Demòcrates de Catalunya s'assessora a la Kennedy School de la Universitat de Harvard

Demòcrates de Catalunya s'assessora 
a la Kennedy School de la Universitat de Harvard
Antoni Castellà, amb membres de Demòcrates de Catalunya/Adrià Cost

http://www.naciodigital.cat/noticia/91639/democrates/catalunya/assessora/kennedy/school/universitat/harvard


Els dirigents de la nova formació s'inspiren en l'estructura oberta dels partits nord-americans




ESCISSIÓ DEMOCRISTIANA

Un partit que creix per WhatsApp


És possible que mai 109 vots hagin comportat tantes conseqüències en política catalana.Quan el 14 de juny els militants d’Unió van decidir per aquesta escassa diferència avalar el full de ruta marcat per la direcció -que no parlava d’independència i situava sis línies vermelles per seguir endavant amb el procés-, els dirigents crítics del partit van comprendre que el seu futur tenia més espai fora de les sigles democristianes que no dins. Aquella nit es va acabar de posar el germen de Demòcrates de Catalunya (DC), una escissió d’Unió que es reivindica com a guardiana de les essències del partit fundat l’any 1931 i que està començant a prendre forma com a nova formació amb una estructura moderna i adaptada al segle XXI.
Això passa, segons els seus responsables, per aprofitar la coordinació i el contacte immediat que permeten els grups de WhatsApp a l’hora d’estendre els anomenats “espais demòcrates” arreu del territori. “Són les llavors del que més endavant serà la nostra estructura definitiva”, assenyalen fonts del nou partit. De moment ja hi ha un miler de “voluntaris” -la formació rebutja el terme militant - inscrits, que aniran creixent a mesura que s’acosti el 27-S. Més de la meitat d’alcaldes d’Unió -25 de 48, incloent-hi Matadepera i Masquefa- ja han fet o faran el salt cap a les noves sigles, segons els seus fundadors. “I en només quinze dies”, asseguren. En nombre de regidors, 112 dels prop de 200 que tenen els democristians des de les eleccions del 24-M també han marxat cap al nou espai polític.
Coordinadora nacional
De manera provisional, el partit ha format una coordinadora a nivell català que s’anomena comitè demòcrata nacional -nom molt similar al democratic national committee, encarregat de dirigir l’acció política del Partit Demòcrata nord-americà- i que s’encarregarà de traçar les línies mestres de l’acció política de DC. En formen part els membres que s’asseien al comitè de govern d’Unió -Antoni Castellà, Pep Martorell i Assumpció Laïlla, entre d’altres-, els diputats al Parlament que han decidit no arrenglerar-se amb els oficialistes -Mercè Jou és la més rellevant- i dues figures democristianes com Núria de Gispert i Joan Rigol. “En algunes reunions els hem de frenar i tot, és espectacular com s’han desacomplexat durant els últims anys”, expliquen sorpresos els impulsors de Demòcrates, que ahir van celebrar un acte amb els quadres locals que s’han apuntat al projecte.
La presentació pública del partit va ser el 12 de juny al teatre Barts, però feia unes setmanes que es coïa. Alguns dels seus impulsors, de fet, l’hi van comentar en privat al president de la Generalitat, Artur Mas. “Ens ho va agrair”, sostenen fonts de l’equip fundador. De fet, Mas ha volgut que DC fos a la taula de negociació amb CDC, ERC i les tres entitats del sobiranisme civil per bastir la candidatura transversal per a les eleccions plebiscitàries del 27-S. Els responsables de Demòcrates de Catalunya, segons les fonts consultades, encara no saben quins llocs de la llista per Barcelona -dels designats a Convergència, que els hi cedirà- podran ocupar. “S’ha d’acabar de lligar”, argumenten. Els noms de Núria de Gispert i Joan Rigol sonen amb força per acabar formant part de la candidatura transversal.
‘Crowdfunding’ a la web
No serà fins al congrés fundacional, previst per després del 27-S, que el partit establirà els seus fonaments ideològics. De moment, el que volen els responsables de DC és “fer un partit àgil i transparent”, emmirallant-se en estructures online com les de Podem. L’escissió democristiana té intenció de tirar endavant mecanismes de crowdfunding per finançar-se a mesura que hi hagi necessitats per cobrir -campanyes, per exemple- i que apareixeran a la pàgina web “amb total transparència”, segons expliquen a la sala de màquines.
De confluències amb altres partits, de moment, els responsables de DC no en parlen. “Això tocarà després del congrés fundacional”, diuen a la coordinadora nacional. Els dirigents de CDC, que sempre han mantingut línia directa amb els fins fa poc crítics interns d’Unió, observen “amb interès” la plataforma, segons els seus impulsors. En tot cas, l’escissió democristiana no es penedeix del pas que han fet, i més veient la bel·ligerant campanya contra Junts pel Sí de la cúpula afí a Josep A. Duran i Lleida.
ORIOL MARCH Barcelona 

Seguretat nacional...sorprèn el silenci mediàtic i el suavíssim to crític amb què ha estat acollit.

La setmana passada la comissió constitucional del Congrés de Diputats va aprovar, amb el suport de PP i PSOE, el projecte de llei de seguretat nacional presentat pel govern espanyol.
 les dues conseqüències fonamentals que es deriven d’aquest text —un nou retrocés de les llibertats ciutadanes i, sobretot, un cop letal a l’edifici autonòmic—, sorprèn el silenci mediàtic i el suavíssim to crític amb què ha estat acollit.
Com totes les males lleis —les lleis que reforcen el poder arbitrari de l’estat—, l’objecte del projecte, la “seguretat nacional”, és tautològic i, en definitiva, il·limitat. Després d’una exposició de motius de verb florit i contingut boirós, l’article 3 defineix la seguretat nacional com “l’acció de l’Estat per protegir la llibertat i el benestar dels ciutadans, i garantir la defensa d’Espanya i els seus principis i valors constitucionals”. Ara bé, com que això —garantir la seguretat, la llibertat i la felicitat dels ciutadans— és precisament el que fan tots els estats i el que de fet justifica la presència d’un estat, el que l’article 3 aconsegueix és convertir qualsevol dimensió de la vida pública (i també de la privada) en un àmbit susceptible de ser declarat de “seguretat nacional”.
Fins a cert punt això no és cap sorpresa. El que defineix l’estat és la capacitat d’establir què és la “seguretat nacional” i quins mitjans cal utilitzar per assolir-la. Ser sobirà és, al capdavall, tenir el poder de definir les paraules i el monopoli de l’espasa per fer-les complir. Tanmateix, en un estat de dret, la determinació de la seguretat pública és una competència compartida per diversos poders —executiu, legislatiu i judicial— tant a nivell central com a nivell autonòmic (si existeix, com és el cas espanyol). Per contra, aquest projecte de llei transfereix, pràcticament per complet, el camp i moment d’aplicació d’una “situació d’interès de Seguretat Nacional” (en majúscules al projecte de llei) al president del govern espanyol. Segons l’article 15, el president és qui dirigirà la política de seguretat nacional, proposarà l’“Estratègia de Seguretat Nacional” i podrà “declarar la situació d’interès per a la Seguretat Nacional” (que a partir d’ara indico amb l’acrònim SISN).
El paper de control de les Corts Generals passa a ser, en canvi, purament marginal: debatran les línies generals de l’estratègia de seguretat i formaran una comissió mixta Senat-Congrés en què un representant del govern compareixerà per retre comptes un cop a l’any (art. 13). Les comunitats autònomes queden transformades en meres comparses: la seva obligació és cooperar i el seu únic dret és rebre informació en una mena de conferència sectorial formada per representants autonòmics (art. 6).
El projecte de llei indica explícitament (art. 22.4) que una SISN no equival als estats d’excepció o alarma recollits a la Constitució i que permeten la suspensió de drets fonamentals i llibertats públiques. En aquest sentit, l’executiu no passa a atribuir-se els poders excepcionals que la Constitució de Weimar havia dipositat en el president alemany —i que Hitler va utilitzar per governar Alemanya sense derogar mai aquella Constitució—. Tanmateix, considerant com les noves tecnologies de la informació permeten als governs actuals intervenir en les nostres vides privades, el meu escepticisme és total sobre els límits que el projecte diu imposar al govern en el cas d’una SISN.
Amb la suspensió de llibertats individuals encara “protegida” per la Constitució, el propòsit fonamental (de fet, únic) de la llei és, sens dubte, atorgar un poder directe al govern espanyol per coordinar de manera automàtica i immediata totes les administracions públiques i, sobretot, les comunitats autònomes. Al president del govern espanyol li basta declarant una SISN per absorbir, en qualsevol àmbit i sense necessitat de recórrer a cap altra acció legal, qualsevol competència d’una autonomia. Com diu l’article 23, una SISN “requereix la coordinació reforçada de les autoritats competents [...] sota la direcció del Govern [espanyol]” i l’obligació d’aquelles “d’aportar els mitjans humans i materials necessaris que es trobin sota la seva dependència”. En definitiva, la capacitat del govern espanyol d’apel·lar a una SISN per decidir i gestionar qualsevol matèria autonòmica sense control legislatiu i judicial i sense capacitat de reacció de les autonomies implica la destrucció del sistema autònomic com a sistema político-constitucional.
Aquest projecte de llei conté dues lliçons generals. La primera és demostrativa: prova explícitament que el sistema autonòmic no té cap garantia política a Espanya; aquest fet, la destrucció del pacte constitucional, explica i justifica el sobiranisme català, sorgit com a moviment de pura autodefensa. La segona és estratègica. El govern espanyol no utilitzarà la via de l’article 155: evitarà com sigui escenes dramàtiques al Senat. Simplement aprovarà ordes ministerials per, en nom d’una SISN, xuclar competències sin que se note el cuidado.
CARLES BOIX

http://www.ara.cat/opinio/Seguretat-nacional_0_1402059797.html

Més de 50.000 inscrits a la ‘Via Lliure’ de la Meridiana en menys d’una setmana





















L’Assemblea fa una crida a tothom perquès’incrementi el ritme d’inscripcions i es facilitin les feines de previsió.

Com es fa la inscripció
Com ja es va fer els dos últims anys, 'Ara és l'hora' ha creat un formulari per apuntar-se a la Via Lliure de la Meridiana.
 La via tindrà aquest any
 135 trams i 
10 eixos, que representen valors com :
la cultura, 
l'educació, 
la innovació, 
la justícia social, 
la igualtat,
la sostenibilitat o 
la diversitat.  

En aquesta pàgina també es resolen alguns dubtes sobre el procés d'inscripció.


Catalunya tindrà una Hisenda pròpia inspirada en Austràlia i Suècia
















La Hisenda pròpia de Catalunya estarà inspirada en els models tributaris d'Austràlia i Suècia, que primaria la cooperació amb el contribuent per damunt del control, segons els experts que assessoren el govern català. El responsable del programa que defineix el nou model tributari de Catalunya, Joan Iglesias, ha explicat aquest dilluns que la Hisenda catalana s'emmirallarà en aquests dos països un cop es creï l'Estat català.

Iglesias ho ha detallat en un acte al Palau de la Generalitat, acompanyat del president català, Artur Mas, que ha assegurat que "estem a punt, estem preparats, per a la Hisenda pròpia". "Sense una agència tributària pròpia no hi ha autogovern, i això ja ho hem viscut els darrers 35 anys, i ara d'una manera evidentísisma. I sense autogovern no hi ha projecte propi", ha reiterat.

Mas ha destacat que en els darrers mesos s'ha fet "molta feina"per preparar el sistema tributari català, i que ara hi ha una gran oportunitat per construir "quelcom de diferent i millor".

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/07/catalunya_tindra_una_hisenda_propia_inspirada_en_australia_i_suecia_111143.php


Oliveres: “Amb Catalunya Sí que es Pot corríem el risc d'haver de votar contra el procés”

Procés Constituent ha decidit no donar suport a la confluència amb Catalunya Sí que es Pot, integrada per Podem i ICV-EUiA. Els adherits a la formació liderada per la monja Teresa Forcades i l'economista i activista Arcadi Oliveres ho han decidit per un 60,6% dels vots, i a més, també han rebutjat explorar acords amb la CUP, de manera que no concorreran a les eleccions del 27S.Les raons del no a la confluència són diverses, “tant ideològiques com d'organització i funcionament”, assegura Arcadi Oliveres a El Singular. 
En primer lloc, PC temia que no fos identificat com un partit del procés: “Si bé com a organització política aquesta qüestió no s'ha definit estrictament, la gran majoria dels nostres adherits són independentistes, i una de les coses que més ens incomodava deCatalunya Sí que es Pot és que oferia massa ambigüitat sobre si el 27S els vots a aquesta candidatura eren o no a favor del procés. El risc era que els nostres vots o no comptessin pel Sí o comptessin pel bloc del no. Això ens feia molta angúnia”, relata Oliveres. Procés Constituent també ha trobat a faltar que en el manifest fundacional de la confluència d'esquerres no es faci referència als terminis per la celebració d'un referèndum d'independència.
D'altra banda, Oliveres posa de manifest diferències en els criteris funcionament de la coalició i algun dèficit democràtic que no podien acceptar. “El fet que s'imposi el portaveu parlamentari té efectes importants en la línia ideològica de la coalició. Nosaltres no tenim cap mena d'experiència política, però sabem que qui mana de debò és el portaveu parlamentari. Ells tenien clar que havia de ser Joan Coscubiela, una persona molt experimentada i contra la qual no hi tinc res, però és que la imposició del portaveu anava lligada a una altra exigència de Catalunya Sí que es Pot, l'obediència de vot. Havíem d'obeir sempre allò que decidís el grup”....

Els personalismes i la manca de democràcia interna, curiosament són els motius que perquè a Catalunya Sí Que Es Pot li neixi una alternativa

La candidatura de Podemos-ICV pot patir una fuita de vots amb l’escissió ‘Guanyem Catalunya’


Catalunya Sí Que Es Pot és cada vegada una candidatura més de dos partits i menys ‘una confluència del poble’ o ‘de la ciutadania’, com Ada Colau sempre ha definit Barcelona en Comú. Després que Procés Constituent es despengés del projecte de Podemos i ICV, avui crítics del partit de Pablo Iglesias, de IU i de MES han presentat Guanyem Catalunya. 

Business Insider adverteix: “Espanya no té totes les cartes”. El deute, geopolítica, oleoductes, ports….


Buss
Revisió: Josep Maria Bellmunt A fora no ho veuen tant clar com a Madrid. Un article escrit per Don Quijones al digital de Wolfstreet però  que reprodueix la poderosa i influent web de noticies econòmiques i de negocis nordamericana Busines Insider raons recorda a Madrid que no té totes les cartes de la baralla i …

Forcadell alerta l’Estat: les amenaces equivalen a desprestigi internacional

L'expresidenta de l'ANC  ha assegurat aquest dilluns en una entrevista a Catalunya Ràdio, que el govern espanyol reacciona amb "amenaces" perquè "no tenen propostes polítiques" i ha assenyalat que el govern espanyol té un problema perquè "qualsevol amenaça els desprestigia molt a nivell internacional"...