Un 1-7 per a la història i un milió d'euros per al Papa

El Bayern Munic torna cap a casa després de la golejada històrica contra el Roma i de visitar el Sant Pare per fer-li una donació benèfica.











L'atracció de la Champions League és tal que tot ho sobredimensiona. Ho va fer fa sis mesos, quan l'aire a Munic es va fer dens arran del 0-4 davant el Reial Madrid, i ho va fer dimarts, quan el Bayern va arrasar en el partit contra el Roma per 1-7.
L'equip de Pep Guardiola se sent al setè cel. No només encadena golejades a la Bundesliga, on és líder ferm, sinó també a Europa, on gaudeix d'una autoritat inimaginable a l'anomenat 'grup de la mort': només que empati a Munic contra el Roma el 5 de novembre ja s'haurà classificat per a vuitens de final de la Lliga de Campions quan falten dues jornades perquè acabi la fase de grups. I si guanya al conjunt italià s'haurà assegurat accedir-hi com a primer.
Queda clar que Guardiola s'esforça per anar 'piano piano'. "L'1-7 és un accident. Entre el Bayern i el Roma no hi ha tantes diferències i es demostrarà en el partit de tornada", va advertir.
Potser perquè el Bayern visitarà dissabte el segon classificat de la Bundesliga, el Gladbach, que té quatre punts menys, o potser perquè coneix millor que ningú la sobredimensió de la Champions, Guardiola va mantenir els peus a terra: "L'1-7? No existeix el partit perfecte. Sempre hi ha coses per millorar. En els primers 25 minuts del segon temps no vam jugar gens bé. Vam concedir tres, quatre ocasions. Vam tenim sort que Neuer és el millor".
Beneïda humilitat, va pensar el papa Francesc, que ha rebut en audiència privada, aquest dimecres, la plantilla del Bayern.
El club bavarès li ha regalat una samarreta emmarcada i la recaptació d'un partit amistós, valorada en un milió d'euros, perquè el Sant Pare la destini a la finalitat benèfica que consideri.
 Es miri per on es miri, la visita del Bayern a Roma ha tingut alguna cosa de celestial.

Claire Heggen: “La flexibilitat és mental: moure’s no vol dir anar al gimnàs”. La flexibilitat allarga la vida.

L’actor i director de teatre Pau Bachero em presenta Claire Heggen com “una eminència en teatre gestual i teatre d’objectes”. El cap de setmana passat van presentar al Teatre Principal de Palma l’obra Encore une heure si courte [De nou un instant tan breu]. Hi tornaran a ser dissabte i diumenge que ve. Entretant, demà aquesta peça inaugurarà el Festival Cos de Reus, al Teatre Fortuny. Claire Heggen, cofundadora el 1975 de Théâtre du Mouvement, una companyia que ha actuat en més de 60 països, és la directora d’ Encore une heure si courte. Va crear l’obra fa tot just un quart de segle perquè volia treballar la fisicalitat dels homes, però en aquells moments va ser poc representada a causa de la mort d’un dels intèrprets. Pau Bachero va insistir a tornar-la a portar dalt dels escenaris. Ell n’és el productor i un dels tres actors de la peça, juntament amb Albert Mèlich i Alejandro Navarro.
¿Com definiria Encore une heure si courte ?
És una peça que mira d’expressar la relació entre el cos i l’objecte, elaborant una mena de gramàtica d’aquesta relació. A la vegada, és la trobada entre dues musicalitats, la de Georges Aperghis i la nostra, la de Théâtre du Mouvement. Jo volia fer un trio d’homes. Avesada com estic a les relacions amb el propi cos, m’interessava explorar la fisicalitat masculina, que és molt diferent de la meva. És molt interessant i és una obra tècnicament molt difícil per als actors.Encore une heure si courte està plena d’imatges, de metàfores, de relacions entre les imatges, i acabes entenent que qualsevol objecte, com ara una caixa, no és un únic objecte, sinó que pot tenir milers de lectures i significats. És una peça referencial de la nostra companyia.
Amb una trajectòria docent enorme, com a professora a l’Institut Internacional del Titella de Charleville - Mézières (França), en diverses universitats de París, a l’Institut del Teatre de Barcelona, a Londres, Amsterdam, Nova York o Buenos Aires, però també com a directora d’una companyia, què exigeix o què recomana als actors?
Entre moltes altres coses, sempre demano als actors que prenguin riscos, que no siguin previsibles, que treballin amb l’imprevisible, amb l’accident. Els recomano que aprenguin a aprendre, que tinguin l’actitud i la mirada oberta que propicia l’aprenentatge. També aconsello que essencialitzin perquè, si vols ser expressiu, no pots ser prolífic amb el moviment. Un altra recomanació és que no es quedin en un cos únic. De la mateixa manera que no es pot quedar en un pensament únic, tots hem de ser capaços de moure [fa un gest d’empènyer] les pròpies limitacions, fins a trencar els murs que ens fan estar tancats, perillosament tancats.
Com a experta en el moviment, quina importància dóna a la flexibilitat?
La flexibilitat és sempre una cosa mental. Moure’s no vol dir anar al gimnàs, de cap manera, i això l’hi diu una persona formada en educació física d’alt nivell. El moviment és la vida; quan no hi ha moviment, és la mort. El moviment és la manera que té cadascú de viure i d’interpretar una experiència. Si em demana per tècniques que ens poden fer guanyar flexibilitat, jo destacaria que s’ha de fer el possible per no ser presoner de la imatge que difonen els mitjans de comunicació, fugir sempre dels estereotips. És molt necessari, en tots els sentits, obrir el ventall de les nostres possibilitats. La flexibilitat allarga la vida.
Insisteix en el rebuig del cos únic i dels estereotips, i d’alguna manera n’ha responsabilitzat els mitjans de comunicació. ¿Es refereix a la publicitat?
A la publicitat, al cinema, a la moda... No hi ha gairebé res que quedi al marge de la difusió que s’ha fet d’una única estètica per al cos. Ens han convertit en cossos formatejats, cossos rendibles, cossos de laboratori. Ens hem de revoltar i donar valor al fet que hi ha milers, milions de cossos diferents. N’hi ha d’esportius, n’hi ha de poètics, n’hi ha d’infantils, n’hi ha de pictòrics... Es tracta de trencar els tòpics. I sobretot es tracta que tothom noti que al nostre cos hi tenim neurones.
Què és Téâtre du Mouvement?
Una companyia amb gairebé 40 anys d’història. Va sorgir de la idea d’introduir en l’actuació el concepte de musicalitat, que defensem com a essencial per a un teatre que situa el cos de l’actor al centre neuràlgic de la creació artística. Ja al començament, el mestre Étienne Decroux, en veure’ns, ens va dir que nosaltres fèiem mim musical, cosa que va ser una revelació. És com fer teatre abans de tenir la consciència que fas teatre. Amb tot, és un teatre de figures, visual, corporal, musical, plàstic; no és un teatre psicològic ni de personatges.
Quan li he demanat que em digués un adjectiu, només ha pensat un moment abans de pronunciar inestable . Per què?
Perquè a mi m’agrada especialment dir que l’inestable és el meu repòs. En aquest sentit, vaig aprendre molt d’Étienne Decroux i el seu “equilibri inestable”. La vida és inestable i, si no ho fos, l’hi hauríem de fer, perquè només aprenem si assumim riscos, si aconseguim gestionar l’accident, i perquè el que és previsible no és creatiu.




“La contaminació per plom resta intel·ligència als nens”

Hem demostrat que com més nivell de plom a la sang dels nens, menys coeficient intel ·lectual: la pol·lució els resta intel·ligència.

Quanta, quan i com?

El 1943 es va demostrar que les criatures exposades a la contaminació per plom pateixen un deteriorament cognitiu ja des de la gestació i que no es recupera mai.

Encara és preocupant avui dia?

El 1979 una altra investigació la va quantificar i d’altres han demostrat que també el mercuri provoca trastorns conductuals infantils, com la hiperactivitat, i està restant avui a milions de nens punts de coeficient intel·lectual. Espanya pateix aquesta pol·lució mercurial més que altres països.

Per què?

Perquè aquí vostès mengen més tonyina i altres peixos grossos, que, en devorar els petits, concentren tota la contaminació mercurial de la cadena tròfica. Haurien de consumir, en canvi, les espècies menudes que alimenten la tonyina i altres predadors.

La tonyina és una cultura: en prenc nota.

També Espanya pateix intoxicació per derivats del DDT; per arsènic i toluè. I per clorpirifòs, un pesticida habitual a les vinyes, que també resta capacitat cognitiva al fetus, fins i tot en quantitats ínfimes.

I a vostès? Que no mengen raïm?

A Dinamarca, el clorpirifòs ja ha estat prohibit, però també ens intoxica quan mengem el raïm que importem d’Espanya i d’altres àrees de la Mediterrània.

Com ens contaminem?

El plom és molt útil: s’utilitza en multitud d’aliatges, estris i productes com el pintallavis o aquest mòbil que porta. L’ingerim i l’inhalem de mil maneres. El mercuri l’emeten els volcans i certa mineria i indústria que l’aboca al mar. Pel que fa a l’ús de pesticides, hauria de ser restringit.

A la gent li agrada la fruita impecable.

Doncs hauríem d’acceptar que la fruita sigui més lletja a canvi que no ens intoxiqui.

Han mesurat la intel·ligència perduda?

Amb precisió: a Massachusetts, per exemple, vam relacionar de manera directa els micrograms de plom en sang dels nens amb les seves notes als tests d’aptitud.

Com més micrograms, més males notes?

I a més, els nascuts a partir del 2000 mostraven menys intoxicació i millor cervell, la qual cosa demostra que mesures com la restricció del plom a les gasolines i a molts altres productes comencen a obtenir resultats. Cal aplicar-ne més.

També es restringeix el mercuri.

Però amb prou feines comencem a enfrontar- nos al problema. Vaig començar a analitzar la toxicitat del mercuri el 1985 i vaig presentar les meves conclusions el 1997. L’ONU ha trigat disset anys a assumir-les per convocar la convenció de Minamata, que encara ha de ser ratificada per cinquanta estats més perquè al final tingui efecte...

El govern del món és complex.

Però mentrestant: som conscients dels bilions de punts de coeficient intel·lectual que estan perdent els nostres fills? I elmalbaratament de talent i prosperitat que permetem?

Quanta contaminació patim avui?

Avui patim deu vegades més exposició al plom que al neolític. I, d’aquí a setanta anys, encara la patirem. Però és que, a més de mercuri, plom i insecticides, altres tòxics danyen el nostre cervell.

Com ho sap?

Sé que ho hem de comprovar. És una fal·làcia creure que un producte químic és innocu només perquè encara no ha estat analitzat.

Però tampoc no és tòxic només pel fet de no haver estat analitzat.

Per això cal investigar-los. Seria facilíssim assegurar-nos que tots aquests productes que fabriquem cada dia i ens envolten no ens perjudiquen. Jo mateix m’ofereixo a fer-ho i, com jo, molts altres científics: perquè ja tenim sistemes eficaços, barats i senzills per detectar toxicitats.

Què ens falta per fer-ho?

La voluntat política que posi els mitjans i que s’aconsegueix pressionant els polítics.

Per què la pol·lució química afecta tant la canalla?

Perquè molts d’aquests tòxics que diem frenen el desenvolupament del cervell ja des dels primers estadis de la gestació. El resultat és que hem mesurat que literalment els nens intoxicats tenen un còrtex cerebral més prim i no es recuperen mai del deteriorament. I si un cervell es desenvolupa malament perquè està intoxicat, ja no tindrà una segona oportunitat.

Sempre queda l’educació especial.

Són infants que van néixer normals, però van patir intoxicacions que els van causar trastorns de conducta. Hauria estat menys costós evitar-los la contaminació que els va degradar l’intel·lecte i que continua degradant el dels adults: està documentat que exposar- se a pesticides provoca depressions.

Què proposa per posar-hi remei?

Invertim enormes i necessàries quantitats en educació: no li sembla igual de necessari frenar el deteriorament cognitiu que causa la contaminació? És un problema universal, però cadascun de nosaltres pot començar a solucionar-ho ja a nivell local.

Philip Grandjean


El gran malbaratament

El doctor Grandjean denuncia que la contaminació per plom, mercuri i pesticides degrada el cervell dels infants ja des de l’embaràs. I mostra estadístiques precises que proven com milions de nanos podien haver tingut més talent i oportunitats si no haguessin estat intoxicats. Grandjean ha fet reaccionar l’ONU contra la pol·lució per mercuri i ha abanderat campanyes contra la del plom, però també ens demana ara i aquí a cadascun de nosaltres que reaccionem i canviem d’hàbits i mengem, per exemple, una fruita més lletja però sense insecticides i que comprem només productes lliures de contaminants. Que encara no ho haguem fet és un malbaratament inhumà.





Barcelona obre aquest cap de setmana les portes de 160 edificis en la 5ª edició del OPEN HOUSE

Amb prop de 50.000 visites en l’última edició del 48 h Open House Barcelona, la quarta, resulta evident que el patrimoni arquitectònic de la ciutat, que atreu milers de turistes que fan cua diàriament davant la Sagrada Família, el Park Güell, la Pedrera i la casa Batlló, desperta també l’interès dels barcelonins. Ells són els convidats principals d’aquest festival de l’arquitectura que permet visitar, a més d’alguns dels edificis més emblemàtics i coneguts, moltes joies amagades, que criden l’atenció del vianant quan hi passa davant, però que normalment no estan obertes al públic en general.
 La cita, que ja s’ha convertit en imprescindible al calendari lúdic i cultural de Barcelona, està marcada per a aquest cap de setmana que ve, dissabte i diumenge, quan 160 edificis obriran les portes gratuïtament per als qui vulguin conèixer- los per dins.
 Totes les previsions apunten que, una vegada més, es tornarà a batre rècords. 48h Open House Barcelona continua aquest any en la seva línia d’anar incorporant novetats al programa i ampliant l’àmbit geogràfic. Encara que el festival se centra de forma molt especial en la capital catalana, ja l’any passat va fer un salt a l’escala metropolitana i va incloure també la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, que en aquesta edició tornarà a posar a disposició dels aficionats a l’arquitectura els seus edificis de referència, com el recinte de Torribera, un dels millors conjunts noucentistes de Catalunya, i l’auditori Can Roig i Torres.
Una altra novetat d’aquesta cinquena edició són els itineraris guiats pel districte barceloní de Nou Barris.
L’activitat s’estén també per primera vegada a un municipi del Maresme, Vilassar de Dalt, on s’obriran una dotzena d’edificis. L’entrada d’aquesta població en la programació del 48h Open House Barcelona permetrà a molts participants descobrir una figura relativament poc coneguda aquí però que és en l’Olimp de l’arquitectura dels Estats Units, el valencià Rafael Guastavino. Aquest arquitecte, abans d’exportar el sistema constructiu de l’anomenada volta catalana a Nova York, la va assajar amb èxit a Vilassar de Dalt, en concret al teatre La Massa. 


L’afluència és limitada i la confirmació de la visita es farà per estricte ordre d’inscripció.


Els que s’acostin a Vilassar de Dalt també podran conèixer els forns romans de producció ceràmica del recinte arqueològic de la Fornaca i l’edifici contemporani que els envolta i protegeix.
El districte de Ciutat Vella, amb un total de 32 edificis és el que aporta més construccions a aquest gran museu de l’arquitectura que serà Barcelona durant aquest cap de setmana.
Els visitants, si les condicions d’aforament ho permeten, podran pujar a l’Arc de Triomf, entrar en habitatges de diferents èpoques, inclosos els destinats a persones grans al costat del mercat de Santa Caterina, i, ara que la Barceloneta està de moda, i que l’Ajuntament vol preservar patrimonialment el barri, també podran fer-se una idea de com eren les seves primeres cases. La mostra d’aquesta Barceloneta més autèntica, la de mitjan segle XVIII, és la casa Solé, més coneguda popularment com la casa del Porró.

SALT AL MARESME El festival incorpora Vilassar de Dalt per donar a conèixer l’obra de Guastavino

GRAN PARTICIPACIÓ Mil dos-cents voluntaris possibiliten una mostra seguida per 50.000 persones


Open House és una iniciativa que va començar a Londres fa ja més de vint anys i que poc a poc s’ha anat introduint en altres ciutats, com Nova York, Dublín, Galway, Tel Aviv i Roma. 
En el cas de Barcelona és possible gràcies a la col·laboració de 1.200 voluntaris, que permeten que tot es desenvolupi de manera ordenada malgrat la gran assistència.
La presentació del festival es va fer ahir en un d’aquests edificis que acostumen a quedar fora dels circuits turístics i que, malgrat la seva bellesa, continuen sent uns grans desconeguts per a la majoria de barcelonins, l’edifici del Rellotge, dins del recinte de l’Escola Industrial, vestigi al mateix temps de la gran fàbrica de brodats Batlló.

http://epaper.lavanguardia.com/reader/732738fc-41db-4630-a0fc-ae2d8941f2ba



48h Open House Barcelona 2014



El Constitucional suspèn cautelarment la llei catalana que prohibeix tallar la llum i gas a l'hivern en casos de pobresa energètica

Ha admès a tràmit el recurs que va presentar el govern de Rajoy contra a modificació del Codi de Consum



 ...La suspensió té efectes des del 24 de setembre de 2014, que és el dia que el govern espanyol va presentar el recurs.
El decret llei del Govern 6/2013 de 23 de desembre modifica la llei 22/2010 de 20 de juliol del Codi de Consum de Catalunya. Aquest decret llei introduïa una modificació a l'article 11 en el que es defineix que són les persones consumidores amb una mancança de recursos econòmic.
També modifica l'article 252 del Codi de Consum que regula els talls de subministrament de llum i gas a persones en situació de vulnerabilitat econòmica i és regula les condicions que s'han de complir per tenir aquesta qualificació i expressament es diu que  les famílies en situació de vulnerabilitat "restaran protegides de tall de subministrament entre els mesos de novembre i març, ambdós inclosos".
També s'estableix com s'ha d'ajornar el deute que les famílies tenen amb les empreses i la possibilitat de satisfer el deute pendent de manera íntegra o fraccionada entre l'abril i l'octubre següents.

Neix MónCat, un portal per als ciutadans que volen tornar o marxar de Catalunya














El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha presentat aquest dimecres el portal MónCat, una eina pionera en l'àmbit europeu que pretén ajudar els ciutadans a prendre decisions migratòries proporcionant informació útil en cas que es vulgui tornar a Catalunya, marxar del territori o romandre allà on es viu. Així, el portal ofereix informació i suport per a cada etapa del procés, com ara quins tràmits cal fer per residir o treballar en un país estranger, com validar documents i títols universitaris, o fins i tot, si el carnet de conduir espanyol és vàlid o no. Actualment hi ha disponible informació completa de 14 països tot i que la voluntat del Govern és ampliar la llista properament.

El MónCat és una eina de suport on es poden trobar els serveis que la Generalitat posa a la disposició dels ciutadans per a cada etapa del procés per residir o treballar en altres països del món. Així, s'hi pot trobar informació amb continguts actualitzats sobre tràmits bàsics que cal fer, segons ha explicat el secretari d'Ocupació i Relacions Laborals, Joan Aregio.

Puig ha detallat que amb aquesta iniciativa es dóna compliment al mandat parlamentari del Ple de Joventut celebrat el juliol del 2013 i les resolucions del ple de política general del setembre del mateix any, on s'instava al Govern a dissenyar plans de suport al retorn dels joves catalans.

"La recuperació econòmica que estem vivint, tot i que encara és modesta, donarà oportunitats als joves que vulguin tornar i a aquells que vulguin marxar", ha manifestat el conseller, que s'ha mostrat optimista en aquest sentit.

Un dels apartats principals del portal és el que dóna informació al ciutadà català que es desplaça a l'exterior. L'objectiu d'aquest apartat és facilitar la seva integració en el país de destí. Per això, s'ha creat també un nou servei d'acollida en els països de destinació, en col·laboració amb les Comunitats Catalanes a l'Exterior.

MónCat ofereix informació general sobre el país escollit, com ara, indicadors econòmics, entitats de representació i acolliment com consolats, ambaixades o comunitats catalanes, així com també recomanacions dels serveis diplomàtics espanyols.

Entre altres apartats, el nou portal també dóna informació sobre com validar els títols i documents, com escolaritzar els fills, què es necessita per tenir la cobertura sanitària en altres països, com cal registrar-se en una empresa o com obrir un compte bancari a l'estranger. A més, també aporta recursos de suport a l'ocupació com ara, informació laboral bàsica.

Actualment, hi ha disponible informació completa de catorze països, que són Alemanya, Argentina, Austràlia, Brasil, Canadà, Estats Units, França, Japó, Marroc, Mèxic, Panamà, el Regne Unit, Suïssa i Xile. A més, Puig ha manifestat que ja s'està treballant en 13 països més com per exemple, Àustria, Bèlgica, Nova Zelanda, Xina, Rússia i Luxemburg i que l'objectiu és anar ampliant la llista.

Del món a Catalunya

Aregio ha destacat l'apartat que dóna informació sobre qüestions necessàries i pràctiques per si es vol retornar a Catalunya. "Donem informació perquè les persones que estan fora poden, si volen, mantenir viva l'opció de tornar", ha puntualitzat el secretari.

En aquest sentit, es poden trobar ofertes de treball o explicacions sobre com convalidar els estudis tant universitaris com no universitaris o com validar l'experiència laboral, entre altres.

Així, en aquesta línia, el Govern vol "posar en valor" l'experiència i els coneixements que aquests ciutadans hagin pogut adquirir durant una estada a l'estranger.

Puig ha recordat que el portal neix per donar servei als catalans que per "obligació, necessitat, vocació o per lliure elecció" volen buscar oportunitats arreu del món, però també per aquells que busquen una oportunitat de creixement fora de Catalunya.


http://www.naciodigital.cat/noticia/76505/neix/moncat/portal/ciutadans/volen/tornar/marxar/catalunya

Més de 600 empresaris s'apleguen a Barcelona per proclamar que "S'ha acabat el temps d'intentar canviar Espanya...

Els grans casos de corrupció han fet encara més evident el fracàs del periodisme....

....Durant anys, ni un sol mitjà ha estat capaç d'intuir la claveguera per la qual transitàvem. Els periodistes ens pensàvem que la rutina dels dinars de feina amb polítics i empresaris eren per agrair-nos l'esforç d'explicar el que sovint resultava inexplicable –aquest era el mèrit!-  i no per deferència a què mengéssim calent.

Si volem un país millor, és prioritari que els periodistes reconeguem que formem part d'un col·lectiu petit, empobrit i submís. Plagat d'egos, sense més ambició que les engrunes mediàtiques que reparteixen les empreses. Com diuen els periodistes americans, en aquesta feina seràs el que vulgui l'amo. I l'amo només vol guanyar diners o eleccions, que ve a ser el mateix.

És del tot comprensible que alguns periodistes s'agafin a qualsevol cosa per tal de desprestigiar la competència amb la il·lusòria esperança d'esgarrapar audiència i tenir content l'amo. No cal dir que els mitjans públics sempre tenen les de perdre. En una setmana, li he escoltat tres cops a Jordi Évole fer mans i mànigues, en les entrevistes de promoció de la nova temporada del seu programa, per poder dir que 1.500 treballadors han denunciat la manipulació a TVE, talment com “els sindicats” ho han fet a TV3 per mantenir una posició "tendenciosa" respecte al procés i la consulta.

L'estimat col·lega no se n'adona que cau en el mateixa parany: manipular uns fets de manera tendenciosa. Compara i barreja (intencionadament?) les 1.500 signatures de TVE amb un article del blog del Sindicat de Periodistes de Catalunya, on un afiliat critica l'excés d'informació sobre el procés a TV3 en detriment de la resta de posicions. Una opinió particular que –d'altra banda- no s'adiu amb la realitat de les xifres d'emissió. Però que ha anat molt bé a la competència, que l'ha pogut utilitzar de munició contra TV3.

Tots sabem que, si per alguna cosa destaca TV3, és per l'excessiva “pluralitat” alhora de respectar la quota de representació política. I totes les organitzacions contràries a la consulta tenen darrere una força política. Hi ha moltes coses a criticar de la televisió pública de Catalunya, però precisament la manca de “pluralitat”, es a dir de quota (en aquest país no n'hi ha una altra), aquesta, no. Si Catalunya viu un procés històric, que marca l'agenda política d'Espanya i la premsa de tot el món li dedica editorials i titulars, és de sentit comú que n'ocupi bona part de la programació informativa de TV3. El que no és lògic és haver-ho de justificar.

Tanta obsessió contra TV3 contrasta, per exemple, en el fet que a la Sexta –la cadena privada que més aposta pels informatius- no hi participa un sol tertulià a favor de la independència i la quota política d'Izquierda Unida, quan li toca a Gaspar Llamazares, és l'única favorable a la consulta. On és la pluralitat que Jordi Évole reivindica per a la competència ? La línia editorial de la cadena és anticonsulta, fins i tot els programes “progres”, on l'única llicència que s'han permès és entrevistar al president Mas i l'Oriol Junqueras, disfressat de convidat a casa d'una família de Sevilla, que resultava tan típica com la Torre del Oro embolcallada de groc.  

I també sorprèn que la cadena de Jordi Évole, tan sensible a la censura de TVE, no hagi fet cap referència a la negativa de l'editorial Planeta, propietària de la Sexta, de publicar el llibre del Gregorio Morán, "El Cura i los mandarines". Com diu el propi Morán, referint-se al que ha provocat la censura del llibre: “Vivim temps difícils perquè la generació nostra s'ha tornat “golfa” i hem de buscar alguna cosa digna per sota dels 30... 

Quan frisàvem per aquesta edat no em cabia al cap que algun dia “el nostres” defensarien la censura, assumirien la corrupció i es trobarien còmodes en l'estupidesa”.

Pilar Antillach

http://www.naciodigital.cat/opinio/9318/tot/tendencios/menys/jo


L’economista Niño Becerra es queixa que el govern espanyol cobra a Catalunya pel FLA, "per uns diners que són nostres"

Niño Becerra deixa en evidència Montoro
L’economista es queixa que el govern espanyol cobra a Catalunya pel FLA, "per uns diners que són nostres"

El catedràtic d’Economia Santiago Niño Becerra va deixar ahir en evidència al ministre espanyol d’Economia, Cristóbal Montoro. Durant una intervenció al programa ‘Versió RAC1’, l’economista va replicar algunes de les respostes que el ministre va donar ahir a CiU durant la defensa dels pressupostos de l’Estat pel 2015. 

Montoro va assegurar que si Catalunya creix és per les polítiques de l’Estat, però Niño Becerra va recordar que la inversió a Catalunya pressupostada ha baixat en relació al 2014 i es va queixar: “No sé què diu aquest senyor”. A més, el ministre espanyol va afirmar que “tots som l’Estat i per això els hospitals estan tots oberts i els col·legis públics, perquè sinó ho haguéssim fet molts haguessin hagut de tancar”. 

L’economista, però, es va preguntar: “Perquè no diu que si Catalunya té un deute de 62.000 milions d’euros és pel dèficit fiscal interregional que l’agència tributària i el govern de Madrid obliga a tenir a Catalunya?” I va continuar: “Si Catalunya tingués cada any aquests entre 10 i 14.000 milions d’euros, no tindria deute, tindria inversions i superàvit. La realitat és aquesta”. 

En relació al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), Niño Becerra va assegurar que “existeix perquè existeix el dèficit interregional, i a sobre ens cobren pel FLA, per uns diners que són nostres”. A més, va explicar que tot i que Montoro diu que el 6% de dèficit és el 6% de dèficit d’Espanya, “això no és cert”: “Catalunya té un superàvit del 8%. Euskadi té superàvit, Balears, València i Madrid també. El 6% és de la resta”. 

Finalment, va concloure: “El tema és que hi ha comunitats que generen superàvit i d’altres que generen un dèficit salvatge”.

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/10/nino_becerra_deixa_en_evidencia_montoro_103983.php

Stop European subsidies on bullfighting!..... Proposta al Parlament Europeu per prohibir que els subsidis als ramaders que crien braus per al toreig













..El Parlament Europeu vota avui  els nous pressupostos per al 2015 on s'inclouen les subvencions agrícoles, per això l’eurodiputat  Bas Eickhout, membre del Grup del Verds, considera completament inacceptable que els ramaders que crien braus amb la  tauromàquia coma a principal finalitat segueixin sent elegibles per rebre subvencions agrícoles. Per això, l'eurodiputat demana suport a la proposta que ha presentat per prohibir que els subsidis europeus s'usin per donar ajudes a aquests ramaders. ERC denunciava el 2013 que el diner públic procedent de la Unió Europea en aquesta partida és de 130 milions i el total de l’estat espanyol destinat a la tauromàquia i la criança del toro arribava als 700 milions....