39 Comentaris a :La junta de Bartomeu recorre la sentència favorable a Laporta

Quina mala llet.

Bartomeu el sant innocent., 31/10/2014 a les 15:53
Vigila be no se't giri en contra perque des que us vau fer carrec de la direccio de FCB el equip es va devaluant. Jo crec que si feu comptes, des de l'epoca d'en Laporta tot els valor del jugadors de FCB no para de devaluarse. Potser que pagui voste 200 milions estimat Bartomeu.


Ah, i molts mitjans que ara s'escandalitzen del punt de misèria moral al que han arribat aquesta junta, sàpiguen:

Anònima, 31/10/2014 a les 16:48

que no oblidem que ells també hi han contribuït creant al seu temps el clima de linxament contra Laporta, v g, el Club de la Mitjanit de Catalunya Ràdio el director del qual ocupa des llavors el lloc que ocupa _que li va gros, molt gros_ gràcies al seu covard i vomitiu antilaportisme que va practicar ben desvergonyidament llavors. Ara sembla que mai hagi matat una mosca. Però el barcelonistes no oblidem.


Frau

Lord Halifax, 31/10/2014 a les 16:59
El què heu de fer és plegar! Bartomeu, la teva junta és un frau, mai has estat escollit pels socis. Tu no ets el president del Barça. Ets com el Reyna, un paio que passava per allà. Quina vergonya! Com els pitjors temps del "nuñisme", judicialitzant el club.


PROU !!!

Anònim, 31/10/2014 a les 17:11
N'estem tips d'aquests ressentits i gentussa vària que governa el Club. Fotem-los fora del abans acabin amb el Barça. Ja n'hi ha prou de guerres,... o potser s'auto-demandaran per haver fet que els prohibeixin fitxar durant dos anys? i pel cas Neymar i els contractes de ... ves a saber amb qui i per quant ...

Enemics de la democràcia

Jordi M, 31/10/2014 a les 17:12
Una de tantes, que n'ha fet l'actual junta, és reduir el nombre de socis. Ara n'hi ha desenes i desenes de milers del zenit assolit per Joan Laporta. Som l'única entitat del món mundial que s'ha pres molèsties i llançat diners per tenir menys associats, minvant així la xifra d'ingressos per aquest concepte. L'objectiu, evident, assegurar amb el nínxol de vot captiu i clientelar fabricat durant el nuñisme, la reelecció. O millor dit, l'elecció, perquè a aquests okupes no els ha votat ningú.

No sóc futboler,

Anònim, 31/10/2014 a les 17:25
però quan el Barça lluïa el nom d'UNICEF i pagava per això vaig parar-li atenció. Quan els nous dirigents anaren a tastar el pernil d'altres terres ho vaig deixar córrer.

I del Brasil què?


Aquests són capaços d'insinuar-li al jutge que prevariqui per no donar-li ales a un independentista

Jordi M, 31/10/2014 a les 17:32
El post de les 16,48 cau en un error que també hi sol caure el propi Laporta, d'individualitzar l'assetjament mediàtic que va sofrir en tot moment la junta que va donar-nos el millor Barça de la història. Nontenc que aquell assetjament es concreti en un periodista, un programa, un mitjà o un grup mediàtic concret. Nontenc, perquè l'assetjament va ser tan universal com ferotge i injust. I normalment per xorrades, eh? Déu me'n guard que haguessin trobat cap cosa com les que els actuals titelles del nuñisme n'han fetes a cabassos!

Fora PePeros del Barça

Soci 70 mil i escaig, 31/10/2014 a les 17:43
Aquesta junta és el més semblant a l'Estat esppanyol que m'he tirat a la cara. Un president (rei) que no l'ha votat ningú i una junta que no accepta la voluntat popular ni les sentències judicials. Bartolo, voler-te mantenir en el càrrec il·legítimament només pot obeir a obscurs interessos dels quals ens enterarem quan ja serà màssa tard. Bartolo NO EM REPRESENTES!!! ELECCIONS JA!!!


Retratats

MAC., 31/10/2014 a les 18:21
La sentència del jutge simplement exculpava Laporta i el seu equip, però no per això deixava malament la imatge de l'actual junta directiva ni en Rosell. Però, amb aquesta decisió de recórrer-la, ara us esteu retratant vosaltres mateixos. Esteu fent al sr. Laporta el què Rajoy al procés sobiranista.


....


http://www.naciodigital.cat/noticia/76985/junta/bartomeu/recorre/sentencia/favorable/laporta#comentaris

Mas: «El poble català té dret a la legítima defensa»

Artur Mas: 'Han traspassat la línia del ridícul. Deuen tenir molta por'














El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, ha concedit aquest migdia una entrevista a VilaWeb. Pocs minuts abans de començar la conversa, el govern espanyol havia anunciat que impugnaria davant el Tribunal Constitucional el procés participatiu del 9 de novembre. El president ha dit que faria tot allò que fos al seu abast perquè el 9-N es fes tal com s'havia previst. Ha assegurat que estava tot preparat per a votar sobre el futur polític de Catalunya. El govern ha tingut quinze dies per deixar enllestit el dispositiu del 9-N i ara tan sols cal que s'autoexecuti. Mas diu que no es pot entendre què pretèn suspendre el govern espanyol, i considera que ha traspassat la línia del ridícul: 'Deuen tenir molta por', afegeix. També avisa que el pròxim pas —la convocatòria d'eleccions— dependrà de com surti el 9-N i de la disposició dels partits a convertir-les en un plebiscit.
Al saló Mare de Déu de Montserrat del Palau de la Generalitat, el president Artur Mas s'ha mostrat tranquil i segur dels passos que caldria fer d'ara endavant. Ha denunciat que a l'estat espanyol hi ha un abús de poder: 'No és tan sols que facin el ridícul. Hi ha un abús de poder. Utilitzen el Tribunal Constitucional de manera impròpia.' A més, en l'entrevista ha vinculat d'una manera més explícita que mai el seu futur polític al 9-N. I ha enviat un missatge a tots aquells qui lluiten des d'algun punt dels Països Catalans: 'Quan creus en una cosa, hi creus molt, estàs disposat a lluitar i tens un projecte, no tan sols pots sobreviure, sinó que pots avançar. El cas de Catalunya n'és un exemple.'
Primer fragment en vídeo de l'entrevista:

Artur Mas: 'The Spanish government has crossed the threshold of the ridiculous'










The president of the Government of Catalonia reacts to the new legal challenge to the independence consultation vote in an interview with VilaWeb...

http://english.vilaweb.cat/politics/artur-mas-the-spanish-government-has-crossed-the-threshold-of-the-ridiculous

La Generalitat estudia denunciar el govern espanyol per abús de poder















 ...El president de la Generalitat, Artur Mas, ha anunciat que el govern ha encarregat als serveis jurídics que estudiïn la presentació d'una denúncia contra el govern espanyol per abús de poder i de dret i per impedir l'exercici d'una competència pròpia com és el foment de la participació ciutadana. Mas ha informat que el govern acabarà de completar l'operatiu i la logística del 9-N. 
El president de la Generalitat també ha anunciat que es reserva la possibilitat de convocar d'urgència el Pace Nacional pel Dret de Decidir la setmana vinent, en cas que ho consideri necessari...

Arriba la Castanyada, festa popular que se celebra per Tots Sants i el dia dels Difunts

Dies de castanyes i panellets

Dies de castanyes i panellets

l...'antiga tradició de tocar les campanes la nit de Tots Sants per recordar als fidels la necessitat de pregar per les ànimes dels difunts. Segons que sembla, els campaners, després de fer repicar les campanes amb força durant una bella estona, reposaven i es menjaven un grapat de castanyes o qualsevol altra fruita del temps, que feien passar avall amb un traguinyol de vi. Ja us podeu imaginar que moltes vegades els campaners no estaven pas sols, ans els acompanyava molta gent disposada a compartir aquest ressopó tan senzill com saborós. És d'aquesta manera, prou curiosa, que potser va néixer una tradició que ja s'havia generalitzat a la fi del segle XVIII...












...l'antiga tradició de fer un àpat familiar molt ritual després del traspàs d'un ésser estimat; o potser de les ofrenes que els fidels feien a l'església o a la tomba del difunt perquè no li manqués nodriment en el viatge al més enllà. Això lligaria amb el fet que el panellet sigui un dolç que es conserva molt, que no es fa malbé d'un dia per un altre...







Castanyada o Halloween?


...Si patim per la regressió de la Castanyada, però, sempre podem enviar a prendre pel sac aquells quatre galifardeus amb màscares que truquen a la porta demanant llaminadures, o els podem donar castanyes, a veure quina cara fan. I també podem asserenar-nos: la Castanyada i Halloween conviuran. La primera sobreviurà en els tallers de panellets que es fan a les escoles, junt amb la fascinació que desperten les castanyeres. El segon ha arribat per quedar-se molt de temps, amb la murga de les carabasses i la pirotècnia de sèrie B.

Article d'Adrià Pujol a Núvol, el digital de cultura

La independència obté un 55% malgrat @8aldia




















Segons un estudi fet pel GESOP per la televisió del Grup Godó els vots contraris no arribarien al 45%, unes dades que auguren que a Catalunya la majoria independentista és clara.


8TV ha volgut confondre a la seva audiència comptabilitzant el vot dels que no saben, no contesten, com a votant del no a la independència, d’aquesta manera el titular a la televisió de Can Godó, era que el sí a la independència no arribava al 50%, i es quedava amb un 46,2%, unes dades que intenten jugar la carta que el si a la independència no és tant majoritari.

El sí a la independència és guanyador en totes les edats, sobretot entre el joves

Una dada que a diferència d’Escòcia deixa les coses molt més fàcils, guanyar la independència comença a ser molt viable.Us adjuntem les darreres dades 

Marató 9-N


.
...Tot i aquesta intensa campanya, Forcadell va alertar ahir que la consulta tindrà “limitacions” perquè, per culpa de l'hostilitat de l'Estat espanyol, hi haurà menys punt de votació i els resultats i la participació s'hauran de llegir en una altra clau en comparació amb les eleccions habituals... 


VIDEO: Marató 9-N
L'ANC i Òmnium convoquen la ciutadania als locals hi hagi urnes o no
En la recta final de la campanya faran milions de trucades per convèncer els indecisos, en col·laboració amb aquest diari
CATALUNYA VOL VIURE EN LLIBERTAT
31/10/14 02:00 POLÍTICA - BARCELONA



En català: és de justícia















La història del català és la història d’un gran èxit col·lectiu. Malgrat els embats que encara avui incomprensiblement continua rebent, la llengua catalana està arrelada a la voluntat dels ciutadans d’arreu del domini lingüístic. 
Ni les imposicions, ni les harmonitzacions forçades, ni les dictadures, ni les guerres, ni les migracions, ni les revolucions tecnològiques, ni les unitats de mercat, ni 300 anys de persecució o, en el millor dels casos, d’indiferència per part de l’Estat no han pogut silenciar-la.
Les xifres del català avalen aquesta persistència dels ciutadans en l’ús de la llengua pròpia, una llengua que ha esdevingut també instrument d’acollida i element de cohesió. Avui uns 10 milions de persones parlen català. S’ensenya en 151 universitats d’arreu del món. És present amb normalitat creixent a la ràdio, a la televisió i als diaris. S’hi fa bona i abundant literatura. Ocupa el número 23 entre les llengües més traduïdes del món. S’ha fet un lloc a les xarxes socials digitals: és la 19a llengua més usada a Twitter i la 17a en articles de la Viquipèdia. La nostra llengua, doncs, actua eficaçment com el que és: una llengua moderna, totalment apta per a tots els àmbits i absolutament vàlida com a sistema de comunicació i com a mecanisme d’identificació social.
Tanmateix, no ens podem permetre caure en el cofoisme. Ben probablement l’èxit de la llengua catalana consisteix a no haver sucumbit mai a aquesta temptació, alhora que tampoc no queia en la trampa del menyspreu i de la substitució.
Sabem, doncs, que el nostre èxit no és un procés tancat. Ens queda molta feina per fer en diversos àmbits, entre els quals destaca l’administració de justícia i l’àmbit del dret, on la presència de la llengua catalana no es correspon amb el seu ús social. Una vegada més ens trobem davant d’una situació en què l’Estat dificulta que els ciutadans puguem exercir amb plenitud els nostres drets lingüístics.
En aquest cas, a més, ens emparen les màximes instàncies. Fins i tot ens fa costat la Constitució espanyola, a la qual tant agrada recórrer quan convé prohibir i limitar però que s’ignora quan es tracta de protegir drets. Fins i tot la Constitució, doncs, estableix que el català ha de ser objecte d’especial protecció. Si l’Estat hi hagués col·laborat en algun moment, potser el català ja hauria assolit l’estatus de normalitat d’ús al qual té dret.
També la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries és una important aliada de la posició del català i, en nom del seu desplegament, el comitè d’experts del Consell d’Europa ha reclamat a les autoritats espanyoles que es prenguin les mesures necessàries per assegurar el compliment dels compromisos. Requeriments que han tingut un èxit escàs, de moment.
Davant d’aquests fets, el govern de Catalunya no pot ni vol restar inactiu. Així, per exemple, el 2013 es van signar acords marc amb els cinc consells de col·legis professionals del món del dret, per fomentar l’ús del català al sector. Igualment, es duen a terme actuacions de formació i s’elaboren recursos per facilitar l’ús del català entre els professionals.
En coherència amb aquestes actuacions, ara el Govern impulsa la campanya En català, també és de llei. L’acció té com a objectiu informar i sensibilitzar la ciutadania perquè exerceixi els seus drets lingüístics tant en jutjats com en registres públics, notaries, despatxos d’advocats o consultes de graduats socials. Alhora volem interpel·lar els professionals del dret i de la justícia perquè facilitin aquesta elecció de llengua i també ens adreçarem als estudiants de carreres jurídiques a fi que coneguin, de bon començament, que el català es pot fer servir amb normalitat en el seu futur entorn professional.
De fet, es tracta de constatar que la vitalitat actual i futura de la nostra llengua rau en la convicció dels ciutadans. Pel que fa a la llengua, tant com en qualsevol altre àmbit, el futur és a les mans de tots nosaltres i en som, per tant, responsables col·lectivament. Així, plegats haurem de constituir els marcs que en permetin el desenvolupament, com sempre hem fet. Recordem, però, que Josep Carner el 1933 escrivia: “Una llengua, sense funcions d’estat, viu, recolzant massa sobre el sentiment, d’una manera precària”
De sentiment, en tenim a dojo. De precarietat, ja n’hem tinguda massa.

La majoria dels diputats d’Unió votaran Sí-Sí el 9N