Elements per a l'optimisme: tenim un país preparat per a desconnectar i validar la desconnexió amb una victòria clara en un referèndum sobre la independència... El Sí clarament situat per sobre del 55%

Més enllà de l'estimat "Temps de Sedició" m'hi torno al bloc, avui, després d'un llarg període de sequera (ja em disculpareu) per incidir una mica més en les meravelloses dades del darrer CEO, en particular, pel que fa al suport creixent dels catalans a la independència. Guanyem. Hi ha molta feina a fer encara, però guanyem. Nítidament. Totes les operacions, del tercerviisme a l'espanyacanvisme, i tots els altres ismes del dependentisme s'estavellen contra la solidesa de la decisió presa, sobretot del 2010 ençà, per una majoria dels catalans. Mireu que és casualitat, perquè si comptem només a aquells que van voler expressar la seva voluntat sobre la independència a les eleccions plebiscitàries del passat 27-S el Sí va obtenir una nítida victòria amb deu punts d'avantatge sobre el no, 55 a 45%. I ara, la darrera onada del baròmetre del CEO, la segona de 2016, torna a situar els partidaris de la independència clarament per sobre d'aquest percentatge. El 47,7% que manifesta la seva intenció directa de votar sí és netament superior al 42,4% que es decanta pel no i aquests dos valors, traslladats a un resultat final de referèndum ens situarien en un 53 a 47. Pam. Però encara hi ha més.

Si bé és cert que la mostra de la darrera onada recupera un petit biaix favorable a l'independentisme envers les anteriors del període (2014-2016), també ho és que un parell d'elements descriuen bé la solidesa actual de la majoria favorable al naixement de la República Catalana: a) d'una banda, la suma dels qui responen l'enquesta del CEO amb un Sí o un No a la independència totalitza un 90,1% del total dels interpel·lats; atès que en un referèndum real la participació difícilment s'enfilaria per sobre del 80% i que l'independentisme té els electors més mobilitzats, més formats i més participatius en comicis, sembla clar que aquesta reculada de les preferències manifestades en abstracte al vot real aniria en favor de la majoria independentista; i b) lligada a la reflexió anterior, el fet que la pregunta sigui sobre una preferència abstracta, voluntat o desig i no en termes de votació imminent (com es feia abans de 2014 i en les altres preguntes sobre decisió electoral), fa pensar encara que la impossibilitat d'alternativa real reforçaria també el vot independentista.
Elements per a l'optimisme: tenim un país preparat per a desconnectar i validar la desconnexió amb una victòria clara en un referèndum sobre la independència. 


http://in.directe.cat/per-a-bons-patricis/blog/16257/el-si-clarament-situat-per-sobre-del-55



Vivim més temps i això exigeix formació constant, aprendre a aprendre. Crec que hi ha un ordre en l'univers que no entenem...Vinton Cerf...

(Acabo de complir els 73 anys. Vaig néixer a Connecticut i visc a Virgínia. Casat, dos fills. Sóc vicepresident mundial de Google. I sóc un liberal optimista...) 



Vostè era un nen quan es va interessar per la computació.

Tenia 15 anys, els ordinadors eren una habitació sencera, entraves dins de l'ordinador! Però llavors ja vaig tenir clar que l'ordinador fa el que li manes, de manera que no compleix mai les teves expectatives.

Això és intel·ligent... Però ja amb 20 anys va dissenyar un motor que va anar a la Lluna.

Vaig treballar en el software, després a IBM, després vaig fer el doctorat, i, quan era un flamant professor a Stanford, el meu amic Bob Kahan, que treballava al Departament de Defensa, em va venir a buscar per resoldre un problema.

Quin problema?

El problema inter-net, com unificar i connectar les seves xarxes: enllaços de satèl·lits, ràdio enllaços i línies telefòniques, en plena guerra freda i amb l'amenaça de la bomba atòmica.

El 1972 van establir les bases d'aquella xarxa de comunicació per la qual naveguem diàriament centenars de milions de persones.

En el meu grup de treball hi havia gent de tot el món i treballàvem en contacte amb altres grups. Estic orgullós que aquest fos un esforç internacional.

Imaginava el que arribaria a ser?

Els friquis de la tecnologia, aficionats a la ciència-ficció, ja vam crear el 1970 una xarxa per comentar llibres; i una altra xarxa, Yun-yum, per comentar restaurants, i vam inventar un joc a què es connectava gent de tot el planeta, i les universitats van confeccionar les seves xarxes. Però era tot molt minoritari.

Ja vivia vostè en el futur?

Sí, vam anticipar i vam utilitzar moltes de les aplicacions que avui són tan comunes,però cap de nosaltres va imaginar que internet es convertiria en una cosa tan oberta i democràtica.

Quina ha estat la sorpresa?

Que milions de persones a tot el món es llancessin a compartir informació, la qual cosa, des del punt de vista de la ciència, accelera la velocitat dels descobriments.

Diuen que l'arquitecte de Matrix està inspirat en vostè.

Hi ha una gran similitud en el seu posat i maneres, però no em van consultar mai.com ell, jo tinc claríssim que cada dia s'aproximaran més la vida real i la virtual.

Com serà el futur a la xarxa?

En 20 o 50 anys internet serà com l'aire, com l'electricitat: invisible. Cada dispositiu serà part del sistema, totes les coses es comunicaran les unes amb les altres, i no hi haurà teclats, la interacció serà a través de la paraula o el tacte.

...I tindrem la internet de les coses.

...I la intel·ligència artificial, la robòtica domèstica, i la possibilitat que les xarxes aprenguin coses per si mateixes... Tot s'accelerarà. I ens expandirem pel sistema solar.

La seva internet planetària.

Sí, la meva ment està ocupada a connectar la Terra amb l'Estació Espacial Internacional, amb Mart, amb les llunes que poblarem... Em vaig preguntar què podia fer que fos necessari d'aquí vint anys i aquesta és la meva resposta. També treballo en un projecte per dissenyar la nau espacial que ens durà al sistema estel·lar Alfa Centauri en cent anys.

Es pensa congelar?

No, estic content de viure mentre el meu cervell funcioni bé, i després estic disposat a anarme'n sense problemes, tranquil·líssim.

Vostè té un curiós càrrec a Google: cap evangelista d'internet.

El vaig triar jo mateix, imposant-me la missió que internet arribi a tots els racons i persones. En una presentació a Moscou em van confondre amb un predicador de la xarxa.

Què diu el seu evangeli?

Treballo perquè tothom tingui accés a qualsevol dels serveis, sense que un pagament extra li doni a algú un tracte preferencial.

Sense restriccions?

La gent ha de poder explorar noves maneres d'utilitzar aquestes tecnològiques. Si no mantenim la xarxa neutral, suprimim la innovació.

El món orwel·lià, aquell ull Estat que tot ho veu, aconseguirà controlar la xarxa?

Em preocupa la vigilància, i realment amb les noves tecnologies és molt difícil preservar la privacitat. D'altra banda, però, cada vegada és més difícil restringir la lliure circulació d'informació per la xarxa, suprimir les veus de milions de persones. S'hauran de desenvolupar nous codis socials que marquin el que es tà bé i el que està malament.

Està malament que els governs espiïn i censurin els ciutadans.

La tecnologia és nova, però l'abús no ho és. Internet és una estructura i com a tal es pot utilitzar i se'n pot abusar. És un debat llarg.

Agències de seguretat i intel·ligència volen colar-se en la informació encriptada.

Haurien d'assumir que no han de dependre tant d'aquest tipus de vigilància.

S'ha acabat l'anonimat?

Cal  pensar dues vegades quina informació pengem a la xarxa, ser conscients de l'impacte que pot tenir en el nostre futur i sobre altres persones. Però, dit això, la gent té dret a encriptar les seves dades, a protegir la seva confidencialitat.

Què val la pena en la vida?

Portar amb èxit una família. Estic molt més content i orgullós que els meus fills siguin persones bones i felices que no pas del projecte d'internet.
La meva dona i jo celebrem el nostre cinquanta aniversari, una gran conquesta.

Publicat a la contra de la Vanguardia


Vivim més temps i això exigeix formació constant, aprendre a aprendre. Crec que hi ha un ordre en l'univers que no entenem...Vinton Cerf...

(Acabo de complir els 73 anys. Vaig néixer a Connecticut i visc a Virgínia. Casat, dos fills. Sóc vicepresident mundial de Google. I sóc un liberal optimista. Vivim més temps i això exigeix formació constant, aprendre a aprendre. Crec que hi ha un ordre en l'univers que no entenem)

Vostè era un nen quan es va interessar per la computació.

Tenia 15 anys, els ordinadors eren una habitació sencera, entraves dins de l'ordinador! Però llavors ja vaig tenir clar que l'ordinador fa el que li manes, de manera que no compleix mai les teves expectatives.

Això és intel·ligent... Però ja amb 20 anys va dissenyar un motor que va anar a la Lluna.

Vaig treballar en el software, després a IBM, després vaig fer el doctorat, i, quan era un flamant professor a Stanford, el meu amic Bob Kahan, que treballava al Departament de Defensa, em va venir a buscar per resoldre un problema.

Quin problema?

El problema inter-net, com unificar i connectar les seves xarxes: enllaços de satèl·lits, ràdio enllaços i línies telefòniques, en plena guerra freda i amb l'amenaça de la bomba atòmica.

El 1972 van establir les bases d'aquella xarxa de comunicació per la qual naveguem diàriament centenars de milions de persones.

En el meu grup de treball hi havia gent de tot el món i treballàvem en contacte amb altres grups. Estic orgullós que aquest fos un esforç internacional.

Imaginava el que arribaria a ser?

Els friquis de la tecnologia, aficionats a la ciència-ficció, ja vam crear el 1970 una xarxa per comentar llibres; i una altra xarxa, Yun-yum, per comentar restaurants, i vam inventar un joc a què es connectava gent de tot el planeta, i les universitats van confeccionar les seves xarxes. Però era tot molt minoritari.

Ja vivia vostè en el futur?

Sí, vam anticipar i vam utilitzar moltes de les aplicacions que avui són tan comunes,però cap de nosaltres va imaginar que internet es convertiria en una cosa tan oberta i democràtica.

Quina ha estat la sorpresa?

Que milions de persones a tot el món es llancessin a compartir informació, la qual cosa, des del punt de vista de la ciència, accelera la velocitat dels descobriments.

Diuen que l'arquitecte de Matrix està inspirat en vostè.

Hi ha una gran similitud en el seu posat i maneres, però no em van consultar mai.com ell, jo tinc claríssim que cada dia s'aproximaran més la vida real i la virtual.

Com serà el futur a la xarxa?

En 20 o 50 anys internet serà com l'aire, com l'electricitat: invisible. Cada dispositiu serà part del sistema, totes les coses es comunicaran les unes amb les altres, i no hi haurà teclats, la interacció serà a través de la paraula o el tacte.

...I tindrem la internet de les coses.

...I la intel·ligència artificial, la robòtica domèstica, i la possibilitat que les xarxes aprenguin coses per si mateixes... Tot s'accelerarà. I ens expandirem pel sistema solar.

La seva internet planetària.

Sí, la meva ment està ocupada a connectar la Terra amb l'Estació Espacial Internacional, amb Mart, amb les llunes que poblarem... Em vaig preguntar què podia fer que fos necessari d'aquí vint anys i aquesta és la meva resposta. També treballo en un projecte per dissenyar la nau espacial que ens durà al sistema estel·lar Alfa Centauri en cent anys.

Es pensa congelar?

No, estic content de viure mentre el meu cervell funcioni bé, i després estic disposat a anarme'n sense problemes, tranquil·líssim.

Vostè té un curiós càrrec a Google: cap evangelista d'internet.

El vaig triar jo mateix, imposant-me la missió que internet arribi a tots els racons i persones. En una presentació a Moscou em van confondre amb un predicador de la xarxa.

Què diu el seu evangeli?

Treballo perquè tothom tingui accés a qualsevol dels serveis, sense que un pagament extra li doni a algú un tracte preferencial.

Sense restriccions?

La gent ha de poder explorar noves maneres d'utilitzar aquestes tecnològiques. Si no mantenim la xarxa neutral, suprimim la innovació.

El món orwel·lià, aquell ull Estat que tot ho veu, aconseguirà controlar la xarxa?

Em preocupa la vigilància, i realment amb les noves tecnologies és molt difícil preservar la privacitat. D'altra banda, però, cada vegada és més difícil restringir la lliure circulació d'informació per la xarxa, suprimir les veus de milions de persones. S'hauran de desenvolupar nous codis socials que marquin el que es tà bé i el que està malament.

Està malament que els governs espiïn i censurin els ciutadans.

La tecnologia és nova, però l'abús no ho és. Internet és una estructura i com a tal es pot utilitzar i se'n pot abusar. És un debat llarg.

Agències de seguretat i intel·ligència volen colar-se en la informació encriptada.

Haurien d'assumir que no han de dependre tant d'aquest tipus de vigilància.

S'ha acabat l'anonimat?

Cal  pensar dues vegades quina informació pengem a la xarxa, ser conscients de l'impacte que pot tenir en el nostre futur i sobre altres persones. Però, dit això, la gent té dret a encriptar les seves dades, a protegir la seva confidencialitat.

Què val la pena en la vida?

Portar amb èxit una família. Estic molt més content i orgullós que els meus fills siguin persones bones i felices que no pas del projecte d'internet.
La meva dona i jo celebrem el nostre cinquanta aniversari, una gran conquesta.

Publicat a la contra de la Vanguardia

La Fundació La Caixa serà la tercera del món en investigació biomèdica

La Fundació Bancària La Caixa triplicarà les seves inversions en investigació biomèdica, que passaran de 30 milions d’euros el 2015 a 90 milions el 2019. Segons va informar ahir l’entitat, aquest augment es deriva del Pla Estratègic 2016-2019 de la fundació, que defineix la investigació biomèdica com una de les seves prioritats.
La inversió ha de situar la fundació bancària com la tercera del món que més finança la inves­tigació biomèdica, superada únicament per la Fundació Bill i Melinda Gates dels EUA i el Wellcome Trust britànic, va informar ahir una font de La Caixa.
Per decidir les línies d’inversió en aquest àmbit, i determinar de quina manera s’avaluaran els resultats, la fundació ha creat un comitè assessor format per catorze experts que va celebrar ahir la seva primera reunió a la seu de La Caixa a Barcelona.
El Comitè Assessor d’ Experts en Investigació, com s’ anomena oficialment, estarà presidit per Isidre Fainé, que és president de la Fundació Bancària La Caixa.
Tindrà com a director Jaume Giró, que és director general de l’entitat. I com a secretari Jordi Portabella, que dirigeix l’àrea d’ Investigació i Coneixement...

Manifest Blaugrana denuncia Bartomeu i la junta del Barça pel cas Neymar L'associació, que ja va denunciar Sandro Rosell i Javier Faus, obre un procés contra els actuals gestors de l'entitat

La plataforma de socis Manifest Blaugrana ha denunciat, aquest dimarts al matí, la junta directiva presidida per Josep Maria Bartomeu per l'aprovació del pacte amb la Fiscalia, en el marc del cas Neymar, en el qual el Barça accepta la culpabilitat d'un delicte fiscal i un pagament de 5,5 milions d'euros, a la vegada que exonera els presidents Bartomeu i Rosell de qualsevol responsabilitat...

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/07/manifest_blaugrana_denuncia_bartomeu_i_la_junta_del_barca_166969.php

Per què cou el dèficit fiscal? ANDREU MAS-COLELL

En Josep Borrell, a qui conec d’antic i respecto, m’ha atribuït , en una varietat d’escrits i intervencions públiques, l’afirmació que el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat és de l’ordre de 3.000 M€, i això ho contrasta amb els càlculs publicats per la Generalitat, que serien de l’ordre d’11.000 M€ (xifres de l’any 2012, les darreres disponibles).
De les dues metodologies de càlcul que empra la Generalitat, la del flux monetari i la de la càrrega-benefici, en Borrell es limita a la segona. I així ho faré jo. Però vull expressar la meva discrepància amb la idea que aquesta és “la correcta”. En situacions d’atur elevat importa qui rep el benefici però també on es crea el lloc de treball corresponent. I la idea que el Museu del Prado beneficia Catalunya però que el MNAC no beneficia la resta d’Espanya és estranya.
Seria sorprenent que hagués entrat en contradicció amb les xifres de la Generalitat, de les quals he estat responsable un nombre d’anys. Fins ara, però, no he entrat en la polèmica. Per dues raons que segurament tenen la mandra com a punt en comú. D’una banda, sóc de l’opinió que en la relació amb Espanya el problema econòmic fonamental de Catalunya no és el del dèficit fiscal (mesurat com ho fa la Generalitat) sinó el de l’autogovern. De l’altra, en Borrell s’equivoca d’una manera tan palpable que no puc creure que es pugui confondre. Haig de concloure que aquest no és un debat acadèmic seriós, sinó simplement polèmica política. Però tampoc puc dir que aquest terreny no sigui el meu. O sigui que hi haig d’entrar.
Per entendre la naturalesa de l’error d’en Borrell és bo considerar un cas extrem. Imagineu-vos un país format per dues regions, A i B. En un any determinat, la Hisenda de l’estat fa una despesa de valor 50 a cadascuna de les dues regions. La recaptació d’impostos genera uns ingressos per a la Hisenda de 50 a la regió A i de 0 a la regió B. Algú podria dir que no hi ha dèficit a la regió A perquè rep 50 i paga 50. Però no és així: el global de l’estat fa un dèficit de 50, que no s’imputarà exclusivament a la regió B sinó al col·lectiu de les dues regions. El dèficit genera un deute, i seran els ciutadans de les regions els que l’hauran de retornar. Molt probablement, atesa la seva capacitat fiscal, a la regió A li tocarà retornar-ne una fracció significativa. El deute és un passiu per a la regió A tan real com el passiu que representa el pagament d’impostos, de la mateixa manera que si una persona es pren una cervesa al bar això genera una anotació comptable de pagament. Tant li fa si aquest pagament es fa en efectiu o a crèdit (sempre que un no pensi que els deutes no es paguen!).
Imagineu-vos per un moment que en l’exemple anterior la recaptació d’impostos a la regió B fos de 100. Llavors el col·lectiu de les dues regions tindria un superàvit de 50. Oi que no diríem que la regió A està en equilibri? El superàvit global disminuiria el deute acumulat del col·lectiu (o seria un fons de reserva per al futur) i, per tant, la regió A estaria rebent un benefici fiscal igual a la part del deute acumulat de la qual seria responsable si no s’hagués anul·lat amb el superàvit corrent. Amb el signe canviat, el cas de dèficit col·lectiu és el mateix.
Per alguna raó, en Borrell decideix, en canvi, que l’endeutament de l’Estat no genera passius en els ciutadans. Com que en els anys recents el dèficit de l’Estat ha estat molt alt (el 2012 va ser del 7% del PIB, és a dir, de 70.000 milions d’euros; per raons tècniques en el càlcul del dèficit fiscal compta una quantitat inferior) i Catalunya proveeix, aproximadament, el 20% dels ingressos fiscals, l’efecte d’aquesta decisió és dràstic. I així queda explicada la diferència entre els 3.000M€ i els 11.000 M€. La resta són detalls.
Tot això no és una trivialitat. Com que de manera sistemàtica en el temps els impostos generats a Catalunya han estat suficients per a les despeses públiques a Catalunya, es dedueix queCatalunya no s’ha beneficiat dels ingressos generats per l’endeutament de l’Estat. És a dir, paguem per un deute que no hem generat, i que no és petit. I jo preguntaria, lligant-ho amb la meva primera observació, si no seria raonable que això tingués com a contrapartida el nivell alt d’autogovern que sempre hem reclamat. És, crec, el pacte que prevèiem en la transició democràtica: autogovern real a canvi de no fer del dèficit fiscal una qüestió medul·lar. Era de justícia, però malauradament ha estat una esperança frustrada. És el que explica que ara es parli més del dèficit fiscal que fa vint anys. Cou més.

Mapa interactiu de les gasolineres més cares i les més barates

Captura de pantalla 2016-07-24 a les 21.59.22

Omplir el dipòsit pot variar en 15 €: mapa interactiu de les gasolineres més cares i les més barates

Els preus canvien segons el distribuïdor i costa 65 euros a la més cara i menys de 50 a la més barata
3

Puigdemont renuncia a la pujada.....Quatre directius públics s’apugen el sou tot i superar ja el topall legal El Govern aprovarà a la tardor la norma que obligui a adaptar els salaris per sota del d’un conseller

La Tribune francesa preveu un xoc imminent entre Catalunya i Espanya

'Pedalem per la independpencia'...











Recórrer amb bici tot el Principat fent campanya per la independència

És la iniciativa de 'Pedalem per la independpencia' que s’allargarà durant 27 dies...