Barroso obre la porta de la Unió Europea a Catalunya

Cal llegir amb molt de detall la carta que es va conèixer ahir i ser conscients del valor del que diu.

Si es proclama un estat català d’acord amb la normativa internacional, i això Espanya no té manera jurídica d’impedir-ho, aquest estat ‘heretarà’ els acords internacionals signats quan el seu territori era encara Espanya, i per tant els ciutadans de Catalunya seguiran essent ciutadans europeus. Problema resolt.


http://www.vilaweb.cat/editorial/4036924/barroso-obre-porta-ue-catalunya.html

Standard and Poor's veu impossible el pacte fiscal i qualifica el deute català de porqueria

Ferran Mascarell: «Espanya ha fracassat com a estat»

"Arreglar Catalunya vol dir: fora!", assegura el conseller de Cultura

 
Mascarell justifica l'independentisme
Foto: ACN


"Entre fiscalitat, estat propi i independència hi ha un extracte comú: un estat que rebutgem, l’Estat espanyol amb les seves desafeccions respecte a la societat". Aquesta és una de les frases amb què aquest matí, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha desgranat el memorial de greuges contra un estat, Espanya, que veu "fracassat" i és "ineficient" per a Catalunya.

En una entrevista a RAC1, Mascarell ha assegurat que Catalunya es troba en "un procés que va començar el 10 de juliol". "Molta gent vam canviar el nostre criteri sobre l’Estat espanyol i les seves institucions després de la sentència del Tribunal Constitucional", ha afegit el conseller. "La idea d’arreglar Espanya ha deixat d’estar en el primer pla. Arreglar Catalunya vol dir 'fora!", ha sentenciat Mascarell que veu com la societat catalana "precipita" els esdeveniments

A la vista d'aquesta premisa, Mascarell assegura que"Espanya ha fracassat com a estat". Els fracassos sempre han tingut una voluntat dels catalans d’intentar refer-ho, però no hi ha manera. Estat propi, perquè el benestar dels catalans no es redueixi més", ha afirmat Mascarell.


http://www.naciodigital.cat/noticia/46199/ferran/mascarell/espanya/fracassat/estat

Sistach presidirà una missa en record dels patriotes catalans l'11S

La segona autoritat eclesiàstica de l'Estat espanyol celebrarà una eucaristia per "pregar per aquells que han donat la vida per Catalunya"



http://www.naciodigital.cat/noticia/46204/sistach/presidira/missa/record/dels/patriotes/catalans/11s

Arriba a la cartellera la coproducció catalana 'Les aventures de Tadeu Jones'


Un paleta arqueòleg enamorat de Lara Croft

Tadeu Jones, el paleta somiatruites, és el protagonista animat del llargmetratge d'Enrique Gato que s'estrena avui. El film té coproducció catalana i d'aquí dues setmanes arribarà a la Xina.
 
Un paleta arqueòleg enamorat de Lara Croft
Un paleta arqueòleg enamorat de Lara Croft 
 
"M'encanta el cinema d'aventures, tant el clàssic com el modern, i volia dirigir la meva pròpia pel·lícula d'aventures", explica Eduardo Gato quan li demanen per què ha fet Les aventures de Tadeu Jones . El desig del realitzador nascut a Valladolid el 1977 ha trigat més d'una dècada a fer-se realitat. És el temps que Gato porta lligat al personatge de Tadeu Jones. Aquest paleta que somia convertir-se en un arqueòleg mediàtic primer va ser el protagonista de dos curtmetratges d'animació: Tadeo Jones (2003) i Tadeo Jones y el sótano maldito (2004), tots dos amb premis Goya.
Encara van haver de passar quatre anys abans que el projecte del llargmetratge fos alguna cosa més que un somni. I avui per fi arriba a la cartellera, amb una estratègia de distribució internacional en una trentena de països que també inclou dotze còpies doblades al català. "És una pel·lícula per a tots els públics i està pensada com un blockbuster nord-americà, amb la intenció de tenir una projecció massiva", diu Gato. Massiva serà l'estrena a la Xina el 14 de setembre: arribarà a més de dues mil pantalles. Tot això amb un pressupost "inferior als 10 milions d'euros": una vuitena part del cost d'un film de Pixar. En la producció hi participen l'empresa catalana Ikiru Films, d'Edmon Roch, i El Toro Films, de Jordi Gasull.
Les aventures de Tadeu comencen a Chicago quan l'acomiaden de la feina. El capatàs de l'obra acaba fart d'un paleta que en comptes de treballar fa volar coloms a la recerca d'inexistents tresors arqueològics. L'acceleració de la trama fa que Tadeu no tingui temps de preocupar-se per la precarietat laboral. De sobte es troba suplantant un arqueòleg de debò i viatjant al Perú. Allà coneixerà la Sara, la filla del professor Lavrof, que ha sigut segrestat per una sofisticada agència de caçadors de tresors.
La pel·lícula té un pròleg que explica la infància de Tadeu, un nen orfe que viu amb l'àvia, una mica com Spiderman amb la seva tieta. "En els curtmetratges no sabies ben bé qui era el Tadeu. Només quedava clar que era una paio apassionat per l'arqueologia i l'aventura, i que no era arqueòleg", recorda Gato. Quan el director i els guionistes van començar a preparar la pel·lícula, van haver de treballar el passat del personatge. "Volíem que la infància tingués pes en la seva vida adulta. Que perdés els pares en un accident de trànsit i que hagués de tirar endavant amb l'àvia feia més entranyable el personatge. Ara ja sabem qui és i què busca, i tenim molt clar quin seria el punt de partida si hi hagués una seqüela", assegura Gato.
Super Llopis i els videojocs
Indiana Jones i Lara Croft són els referents més evidents d'una pel·lícula que beu de tot l'imaginari del cinema d'aventures. "Hi són tots els elements: l'acció, la comèdia, els personatges icònics, el punt romàntic i de drama", enumera Gato, que reconeix que també ha aprofitat la seva experiència com a realitzador de videojocs. Pel que fa al disseny del protagonista, la influència essencial és "el còmic tradicional espanyol", sobretot el de Jan, el creador de Super Llopis. "Sóc un fanàtic del personatge, i per això en els curts vaig dissenyar el Tadeo pensant en Super Llopis. Per al llarg vam haver d'estilitzar-lo perquè era molt difícil fer-ne l'animació. Tenia unes mans i uns peus massa grans", diu Gato.
La protagonista femenina respon a la tendència de dona explosiva, aventurera i amb iniciativa marcada per l'aparició de Lara Croft. El director hi està d'acord, però amb matisos. "Les princeses de Disney també han sigut sempre unes dones tremendes, i el mateix passa amb les típiques presentadores de programes infantils de televisió", puntualitza Gato.

http://www.ara.cat/premium/cultura/paleta-arqueoleg-enamorat-Lara-Croft_0_765523462.html
 

Forests:un muntatge britanicocatalà amb fragments de més de vint obres del dramaturg anglès Shakespeare .

Aquesta nit es fa a Birmingham la primera funció de 'Forests', el nou muntatge del director teatral

Bieito s'endinsa en els boscos de Shakespeare

Calixto Bieito torna a Shakespeare vuit anys després d'haver dirigit El rei Lear. Avui fa la primera funció de Forests, un muntatge britanicocatalà amb fragments de més de vint obres del dramaturg anglès.




L'EQUIP ARTÍSTIC
 Calixto Bieito, el dramaturg Marc Rosich (a la dreta)  i la músic Maika Makovski durant els assaigs de Forests  a Birmingham.
L'EQUIP ARTÍSTIC Calixto Bieito, el dramaturg Marc Rosich (a la dreta) i la músic Maika Makovski durant els assaigs de Forests a Birmingham. GRAEME BRAIDWOOD
 

Al llarg de la seva trajectòria Calixto Bieito ha dirigit gairebé una desena d'obres de Shakespeare. L'última va ser El rei Lear , que es va estrenar al Teatre Romea el 2004. Després d'uns anys allunyat de l'univers del dramaturg anglès, l'any passat va tornar a submergir-s'hi arran de la invitació que li van fer el Birmingham Repertory Theatre i la Royal Shakespeare Company per participar en el World Shakespare Festival dels Jocs Olímpics de Londres, i aquest vespre es fa a Birmingham la primera funció del fruit d'aquest encàrrec shakespearià, Forests . "Tenia carta blanca per decidir, encara que al principi vam parlar de diverses obres. Feia temps que no el llegia, des d' El rei Lear , així que durant mesos vaig tornar a llegir tota la seva obra i, d'alguna manera, em vaig tornar a enamorar del geni", va dir Bieito ahir, encara immers en els últims preparatius del muntatge.
Forests és la segona producció del Barcelona Internacional Teatre. Després de l'estrena mundial, el 4 de setembre, al mateix Repertory Theatre, i de les primeres funcions de la gira internacional, arribarà a Catalunya a l'octubre. Es podrà veure a Girona dins el festival Temporada Alta i el gener del 2013 al Teatre Romea. L'equip artístic i l'espectacle són bilingües. Marc Rosich signa la dramatúrgia, i entre els intèrprets hi ha l'actor britànic George Costigan, que va fer el paper de Claudi al Hamlet que Bieito va dirigir el 2003; Josep Maria Pou, que es retroba amb el director després d' El rei Lear, i l'actriu Roser Camí. La música, un element cada vegada més important en els últims muntatges del director, porta el segell de la mallorquina Maika Makovski.
Anar a l'origen per mirar cap al futur
El punt de partida de Forests , com ja indica el mateix títol, són els boscos que apareixen en les obres de Shakespeare. "Tenia ganes d'endinsar-me en les branques i els arbres que conformen les paraules de Shakespeare. Però després d'haver posat en escena tantes obres de l'autor volia sentir-me més lliure i explorar el tòpic dels boscos i les diferents visions que apareixen a les seves obres. A més, hi ha un component emocional que és important per a mi: vaig passar la infància i el començament de l'adolescència entre arbres, en contacte amb la natura. I sóc un enamorat del romanticisme alemany, en què el bosc també és un tema fonamental", comenta el director.
La dramatúrgia s'inspira en la davallada als inferns de la Divina comèdia de Dant i parteix dels boscos feliços d'Arden que apareixen a Al vostre gust per desembocar en els paratges desolats d' El rei Lear . A més d'aquestes dues obres, el text conté fragments de Timó d'Atenes , Somni d'una nit d'estiu i Macbeth , entre d'altres. L'obra recorre des de la innocència de la infantesa fins a l'acceptació de la mort. L'escenografia, pròxima a una gran instal·lació artística, porta la firma de la britànica Rebecca Ringst: està composta per unes grans arrels que evoquen els arbres d'un bosc en què es troben els personatges, i la coberta és un cel de plàstic translúcid que va canviant al llarg de l'obra.
"L'espectacle no segueix cap trama estricta. És un homenatge a la paraula de Shakespeare, que és la protagonista. Hem despullat la paraula de qualsevol trama i hem bastit una nova peça basada en la força intrínseca de les paraules que va escriure Shakespeare, la força d'anàlisi poètica de la nostra existència", afirma el dramaturg Marc Rosich. "Parlant de la natura humana no es pot deixar de parlar de l'actualitat. De la bellesa, de la fragilitat o de la mesquinesa i crueltat l'ésser humà", afegeix Bieito.
" Forests és totalment diferent d'altres treballs de Shakespeare anteriors; és un acostament més abstracte. Al llarg dels anys la meva relació amb el dramaturg ha millorat estèticament i he anat entenent millor les seves paraules. Deixo que m'ajudi a conèixer-me millor, i també el món que m'envolta. La seva obra és un tot: el seu teatre és polític, poètic, d'intriga, violent, sanguinolent...", explica el director.
Una dramatúrgia radical
No és la primera vegada que Marc Rosich fa una dramatúrgia pròpia a partir de diferents obres de William Shakespeare. L'any passat ja va firmar la de l'espectacle Falstaff , però a Forests ha treballat amb un repertori molt més ampli de textos: més de vint.
"En els últims muntatges que he fet amb el Calixto, el nostre interès és bastir dramatúrgies que no es basin en la trama ni en l'argument. Són espectacles de poesia dramàtica en què els materials, textuals i musicals, es juxtaposen de manera violenta, sempre per parlar de la naturalesa humana, però mai des d'una teatralització convencional o realista, diu Rosich.

http://www.ara.cat/premium/cultura/Bieito-sendinsa-boscos-Shakespeare_0_765523459.html
 

Barroso veu la independència de Catalunya com un afer també d'Europa

 

Si Catalunya es vol independitzar, no quedaria automàticament fora de la UE però tampoc a dins. Ho hauria de negociar segons la legalitat internacional i a tres bandes, amb l'Estat i la Comissió Europea.
 
Mas es va reunir el març del 2011 amb Barroso i li va explicar els esforços d'austeritat del Govern.
Mas es va reunir el març del 2011 amb Barroso i li va explicar els esforços d'austeritat del Govern. ACN
El president de la Comissió Europea (CE), José Manuel Durao Barroso, ha admès per primer cop que "en el cas hipotètic d'una secessió" de Catalunya "la solució s'hauria de trobar i negociar en el marc legal internacional", segons informa l'ACN. Brussel·les sempre s'havia negat fins ara a parlar obertament de la independència de Catalunya, al·legant que és un afer intern espanyol que s'ha de resoldre dins l'Estat. Ara, però, Barroso obre la porta a una negociació internacional a tres bandes, admetent la dimensió europea del conflicte. Adverteix igualment que l'estat català no seria automàticament membre de la Unió Europea (UE) però sí que preveu negociar-ho.
Barroso responia així a una pregunta parlamentària de l'eurodiputada italiana de la Lliga Nord, Mara Bizzotto, que volia que s'aclarís si, en cas d'independència, els catalans "perdrien immediatament el seu estatus de ciutadans de la UE i els seus drets i deures". "D'acord amb l'article 20 del Tractat, només les persones que tenen nacionalitat d'un estat membre són també ciutadans de la UE, ja que la ciutadania de la UE és complementària, però no substitutiva, de la ciutadania nacional (és a dir, la d'un estat membre de la UE)", va contestar-li el conservador portuguès.
Brussel·les preveu que aquesta qüestió s'hauria de negociar trilateralment, a nivell internacional i no només amb Madrid. "En el cas hipotètic d'una secessió d'una part d'un estat membre, la solució s'hauria de trobar i negociar en el marc legal internacional", va dir Barroso. L'executiu comunitari reconeix així que "en el cas d'una possible secessió els ciutadans continuarien protegits per la legislació internacional", com demanava Bizzotto en la seva pregunta. La resposta contradiu la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que fa un mes va afirmar que, en cas d'independència, l'estat català quedaria fora de l'euro i la UE i això perjudicaria l'economia del país. També contradiu, però, els arguments dels independentistes que afirmen que l'estat català s'integraria automàticament a la UE després de la secessió.
L'eurodiputada italiana havia registrat aquesta pregunta després que al maig la CE no volgués admetre a tràmit la iniciativa ciutadana europea (ICE) sobre enfortiment de la participació ciutadana en la presa de decisions sobre la sobirania col·lectiva, promoguda per Reagrupament, i que tenia per objectiu "garantir que els ciutadans d'un nou estat que pugui resultar d'una possible secessió de Catalunya d'Espanya mantinguessin el seu estatus de ciutadans de la UE". "Està manifestament fora de les competències de la CE", va respondre llavors l'executiu comunitari.




http://www.ara.cat/premium/politica/Barroso-empara-independencia-legal-internacional_0_765523486.html
 

Jordi Pujol: "S'ha acabat fer la puta i la Ramoneta, el Govern ha de ser valent i la societat també"

En una entrevista al setmanari 'Presència', l'expresident de la Generalitat i president fundador de CDC defensa que una Catalunya independent seria viable




Jordi Pujol. Ex-President de la Generalitat/ Xavier Bertral
 
Jordi Pujol, expresident de la Generalitat / XAVIER BERTRAL

"S'ha acabat fer la puta i la Ramoneta. El Govern ha de ser valent i la societat també". Així de contundent es mostra Jordi Pujol, expresident de la Generalitat, en una entrevista al dominical 'Presència', del diari 'El Punt Avui'. En aquesta entrevista, Pujol, que també és president fundador de CDC, defensa que una Catalunya independent seria viable "econòmicament i socialment".
L'expresident de la Generalitat assegura que tots els ressorts de l'estat espanyol "estan mobilitzats contra Catalunya" i considera que CiU es mantindrà "ferma" a l'hora de l'embat amb el govern espanyol pel pacte fiscal.
Pujol demana en aquesta entrevista que "a la manifestació de l'Onze de Setembre d'enguany cal que hi vagi com més gent millor".


http://www.ara.cat/politica/Jordi_Pujol-Govern-independencia_0_765523570.html

 

Comentaris a :Brussel·les admet per primer cop que el futur d'una Catalunya independent s'hauria de negociar "en el marc legal internacional"

30.08.2012 - 18:55h
Hi han vàries coses que cal saber i que crec que cada dia els catalans entenen:
1- La Independència l'hem de proclamar únicament els catalans.
2- Espanya no ens la donarà mai, no entenc perquè hi ha qui insisteix en aquesta línia.
3- Sense l'encaix internacional i sobretot europeu, no anirem enlloc. No ho hem de donar per suposat, ho hem de treballar tots, no només els polítics.
30.08.2012 - 19:01h
Els espanyols ens faran la punyeta en aquest tema tant com puguin, però ja hi estem acostumats.
L'onze de setembre hem de fer una demostració pacífica i clara del que volem. INDEPENDENCIA.
30.08.2012 - 19:02h
La Unió Europea és l'Europa dels estats sobirans, per això el problema de l'EuroZona és tant complex de resoldre.
Hauran de buscar la fórmula per fer encaixar els nous estats que no ho han estat modernament i que pertanyen ara a un altra estat membre: Escòcia, Flandes, Catalunya, etc.
Txèquia i Eslovàquia es van separar quan no eren membres de la UE, segons crec. No hi ha precedents, però si volen els faran possible encara que Espanya hi estigui en contra.
Els hem d'alentar a fer-ho.
30.08.2012 - 19:02h
...PERÒ EL QUE MÉS M'AGRADA ÉS EL TO DE NORMALITAT QUE VA AGAFANT EL TEMA. FINS I TOT EL P.P. PARLA DE LA INDEPENDENCIA DE CATALUNYA (EN CONTRA, CLAR, PERO JA NO ES TABU). I ARA BRUSSELES. AIXO MOLA.
30.08.2012 - 19:54h
Aquest 11 de setembre sembla que serà clau per projecció internacional.

Catalans, endavant!
 
 30.08.2012 - 20:16h
La Comissió Europea va respondre a la ICE dient que:
1) l'assumpte seria objecte de negociació (es a dir, no hi ha lloc a una imposició per la força).
2) el marc legal es el dret internacional (ni el "congreso" ni el TC hi pinten res).
En Durao Barroso es limita a repetir els arguments de la Comissió.
 
 30.08.2012 - 20:27h
http://en.wikipedia.org/wiki/Vienna_Convention_on_the_Law_of_Treaties
 
 30.08.2012 - 21:37h
@Toni3
L'autodeterminació és un dret natural o un aspecte legal?

Sota el meu punt de vista, tots els individus tenen dret a autodeterminar-se (està recollit com a dret individual i col·lectiu en els Drets Humans) i, per extensió, les societats en tenen. Perquè l'autodeterminació no és res més que el dret a escollir què vols fer amb la teva vida i és, per tant, un dret natural.

Sudan del Sud, Bosnia, Macedònia, Montenegro o Kosovo eren a la llista que esmentes de l'ONU? No ho sé, perquè no l'he trobada, però si que sé que l'article 1 del Pacte internacional dels Drets Civils i polítics (1976; i signat per l'Estat Espanyol el juliol del 77), proclama que "Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació (...)" (ara sóc jo qui et convido a informar-te'n).







http://www.ara.cat/politica/Comissio_Europea-Brussel-les-Catalunya-independencia_0_764923665.html#a_comments

Comentaris a:Aguirre creu que "deu haver-hi algun error" pel fet que Catalunya rebi 10.000 milions més que Madrid

30.08.2012 - 20:53h
Bé que no diu res sobre les transferències que hi destina el Govern Central en nom "por el bien de todo el Estado", com el Museu Thyssen, l'aeroport de Barajas, etc.
 
30.08.2012 - 21:22h
Doy las gracias al PP, al Sr. Aznar (que habla catalan en la intimidad) a la Sra. Esperanza Aguirre (guerra al cava) al Sr. Rajoy, al Sr, Montoro, al Sr. Javier Arenas (a los catalanes ni agua ni pagandola) al Sr. Vidal Cuadras, a la Sra. Camacho, etc. Les estoy muy agradecido.
Yo era un federalista empedernido, amigos mios independentistas no me convencian a que pensara como ellos, pero los grandes maestros del PP me han convencido a que vote Independencia. Nunca les sabre agradecer el gran favor que me ha hecho el PP. Me han abierto los ojos. Gracias.
 30.08.2012 - 19:57h
Sí, hi ha un error però en contra de Catalunya. "Espe" apren-ne i no siguis maliciosa. Des de l'any 1986 fins avui ens heu prés els espanyols als catalans la xifra de 300 mil millions d'euros, euros els nostres impostos que han marxat a llà i no han tornat en forma d'inversions ni serveis, malgrat les transferències. L'ajuda Europea a Espanya en aquestos mateixos anys ha estat només de 100 mil mil.lions d'euros, tres vegades menys. No es això desproporcionat ?. Aqui no hi ha error hi ha una gran mala llet i un espoli continuat a una regió que es tractada des de fa més de 500 anys com a una colònia per part de les monarquies hispàniques. I JA N'HI HA PROU, S'HA ACABAT EL BRÒQUIL !!!!
 

 http://www.ara.cat/politica/Esperanza_Aguirre-PP-Comunitat_de_Madrid-deficit_fiscal-rescat_0_764923671.html

El president de la Rioja, sobre el rescat català: "S'ha de tenir molta cara dura per demanar i després tenir el que em dóna la gana, com televisió i ambaixades"

Ón és el truc??

El “dret a la mort digna” i l’“eutanàsia”

Israel: Regar amb aigua salada augmenta la producció

Olivares en el Negev












El desert del Nègueb està sent escenari d'un esdeveniment agrícola sense precedents. La sequera, segons es va poder comprovar, no sembla afectar els agricultors de la zona sud de Ramat Hanegev.En lloc del reg amb aigua dolça, experts en agricultura van aconseguir elaborar un sistema que funciona amb aigua salada, aconseguint un fet sense precedents a nivell mundial: una plantació d'olivera, que ocupa una superfície de 1.000 metres quadrats va tenir una producció quatre vegades més gran de la que s'obté en una àrea similar irrigada amb aigua dolça.Experts israelians també van observar l'avantatge de l'aigua salada en el cultiu de tomàquets i vinyes, i fins els tilapias - peixos d'aigua dolça - semblen haver-se acostumat al nou sistema.Un dels pioners d'irrigació amb aigua salada al Nègueb és Yoel Malaj, membre del kibutz Revivim. Així va explicar el seu èxit: «Ja vàrem intentar en el passat utilitzar aigua salada en irrigació, però vam fracassar per falta de coneixements tecnològics. Molts van ser els escèptics pel que fa a l'èxit que podria tenir el reg de cultius amb aigua salada, extreta d'una profunditat de 300 metres. Vam començar amb cotó, passant a olives, melons, tomàquets, etc. Estem rebent suport de l'Institut Vulcani, de la Facultat d'Agronomia de la Universitat de Ben Gurion i de l'Institut Blaustein del kibutz SDE Boker ».Actualment, la plantació d'oliveres del kibutz Revivim és la més destacada d'Israel.Com no hi ha restriccions en la utilització d'aigua salada a la zona sud del Negev, el cultiu d'olives va passar a tenir una reputació a nivell mundial. Els arbres van ser especialment dissenyats per a la collita mecànica, amb l'ajuda d'avançades maquinàries que subjectes al tronc, sacsegen fortament les branques fins llançar les olives a terra. Part d'aquestes màquines van ser perfeccionades a Israel.Gràcies a aquest avanç en la indústria de l'oli d'oliva, la zona estarà en condicions d'absorbir i utilitzar més població.Aquest èxit va despertar interès en el cercle dels grans empresaris, que ja es troben en plenes investigacions per a la inversió en plantacions d'oliveres.El cultiu d'oliveres en aigua salada al Nègueb va estar precedit per un altre avenç científic: el cultiu de tomàquets, per exemple, on es va comprovar que com més salada és l'aigua utilitzada, més dolça és el fruit ques'hi recull. I d'aquí a les olives no hi va haver més que un curt pas.


http://www.israelenlinea.com/israel/noticias/ciencia-tecnologia/6195-israel-riego-con-agua-salada-aumenta-producci

Despertem el poble : Retuitegem l'odi espanyolista.

 Difusió i consciència. Despertem el poble, la victòria és nostra · Una selecció de RT anticatalans.
Països Catalans · http://apuntem.cat 
 
 
  NURITA@nurilp28
si fuera presidenta del gobierno esto iba a ser peor que con franco, de primeras, todos los putos catalanes de mierda muertosssssss   
 
 jorge peiro@peiro
Manda huevos que en television ESPAÑOLA tengamos que aguantar a un gilipollas hablando en catalan esto es ESPAÑA!
 
Ivan.@IvanBWhite
Bomba a cataluña.
 
S i l v i a P e ñ il@silvia9471
Odio el catalan, cataluña, y los catalanes. !
 
Raúl Marín@raulmarinvlc
El ejercito deberia responder con armas colocando tanques en plaza Cataluña el dia de la Diada matando a todo hijo puta separatista
 
oscar@chiva23ecijano
k se mueran uno por uno viva españa
 
etc...

http://twitter.com/apuntem
 

No podrem mai ser si no som lliures

 





Ferran Requejo, Sílvia Bel, Xavier Rubert de Ventós, Muriel Casals, Lluís Llach i Lluís Danés, ahir a l'Ajuntament de Verges.
Ferran Requejo, Sílvia Bel, Xavier Rubert de Ventós, Muriel Casals, Lluís Llach i Lluís Danés, ahir a l'Ajuntament de Verges. DAVID BORRAT
 

Ni el president Mas anirà a la manifestació independentista de la Diada, ni l'expresident Maragall ha participat finalment en el vídeo que cridarà a la mobilització ciutadana, però això no desanima pas els qui pensen que la llibertat del país és a la cantonada.

 "El que importa és què farà el president el dia 12", argumenta algú davant de l'Ajuntament de Verges, on té lloc el rodatge. "No cal que es manifesti per la independència, el que ha de fer és proclamar-la", comenta algú altre.
"No recordo cap 11-S que hagués aixecat tanta expectació, fins al punt que el govern hagi de discutir si hi va o no", diu el fill més il·lustre d'aquest poble empordanès. Lluís Llach serà a la capçalera de la manifestació ("si hi he de ser, hi seré") i està prou convençut que tenim el somni a tocar: "Jo ja sóc molt gran, però sí que la veuré". Ignasi Termes, del secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana, gairebé arrenca una promesa al cantant jubilat: "I el dia de la independència cantaràs, eh, aquell sí!". Llach fa una mitja rialla i no diu pas que no.
"Escolta, Sepharad", recita Josep Maria Terricabras a tres quarts de quatre de la tarda. A Llach li toca dir "Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser si no som lliures". Ho ha de repetir dues vegades perquè s'equivoca i inverteix l'ordre de la doble negació. "Penseu que jo L'estaca me l'havia de llegir!", es disculpa. A l'hora de pronunciar paraules aïllades, el meu mite de capçalera (i el de mig país, ja ho sé) refusa de dir victòria però no li fa res dir amén . Danés ho celebra: fins ara, la majoria s'ha negat a dir amén . Muriel Casals té pressa, molta pressa: grava la seva part i vola cap a Barcelona perquè té reunió d'Òmnium: ves que la independència no l'enxampi de camí. Després és el torn de Sílvia Bel. L'actriu ha fet seu aquest lema: "O independència o èxode".
Només hi ha dues baixes: la de Pasqual Maragall i la de Francesc Colomer, el nen de Pa negre . La resta de convocats han anat arribant a Verges amb alegria i predisposats a tot. "La gent s'hi ha apuntat sense ni preguntar què havia de fer", explica Lluís Danés, director del vídeo. El que han de fer és declamar versos de La pell de brau , de Salvador Espriu, mentre caminen cap a la llum. La banda sonora serà un ball de bastons. "Les paraules d'Espriu semblen escrites la setmana passada -sosté Danés-. El nou espot recollirà el testimoni del que vam fer el 2010 per promocionar la mani del 10 de juliol, però hem volgut que fos un punt més contundent".
La contundència potser hauria pogut anar més enllà, perquè Espriu encara confiava que Espanya ens escoltés i fins i tot ens estimés ("Fes que siguin segurs els ponts del diàleg/ i mira de comprendre i estimar/ les raons i les parles diverses dels teus fills"), però el realitzador al·lega que "el que pensava això era Joan Maragall". Deixant de banda les propostes d'entesa formulades pels dos poetes, aquest 28 d'agost a Verges tothom té clar que Sepharad no escolta i que toca fer efectiva d'una vegada l'antiga amenaça maragalliana: "Adéu, Espanya!". Amén.



http://www.ara.cat/premium/tema_del_dia/No-podrem-mai-no-lliures_0_764323625.html

Comentaris a :Manos Limpias reclama el tancament de TV3

Gran notícia
Anònim, 30/08/2012 a les 16:47
Crec que hem de fer arribar aquestes notícies a aquells amic catalanistes que encara no són independentistes.
Jo avui he dinat amb dos companys que fa uns mesos no ho eren i ara ja son més radicals que jo.

Madrid ens indica el camí de la llibertat.
 
 
estic fart d'Espanya
Anònim, 30/08/2012 a les 18:15
Quans diners ensn costa al catalans RTVE,las ambaixadas españolas,el instituto Cervantes, la real academia de la lengua,el senado español, el congreso de los diputados,el ejercito español, la guardia civil,la policia nacional,los funcionarios del estado,la casa real,el TGV,les autopistes sin peatge de tot l'estat,el aeropuerto de barajas y otros.etc.etc.
 
 
Frabrica
Roberto, 30/08/2012 a les 16:43
Hay que ver, menuda fabrica de independentistas estos "manos limpias" quieren que cierren la TV con mas audiencia de catalunya? saben bien como golpear para que duela, lo que no saben es que con esos golpes ponen mas gente a favor de la independencia.

En fin, no soy el unico que ha venido a vivir a CataluNYa desde otros sitios de españa, y con el tiempo y viendo esta abrumadora cantidad de mierda que viene del resto de españa solo con animo de joder me he dado cuenta que teneis razon, hay que largarse de este pais cuanto antes y crear uno propio, y puedo garantizaros que miles como yo sin raices catalanas votaremos SI a la independencia.
 
...
 
 

Els Castellers de Vilafranca fan la segona millor actuació de la història

Han fet quatre gamma extra descarregats · Enguany també hi han participat els Minyons, la Vella de Valls i la Jove de Tarragona.

http://www.ara.cat/fotografies/Diada_castellera_de_Sant_Felix_5_764973497.html





http://www.vilaweb.cat/noticia/4036841/20120830/castellers-vilafranca-fan-segona-millor-actuacio-historia.html


Quína foto tant maca !   Quín castell !    Quín pais!.


Josefina.

Quim Monzó: 'CiU són uns tios que sempre van fent la puta i la Ramoneta'

L'escriptor diu que votaria sí a la independència 'claríssimament' en una entrevista a la revista Jot Down.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4036842/20120830/quim-monzo-ciu-uns-tios-sempre-fent-puta-ramoneta.html

La independència és a totes les taules de debat, reals o virtuals, a Catalunya. Aquest Onze de Setembre encara hi pot ésser amb més pes, si es confirma que la manifestació convocada per l'Assemblea Nacional Catalana aconsegueix aplegar molts milers de ciutadans per 'un nou estat d'Europa'.

Miquel Calçada: 'L'aconseguirem si la societat civil continua empenyent amb fermesa'

El periodista respon les 'Tres qüestions clau sobre la independència', una sèrie d'entrevistes breus...



http://www.vilaweb.cat/noticia/4036587/20120830/miquel-calcada-laconseguirem-societat-civil-continua-empenyent-fermesa.html
 

Europa ho confirma: “la independència depèn dels catalans” #11s2012


La CE admet per primer cop que la independència de Catalunya s'hauria de negociar "en el marc legal internacional"


Brussel·les s'havia negat fins ara a parlar-ne obertament, al·legant que és un afer intern a resoldre dins l'Estat. El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha admès per primera vegada que "en el cas hipotètic d'una secessió" de Catalunya "la solució s'hauria de trobar i negociar en el marc legal internacional". Brussel·les sempre s'havia negat fins ara a parlar obertament de la independència de Catalunya, al·legant que és un afer intern espanyol que s'ha de resoldre dins l'Estat i d'acord amb la legislació espanyola. Barroso obre ara la porta a una negociació internacional a tres bandes en cas de secessió, admetent la dimensió europea del conflicte. L'executiu comunitari adverteix, però, que l'Estat català no seria automàticament membre de la Unió Europea però sí que preveu negociar-ho.
 
José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea, rebent a Artur Mas, President de la Generalitat durant la seva visita a Brussel·les.
José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea, rebent a Artur Mas, President de la Generalitat durant la seva visita a Brussel·les.
 
 
 
 
 
 
11s2012 Els catalans tenim la paraula per aconseguir la independència
Barroso respon així a una pregunta parlamentaria de l'eurodiputada italiana de la Lega Nord, Mara Bizzotto, que li demana que aclareixi si, en cas d'independència, els catalans "perdrien immediatament el seu estatus de ciutadans de la UE i els seus drets i deures". "La ciutadania de la UE és addicional i no substitueix la ciutadania nacional (és a dir, la ciutadania d'un Estat membre de la UE)", assegura el conservador portugués
 
 
 
 
 
 

Sala-i-Martín ho deixa clar: la única solució possible i urgent és la independència

L'economista argumenta que el rescat de Catalunya dóna la raó als sobiranistes perquè només el pacte fiscal no arreglaria els problemes que tenim


L'economista i catedràtic de la universitat de Columba, Xavier Sala-i-Martín, en un article al seu blog ha posat en evidència que la independència és la única solució als problemes de Catalunya. Després de criticar els darrers govern de la Generalitat per la seva excessiva despesa, alerta però que malgrat tot Catalunya si fos independent seria un dels Estats més sanejats del món pel seu deute en relació al PIB i pel seu reduït dèficit. Però Sala-i-Martín, a més de posar en èmfasi que Catalunya ha de ser rescatada per una Espanya subvencionada per Catalunya, assegura que només amb el concert econòmic la situació de Catalunya seria millor (com demostren les dades d'Euskadi), però no acabaria amb els seus problemes perquè els mercats seguirien tancats per a ella pel fet de ser una comunitat autònoma d'Espanya. Pel fet de pertànyer a Espanya...
 

Roger Mas es multiplica per tres al Festival Mas i Mas





Roger Mas durant els actes commemoratius de l'Onze de Setembre de l'any passat.
Roger Mas durant els actes commemoratius de l'Onze de Setembre de l'any passat. PERE VIRGILI

Roger Mas fa uns mesos que es passeja de concert en concert molt acompanyat: el 4 d'agost va fer la seva última actuació amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona al Festival Internacional de Música de Cambrils per presentar el seu disc conjunt. Avui, però, quan comenci el seu concert dins la programació del Festival San Miguel Mas i Mas, estarà sol, tret de la companyia de la seva guitarra. Serà un concert intimista, doncs, per al públic que vagi avui a la sala d'assaig de l'Orfeó Català, al Palau de la Música. El cantautor de Solsona tancarà el cicle Palau 30' amb tot un exercicimusical: tres miniconcerts de 30 minuts. A les 18.30 h cantarà les Cançons tel·lúriques (que demà tornarà a cantar al Festival de la Porta Ferrada), a les 19.30 h interpretarà les cançons del disc La mística domèstica i a les 20.30 h completarà el triple concert amb bona part de les cançons de l'àlbum La caseta d'enlloc , el seu últim treball en solitari, anterior al que va compartir amb la Cobla Sant Jordi.
La veu de Roger Mas ha barrejat sempre diferents estils, i ha acollit gran diversitat d'inspiracions en el seu repertori, des de Jacint Verdaguer fins a Paulina Rubio, amb cançons pròpies o musicant poesia aliena, posant sempre de relleu el vessant més musical del cantautor. Els tres miniconcerts d'avui permetran contemplar en la intimitat la versatilitat d'un autor que molts anomenen "la veu de la cançó".

http://www.ara.cat/premium/cultura/Roger-Mas-multiplica-tres-Festival_0_764923527.html

Cançons tel·lúriques

http://www.youtube.com/watch?v=XcV5mS2YBiA

L'home i l'elefant - Roger Mas
http://www.youtube.com/watch?v=-lZT9b1uIvI

La Caseta d'enlloc - Roger Mas
http://www.youtube.com/watch?v=CpRYSk0SbSs


http://www.youtube.com/watch?v=hXl4pGl3NCM&feature=related






 

Sala i Martín: "El rescat de Catalunya dóna la raó als independentistes"

Diada de la independència 11-S 2012





xaviermir Osti! RT @ANC_ArenysdeMar: @xaviermir comencem el 4t autocar per a baixar a Barcelona l' #11s2012 des d'Arenys de Mar


rosichjo #11S2012 Mas no ha de participar a la manifestació. S'hi ha de posar davant, escoltar i al matí següent actuar en consequència


DDomene profile
DDomene Per terra, mar i aire, tots a Barcelona el #11s2012 "ja tenim un segon tren" directe.cat/noticia/230563…44 minutes ago · reply · retweet · favorite


about 1 hour ago · reply · retweet · favorite
AlbertDelgui profile
AlbertDelgui El problema de ser a Espanya: t'espolien i quan et rescaten amb el que se t'han emportat a sobre ets insolidari...

danieltorrelles La decisió del president Mas decep la centralitat política del país #11s2012 directe.cat/noticia/230441… via @directe


jabelbal RT @txanny: No entenc això de demanar un préstec de liquiditat a un morós que no et paga el que et deu i a més et roba. #11s2012 direm #prou




Dimecres, 29 d'agost de 2012 00:00 h

El #11s2012 ha de ser la més multitudinària manifestació per la independència

 
 
 

Un estat sense nació

 

Ara que figura que gairebé tots ens hem convertit en independentistes, reapareixen de sobte algunes polèmiques que fa anys hauríem anomenat postnacionalistes. M'explico. En la tradició del catalanisme, sempre hem distingit entre l'estat, que és una realitat administrativa i política, de poder, i la nació, que és una comunitat de cultura i de referències, que té a veure amb la identificació. Nació i estat no són el mateix. Per això hem dit que nosaltres som una nació sense estat, perquè tenim tots els atributs de la nació, però no un estat propi. Per això alguns som independentistes perquè som nacionalistes: perquè ens sembla que la nostra comunitat nacional, la nostra cultura nacional, ho té difícil per sobreviure si no té els mecanismes protectors d'un estat.
Però hi ha qui, també en la tradició de distingir entre la nació i l'estat, a hores d'ara creu que només ens hem de preocupar de l'estat i no gens de la nació. De vegades són persones que provenen de tradicions molt estatalistes, jacobines o leninistes, poc interessades en la societat civil i la identitat cultural i més en els mecanismes de poder que consideren el motlle que construeix les societats. De vegades són persones que ja trobaven carrincló i passat de moda això de la identitat cultural i lingüística catalana, de la nació, fins i tot abans de convertir-se a l'independentisme. Ara ho continuen trobant i et vénen a dir: "Jo vull un estat per a Catalunya, però no comparteixo les dèries identitàries del nacionalisme. Jo sóc un independentista no nacionalista".
Aquesta música postnacionalista ha estat present en dues de les polèmiques culturals de l'estiu, que el conseller Mascarell ha fet molt bé de tallar a temps. Una, la del canvi del nom del MNAC, per treure-hi el "Nacional" o el "de Catalunya" o totes dues coses. L'altra, la polèmica sobre la possibilitat d'atorgar el premi nacional de literatura a una obra escrita en castellà. Certament, en totes dues hi ha aspectes específics a considerar. Per exemple, en el cas del MNAC, el "Nacional" i el "de Catalunya" són redundants. Potser es podria eliminar la redundància. Però ¿té sentit camuflar que el relat del museu és la història de l'art català i tornar a confrontar les marques Barcelona i Catalunya? En l'altre cas: el marc d'un premi de literatura ¿és una llengua o un territori? ¿Ha de ser per a obres en català s'hagin produït on s'hagin produït, o per a obres produïdes a Catalunya, siguin en la llengua que siguin? Si fos el segon supòsit, prou discutible, ¿només català o castellà? ¿O en qualsevol llengua, si qui ho ha escrit és ciutadà de Catalunya, paga aquí els seus impostos i vota aquí? Si mana el territori, hauria de ser això. Si mana la llengua, és una altra cosa. I em sembla que aquesta altra cosa té més sentit. En uns premis culturals, sembla millor un criteri cultural que un criteri administratiu (¿haurien d'aportar un certificat de residència i d'estar al corrent dels pagaments a Hisenda?).
Però més enllà de les polèmiques d'estiu, la música postnacionalista em sembla una mica impostora. La idea que això de l'estat i això de la nació són coses sense relació no me l'acabo de creure. La idea que l'estat és una mena de gestoria que vetlla pels nostres interessos pràctics, més enllà de qualsevol criteri identitari, i que els ciutadans ens apuntem a una ciutadania o una altra com qui tria gestor no em sembla gaire certa. Si ho fos, si no hi ha identitat pel mig, jo m'apunto a ser suec. Però tots els estats del món, des d'Espanya als Estats Units, des de França a Suècia, estan vinculats a un projecte nacional, i per tant cultural i identitari. Certament, en temps de diversitat i de pluralitats aquest vincle entre estat i nació ha de trobar formes complexes, sofisticades, respectuoses: compromís amb una identitat nacional i respecte per a totes les identitats presents en el territori, amb les identitats culturals de tots els ciutadans. Però parlar d'independentisme no nacionalista és parlar de la truita sense ou. Les ratlles en els mapes tenen més a veure amb les identitats i amb les nacions -i amb la llengua, la història i la cultura- que amb decisions purament administratives com "Jo prefereixo que em portin els números des de Madrid o des de París".
En temps de suposat independentisme general, en algunes de les músiques postnacionalistes que sentim hi veig un risc. Si se'n sortissin, podríem passar de ser una nació sense estat a ser un estat sense nació. No hauríem fet un gran negoci.


http://www.ara.cat/premium/opinio/nacio_0_764323565.html

Mas es manifesta a favor del rescat

 

 




Hola, sóc Artur Mas i comparec en aquesta humil columna per anunciar-li que al final no, no aniré a la manifestació. El que passa que això no vol dir que no em manifesti. Ho faré, sí, però per dins. Per dins meu, vull dir. Ei, però només una miqueta, que cal contenció. Però ara tampoc ho comenti gaire perquè no hem de donar-hi més importància de la que té. De fet, serà una miqueta tan miqueta que no serà ni una miqueta. Però que quedi clar que serà. És a dir, no sortiré al carrer, però jo amb mi mateix, al meu propi interior de mi, serà com si hi fos. Al carrer, vull dir.
El problema és que aquesta manifestació a l'interior de mi em planteja dubtes. Per exemple, jo hi vaig (o potser seria més correcte dir "Em vinc"?). Molt bé, però en qualitat de què? Com a ciutadà? Com a president? Com a jo mateix? Com a què? I una altra cosa important: crido o no crido? Més ben dit, crido cap a fora o cap a dins? Si resulta que m'estic manifestant interiorment, potser té més lògica cridar dins meu, no? I porto pancarta o no? Alguna bandera, o no cal? Total, només la veuré jo... I si escric un manifest voldrà dir que estic a favor o en contra d'alguna cosa, però quan tingui decidida aquesta cosa, per què hi estic a favor, si és que hi estic a favor? I per què no hi estic en contra? O a l'inrevés. I, manifestant-me tota l'estona amb mi mateix, ¿cal que em quedi fins al final, quan em llegeixi el manifest unitari a favor o en contra de no-se-què? Esclar, d'una banda el manifest ja me'l sé perquè l'hauré fet jo amb mi, però per això mateix, si ja me'l sé, quin sentit té quedar-me a escoltar-me'l? I és cert, d'altra banda, que seria de molt mala educació no quedar-me a escoltar-me, perquè no hi ha res més trist que llegir-te a tu mateix un manifest unitari amb tu mateix però fer-ho davant de ningú.
I ara ve el pitjor. I si poc abans de l'inici de la manifestació em trobo un sector crític? I si aquest sector resulta ser tan crític que pateixo una escissió? I si l'escissió és tan forta que el meu sector crític de mi mateix em rebenta la manifestació? El servei d'ordre, que sóc jo mateix, podré contenir-me? Recoi, que difícil que és ser manifestant!!!




http://www.ara.cat/premium/media/Mas-manifesta-favor-del-rescat_0_764323598.html




La decisió del president Mas decep la centralitat política del país #11s2012

Totes les enquestes han donat un suport de més del 90% a favor de la presencia del President Mas el #11s2012

http://www.directe.cat/noticia/230441/la-decisio-del-president-mas-decep-la-centralitat-politica-del-pais-11s2012





 

De Gispert rebrà l'ANC al Parlament l'Onze de Setembre

La presidenta del Parlament accepta la sol·licitud feta per l'Assemblea Nacional Catalana, tot i que no anirà a la manifestació

Només participarà en els actes institucionals del 10 i 11 de setembre

COMENTARI:
 
LLuís Barracas (Barcelona)
 
Un polític pensa en la propera elecció; un estadista pensa en la propera generació.

Un polític cerca l’èxit del seu partit; l’estadista [cerca l’èxit] del seu país.

L’estadista vol guiar, mentre el polític s’acontenta seguint el corrent.

James Freeman Clarke (1810-1888)
 
 
 
 
 

El tren de Girona i Figueres a Barcelona per la Diada, ple

Sant Pere de Torelló es declararà primer territori català lliure

“Escolta, Sepharad”

Spanish Jews gave the name "Sepharad" to the Iberian peninsula.
Jueus espanyols van donar el nom de "Sefarad" a la península Ibèrica.

Disset personalitats participen en l'enregistrament del vídeo per fer una crida a participar en la manifestació de la Diada.
El cineasta Lluís Danés va dirigir el muntatge sobre el text de ‘La pell de brau'.
Malgrat que l'ANC donava per feta la participació de Pasqual Maragall, l'oficina de l'expresident la va descartar a última hora ...

Salvador Espriu
La pell de brau

" Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.

La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.

Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
Diverses són les parles i diversos els homes, i convindran molts noms a un sol amor.
(...)
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures
.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."
(...)
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
"


http://www.epdlp.com/texto.php?id2=486


 
 
 
 





http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/571609-escolta-sepharad.html

Abad: «És trist demanar un rescat quan s'aporten setze mil milions»

"Rajoy ha de fer baixar els fums a l'insolidari Mas", a l'editorial d''El Mundo'

El nostre autogovern és tan limitat i tan precari que acabem reclamant una almoina a qui ens roba a mans plenes.

Convergència i Unió no hauria d'haver votat una llei que ens farà presoners de l'estat

Ara, encara hi som a temps de parar l'espiral, si es canvia de polítiques. Ara estem calcant el mateix espiral que Rajoy amb Europa. A més, Mas ha anat a Europa per presumir de retallades en comptes d'adonar-se que són les que ens han dut al col·lapse i que cal reactivar l'economia. Què pot fer Mas? Per exemple, liderar un moviment de països de la Mediterrània, un lobby euro-mediterrani, per tenir una veu conjunta del sud davant d'Europa.

De fet, la dificultat de liquiditat és fruit del xantatge permanent dels especuladors del mercat i perquè el Banc Central Europeu no fa la seva feina. Però si Mas i Rajoy fan cas de tot el que diu Merkel… Cal plantar-se perquè si no no sortirem mai del pou. L'alternativa és dir que el pla d'estabilitat i els objectius de dèficit són inassumibles. És responsabilitat de tots els europeus si es vol mantenir l'euro...







http://www.vilaweb.cat/noticia/4036684/20120829/laia-ortiz-cal-plantar-dir-objectius-deficit-inassumibles.html

La petició de rescat de Catalunya, a la premsa internacional




principals diaris del món es fan ressò de la sol·licitud de rescat del govern de la Generalitat de Catalunya a través de l'accés al fons de liquiditat autonòmic del govern espanyol.
Heus-ne ací un recull:
The Wall Street Journal: Spain's Catalonia to Ask for Aid From Madrid
Financial Times: Catalonia heightens Spanish debt fears
BBC News: Catalonia seeks 5bn-euro bailout from Spain
Le Monde: La Catalogne demande une aide de 5 milliards d'euros à Madrid
La Repubblica: Spagna, Ue pronta a intervento rapido. 
Catalogna chiede aiuto al governo
The Guardian: Eurozone crisis live: Mario Draghi cancels US appearance; Catalonia seeks bailout
El País: Cataluña pide un rescate de 5.023 millones de euros
 
 

Homs respon a Feijóo que Espanya deixa els diners dels impostos dels catalans

El president gallec havia dit que 'Galícia paga i Catalunya demana' · Catalunya genera tributs 28 punts per sobre de Galícia però rep recursos 12,7 punts per sota de Galícia...


http://www.vilaweb.cat/noticia/4036716/20120829/homs-respon-feijoo-espanya-deixa-diners-impostos-catalans.html

The reasons behind Catalonia's financial difficulties (Notes on the bailout request from the Catalan government)



The 5 billion euro bailout that Catalonia formally requested from the Spanish government yesterday quickly made the front pages of the financial press all over the world. It is sad news for all that what is probably the most dynamic and productive region in the south of Europe should find itself in such dire straits.

One reason for the calamitous state of Catalan public finances is the overspending of the last several years. Counting on the windfall from the real estate boom, all regional and local administrations in Spain and the central government itself squandered every euro that came their way and more. Now the time has come for all of them, including Catalans, to pay their debts.

With the strict austerity measures that are already in place, and relying on its economic base, which remains strong, Catalonia could do just that, and in a reasonably short period. Most other communities would have a harder time, as would the central government if it didn't have at its disposal the considerable amounts that Catalonia contributes to the public purse.

One very relevant factor that is not often given the weight it deserves is what The DailyTelegraph recently described as "the perversities of the Spanish tax system". Of the total sums that Catalans fork over to the state's coffers, an amount representing over 8% of the regional GDP, or around 16 billion euros a year, doesn't come back to them in the form of public services or productive investments. The central government simply keeps the money for its own ends, including redistribution to other chronically unproductive regions. In practice, then, what Catalonia will be getting from the central government is its own money, which will then have to be repaid with interest. Again in The DailyTelegraph's words, Catalans have been forced "to request a 'rescue' even though theysubsidize the rest of the country".

So perhaps the newsworthy item today is not the bailout itself, which was a foregone conclusion, but the circumstances surrounding it. And some of its likely repercussions, including in the political field. Essentially the Catalan administration's insistence on a new fiscal arrangement with Spain –which, by the way, the central government has explicitly spurned on various occasions. And the growing clamor coming from every sector of Catalan society. Catalans are now demanding from their leaders a tougher stance toward the central government. Some ways to a solution have been pointed out. It is now for the Catalan authorities, supported by a constituency that is losing patience with this state of affairs, to act on them.