Els pessebres vivents resisteixen la reducció de subvencions

Tot i la crisi, aquesta tradició té "el futur assegurat" i aquest any se n'estrena algun de nou



Imatge del pessebre vivent de Bàscara Foto: Organització Pessebre Bàscara / ACN

Amb menys subvencions, però amb més públic i amb implicació ciutadana. D'aquesta manera resisteixen els pessebres vivents de Catalunya a la crisi i seguiran mantenint la tradició. L'Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya ha assegurat que aquesta tradició té el "futur assegurat", però ha lamentat que les subvencions que reben per part de les administracions públiques s'han anat reduint en els últims anys i en alguns casos "s'han suprimit del tot". Això no impedeix, però, que s'hagin guanyat visitants, que són "molt fidels", i que alguns pessebres s'estrenin aquest any, com el de Valls. El paper dels voluntaris és clau per tirar endavant amb els pessebres vivents.

Integrada per una trentena de pessebres d'arreu de Catalunya, l'Associació Coordinadora de Pessebres Vivents concentra les seves accions en fer publicitat conjunta de les representacions i com a plataforma d'ajuda, sobretot amb qüestions de material.

La secretària de l'associació, Gemma Roig, ha lamentat que les subvencions que reben per part de les administracions públiques s'han anat reduint al llarg dels anys i algunes, fins i tot, s'han suprimit com és el cas de les que rebien els pessebres per part de la Generalitat. "En funció de la representació que feies, et donaven una quantitat de diners o una altra, però des de fa uns dos anys la Generalitat ha suprimit aquesta subvenció", ha explicat, tot afegint que alguns ajuntaments també han reduït la seva aportació, tot i que mantenint la subvenció.

La fórmula per a què els pessebres vivents tirant endavant és doble. D'una banda, la "importància del voluntariat", que s'hi "implica" i fins i tot porten "coses de casa per poder construir la representació". De l'altra, el preu de l'entrada que, segons Roig, acostuma a ser d'entre 6 i 7 euros. "Com a mínim necessitem recuperar els diners per pagar el que ens hem gastat", ha destacat Roig.

Tot i el preu de l'entrada, l'associació ha notat un augment de públic, que Roig veu "molt fidel" ja que fins i tot arriben a "fer una ruta pels pessebres de Catalunya". L'augment de visitants és el que porta Roig a veure "assegurat" el futur d'aquesta tradició.

Corbera, un dels més grans, manté un elevat pressupost

El pessebre vivent de Corbera de Llobregat, un dels més grans de Catalunya, repeteix el pressupost de 110.000 euros de l'any passat, una quantitat que organitzadors aconsegueixen a partir de la recaptació de la taquilla, amb unes entrades que costen entre 8 i 11 euros, i les subvencions públiques. L'any passat, l'ajuntament va destinar-hi 4.000 euros, però aquest any encara no ha oberta la convocatòria d'ajust i no ha fet cap aportació. Per contra, la Diputació de Barcelona ha donat per primer cop 600 euros. I coincidint amb el seu 50è aniversari i per fer activitats especials, l'Obra Social de Caixa Penedès li ha donat 24.000 euros.

El president de l'associació Amics de Corbera, Jordi Boltà, ha explicat la intenció que tenia l'entitat de fer un pressupost més auster aquest 2011, però han hagut d'invertir 18.000 euros imprevistos per uns robatoris que van patir. Això els ha obligat a aparcar algunes novetats que tenien previstes.

Valls estrena pessebre

Valls tindrà per primer cop el seu pessebre vivent. Tot el poble, des dels forns de pa a les floristeries, s'ha bolcat en l'organització d'aquest pessebre, que estarà ubicat pels carrers del barri antic del 27 al 30 de desembre. Més de 600 persones, una cinquantena d'empreses i entitats locals col·laboren en aquest projecte en què el material i les hores de dedicació són la moneda de canvi. "El teixit social s'hi ha involucrat de ple", afirma Montse Vall, coordinadora del projecte. El pessebre va més enllà de les tradicionals estampes bíbliques i recrearà la història vallenca per èpoques, des de l'antiga Roma a l'època contemporània.

Jesús (Tortosa), subvenció reduïda a la meitat

La crisi no impedeix que neixi un nou pessebre vivent al Camp i l'Ebre i que se'n mantinguin tres amb una llarga tradició. A Jesús (Tortosa) en celebraran la 26a edició amb prop de 150 actors. Malgrat no perillar la seva continuïtat, el coordinador del pessebre, Joan Hierro, explica que, dels gairebé 4.000 euros que tenien en subvencions, n'han rebut menys de la meitat. Això ha obligat a substituir la cuita de 'baldanes' i llonganisses per pa amb xocolata per a la canalla. "Mentre puguem pagar l'electricitat i el menjar dels animals el continuarem fent, perquè ens faria molt mal que s'acabés", ha declarat.

La meitat d'edicions, tretze, són les que porta el pessebre que es fa a la Masia de Castelló, un poble deshabitat de Vandellòs i que també ha hagut d'ajustar pressupost, uns 2.000 euros menys. Cada edició serveix d'excusa per fer alguna restauració al poble. El pessebre, que no és bíblic, té com a atractiu la interacció del visitant amb les cinquanta escenes que el conformen. El més antic, i amb diferència, és el pessebre de la Pobla de Montornès (Tarragonès), que es remunta a l'any 1975. No ha patit cap canvi per la crisi, però l'ha hagut d'assumir l'Ajuntament perquè els membres de l'entitat organitzadora s'han fet molt grans.

Martorelles, sense subvencions
El pessebre vivent de Martorelles (Vallès Oriental) compta amb un pressupost d'entre 3.000 i 5.000 euros, una xifra similar a la de l'any anterior. En Joan Puig, un dels seus responsables, assegura que la qualitat no disminuirà i que "l'objectiu és sempre deixar el llistó ben alt". El pessebre compta amb unes 180 persones entre tècnics i figurants, i els propis actors es preparen els vestits. Puig ha garantit que la crisi no repercutirà en l'espectacle. La Joventut Sardanista de Martorelles és qui finança majoritàriament les sis representacions que es faran. La resta de fons prové del preu de les entrades, que tenen un cost 5 euros. El pessebre no rep cap subvenció per part de l'Ajuntament.

Castell d'Aro compensa amb "imaginació" la pèrdua de la meitat dels ajuts



Categoria C Guanyador Sr. Albert Collado
1er Concurs de fotografia del Pessebre Vivent de Castell d’Aro




A les comarques gironines, un dels pessebres més representatius és el que es ve fent de l'any 1959 a Castell d'Aro (Baix Empordà). És el més antic de Catalunya i ha estat reconegut amb la Creu de Sant Jordi. "Ens hem posat com objectiu millorar la qualitat", assenyala un dels membres de la junta, Josep Tomàs. A banda de millorar el vestuari, reformar quadres i incorporar-ne de nous, aquest any tindrà una major participació, ja que ha incrementat en un centenar el nombre de figurants fins arribar a les 430 persones. I tot això amb un pressupost més reduït, ja que tindrà la meitat dels ajuts que rebia, fet que ha compensat amb "molta imaginació" i amb la "col·laboració desinteressada" de les persones que hi participen. Per tal d'arribar al màxim nombre de públic, aquest any han posat per primer cop la venda d'entrades a través d'Internet. "Hem de posar el pessebre al segle XXI", conclou Tomàs.

Bàscara, primer any sense subvenció
A Bàscara (Alt Empordà), aquest 2011 arriben a la 39a edició. Amb uns 200 figurants -i cent més d'organització-, aquest pessebre vivent es representarà sense modificacions per la crisi. Hi ha hagut anys que han rebut ajuts procedents de la Generalitat o la Diputació de Girona i de fet aquest és el primer que no n'han rebut cap però això no és un problema, segons explica una de les col·laboradores del pessebre, Montse Feliu, que diu que són un "reforç" però no s'hi pot comptar.

Una altra de les localitats que llueix el seu pessebre vivent és Brunyola (Selva), de prop de 400 habitants, que celebra els seus 30 anys de representacions, això han decidit incorporar les noves tecnologies amb l'ajuda d'una pantalla de grans dimensions. A més, aquest any incorporen una pantalla de grans dimensions. La presidenta de la comissió organitzadora 'Els Amics de Brunyola', Lourdes Serra, destaca que aquest és un pessebre molt "realista" perquè les persones que representen els diferents oficis ho fan realment. El seu és un pressupost modest i no els ha afectat gaire la crisi perquè des de sempre que ho han fet possible amb la col·laboració dels participants. "Tot el que incorporem de nou mirem de fer-ho tan econòmic com podem perquè mai hem tingut un gran capital per invertit i ens ho fem nosaltres mateixos", assenyala Serra.

Sant Guim de la Plana torna al carrer després de quatre anys d'enfrontaments
La novetat més rellevant de l'edició d'enguany del pessebre vivent de Sant Guim de la Plana (Segarra) és que tornarà a representar-se en places i carrers de la vila després de quatre anys d'enfrontaments entre l'Ajuntament i l'associació que l'organitza pel preu que els feia pagar per ocupar l'espai públic. El president de l'associació la Marinada, Jaume Oliva, ha explicat que, per aquesta 29a edició, s'han vist obligats a incrementar el pressupost, que ronda els 9.000 euros, perquè el pessebre s'amplia al poder ocupar el carrer. A més, no es veuen afectats per la reducció d'aportacions institucionals i continuen amb els ajuts de la Diputació de Lleida i del Consell Comarcal, que podrien rondar els 2.000 euros entre les dues. La resta de finançament l'obtenen del preu de l'entrada del pessebre, 5 euros, i d'una política de ''reciclar al màxim possible''.

Sudanell, un recorregut de gairebé un quilòmetre per oficis antics

Un altre dels pessebres més reconeguts de les terres de Lleida és el que es fa a Sudanell (Segrià), amb 27 anys d'història. Destaca que té gairebé un quilòmetre de recorregut i compta amb 250 figurants que representen 65 escenes. Moltes d'elles són d'oficis antics ja desapareguts com el carreter, picapedrer, cisteller, ferrer o herbolari. El finançament del pessebre prové bàsicament del preu que fan pagar per l'entrada, que és de 6 euros i això fa que no s'hagi vist afectat per la crisi. Al pessebre, organitzat per l'associació El Portell, hi participa gent de totes les edats, des de 2 a 90 anys.

Ardèvol espera augmentar visitants sense cap ajut públic

El pessebre vivent d'Ardèvol (Solsonès), que enguany compleix la majoria d'edat, espera superar els 2.000 visitants que va rebre en l'anterior edició. "A hores d'ara la cosa pinta bastant bé perquè ja hi ha autocars que han confirmat la seva visita", ha explicat Glòria Padullés, organitzadora de l'esdeveniment. Aquest pessebre s'organitza amb els diners que aconsegueixen recollir de les entrades, ja que, segons Padullés, no reben cap tipus de subvenció pública. "Tota la feina és a partir del treball voluntari de la gent i, a més, en el pessebre hi participa gent de fora el poble", ja que el nombre de figurants, uns 200, dobla la població del municipi que és de 100 habitants.

Torres de Fals redueix preus

Amb l'objectiu de frenar la caiguda de visitants de l'any passat, el pessebre vivent de les Torres de Fals (Fonolleres, Bages) ha decidit reduir un 20% el preu de l'entrada per a grups. El seu president, Toni Arnau, ha assegurat que "a la gent li costava més haver de pagar" i per això han decidit iniciar una campanya de descomptes. La representació, reconeguda amb el Premi Nacional de Cultura l'any 1992, rep uns 5.000 visitants cada any i aconsegueix recaptar uns 8.000 euros. Enguany, però, tindran una despesa afegida perquè hauran de renovar tot el cablejat elèctric que els han robat. El pessebre es finança amb els diners que obtenen amb les entrades i reben una subvenció d'uns 2.500 euros per part de l'Ajuntament.