¿De veritat ha baixat nou punts l’independentisme?.. Què ha canviat? Fonamentalment, la manera de fer l’enquesta....


















En el disseny, execució i anàlisi de les enquestes d’opinió hi intervenen molts factors tècnics que en poden condicionar el resultat. El problema és que, sovint, en el trànsit entre una enquesta i els titulars es tendeix a obviar aquests factors, i per això el que transcendeix no sempre és fidel a la realitat...

http://www.ara.cat/tema_del_dia/veritat-baixat-nou-Punts-lindependentisme_0_1270073008.html

COMENTARIS:

Le Poulet de la Forêt
19/12/2014 19:28
A veure el dia que ens podem deixar d'enquestes i amb unes eleccions podem saber al 100% que volem els catalans :)


David
19/12/2014 18:57
Molt bon anàlisi. Ja era hora que algú el fes.



Observador
Barcelona
19/12/2014 22:06

1) Està clar que no són comparables, doncs canvien moltes coses i la més important l'empresa que fa l'anàlisi tal i com dius, i segurament el tipus de pregunta.

2) No estic d'acord que la segona empresa ho hagi fet millor que la segona. Això depèn de les correccions/estandarditzacions/pesos que després s'apliquin. 

3) El que no tinc tant clar és que una mostra de 1.000 o 2.000 tingui potència suficient per poder extrapolar els resultats.


Com algú ha comentat abans, deixem-nos d'enquestes i anem per feina, votem!


http://www.ara.cat/tema_del_dia/veritat-baixat-nou-Punts-lindependentisme_0_1270073008.html

Festa Mundial a Barcelona...

dia més curtvídeo

Barcelona acull la festa mundial dels films de curta durada

També torna el Drap-Art, la Buff Epic Run proposa una cursa per divertir-se i la dansa emergent se cita a l’In Situ

Orígens i tres receptes del plat ‘oficial’ del dinar de Sant Esteve : Els canelons.

Els canelons: 200 anys enriquint la nostra cuina  Canelons de carn (no els confongueu amb els Rossini) Canelons de formatge Canelons de pinya i tiramisú
Contingut Premium

Els canelons: 200 anys enriquint la nostra cuina

Repassem els orígens i tres receptes del plat ‘oficial’ del dinar de Sant Esteve

“La independència de Catalunya... seria nefasta per a Euskadi”...

Kepa Aulestia: “La independència no seria bona per a Catalunya i seria nefasta per a Euskadi”

El polític i escriptor creu que "la solució per a Catalunya és un pacte fiscal, i comportaria revisar la quota basca” i apunta que "he vist que darrere de certs plantejaments, molt identitaris, no hi ha coses bones, hi ha gèrmens d’intolerància”
Com es veu des del País Basc el que passa a Catalunya?
Amb cautela i distància, i preocupació. És significatiu l’abertzalisme simpàtic amb què tant el PNB com EH Bildu han rebut el moviment sobiranista de Catalunya. Venir i saludar però sense complicar-se la vida, marcant distància. Té una doble explicació. D’una banda, el PNB no voldria animar una via similar a Euskadi per por que li passi el mateix que li passa a CiU electoralment amb ERC, perquè seria una oportunitat important per a EH Bildu. L’altra raó és que EH Bildu s’ha trobat amb molta feina en poc temps. Ha hagut d’assumir responsabilitat institucional sortint de la il·legalitat. I el final d’ETA és un pes mort per a una via independentista, un llast fins i tot per a la mateixa esquerra abertzale. I, a més, pesa la convicció arrelada en la societat basca que amb el sistema de quota i concert estem molt bé.
¿La independència no milloraria els ingressos?
No, gens ni mica. No seria bona per a Catalunya i seria nefasta per a Euskadi, no la podríem sostenir. Avui el sistema de finançament real de l’autonomia basca es basa en una quota, i amb una liquidació en discussió, però la discuteixes tenint tu els diners, no tenint-los Madrid.
Sí, sí, no m’ho recordi.
És la cara oposada a la situació a Catalunya. Això ho percep fins i tot la gent no especialment informada.
Molesta, allà, el procés català?
No hi ha una preocupació de contagi, i això és molt simptomàtic. L’empatia ha sigut molt distant.
Hi ha qui diu que el procés permet oblidar la basquitis catalana.
Als anys 80 molts volíem catalanitzar la política basca, moderar-la, fer-la més pragmàtica... I miràvem amb enveja moltes coses que passaven aquí. Als anys 90 gairebé passava al revés, molts catalans començaven a pensar com Ibarretxe... Mentrestant, la Generalitat es va mantenir molt continguda i CiU més distant que ara el govern basc respecte a aquí. Hi ha hagut una mena de canvi de papers.
¿La desaparició d’ETA ja és irreversible?
Completament. Ni tan sols penso que hi pugui haver el típic ensurt per algun descontrolat. Està amortitzat. No és que ells mateixos s’estiguin autocontrolant, sinó que no hi ha d’on estirar. Em pregunto si realment ETA existeix, des de fa uns quants anys. ¿Existeix o és un símbol o referència que la gent de l’esquerra abertzale manté des de fa molt temps? En aquests moments és una situació completament patètica.
¿El ritme del procés de pau és correcte?
Sí i no. Sóc molt crític amb el pla de pau d’Urkullu. S’haurien de simplificar molt més les coses i fer passos molt concrets i precisos. En inflar el globus de les solucions i establir una gran enginyeria de la pau estàs recreant el conflicte, estàs reinventant la història d’alguna manera. Per exemple, a Euskadi es conviu, i la convivència és una realitat. A Euskadi la gent no viu esperant la pau, estan vivint la pau. Si tu dius que la pau no ha arribat i la convivència tampoc, què s’ha de fer? ¿Donar-nos la mà cada matí? ¿Fins i tot qui manté diferències per la utilització del terror en anys anteriors? Em sembla que aquest és el factor que ara ho pot estar enfosquint tot.
Què falta encara?
Hi ha una ombra que veig difícil de superar: ni ETA ni l’esquerra abertzale es retractaran o faran una autocrítica, i menys encara un reconeixement de culpa del passat. N’hi hauria prou que es quedessin callats. Ja que no es retractaran, que no diguin res. Estic parlant també dels presos. Ho dic per realisme.
Per què m’ha dit que la independència catalana no seria bona?
És que no és possible. No em refereixo a l’argumentari de Rajoy. És una societat molt diversa, i qualsevol procés d’independència obligaria a reduir, a ficar la pluralitat en un embut. Això li restaria riquesa i frescor. Des del punt de vista del desenvolupament de l’economia, dels jocs i estretors amb què haurà de funcionar l’estat del benestar, Espanya no és un llast, com s’ha volgut dir, és una oportunitat. Amb els fluxos financers equilibrats, justos, amb el sistema que s’hagi de revisar, sempre serà molt més positiva i molt més segura Espanya, o, com a mínim, menys arriscada. Els costos de muntar un estat llastarien molts anys l’economia catalana i la capacitat d’atendre els serveis.
La majoria per guanyar la independència sembla que podria existir.
Jo crec que és insuficient. El 9-N va ser una demostració d’empenta impressionant que ningú pot menystenir ni deixar de tenir en compte. Va ser una tercera part del cens virtual. Per molt optimista que un sigui, pot pensar que un 40% de la població vol la independència. Però pensar que aquest 60% pugui ser fàcilment canalitzat cap a aquesta independència sense retorçar i forçar els sentiments seria excessiu. L’estratègia d’Ibarretxe d’una majoria política d’arrossegament, és a dir, una majoria que ho sigui al Parlament, capaç d’arrossegar el 100% de la població, perquè saps que la població no anirà a empadronar-se a Terol... Això em semblaria una aventura enormement arriscada. No crec que això donés lloc a un enfrontament civil o a un conflicte d’identitats cru, però seria enormement empobridor.
Quina solució hi veu?
No crec en la reforma constitucional, en el sentit màgic que se li vol donar. Els problemes no són en la lletra de la Constitució, encara que la Constitució té problemes en la lletra, eh? Penso en una reforma que integri també aquesta tensió. Per exemple, jo crec en un pacte fiscal, amb revisió de quota basca, que inclogués mesures de solidaritat, justícia i lleialtat; obligaria a revisar la quota basca.
Això ho diu a casa seva?
Sí.
I què li diuen?
Què m’han de dir? Som molt conscients que estem en una situació privilegiada. No defensaré que Euskadi perdi el privilegi i l’actual sistema a canvi de res, però sí que ho faria si servís, per exemple, perquè les relacions i els vincles entre Catalunya i la resta de l’Estat s’enfortissin, i també la mateixa situació financera de Catalunya. Sens dubte. Hem de ser molt més francs del que som, la quota no pot ser tabú. No ho pot ser per als bascos, ho hem de dir clarament.
Hi ha molta gent com vostè?
No, però tampoc hi ha raons per demonitzar aquests arguments. Antoni Castells va calcular que els avantatges d’Euskadi, a través de la quota i altres vies, eren relativament idèntics als que anualment perjudicaven en dèficit fiscal i financer Catalunya. Nosaltres tenim un avantatge i no som solidaris amb la resta. En aquest sentit, no som solidaris amb Catalunya. És la veritat.
Expliqui’m la seva evolució. De ser membre d’ETA a ser diputat, Euskadiko Ezkerra, i ara alguns l’acusen directament d’antinacionalista.
No he sigut mai antinacionalista. L’evolució és l’experiència del trànsit del franquisme a la democràcia. Jo crec que allò va marcar una divisió entre els que seguien pensant en vies rupturistes i els que vam començar a pensar en vies reformadores o de moderació. Després et trobes amb l’obstinació de la pluralitat de la mateixa societat. Aleshores, molts dels teus plantejaments sobre simplificació i uniformització unidireccional es van enderrocant. Veus que la pluralitat no és un accident que calgui superar, sinó un factor de riquesa que has d’administrar i que les institucions han d’administrar. Una autonomia pot estar governada per un arc ampli d’opcions. La independència només pot ser governada per l’independentisme.
Per què?
Perquè és absurd pensar que Euskadi o Catalunya desemboquin en un estat propi i aquest estat estigui governat per gent que estigui en contra de l’establiment d’aquest estat. Hi ha sempre una línia de reducció o simplificació del mapa. Ho vas comprenent, i a mi em va marcar molt també la ruptura i la fallida moral en la societat basca per la violència i la persecució.
Per què?
Una sèrie de gent, pel fet de tenir unes opcions polítiques i ideològiques, es van convertir en víctimes davant la indiferència i la distància d’altres opcions. Hi va haver moltes ruptures, i va ser quan vaig començar a veure que al darrere de certs plantejaments, més o menys maximalistes i sobretot molt identitaris, no hi ha coses bones. De vegades hi ha gèrmens d’intolerància. No dic d’intolerància violenta, però sí d’intolerància.
I ara què se sent?
Jo no puc dissimular que sóc basc. No he anat a veure la famosa pel·lícula perquè en tinc 800, de cognoms; no aniré a veure una pel·li de 8 cognoms. Sóc basc i no tindria por de la independència. No marxaria del País Basc. És el meu país i em costa molt sortir d’allà. Però crec que la mateixa societat basca viu tot això de manera molt diferent. Jo tinc quatre filles bascoparlants, però elles saben el que he fet i ho viuen tot d’una manera molt diferent. Política, opinió i periodisme han d’afrontar una realitat en què no tan sols la societat és multidimensional sinó que cada persona és multidimensional.


COMENTARIS:


Odissea
20/12/2014 01:01
Des de quan la llibertat i la independència ens encorseta, sr. Kepa Aulestia? No diguem ximpleries, home!


 Usuari Premium
narnau narnau
20/12/2014 00:55
La no-independència seria la mort de Catalunya.- Aquest senyor no sap que això que diu de que Catalunya podria tenir un concert econòmicés impensable des del punt de vista espanyol???? No sap que no passarà mai??? O és simplement que té por d'allò que els pugui passar als bascos si Catalunya esdevé independent???

Joan Carreras
20/12/2014 00:16
Una persona que fa temps era d'eta i ara diu que la independència de Catalunya seria nefasta no te molta credibilitat

...



'La catalanitat cívica'

El compromís ciutadà a l'exposició 'La catalanitat cívica'

El compromís ciutadà a l'exposició 

El Museu de la Mediterrània acull una exhibició sobre el vessant cívic de la festa catalana

“La veu d’un poble. 100 cançons per explicar Catalunya al món”


















...Cada cançó del centenar que s’ha triat té una descripció dels seus orígens i de la trajectòria que ha seguit al llarg del temps acompanyada d’un fragment de la lletra (quan no són temes instrumentals), una imatge il·lustrativa i un resum de les versions discogràfiques més significatives que ha tingut. Gràcies a això sabem, per exemple, que La mare de Déu té una estreta relació ambXavier Cugat i Frank Sinatra; que Albert Einstein es va emocionar amb Per tu ploro; que de la mà de Charlie Haden el millor disc de jazz de 1983 conté una versió dels Segadors; que després d’escoltar Juny el compositor rus Igor Stravinski es va declarar admirador de Juli Garreta; que L’estaca és la cançó catalana més versionada amb 150 adaptacions a diverses llengües i estils i que Les tres bessones és la més traduïda, amb adaptacions als 35 idiomes de la sèrie televisiva.
“La veu d’un poble. 100 cançons per explicar Catalunya al món” és, per damunt de tot, una eina per consolidar el nostre imaginari col·lectiu. Un imaginari en el qual ens reconeixem, que serveix per explicar-nos al món ...


"Des de la política serem capaços d'estar a l'alçada de les circumstàncies històriques"...

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest vespre en un acte a Palau que cal "fer pedagogia a Europa i al món" sobre Catalunya perquè "som una nació oberta"
i no "una província tancada". 
"Aquest 2014 Catalunya ha fet una aportació al món que és molt transversal, que és donar una lliçó de democràcia, de compromís i de civisme. I això crec que ens ho hem de recordar per guanyar confiança de cara als passos endavant que hem de fer", ha apuntat.
"Estic convençut que sabrem trobar el camí per fer passos endavant", ha refermat el president. "Serem capaços, des de la política, d'estar a l'alçada de les circumstàncies històriques", ha apuntat Mas,que ha demanat "altura de mires" i "sentit de país" en plena negociació sobre les eleccions plebiscitàries amb el president d'ERC, Oriol Junqueras.
Abans del líder de CiU, el torn ha estat per a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, que ha assenyalat que "s'està tirant endavant el dret a decidir de forma modèlica i cívica". 
"Som el país de els Corts Catalanes que es van reunir 74 vegades les seves regles de convivència. Venim d'una tradició jurídica molt antiga que ens posa el llistó molt alt", ha apuntat De Gispert.
Els dos han participat, juntament amb representants polítics i de la societat civil, en l'acte de presentació del llibre Aportacions catalanes universals celebrat al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. L'edició del text ha anat a càrrec de la Fundació Occitano Catalana.

"PP i PSOE es barallen en tot, però en qüestió nacional van a l’una"...

El periodista Jordi Barbeta ha lamentat avui que el 9-N va ser “un fenomen democràtic impressionant, que ara estan fent oblidar les misèries tàctiques partidistes”, en referència a les disputes i faltes d’acord entre els partits sobiranistes. Durant la tertúlia del programa ‘El Món a Rac1’, Barbeta ha explicat que “quan un país té un plantejament nacional que és la seva existència com a poble i nació, normalment tots els altres temes són secundaris”, i ha posat com a exemple Espanya: “El PP i el PSOE es poden barallar en tot, però en qüestió nacional van a l’una, sense discussió”....

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/12/barbeta_pp_i_psoe_es_barallen_en_tot_pero_en_questio_nacional_van_a_l_una_105279.php

M'agrada el Nadal

M’agrada el Nadal, faig petons i regals 
els carrers i els balcons, plens de llums i colors.... 

M’agrada el Nadal, un pessebre com cal 
pastorets i torrons i cançons vora el foc.... 

...Quan miro la nit veig el vidre entelat, 
escric amb el dit Bon Nadal i un desig..... 

Vull un tall de torró pel pastor Rovelló i carbó dins d’un sac, pel dimoni escuat. 

Vull un somni de neu per baixar amb un trineu 
poder veure el rei blanc, fent de mag un instant. 

Vull pujar dalt del cel per fer surf amb l’estel 
fins l’estrella d’Orient que s’apaga i s’encén. 

Vull que em donis cançons i un sac ple de petons 
i un dibuix d’aquest món sense mals ni canons. 

M’agrada el Nadal, faig petons i regals 
els carrers i els balcons, plens de llums i colors. 

...M’agrada el Nadal, ...un pessebre com cal 
pastorets i torrons i cançons vora el foc. 




https://www.youtube.com/watch?v=9eHgC_YFyWg

COMENTARIS A : L'entorn de Garamendi acusa Joan Rosell de fer un "holocaust" per "catalanitzar" la CEOE..Equivocada i miserable acusació, per part de "l'entorn" del senyor Garamendi, utilitzant la acepció holocausto....

Guerra bruta a la CEOE. Detractors de l'actual president de la CEOE, Joan Rosell, que aquest dimecres ha estat reelegit al càrrec, han enviat un informe anònim durant la campanya titulat "Joan Rosell i el desastre de la CEOE", en què denuncien una suposada "catalanització" de la patronal els últims anys.....

COMENTARIS :


CAT 2014
17/12/2014 15:40

Ja ho veus, Rosell: pels espanyols, tu sempre seras "un catalán", per molt que els hi facis la pilota posant-te contra l'independentisme.

Ells saben que, en cas de separació, a l'hora de la veritat tu i la teva família estareu al pais que pujarà, mentrs que ells i les seves famílies estaran al pais que s'enfonsarà.

Per a ells, sempre seràs "un catalán".



pobrecatalanet
Barcelona
17/12/2014 16:16
Roma no paga traïdors. Per molt botifler que sigui, a Madrid un català sempre és sospitós. Conec un empresari altament espanyolista que es movia en cercles del PP i a l'anar a Madrid a reclamar els favors prestats es va trobar que ell sols era un altre "catalán de mierda".



jmc
Castelló d'Empúries
17/12/2014 16:31
Com sempre, a Espanya ser català resta. Encara que siguis un botifler, sempre ets sospitós d'alguna cosa.



JAR
Esplugues de Llobregat
17/12/2014 16:51

Equivocada i miserable acusació, per part de "l'entorn" del senyor Garamendi, utilitzant la acepció holocausto.

L'Holocaust fou el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus i altres pobles entre els anys 1933 i 1945.

Si "l'entorn" del senyor Garamendi desitja establir paralelísmes amb genocidis, hi ha exemples autèntics i recents, com l'invasió del Iraq.



....


http://www.ara.cat/economia/CEOE-Rosell-patronal-catalanitzacio-Garamendi-guerra_bruta_0_1268273325.html