"El país està per sobre de qualsevol persona, per important que sigui". La compareixença de Mas sobre Pujol, en 10 frases

El factor clau, la determinació de la gent

CARLES CAPDEVILA 
 I és extremadament difícil. Les dues certeses es mantenen i s’amplien mentre el calendari avança. I avui és una altra data per a la cronologia històrica, la de la trobada de Rajoy i Mas sense sorpreses en un context ple de sorpreses. Especulem sobre si el cas Pujol afecta el procés, i és evident que ho fa. En negatiu pel cop moral i d’imatge del seu partit, en positiu perquè confirma que el procés ha de ser regenerador del tot. Mas va dir ahir que el full de ruta es manté, i com que el full de ruta el va impulsar la societat civil, aquesta haurà de demostrar, passades les vacances, si manté la vitalitat o dóna símptomes de cansament. No comparteixo opinions que diuen que els problemes dels polítics no afecten perquè això no és cosa de polítics, és de la gent. Sí, el procés neix de la pressió popular, però necessita una majoria parlamentària que el lideri. I debilitar els partits centrals és debilitar el projecte. Ara bé, quan sabíem que seria tot molt difícil i caldria una majoria popular activa i resistent, es pensava -sense endevinar-les- en situacions com aquesta. I les que vindran: Mas sap que haurà de prendre decisions “tremendament difícils”
La fortalesa de la gent mobilitzada serà el factor clau. Imprescindible, i no suficient, perquè calen lideratges polítics. 
El dret a decidir se l’ha de continuar guanyant la gent amb convicció, serenitat, il·lusió, to constructiu i determinació per assumir una batalla psicològica que s’endureix a mesura que es passa pantalla.
http://www.ara.cat/premium/factor-clau-determinacio-gent_0_1184281627.html

Dimarts 29 juliol, Santa Marta : Pregària on line




Llibertat


Feu-me lliure senyor de la tirania dels qui em volen distret i ocupat en multitud de coses sense importància. Quan m'enfronto al teu mirar creixo en una llibertat profunda.

http://www.espaisagrat.org/daily-prayer/2014-07-29

Ha arribat l'hora de la veritat President. El 9N posi les urnes que tindrà el poble al costat. Volem votar independència i ho volem fer ja!

Els vuit informes que faltaven sobre com serà la creació del futur Estat català:











El president del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), Carles Viver i Pi-Sunyer ha presentat aquesta tarda els vuit informes que faltaven sobre com serà la creació del futur Estat català. La compilació d'aquests documents i dels altres deu que ja s'han lliurat, permet que la Generalitat diposi ja del "llibre blanc de la independència", que es presentarà al setembre vinent. El conseller de la presidència, Francesc Homs, ha estat al costat del president del CATN en la presentació dels documents que mancaven i ha reconegut "la immensa feina feta".....

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/07/finalitzat_el_llibre_blanc_de_la_independencia_102096.php


El president del CATN: "Aquest procés és perfectament possible i tècnicament viable"





Tercer mural dirigit a líders mundials desplegat per l'ANC a Catalunya
















Una gran lona al costat del riu Segre diu a Merkel que els catalans volen votar

Acció destinada a fer visible a Europa i la resta del món les ganes de votar dels catalans i de ser un estat independent. 





Catalunya, en la 'guia dels pròxims nous estats' de The Boston Globe











'El món ha vist alguns sorprenents moviments independentistes pacífics en els quals el camí per a esdevenir estats s'ha fet votant, i no pas lluitant', destaca avui el diari nord-americà The Boston Globe. +

Quines estructures d'estat fan falta a Catalunya?

Quines estructures d'estat fan falta a Catalunya?









Dos dels informes presentats pel CATN analitzen el paper d'una Catalunya independent a la comunitat internacional. Un explica quines agències i estructures administratives exigeix la UE als estats membres. +


La mà de Pujol no anul·la ni invalida els milions de mans que ens vam unir a la Via Catalana precisament amb la voluntat de canviar el present.

El procés ha quedat tocat! Al·leluia! El procés ha quedat tocat! Mort i tot, diuen alguns. Enfonsat. Acabat. Ja era hora! Deslegitimat, segons que proclama la histriònica portada de l'ABC --el mateix diari que no va publicar res el dia que es va tenir notícia dels diners suïssos de Gürtel…

Deixem-los xalar uns quants dies. Hi tenen dret. La confessió de Pujol, ja ho vaig advertir divendres, els dóna llicència per a dir què vulguen; és un regal inesperat que farien mal fet de desaprofitar. I nosaltres, davant això, no podem fer res més sinó armar-nos de paciència. Però no ens confonguem: la confessió de Pujol no canvia el país.

I la comprovació és ben senzilla: demaneu-ho als qui tingueu al costat. Si trobeu cap independentista que ha deixat de ser-ho després de saber que Jordi Pujol és un delinqüent, aleshores ens començarem a preocupar. Però passeu pena, que no en trobareu cap.

Què el problema no som els convençuts, sinó els indecisos, i que potser els indecisos sí que els ha afectat? Tindrem temps de veure-ho. I temps de rectificar-ho. Amb arguments sòlids, com fins ara. Tenim una data al davant, recordeu-ho, que --com ha passat aquests darrers dos anys-- enguany també ho pot tornar a canviar tot: l'11 de setembre.

Dos onzes de setembre seguits han canviat la política catalana per sempre.
Han impulsat una transformació enorme del discurs i de la realitat parlamentària i electoral. Ningú no pot dubtar que si som on som és perquè el país va eixir al carrer l'11 de setembre de 2012 i sobretot perquè el país va demostrar l'11 de setembre de 2013 que era capaç de fer l'exercici més difícil que podia imaginar: la Via Catalana.

I Pujol era a la Via Catalana, sí. Però Pujol no era la Via Catalana, ni de bon tros. La seua mà al tram 93 va ser un gest important aleshores i ara alguns volen que siga una diana contra tots nosaltres, un forat. Però la mà de Pujol no pot anul·lar, de cap manera, ni invalidar els milions de mans que ens vam unir aquella vesprada amb la voluntat de canviar el present. Si de cas, ens recorda amb una inesperada força dramàtica que vivim encara, i a desgrat nostre, un present en què reconeixem la corrupció, la hipocresia i la deslleialtat institucional precisament com a característiques abominables que de cap manera no permetrem en el nostre futur. 

Condemnats a entendre'ns

..Però que uns caiguin i altres no, en absolut significa que qui romangui dempeus sigui millor que els caiguts, més encara quan és difícil recordar algú altre que hagi demanat perdó, sabent com sabem de molts que haurien d’haver-ho fet. Humanament ara no se li pot exigir més, la contrició ho salva tot; en allò públic, però, venen temps de voltors, després, de justícia, amb la constant de l’escarni i, al final, l’oblit.

..No importarà la banda ideològica, ni tan sols un diagnòstic que cada cop és més compartit de tot allò dolent que s’ha fet per la manca d’escrúpols d’alguns governants impunes;

importarà l’horitzó que es proposi, i sobretot no mentir la gent oferint solucions impracticables, farisees, injustes;

importarà la feina feta a fi de bé, l’honestedat i el criteri, l’esforç i el coratge, la crítica constructiva i la revolució interior.

Importarà cada dia que tornem a intentar no deixar-nos vèncer per la desídia i l’indiferentisme en la nostra tasca anònima de vigilar qui governa i per l’avarícia i la supèrbia en el cas dels governants.

Sabem, però, que tots els Fouché, com sempre, estan jugant les seves cartes en el joc de sobreviure als canvis que s’han de produir en la política per assolir l’objectiu que res fonamental no canviï: un pas enrere, la imitació dels missatges de polítics nouvinguts, el tot s’hi val de la demagògia rampant que fa veure que cau el manà sobre la gent desesperada i convenç fins i tot alguns benestants sumats a la moda de la indignació.
Tots ells han de saber, però, que salvant el present condemnen el seu pas per la història, per poc que hi hagi un Zweig disposat a fer-ne crònica immortal.

 L’aposta no té marxa enrere, sobre tot perquè els humans estem condemnats a entendre’ns.

http://www.naciodigital.cat/opinio/8849/condemnats/entendre