Juristes denuncien que l'empresonament del Govern i els «Jordis» és «un cop a l'estat de dret»

Per què la República Catalana no és (encara) un Estat?

La República Catalana, proclamada pel Parlament de Catalunya el 27 d’octubre d’enguany, no està tenint el funcionament del que hauria de ser el d’un Estat normal i corrent. De fet, és raonable arribar a pensar que des de la declaració d’independència no hi ha hagut cap institució amb poder polític que hagi fet cap gest per consolidar la República. És realment així? Què li falta a la República Catalana per poder dir-se Estat?

Tots els conceptes que són objecte d’estudi de la Ciència Política són polisèmics i es poden interpretar des d’òptiques diferents. L’Estat no és cap excepció en aquest aspecte. La seva naturalesa ha estat estudiada i interpretada per una infinitat de pensadors i des de l’Edat Antiga ha sotmès al seu poder els seus ciutadans ja sigui en forma de Ciutat-Estat, d’Imperi o d’EstatNació.

El concepte d’Estat és variable segons l’espai i el temps en que l’observem. Tot i això, hi ha dues visions generals que ens permeten conceptualitzar-lo de forma senzilla. Des d’una perspectiva àmplia, l’Estat és entès com a qualsevol comunitat política dotada de govern i d’instruments coercitius; en canvi, des d’una visió més estreta es contempla l’Estat com un ens amb fronteres, població i institucions estables.

La República no té, ara per ara, ni control sobre unes fronteres delimitades ni sobre una població estable. Com a resultat de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola s’ha quedat sense institucions sòlides i govern, perdent també el control sobre els Mossos d’Esquadra, que tenen l’ús de l’anomenada violència legítima.

Els instruments coercitius són un element considerat clau per molts politòlegs a l’hora de definir les característiques de l’Estat. Al llibre Leviatan, Thomas Hobbes definia l’Estat com a la institució els actes de la qual són assumits per tots com a propis, de manera que es pugui utilitzar la força i els mitjans de la comunitat per assegurar la pau i la defensa comuna. Un dels autors que dóna més importància a l’ús de la força es potser Max Weber a l’obra La política com a professió afirmant que l’Estat és l’organització de base territorial que reclama per sí mateixa (i amb èxit) el monopoli de la violència legítima sobre aquell territori. La legitimitat per utilitzar la violència és un dels trets fonamentals de l’Estat, però no és pas l’únic. Un Estat ha de ser sobirà, entenent que ha de tenir l’autoritat última i inapel·lable sobre el seu propi territori.

Una de les seves funcions és precisament garantir aquesta sobirania davant de possibles agressions externes. La República Catalana no és sobirana, ja que no té cap autoritat efectiva sobre el seu territori ni sobre la totalitat dels seus ciutadans, factor imprescindible per poder-la considerar un Estat.

És d’importància vital que un Estat tingui un govern amb voluntat de governar i que, de millor o pitjor manera, governi. El poder executiu no és l’essència de l’Estat, però no existeix un Estat sense un govern que el dirigeixi. A hores d’ara no queda clar qui governa a Catalunya. És una delegació del govern de Madrid enviada expressament a Catalunya? Ho fa directament el president Rajoy i el seu consell executiu des de la Moncloa? I quin paper juga el govern que s’autoanomena legítim, que és el que va guanyar les eleccions autonòmiques del 2015 i va signar el decret de convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre? Aquesta situació confusa es resoldrà, probablement, amb les eleccions del 21 de desembre, on es designarà un parlament que haurà d’investir un president amb l’encàrrec de formar govern.

Un altre tret fonamental de l’Estat és l’aparell administratiu burocràtic. No és una estructura amb la funció de governar, sinó amb la d’executar les decisions del governants. El funcionariat que desenvolupa aquesta activitat sí que existeix a Catalunya, però la seva funció segueix estant al servei de l’Estat Espanyol i no pas de la República Catalana.

A més, tot Estat necessita un marc legal sobre el qual es reguli tota activitat duta a terme dins les seves fronteres. Aquest marc legal té una pedra angular, una mare de totes les lleis: la Constitució. El marc legal preveu mecanismes per la seva pròpia modificació, que augmenten en exigència a la vegada que augmenta la profunditat de la modificació proposada. Des de la proclamació de la República del 27 d’octubre no s’ha aprovat cap llei al Parlament de Catalunya –donada la seva dissolució per l’aplicació de l’article 155- ni el govern republicà a l’exili ha aprovat cap decret llei. La República segueix sense tenir una Constitució, de fet no s’ha engegat el procés constituent que hauria de culminar amb una nova carta magna, per tant està mancada de marc legal propi.
 
Els Estats són creadors d’identitat, que se sol expressar a través del llenguatge de les nacions i els nacionalisme, encara que no sempre. De manera inconscient –o no- es creen fonts d’identitat com són les seleccions esportives, les llengües oficials, els himnes o les banderes. Potser aquest és l’únic tret fonamental dels Estats que la República té guanyat, ja que si una cosa és forta en el sí del moviment independentista català és la capacitat de crear simbologia.

Sintetitzant aquesta exposició, mitjançant l’ús de la violència legítima, un Estat ha de ser capaç de ser reconegut dins les seves pròpies fronteres. Amb aquest control ha de garantir que les seves accions siguin obeïdes i a la vegada internalitzar una identitat col·lectiva tant com a mecanisme de control com per facilitar la comunicació de les persones entre sí. Per acabar, un Estat no és Estat pel simple fet de dir que ho és, sinó que necessita una relació amb la resta d’Estats i ser reconegut com a tal per part d’aquests.

Així doncs, hem de dir sense por a equivocar-nos que la República no és (encara) un Estat, però hem d’entendre que tampoc ha fet cap pas endavant –tret de la proclamació- per constituirse com a tal. Amb mig govern a la presó i l’altre meitat a l’exili no es pot dur a terme acció política.

Com que mai oblidarem que la Segona República Espanyola es va proclamar gràcies als resultats d’unes eleccions municipals, tant els partidaris del la República com els seus opositors han de votar massivament el dia 21 de desembre per convertir aquestes eleccions autonòmiques en el referèndum que l’Estat espanyol mai ha volgut acceptar.





Puigdemont renuncia al sou d’ex-president en no acceptar la destitució
















Carles Puigdemont ha renunciat al sou que correspon als ex-presidents de la Generalitat, en no acceptar la seva destitució, acordada pel Govern de Mariano Rajoy.

Puigdemont, que en la passada legislatura va renunciar a la seva retribució com a diputat al Parlament, sí que preveu donar-se d’alta per cobrar el sou de parlamentari que li correspon durant els mesos que transcorrin fins que arrenqui la nova legislatura, segons ha avançat El Nacional i han confirmat a Efe fonts de la candidatura electoral que encapçala, Junts per Catalunya.

A Twitter, Puigdemont ha compartit la notícia de la seva renúncia al sou d’ex-president de la Generalitat i ha llançat un missatge al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, per haver-li demanat que informés abans de 10 dies hàbils, a partir del 16 de novembre, sobre si pensava acollir-se al salari previst per la llei. “L’Estat continua sent una màquina d’humiliar institucions i ciutadans. Montoro hauria de dedicar el seu temps a recuperar els diners perdonats del rescat bancari”, ha afirmat.

Puigdemont, que segueix considerant que presideix el “Govern legítim” de Catalunya, entén que l’acceptació de la retribució com a ex-president de la Generalitat seria una forma d’acatar l’aplicació de l’article 155 de la constitució.

D’altra banda, el President de la Generalitat no podrà votar des de Bèlgica en els comicis del pròxim 21 de desembre en no haver formalitzat en el termini establert la seva inscripció en el “cens d’electors espanyols temporalment a l’estranger”.

http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1288545-puigdemont-renuncia-al-sou-d-ex-president-en-no-acceptar-la-destitucio.html

«La UE havia basat la seua projecció internacional en el fet de ser l'espai més avançat de democràcia i pau al món i en la promoció d'aquests valors. Però això que ha passat a Catalunya i la benedicció oficial europea simplement els fa miques el discurs»

El llenguatge de la unitat és molt important, perquè Madrid sap actuar unitàriament per defensar els seus interessos, i el 155 n’és la mostra més genuïna....


“Cal que ens carreguem de mala llet política”

 - BARCELONA
Ferran Mascarell és una de les víctimes de l’aplicació de l’article 155. Ara intentarà combatre’l des de les files de la candidatura de Junts per Catalunya.
El 26 d’octubre vostè havia d’anar al Senat per exposar la posició del govern sobre l’article 155 i no el van deixar intervenir. Què hi havia de dir?
Jo hi anava a anunciar una cosa que em sembla que s’ha materialitzat, i és que el 155 que s’aplica és il·legal, inconstitucional. Molts pensem que s’ha fet un cop d’estat des de les institucions de l’Estat contra el mateix estat de les autonomies. També volia explicar que havíem arribat a aquest punt per la negativa de l’Estat a admetre procediments democràtics per resoldre les diferències polítiques, i de fet aquest és el problema de fons: que l’Estat és autoritari. I hi anava a explicar que, darrere d’això, l’anhel que hi havia per part dels catalans no era una abstracció anomenada “separar-se d’Espanya”, sinó una voluntat de crear un país més just socialment, més sòlid democràticament i amb més capacitat de progrés. I per això no només hi havia un cop d’estat, sinó un cop contra el sentit mateix de la democràcia.
El delegat a Madrid és una de les víctimes del 155...
El meu és un cas clar d’expulsió per censura política. Dos dies després, hi va haver un acte de reconeixement i el que es va posar en relleu és que en aquella delegació s’havia dialogat sempre, fins al punt que una de les coses que més satisfacció m’han donat és que la delegació és un dels llocs on més a fons es discuteixen els problemes d’Espanya. Doncs, paradoxalment, com més fomentes el diàleg, la resposta és expulsar-te.
S’ha respost a l’oferta de diàleg amb l’‘A por ellos’. Com s’ha viscut des de Madrid?
Jo m’he passat dos anys dialogant. He vist periodistes, polítics, empresaris, molt personal diplomàtic, acadèmics... Allà el que vaig veure és un gran canvi. Al principi, tot l’argument era que hi havia tres polítics catalans que havien embogit i que havien fet embogir la societat catalana, i tu els deies que no, que hi ha una societat mobilitzada amb desig de justícia, democràcia i progrés que considera que l’Estat espanyol la perjudica. I jo ho crec: penso que l’Estat espanyol és un mal estat. Ara, a aquests tres elements, hi han afegit TV3, els mitjans de comunicació i l’escola. Aquest és el seu paquet ideològic. És l’A por ellos que té la unitat d’Espanya com a símbol suprem i, en el fons, això no és sinó el vestit ideològic d’una qüestió que és la clau de tot això: que hi ha una minoria, minoritària i molt poderosa, que s’ha apoderat de l’Estat i les seves institucions.
Qui integra aquesta minoria?
És una minoria amb una renda per càpita molt alta que es nodreix, entre altres coses, de les rendes que venen de Catalunya i que no vol que disminueixin. La integren la direcció dels partits polítics (del PP, del PSOE i de Ciutadans), una part substancial dels alts funcionaris de l’Estat, una part dels funcionaris intermedis, una part de la gent de l’Íbex, els principals dirigents dels mitjans de comunicació de Madrid i el nucli dur de l’empresariat vinculat a les privatitzacions històriques, així com molts franquistes o famílies franquistes que encara són per allà. Aquest és el problema d’Espanya, aquesta minoria que s’ha apoderat de l’Estat. I, quan tu els expliques que el problema d’Espanya és el seu estat, no els caus bé. Aquesta gent, al costat del debat sobre la unitat, hi ha posat l’enfortiment i l’exacerbació del nacionalisme espanyol. A Madrid hi ha més banderes espanyoles penjades a les finestres que no pas banderes catalanes a tot Catalunya.
Però quan els dius que són nacionalistes espanyols, aleshores s’ofenen.
El nacionalisme radical i dur és l’espanyol, perquè el nacionalisme neix essencialment dels estats, no neix de les societats, i l’estat català no existeix. Joan Fuster ja ho va descriure molt bé: el catalanisme és aquella ideologia que ha inventat la societat catalana per tal de fer front al nacionalisme espanyol.
És una actitud de resistència?
Efectivament. El nacionalisme català és de supervivència. És la resposta a un nacionalisme profundament agressiu, que és el que utilitza aquesta elit per mantenir-se en el poder, amb Catalunya com a boc expiatori. Això ho he repetit centenars de vegades a Madrid. Potser per això em foten fora.
Al final no hi ha llista única...
Jo n’era partidari i vaig signar el manifest a favor de la candidatura unitària, perquè penso que l’Estat és i serà molt dur aquests anys i l’únic llenguatge que entén és el de la unitat política, el de la mobilització, el de la majoria social i el de la internacionalització del procés. El llenguatge de la unitat és molt important, perquè Madrid sap actuar unitàriament per defensar els seus interessos, i el 155 n’és la mostra més genuïna. El tema de la majoria és molt important, i aquí és on jo crec que hem fallat una mica, ja que no hem entès que s’havia d’eixamplar, eixamplar i eixamplar.
S’han pujat molts esglaons. A l’últim replà, però, no s’hi ha arribat. Què ha fallat?
Tenim al davant un estat autoritari. Davant l’Estat, nosaltres som una mica ingenus. Crèiem que, amb la raó, la mobilització i una mínima unitat, l’Estat acceptaria unes regles del joc de la bona fe, de la bona pràctica política. I l’Estat no admet la democràcia com a regles del joc. Aquesta ingenuïtat nostra ens ha portat a no valorar amb prou força les respostes que podia donar l’Estat.
Cal carregar-se de mala llet?
Sí. De mala llet política, sí. Perquè hem de saber que al davant tenim uns autoritaris que no volen perdre les rendes que tenen, ni el poder. Davant d’això, no s’hi val a badar, perquè nosaltres anem de bona fe i la política espanyola va a defensar allò que té al preu que sigui.

Les paraules de Puigdemont als diputats de JxSí: «Jo no seré el president que porti morts al carrer»











Diverses fonts recorden que el president va justificar en una reunió a l'Auditori del Palau de la Generalitat que convocaria eleccions perquè tenia certeses que l'Estat provocaria violència | Segons va explicar, l'objectiu seria provocar incidents dels que culparia la CUP i Arran i, a partir d'això, intervenir amb l'exèrcit, si calia...



L’estratègia unilateral, un èxit inqüestionable. La repressió condemnada al fracàs

El sindicat Unió de Pagesos de Catalunya promou una campanya de denúncies per posar de manifest que l’Estat espanyol vulnera els Tractats de la Unió Europea i la Carta dels Drets Fonamentals ....


Posa a disposició de totes les persones i entitats que desitgin afegir-se a la denúncia el seu model i les instruccions a seguir a través de la seva pàgina 
http://www.uniopagesos.cat/


Unió de Pagesos denuncia el Senat i el Govern espanyol davant la Comissió Europea per infringir la legislació europea amb les mesures aprovades de l’article 155 de la Constitució

DESCARREGUEU-VOS EL MODEL I LES INSTRUCCIONS PER FER LA DENÚNCIA



Unió de Pagesos

Ha denunciat el Senat i el Govern d’Espanya per infringir el Tractat de la Unió Europea, la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i el protocol addicional al Conveni Europeu per a la protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals. 

El sindicat denuncia que els acords del Senat sobre les mesures de l’article 155 de la Constitució Espanyola i els reials decrets que l’apliquen han suspès de facto l’autonomia i vulneren el dret fonamental de la ciutadania de Catalunya a participar en els afers públics.
 També, el fet de dissoldre el Parlament trenca il·legítimament el mandat representatiu que uneix la voluntat dels ciutadans envers el parlamentaris escollits legalment en les darreres eleccions.
L’escrit de denúncia remarca que l’Estat espanyol ha comès una clara discriminació a una minoria nacional en situar el poble de Catalunya en desigualtat amb la resta de ciutadans de l’Estat espanyol. 
Els acords del Senat i els reials decrets denunciats són considerats un abús de dret ja que anul·len l’autonomia i els legítims representants escollits democràticament i substituir-los per una direcció política i jurídica del poble espanyol en conjunt, a través del Govern de l’Estat i les autoritats designades per aquest.

Aquesta substitució, considerada contrària a dret, a més, comporta que el desenvolupament, l’aplicació, el seguiment, el control i la sanció del conjunt de la legislació de la Unió Europea que corresponen a les competències de la Generalitat  i depenguin dels actes i normes d’aquestes autoritats queden afectats per un vici generalitzat de nul·litat de ple dret, cosa que causa inseguretat jurídica a la ciutadania i empreses interessats i afectats per aquesta legislació europea en el territori de Catalunya.
També, el dret de la UE i els drets fonamentals s’han vist afectats, segons Unió de Pagesos, perquè l’aplicació de l’article 155 deixa el poble de Catalunya sense tutela judicial efectiva davant els conflictes de competència amb l’Estat espanyol.
Unió de Pagesos posa a disposició de totes les persones i entitats que desitgin afegir-se a la denúncia el seu model i instruccions a seguir a través de la pàgina web del sindicat i també posa a disposició de les persones interessades totes les seves oficines perquè puguin fer efectiva la presentació de la denúncia.





La fira més antiga de Catalunya ... 624a edició de la Fira de Torroella de Montgrí...



















  
La fira continua mantenint l'esperit de sempre amb un model més que consolidat i que s'organitza any rere any des de l'any 1393, any en què quedà constituïda com a tal per privilegi reial, pel que aquest 2017 se celebrarà la 624a edició, amb una seixantena d'activitats pensada per a tots els gustos... 













Robert Muggah: «Les mobilitzacions per la independència no perjudicaran la imatge de Barcelona»