines, baluernes, i si hi ha mala sort una hipoteca.

... I algun trauma.

Ens passem l’embolic els uns als altres, però també la urgència d’aclarir i alliberar-se.

Cal tenir criteri.

Saber quines relacions t’obren el cor i quines te’l tanquen, emprendre coses des d’una motivació constructiva i cooperadora en lloc de ressentida o rabiosa. Sé que és molt avorrit parlar de ser il · limitat, sembla metafísic xímplic.

Sí, ho sembla.

De mirar a dins el que estàs buscant fora se’n diu maduresa, encara que avui es promociona més el turisme exterior.

La felicitat és una conquesta ?

En una etapa vital és una conquesta, després és una cosa que s’ha d’acceptar, és a dir: la felicitat et conquereix a tu i et va dient: “ això deixa-ho estar, això deixa-ho anar, d’allà afluixa”. No la conquistes, més aviat floreix com floreixen totes les coses.

Què fem amb la injustícia ?

El que demano ho dono, és l’única manera que tens com a ésser humà de ficar a la xarxa humana el que volem per a tothom.

Regali’m una esperança.

Cada dia s’acaba amb una petita mort, et desendolles i l’endemà pitges el botó de reiniciar. Amb una mica de traça serà un dia diferent de debò; sense, serà reeditar el mateix amb la mateixa rutina, i això sí que és mortal. 



FIDEL  DELGADO 

Psicòleg clínic




 Els humans, i per tant els polítics, quan arriben a la maduresa han de servir, perquè si no serveixes, per a què serveixes ?


Aquesta escola de la vida ens patrocina a tots l’aprenentatge. 


La transcendència creu en mi i en tu





Durant dècades ha acompanyat gent a morir, va exercir de psicòleg a l’hospital universitari La Paz de Madrid, de professor a l’Escola Universitària d’Infermeria i continua formant professorat per a la xarxa pública de salut i fent xerrades als seus col · legues, davant els quals es presenta com a titiripeuta.

Amb un humor exquisit i molta saviesa, va enfilant perles, i et deixa amb un somriure a la cara i material per digerir durant mesos. És un home genial, no us perdeu els seus vídeos (www. fideldelgado.com. es). Ha participat en les jornades Conciencia con Ciencia de Barcelona, que es van succeint per diferents ciutats a Espanya (www. concienciaconciencia.com)

Font:
http://epaper.lavanguardia.com/reader/