La nova enquesta del CEO no pot amagar que l’independentisme és per molt l’opció majoritària

ceo2
El darrer Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, presentat aquest divendres, feta entre el 2 i el 24 de juny a dos-mil enquestats presencials  mostra que un 37,6% volen que Catalunya esdevingui un estat independent, mentre que els que voldrien una comunitat autònoma com en l’actualitat són un 29,3,  i un 24% es mostra partidari d’una …




Altres notícies:






ENQUESTA DEL CEO

El no a la independència augmenta i se situa set punts per sobre del sí, segons l'últim sondeig del CEO

En resposta binària l'unionisme se segueix reforçant: 50% contra 42,9%. Quan es demana què ha de ser Catalunya, la via independentista és majoritària, però guanya pes la via autonòmica en detriment de la tercera via

Sáenz de Santamaría, sobre el CEO: "Els catalans valoren la unitat i la solvència d'una nació com Espanya"

El govern espanyol celebra que caigui el suport a la independència. "Les propostes disgregadores al final acaben generant més divisió", diu la vicepresidenta de l'executiu central

Barcelona, molt lluny de Madrid en infraestructures:Madrid acumula un 53% més d’infraestructures públiques que Barcelona en els últims 20 anys


UNA DISTÀNCIA INSALVABLE L’estudi de la Cambra de Comerç mostra que la diferència d’inversió en infraestructures públiques entre Madrid i Barcelona s’ha mantingut estable al llarg del període transcorregut entre el 1991 i el 2011. / MANOLO GARCÍA

L’escassa inversió pública de l’Estat a Catalunya és un tema recurrent, que va donar lloc a la impagada disposició addicional tercera de l’Estatut. I habitualment es parla de les inversions anuals, però no de l’estoc acumulat. La Cambra de Comerç de Barcelona ha fet l’exercici per primer cop de calcular la diferència acumulada en dues dècades. El resultat és clar: la Comunitat de Madrid ha rebut 14.000 milions més en el conjunt d’infraestructures públiques que la província de Barcelona, un àmbit geogràfic comparable.
L’estudi, que ha fet l’economista Carme Poveda, analitza diferents paràmetres de les economies de Madrid i de Barcelona i la relació amb l’economia de l’Estat. L’anàlisi abasta el període que va del 1991 al 2011. Segons l’estudi de la Cambra, quan es miren les infraestructures públiques, és a dir, la suma de tot el que han invertit totes les administracions en cada lloc, s’arriba a la conclusió que la dotació de Barcelona és “escassa”. Per fer-se’n la idea, cal pensar que el pes de les infraestructures públiques de la demarcació de Barcelona respecte al total de l’Estat superava el 8% l’any 2011, gràcies sobretot a les inversions fetes a l’aeroport del Prat i a la xarxa d’alta velocitat, mentre que el pes de Madrid fregava el 13%. La diferència [vegeu gràfic] s’ha mantingut en els últims 20 anys, excepte en un petit període a la meitat de la primera dècada del segle XXI.
Tot i això, la demarcació de Barcelona ha multiplicat per 4,6 l’estoc d’infraestructures públiques en aquest temps, mentre que a la Comunitat de Madrid es va multiplicar per 4,1. El 1991 la demarcació de Barcelona tenia un estoc d’infraestructures públiques de 5.624 milions d’euros, mentre que Madrid el tenia de 9.637 milions. Dues dècades després, el 2011, a Barcelona l’estoc pujava a 26.167 milions, mentre que a Madrid superava els 40.000 milions d’euros.
Infraestructures privades
Per tant, el gap s’ha reduït molt poc en 20 anys. Però les infraestructures públiques no són les úniques que ajuden al desenvolupament econòmic. Hi ha altres aspectes, com les privades, que a Barcelona sempre havien tingut més pes que a Madrid. Entre altres coses perquè s’hi compten les autopistes de peatge o les concessions portuàries. Però, amb el canvi de mil·lenni, la relació es va invertir. Així, l’any 1991 la demarcació de Barcelona tenia gairebé el 14% de totes les infraestructures privades de l’Estat, mentre que la Comunitat de Madrid superava en molt poc el 12%. 20 anys després, el 2011, Barcelona se situava sobre el 14,5% de totes les infraestructures privades de l’Estat, mentre que Madrid ja s’aproximava al 17%.
L’autora de l’estudi, Carme Poveda, destaca que les dades mostren “la infradotació d’infraestructures que té Barcelona en relació a la seva aportació al PIB estatal”. En efecte, el 2011 Barcelona va aportar el 74% de la riquesa de Madrid, un percentatge molt superior al 53% de les infraestructures públiques de la capital espanyola que va rebre.
Però Poveda es nega a fer una lectura pessimista. Afirma que, malgrat la important diferència amb Madrid, les dades mostren que a Barcelona “al llarg de molts anys s’ha invertit molt”. I afirma que, malgrat la caiguda inversora durant la crisi, la inversió que hi va haver en els anys de bonança permetrà sortir millor de la crisi. “Hi ha poques economies que hagin fet un esforç tan important en tan poc temps”, diu Poveda.
Competitivitat
L’estudi no es limita a l’anàlisi de l’estoc de capital en infraestructures, sinó que és molt més ampli. Una de les tendències que s’han vist és que les infraestructures guanyen pes respecte a la inversió residencial, que perd pes. Això, segons Poveda, és important perquè fa guanyar competitivitat a l’economia. Un altre aspecte positiu és que a Barcelona pren força la inversió en béns d’equipament, amb una dotació per sobre de la mitjana estatal i també per sobre de Madrid, cosa que demostra el bon nivell de la indústria productiva catalana.
Però, tot i això, quan es fa l’estudi global de la inversió acumulada per habitant, a Madrid la ràtio és de 86.000 euros per persona i a Barcelona de 80.000 euros. Les dues demarcacions se situen per sobre de la mitjana estatal, però mentre que a Madrid en els últims 20 anys la dotació de capital per habitant s’ha multiplicat per 4, a Barcelona només ho ha fet per 3,5. I en el total de l’Estat, sense comptar Barcelona ni Madrid, ho ha fet per 3,7.
Diferència en TIC
L’estudi també demostra un desequilibri important en el que fa referència a les inversions en tecnologies de la informació (TIC), que, a més, s’eixampla amb els anys. Madrid tenia el 1991 una mica més del 21% de tota la inversió acumulada en TIC de l’Estat i Barcelona estava lleugerament per sota del 16%. La diferència era de cinc punts. El 2011, 20 anys després, Madrid fregava el 26%, mentre que Barcelona perdia pes fins al 15%, i la diferència s’eixamplava a més de 10 punts.




Que el 50% dels catalans estiguin d'acord en aportar a fons perdut una mitjana de 2.200€ CADA ANY a la resta de l'estat per construir trens sense viatgers, autovies sense cotxes, aeroports sense avions… i a la vegada queixar-se per les retallades, no deixa de ser curiós (i incomprensible).... 144 C0mentaris a :

El «no» guanyaria el referèndum
La papereta del 9-N./Adrià Costa.

El «no» guanyaria el referèndum

El CEO detecta que el 50% dels catalans s'oposa a la independència, mentre que els partidaris són el 42,9% | Al baròmetre anterior, la proporció era 48-44,1% | El director de l'ens detecta que l'unionisme ha aconseguit "xuclar" indecisos


Doncs som-hi votem.

Anònim, 03/07/2015 a les 11:23
Doncs som-hi votem.

Molt de rotllo, però no volen que votem ......

MIQUELET, 03/07/2015 a les 11:41

Això forma part de la seva campanya de desmoralització i que ho deixem córrer, això si, sense referendúm .......... doncs no, farem un referendúm i tot d'una veurem que passa!
Molt interessant
 +223  -14
Curiós

Anònim, 03/07/2015 a les 11:41
Que el 50% dels catalans estiguin d'acord en aportar a fons perdut una mitjana de 2.200€ CADA ANY a la resta de l'estat per construir trens sense viatgers, autovies sense cotxes, aeroports sense avions… i a la vegada queixar-se per les retallades, no deixa de ser curiós (i incomprensible).


Memorial de greuges contra la recentralització de l'Estat

Recordant el Memorial de Greuges que el 1760 van presentar a Carles III els diputats de l'extinta Corona d'Aragó, així com el Memorial de Greuges que Valentí Almirall va promoure el 1885, el govern presentava ahir un extens informe sobre la recentralització econòmica i normativa que el govern espanyol està duent a terme. Una mena de Memorial de Greuges del 2015 però amb un títol carregat de pólvora política: Crònica d'una ofensiva premeditada. Les conseqüències sobre les persones de Catalunya. El document no dubta de qualificar d'“ofec” econòmic i de “menyspreu” polític el tracte que, segons l'executiu, rep Catalunya.
Amb l'anàlisi de tots els departaments i coordinat pel conseller de Presidència, l'informe conclou que l'Estat ha “eliminat tota relació de diàleg” amb les institucions catalanes des de la retallada de l'Estatut, amb el rebuig al pacte fiscal i la negació del referèndum d'autodeterminació. El govern d'Artur Mas explica que les relacions bilaterals estan paralitzades des del 2012. Ni s'ha reunit cap òrgan per desplegar l'Estatut del 2006 ni s'ha aprovat o ampliat cap traspàs.
Pel que fa a la recentralització econòmica, l'informe situa Catalunya com a desè territori en recursos per capita rebuts, quan és la tercera comunitat en aportacions tributàries: “Des de fa 25 anys persisteix el dèficit fiscal que pateix Catalunya i que el 2011 es va situar en els 15.006 milions, el 7,7% del PIB”. L'executiu recorda els recursos d'inconstitucionalitat contra les taxes judicials, l'euro per recepta, l'impost sobre els dipòsits de les entitats de crèdit, l'impost sobre l'energia nuclear o l'impost sobre la provisió de continguts audiovisuals.
Els darrers tres anys, l'Estat ha retallat 240 milions de la dependència i només s'ha fet càrrec del 17,5% de la despesa, tot i que hauria d'assumir-ne la meitat. En sanitat, els recursos per càpita de Catalunya estan per sota de la mitjana espanyola, mentre que els recursos finalistes en cultura s'han reduït de 147,3 milions a 2,87. L'informe, que ahir va estripar al Parlament el portaveu del PP, Enric Millo, diu que l'aportació cultural s'ha congelat al 2015, mentre que ha augmentat la dels museus del Prado, el Reina Sofía i el Thyssen i la del Teatro Real.
Pel que fa a la recentralització normativa, el govern de Mas explica que l'Estat ha fet 19 recursos d'inconstitucionalitat contra normes com ara els horaris, les rebaixes o els grans equipaments comercials, a més d'incomplir “fa més de 15 anys” les sentències dels tribunals favorables a la gestió per territoris del 0,7% de l'IRPF. El govern compta 5 lleis impugnades per la llengua, com també les lleis contra la immersió, de segregació del català a l'Aragó i el decret de trilingüisme a les Illes.
Estructures d'Estat
La vicepresidenta del govern, Neus Munté, afirmava ahir que es continuaran elaborant els plans “molt avançats” de l'agència tributària i l'agència de la seguretat social perquè “són perfectament compatibles amb la legalitat” espanyola. Davant de la suspensió cautelar del Tribunal Constitucional, Munté afirma que es buscaran sortides davant de la “persecució judicial”.

COMENTARIS : 

MIQUEL ALTIMIRES I ROS

No som altra cosa que esclaus de Castella, i com a tals ens maltracten.

Dimecres,

 01 Juliol 2015 06.26

La incidència de les malalties sexuals supera la mitjana de la UE

La sífilis i la gonorrea segueixen fora de control i marquen nous màxims
















Les infeccions de transmissió sexual (ITS) segueixen augmentant any rere any, sense que de moment cap campanya de conscienciació ni programa de prevenció hagi aconseguit aturar aquesta tendència.
Segons reflecteix l’últim informe SIVES, que ahir va presentar Salut Pública amb motiu de la commemoració del vintè aniversari del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (Ceeiscat), els casos de sífilis han crescut un 92% en els últims cinc anys i els de gonorrea un 187%. Dit d’una altra manera, la sífilis afecta ara 12,4 persones per cada 100.000 a Catalunya, davant de les 5,1 del conjunt de la UE, mentre que la gonorrea s’enfila fins a les 21,3 enfront de les 15,3 de mitjana. No són les úniques dades preocupants perquè la més perillosa de les ITS, el VIH, presenta una taxa de l’11,1 per 100.000 davant del 7 d’Espanya i 5,6 de la UE.
Raons diverses
La mobilitat geogràfica, els canvis conductuals que han fet que hi hagi més promiscuïtat i que les relacions s’iniciïn abans, però també una millora de les tècniques diagnòstiques, han afavorit que els casos es multipliquin.
La problemàtica afecta molt especialment els joves, juntament amb el col·lectiu d’homes que practica sexe amb altres homes, i que concentra la majoria de les noves infeccions per VIH. Salut Pública calcula que prop del 10% de les infeccions de sífilis s’han produït en menors de 24 anys, un percentatge que s’eleva fins al 24% en els casos de la gonorrea, i també apunta que fins a 27.000 joves d’entre 16 i 25 anys estan infectats per la clamídia, una altra ITS. La fotografia es completa amb els 7.500 diagnòstics per condiloma acuminat l’any passat, i els gairebé 3.400 per herpes genitals.
El director del Ceeiscat, Jordi Casabona, va lamentar “l’important increment” d’aquestes patologies, i va destacar també que Barcelona és una de les ciutats del món amb més casos de VIH entre els homes homosexuals, ja que afecta prop del 17% d’aquest col·lectiu. Casabona va reivindicar la importància dels bons sistemes d’informació per poder dissenyar polítiques efectives, malgrat que va assegurar que hi ha “algunes incerteses de funcionalitat” que planen sobre la institució i que en podrien complicar la tasca. En tot cas, el conseller de Salut, Boi Ruiz, que va cloure la jornada, va garantir la continuïtat de la institució i es va comprometre a “actualitzar” els recursos “fins allà on sigui possible”, tot i que va lloar la capacitat del sistema per posar en marxa un dels millors sistemes de vigilància del món amb pocs recursos.
Les 24 ONG que treballen en l’àmbit del VIH, agrupades entorn al Comitè 1r de Desembre, van alertar per la seva banda que treballen en un context “absolutament fràgil”, cosa que compromet la seva tasca des de fa anys, no només per les retallades passades, sinó també perquè aquest any encara no s’han convocat les subvencions, va assegurar la presidenta de l’organisme, Montse Pineda. El conseller va admetre que un dels principals reptes de futur que ha d’afrontar Catalunya és l’abordatge de les necessitats socials que es deriven de les malalties, però va recordar que, en termes de salut, “la primera protecció passa per un mateix”.
MARIO MARTÍN MATAS Barcelona  CONTINGUT PREMIUM

SOS !!! : L'oval de boix que envolta l'escultura del Desconsol de Jordi Llimona, davant el Parlament de Catalunya, ofereix un aspecte d'abandonament..."El paisatge també és patrimoni"...


























l'escultura del Desconsol de Jordi Llimona



...Hi ha trams on ja no hi ha arbustos; es noten els efectes del pas de persones i gossos cap a l'estany per refrescar-se. És un exemple de falta de manteniment a la plaça d'Armes de la Ciutadella. Una plaça que és la joia de la corona d'una joia més gran, el mateix parc, dissenyat a finals del segle XIX per Josep Fontserè, i en el qual va deixar l'empremta el paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier. 

Més que un parc, la Ciutadella és un jardí històric que requereix més cures.

Salvador Tarragó, l'arquitecte i paisatgista que lidera SOS Monuments, alerta des de fa anys sobre actuacions, o la falta d'actuacions, que afecten els edificis, els elements escultòrics, la flora i el paisatge del parc-jardí. SOS Monuments ha celebrat un cicle de conferències i activitats sobre la Ciutadella. Destaca que el manteniment del principal parc urbà de Barcelona és més que millorable, i el preocupa que la potència (popular i econòmica) del zoològic vagi en detriment dels altres usos i del paisatge propi del conjunt. I en el conjunt hi ha fanals sense lluminària, parterres trinxats (l'ús turístic és enorme), palmeres afectades pel morrut i edificis en un estat de conservació mediocre, com els que s'alineen a l'"eix científic" que dóna al passeig Picasso: 



















































A la mateixa plaça d'Armes, Tarragó explica com s'ha descuidat la poda artística dels plàtans davant el Parlament. "Darrere del Desconsol hi ha un pla de xiprers, i més enllà un pla de plàtans, amb la façana del Parlament al fons: és una jerarquia de plans que culmina al Parlament", explica per concloure que no s'ha controlat l'alçada dels plàtans que ara oculten a la vista bona part de la façana.
Al seu costat, Jordi Díaz Callejo, enginyer tècnic especialitzat en jardineria i paisatge, explica que quan els arbres , la seva forma, la seva mida i la seva disposició són elements de jardineria, no s'han de tractar amb els mateixos criteris que en un carrer de l'Eixample. "El paisatge també és patrimoni", afegeix.

Díaz Callejo alerta sobre l'alt mur de formigó que ha aparegut al cap de la plaça d'Armes, ja en territori del zoo.

 Allà s'hi construeix un edifici per a lleons, al costat de l'àrea que recrearà una sabana. 

La gran paret, que altera el paisatge, s'afegeix a queixes anteriors de SOS Monuments: 


fa cinc anys, quan es va desmantellar un parc infantil de trànsit, el zoo va adquirir un espai projectat per Fontserè on hi havia el monument als Voluntaris Catalans de la Gran Guerra (desplaçat a un altre lloc del parc). 










Tota la Ciutadella "és un espai paisatgístic protegit", que inclou el zoo, i per això SOS Monuments tem que la reforma en marxa del zoològic oblidi aquest caràcter paisatgístic i històric.

Hi ha detalls de la reforma encara desconeguts, 

com la destinació de l'escultura i font de la Dama del paraigua, 










que es desplaçarà a un altre lloc del parc per construir-hi un delfinari.


(Publicat a la Vanguardia).















  • El zoo no va al Fòrum -
  •  La Vanguardia
  • 24 ag. 2011







  • De veritat els polítics estimen Barcelona?

    Qui es preocupa de mantenir-la en condicions ? 

    L'impost de pernoctació dels turistes a Barcelona on es destina?

    No s'hauria de traslladar el zoo ?


    Josefina.