Llei del referèndum: legitimitat....... Quan es té la legalitat en contra cal guanyar la batalla de la legitimitat.

Tot apunta que els fets polítics es precipitaran a Catalunya a partir de l’última setmana del mes d’agost. Un moment clau serà la tramitació de la llei del referèndum d’autodeterminació. El seu registre al Parlament suposarà el tret de sortida d’un enfrontament institucional sense precedents. Probablement pagui la pena reflexionar sobre el procediment d’aprovació i sobre el contingut d’aquesta iniciativa parlamentària presentada fa pocs dies pels dos grups que la impulsen, Junts pel Sí i la CUP.
El procediment. Es tracta d’una llei important. Si el procés acaba tenint èxit, serà present als llibres d’història. Naturalment, la proposició serà recorreguda pel govern central davant del Tribunal Constitucional (TC), el qual l’acceptarà immediatament a tràmit, cosa que suposa la seva suspensió automàtica en termes de la legalitat espanyola. Poc després el TC l’anul·larà definitivament. Tot molt previsible. Tanmateix, el Parlament tirarà endavant la llei. També previsible.
A banda de les qüestions de legalitat (espanyola i catalana), sempre resulta important com es fan les coses en termes de legitimitat. I aquí intervé l’anunciada reforma del reglament del Parlament per tal d’escurçar el temps de la tramitació legislativa. A ningú se li escapa que estem en temps polítics poc normals, però això no justifica que les coses es facin de manera poc escrupolosa en termes procedimentals. No calia que el Consell de Garanties Estatutàries expressés les seves prevencions per veure que no resulta convenient que una llei d’aquesta importància s’aprovi sense possibilitat que tots els grups presentin esmenes i les debatin a la cambra que representa tots els catalans. Això no faria cap favor a la legitimitat de la llei, especialment des de la perspectiva internacional. Quan es té la legalitat en contra cal guanyar la batalla de la legitimitat. I procedir en termes liberaldemocràtics acurats és una via per aconseguir-ho. A més, les astúcies tàctiques deixen de ser-ho quan es veuen a venir de lluny.
El contingut. La proposició de llei inclou una exposició de motius, 34 articles, una disposició addicional i dues disposicions finals.
L’exposició de motius crec que és substancialment millorable. Inclou fins a vuit paràgrafs que mostren cert desordre expositiu. El “dret d’autodeterminació dels pobles” es justifica a partir dels textos internacionals de les Nacions Unides -pactes sobre drets civils i polítics; drets econòmics, socials i culturals (tots signats per l’estat espanyol)-. Tanmateix, és conegut que la noció pobles resulta notòriament ambigua. Es pot argumentar que això ha permès implementar diverses polítiques sense canviar les normes. Especialistes en dret internacional han assenyalat fins a tres etapes diferents en la interpretació de l’autodeterminació durant el segle XX -període d’entreguerres; de la Segona Guerra Mundial a l’esfondrament de l’ imperi soviètic, i a partir dels anys noranta-. Efectivament, el dret d’autodeterminació no sempre s’ha limitat a situacions de colonialisme (segona etapa), però d’això no se’n desprèn, com sembla que fa l’exposició de motius, que hi hagi una correlació automàtica entre el dret internacional, una societat democràtica i el dret d’autodeterminació de Catalunya. Les teories democràtiques actuals sobre les secessions legítimes són molt més matisades. En canvi, crec encertat que es faci esment al caràcter històric i nacional del país, a la impossibilitat pràctica de procedir a pactes amb l’Estat i, encara que no es diu així, a la tensió inherent entre legitimitat constitucional i legitimitat democràtica, un tema clàssic de la teoria política contemporània.
L’articulat de la proposició de llei és bastant més solvent. Hi ha molts temes implicats. Alguns es poden millorar també durant la tramitació parlamentària. N’esmento aquí només dos. Tal com diu la proposició de llei, els membres de les meses electorals haurien de ser escollits per sorteig, però crec que també s’hauria de requerir la voluntarietat dels implicats. El fet que hi hagi temporalment dues legalitats vigents incompatibles no és responsabilitat
dels ciutadans. El que diu l’article 3.3 de la proposició no resulta suficient per esvair els dubtes legítims que puguin tenir els ciutadans. El referèndum no ha de resultar incòmode o antipàtic a cap ciutadà del país.
Finalment, l’experiència mostra que la discussió i les decisions d’òrgans com la Sindicatura Electoral de Catalunya milloren en termes de neutralitat i objectivitat quan el nombre de membres és gran, especialment quan són nomenats pels parlamentaris, és a dir, pels partits. Tal vegada set membres serien millor que cinc (art. 19). D’altra banda, no seria convenient que els membres de la Sindicatura fossin percebuts com una corretja de transmissió de la Generalitat (com ho és el TC del govern central de l’Estat). Això posa pressió al govern de Catalunya per fer les coses molt ben fetes. La Sindicatura, per exemple, només hauria de validar un cens que fos correcte en termes tècnics. El nomenament de l’àrbitre resulta un punt encara més important en aquest cas, en què, al contrari del que passa amb la Junta Electoral Central espanyola, no hi ha possibilitat de revisió judicial posterior (en no existir un poder judicial propi de Catalunya).
La legitimitat del referèndum dependrà en bona part, primer, de què es faci i de com es faci; segon, del nivell de participació i, tercer, dels resultats. La conjunció de les accions de la Generalitat amb la mobilització electoral i política de la ciutadania haurà de mostrar fortalesa per combatre les previsibles accions repressives de les institucions de l’Estat.
Ningú controla totes les variables de l’1-O. La legitimitat també s’ha de guanyar, tant a nivell intern com internacional. Després d’aquesta data res serà com abans.

78 Comentaris a : Collboni alerta que Puigdemont ha creat "un Govern d'aiatol·làs" que vol "immolar el país"......El sr Puigdemont segueix el mandat del poble.Us costa d´entendre-ho?

Marcel Noguera
Soci
15/07/2017 15:24
El sr Puigdemont segueix el mandat del poble.Us costa d´entendre-ho? Clar, els vostres votants trien un secretari gral i vosaltres el foteu al barranc.

 Respon vot positiu  41 vot negatiu  4
McQueen
Barcelona
Soci
15/07/2017 13:12
És molt indignant haver de suportar insults gravíssims per fer allò que la gent de forma molt majoritària ha expressat favorablement, més encara quan aquest acte suposa un risc personal amb tot un aparell d' Estat brutalment en contra. Gent valenta trencant-se la cara per tot un poble. Sabem perfectament qui és qui.

 Respon vot positiu  40 vot negatiu  3
Mercè Vilar Monmany
Soci
15/07/2017 15:16
Podem no pensar igual, discrepar en tot, defensar idees antagòniques, però aquest llenguatge, aquestes comparacions, em semblen intolerables....


http://www.ara.cat/politica/Collboni-que-Puigdemont-Govern-daiatolas_0_1832816898.html#a_comments

Reenamora’t! Els cinc manaments per ser una parella feliç

Les vendes de Prozac i les demandes de divorci s’incrementen després de les vacances. Si la convivència de vegades és més feixuga que pujar la compra a un cinquè sense ascensor, passar molts dies seguits amb la parella ens pot fer perdre els nervis o arribar a replantejar-nos la vida. Però com que el got sempre es pot veure mig buit o mig ple, les vacances també poden servir per recuperar la complicitat amb la parella i reactivar la passió. Les estadístiques (força enemigues de l’amor romàntic) afirmen que la passió i l’enamorament d’una parella es desinfla amb la potència d’un suflé després de dos anys de relació. Després de les papallones a la panxa arriben els maldecaps. Mantenir el voltatge eròtic amb la persona de qui ja coneixem totes les intimitats és difícil, però per evitar que quan s’acaba el factor sorpresa desaparegui l’atracció sexual, hi ha remeis. Combatre la rutina, cuidar l’aspecte físic i cultivar l’art de la conversa poden ajudar a fer que la nostra parella deixi de ser com una part del mobiliari que volem renovar.
La terapeuta de parella i sexòloga Elena Crespi ens ha assessorat en l’elaboració d’aquests cinc manaments per ser una parella feliç. “Al juliol venen moltes parelles demanant auxili, alguns demanen ajuda per separar-se i d’altres per passar les vacances junts. El 50% de la gent que ve a la consulta se separa, però del que es tracta és que les parelles que segueixen juntes tinguin una relació satisfactòria, si no, és un malviure!”, explica Crespi. Per a aquesta terapeuta d’Osona, l’estiu és un multiplicador: “Si tot va bé, vivim coses meravelloses, però si la relació no rutlla l’estiu aboca a l’abisme del divorci. Hem d’evitar posar molta pressió en les vacances: si les coses han sigut un desastre durant tot l’any, no podem pretendre que s’arreglin soles durant l’estiu, un error molt comú. Per això és important la prevenció, fer plans, cuidar la nostra parella, dedicar-nos temps per ser nòvios!”

1. Diàleg, diàleg i més diàleg

Parlar, parlar i parlar. Només així podem connectar i estar convençuts que parlem el mateix idioma. La sintonia s’aconsegueix amb diàleg, però cal parlar de debò, des de l’honestedat i amb ganes d’escoltar. No serveix tenir el cap a quarts de quinze, dir “sí, sí” i repetir les mateixes situacions conflictives. Parlar és el millor ciment per construir codis propis. Els mecanismes de cada parella són particulars, i tenir els codis clars fa que la parella es mantingui unida. Millorar la comunicació és la base per salvar una parella en crisi, i durant les vacances podem aprofitar per trencar mutismes i mals entesos.

2. Potenciar l'atractiu

Els anys passen i el cos canvia, però és responsabilitat nostra no acabar semblant germans de Homer Simpson o del prototip caspós de maruja. El factor admiració és un detonant de l’amor i l’erotisme. Així que menys mandra, menys sofà i més cura personal. Depil·lar-se, repassar la barba, hidratar-se la pell i llençar totes les peces de roba que no donaríem ni a una recollida solidària són accions imprescindibles per fer-nos mirar. Però no tot és el físic, tenir cura de l’atractiu personal també consisteix a manifestar la intel·ligència, el carisma, la tendresa… En definitiva, els trets del nostre caràcter que un dia van enamorar la nostra parella. Així doncs, som-hi! A mimar el nostre cos i a lluir el nostre encant personal!

3. Recordar i riure junts

¿Que hem passat un dia de calor amb cues a la carretera per arribar a la caleta somiada, on ens ha costat trobar un forat per plantar la tovallola i a sobre l’aigua estava poblada de meduses? Doncs, un cop a casa, després d’una bona dutxa, obrim una ampolla de vi i recordem la primera cita, els moments del principi, quan vivíem en un núvol meravellós i perfecte. Recordar bons moments és una bona estratègia per despertar la complicitat. El riure i la tendresa afavoreixen la unió. Fer el propòsit de no deprimir-se pels entrebancs del dia a dia és fonamental per mantenir una actitud oberta i optimista. “Soc molt partidària delsremembers ”, sosté Elena Crespi, “funcionen, i ens recorden per què ens vam fer nòvios”.

4. La rutina, la gran enemiga

Bill Murray ratlla la bogeria a Atrapat en el temps, en què es veu obligat a viure una vegada i una altra el mateix dia, però quan aprèn dels seus errors, tot canvia. El que és previsible acaba avorrint. Si es presenta l’ocasió -i no cal tenir un gran pressupost-, el canvi d’escenari espanta la rutina. Les coses quotidianes s’aparquen durant uns dies i així ens obliguem a pensar en coses noves, a canviar detalls. Per entendre’ns: no és el mateix fer l’amor al llit nostre de cada dia que en un hotel on no tenim cap obligació d’intendència ni coneixem wls veïns. Compartir una estona de jacuzzi, una bona passejada o bons àpats genera bons moments, i si aconseguim filar una cadena d’experiències agradables, rebaixarem la tensió i recordarem perquè vam dir “sí, vull”.

5. Tocar, llepar, experimentar

Elena Crespi explica que ha comprovat que moltes parelles ja no es toquen malgrat que els contactes físics més elementals són el trampolí per a una bona nit de sexe. Fomentar el contacte físic, fer l’amor, tocar, llepar i dedicar moments a l’esfera sexual d’una manera tranquil·la, sense anar directes a la penetració, ajuda a revifar l’espurna sexual. ¿Posar un dia fix per fer l’amor és un error? Cal donar llibertat a les pulsions sense pensar si és el moment indicat, però si no sorgeix de manera espontània, Crespi es decanta per fixar una cita a l’agenda. “Ens hem de tornar a tocar per generar la dopamina que ens provoca desig”, explica la terapeuta i sexòloga abans de desitjar-nos bon estiu.

Mantenir parcel·les de privacitat

 Encara que sembli contradictori, les parelles necessiten espais de privacitat. Certa independència afavoreix que els espais comuns s’enforteixin. Permetre que cadascú tingui el seu espai requereix respecte i confiança. Saber donar corda, deixar espai perquè l’altre es desenvolupi i creixi en els aspectes que més li agradin fa més forta la parella. Trobar-se a faltar una mica fa que hi hagi més ganes de retrobar-se, de compartir les noves experiències. I l’estiu també pot ser un bon moment per practicar un esport oblidat o regalar-nos unes classes d’art floral.

Juncker sobre Catalunya: 'Qualsevol estat que respecti els tractats de la UE podrà sol·licitar l’ingrés com a membre de la UE'

Juncker sobre Catalunya: 'Qualsevol estat que respecti els tractats de la UE podrà sol·licitar l’ingrés com a membre de la UE'


El president assegura que, de moment, la Comissió Europea no es pot posicionar sobre el procés independentista català



Les processons del Carme reviuen el llegat mariner del país










El 16 de juliol diverses poblacions costaneres celebren la festa de la Mare de Déu del Carme, la patrona de la gent de mar. Mariners, pescadors i tota mena de navegants li reten culte perquè els protegeixi dels perills més habituals del mar, com ara tempestes i naufragis. El ritual de la festa del Carme és més o menys el mateix en tots els indrets: la confraria de pescadors local treu la imatge de la marededéu en processó i la porta fins al port, on és embarcada. La processó segueix dins el mar, on es forma un estol de vaixells de tota mena que segueixen el pas. Habitualment es navega fins a un punt destacat o significatiu de la costa i en arribar a terra es fa una missa presidida per la marededéu on se li demana protecció.

Les processons de la Mare de Déu del Carme són especialment lluïdes als principals ports pesquers i barris mariners del país com ara Palma, la Barceloneta, el barri del Carme de València, Palamós o el Serrallo. Tot i això la festa es manté ben arrelada en molts altres indrets mariners com ara Benidorm, Torrevella, Capdepera, Santanyí, Pollença, Fonells, Ciutadella, Maó, Cambrils, Llançà, l’Escala, Arenys de Mar…



L’origen de la festivitat del Carme com a patrona dels navegants es troba en la llegenda que explica que la Mare de Déu va salvar un vaixell anglès a la deriva enmig d’una tempesta terrible. Enmig de la desesperació, un dels mariners va sortir a resar, va arrancar-se l’escapulari de l’ordre Carmelita i el va llençar al mar. Això va fer que la tempesta s’aturés immediatament. Sembla que la difusió d’aquesta llegenda va contribuir a consolidar el patronatge de la Mare de Déu del Carme entre els mariners i navegants.

Al segle XVIII l’almirall mallorquí Antoni Barceló Pont de la Terra va promoure aquesta festivitat entre els seus homes i de seguida els mariners la van fer patrona i van passar a anomenar-la ‘Stella Maris’. De mica en mica la devoció s’estengué entre els mariners i lentament anà substituint a sant Elm, que tradicionalment havia estat el patró primigeni dels navegants i mariners catalans. Així la Mare de Déu del Carme es va convertir, juntament amb sant Pere i sant Andreu, una de les patrones de la gent de mar.


http://www.vilaweb.cat/noticies/317426/

‘Si jo fos català, sí que aniria a votar.’ Què votaríeu? —Jo no sóc independentista, però reconec que la via federalitzant que va intentar l’estatut es va demostrar impossible. I reconec que no hi ha voluntat d’un pacte federal per part de la majoria de partits espanyols, En aquest context, no tindria cap més remei que votar que sí.

La gran taca vermella de Júpiter

"Si l'ONU reconeix el caràcter independent d'un estat, la resta d'estats no poden no fer-ho"...

"Ningú té dret a dubtar de l'esperit democràtic del poble de Catalunya"

Antoni Bassas entrevista Jordi Cuixart al plató de l'ARAVideo
ENTREVISTA

Jordi Cuixart: "Aquell que per qüestions personals no pot aportar el 100%, serà legítim que digui que no ho pot assumir"

El president d'Òmnium assegura que hi haurà referèndum l'1 d'octubre i també que hi haurà una participació massiva: "Ningú té dret a dubtar de l'esperit democràtic del poble de Catalunya"
8

“Catalunya té el mateix pes demogràfic, econòmic i territorial en el conjunt d’Espanya que Alemanya en el conjunt de la UE. ... “Interès d’Estat”...


“Catalunya té el mateix pes demogràfic, econòmic i territorial en el conjunt d’Espanya que Alemanya en el conjunt de la UE. Considerant aquesta correlació, la influència de Catalunya a Espanya no hauria de ser equiparable a la d’Alemanya a la UE?
És obvi que no ho és, i són evidents les raons per les quals no ho és. I res no canviarà en un futur: les elits espanyoles continuaran tirant endavant despropòsits de proporcions majúscules amb els diners de tots, mentre ignoren necessitats de primer ordre per al benestar dels ciutadans i per a la prosperitat de Catalunya.
De moment ja s’ha fet públic que estan començant el corredor mediterrani pel túnel de Chamartín, Madrid. I d’aquí a no gaire es farà públic que l’Estat està planificant la terminal marítima més important del sud d’Europa precisament a… Ciudad Real.
L’expressió “interès d’Estat” és una derivació perversa de la “raó d’Estat” de Maquiavel que fa referència al subterfugi que permet a les elits polítiques i econòmiques defensar els seus interessos de classe, encara que sigui a costa de perjudicar els ciutadans i de posar en risc la viabilitat política i econòmica del mateix Estat. Però quins són els límits? Fins on arriba la perversió del sistema?”