Quan la brossa es converteix en art

La Fundació Setba inaugura a Barcelona una exposició de recup’art amb Bibi Seck al capdavant


Art africà 1
Detall del cap d'una escultura de Sahab Koanda
 
 
 
La Fundació Setba, en col•laboració amb la galeria Out of Àfrica de Benasque, presenten a la galeria de la plaça Reial de Barcelona, a partir del 9 de maig i fins el 21 de juny, la mostra 'De la brossa a la bellesa'.
Es tracta d’una representació de recup’art, un expressió artística molt típica de l’Àfrica Occidental que té com a principal característica la conversió d’elements extrets de la brossa en obres de gran valor; peces filles dels residus que s’exporten arreu del món i que al final poden tenir un cost d’entre 300 i 2.500 euros. I és que al final, de la ferralla sorgeixen neo-escultures i una altra forma de disseny.

Per demostrar aquest art, encara força desconegut a casa nostra, exposen per primera vegada a Barcelona, sis artistes de renom internacional, entre ells el prestigiós dissenyador senegalès Bibi Seck, que ha protagonitzat exposicions al MOMA de Nova York, però també la dissenyadora Hamed Ouattara (Burkina Faso), els escultors Sahab Koanda i Xavier Sayago (Burkina Faso) i els pintors Francis Mampuya (RDC) i Rafiy (Benín).
Malgrat la diversitat de procedències, els sis artistes tenen una filosofia de vida i artística en comú: el primer pas creatiu de tots ells sempre és la recerca de la matèria prima de les seves obres en els abocadors. I, no és fins després que, per exemple, miraculosament un tub d'escapament de moto es transforma en una trompeta.
 
 
 
 
 
 

Francesc Homs, assegura que els objectius de dèficit "són un atemptat contra l'estat del benestar"

El Govern denuncia que l'Estat s'ha atorgat 33.000 milions d'euros més de marge de dèficit

 
 




El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha denunciat aquest dimarts a la roda de premsa posterior al consell executiu que el govern espanyol s'ha atorgat 33.000 milions d'euros més de dèficit en les successives modificacions de l'objectiu que ha anat obtenint de les institucions europees.

"En aquest temps, a les autonomies només se'ls ha donat mil milions més de marge", ha lamentat Homs.

"Els objectius marcats són un atemptat contra l'estat del benestar", ha apuntat el conseller, que ha cridat a fer "pedagogia" sobre les conseqüències d'aquest percentatge (1,2% segons l'últim consell de ministres). Aquesta pedagogia, assegura Homs, també és la porta d'entrada a fer front comú amb altres comunitats autònomes que se senten perjudicades pel repartiment actual.
Fent servir un gràfic, el portaveu del Govern ha volgut fer evident que, mentre que l'Estat ha passat d'un límit del 3% al 6,3%, les autonomies només han passat de l'1,1% a l'1,2%. "I això afecta directament educació, sanitat i polítiques socials, que van a càrrec de les autonomies", ha lamentat Homs.



COMENTARIS:


tyler_durdenGirona

    30/04/2013 14:28
    Normal i a més Catalunya pateix l'espoli fiscal i la restricció del dèficit.
     I nosaltres a sobre ens manifestem contra el Govern de la Generalitat en comptes de fer-ho a la Delegació del Govern Espanyol, que n'és el vertader culpable.

         

     
     
     
     
    Vicenç Ramoneda UllarSentmenat
      30/04/2013 15:21
      Amb la independència, quants diners guanyaria Catalunya?

      http://wilson.cat/ca/audiovisuals/item/225-amb-la-independ%C3%A8ncia-quants-diners-guanyaria-catalunya.html

           

       
       
       
       
      sdfgVilanova i la Geltrú
        30/04/2013 16:12
        En resum, afanyem-nos a fer la consulta i marxar l'abans possible!!

             

         
         
         

         
         

         
         

        Comença el circuit de curses populars 'Corre per la Independència': www.correperlaindependencia.cat




        Aquest diumenge 5 de maig es disputa la primera cursa del circuit a Cardedeu

        El circuit de curses populars Corre per la independència es posa en marxa i aquest diumenge s'hi donarà el tret de sortida amb la cursa de la Fira de Sant Isidre de Cardedeu. Aquesta serà la primera de les cinc curses que puntuaran a la classificació del circuit, organitzat per l'Assemblea Nacional Catalana i la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, amb el suport d'El 9 Esportiu. Cal recordar que es poden fer les inscripcions fins aquest mateix dijous al web www.corrigaires.cat.

        La cursa començarà al Pavelló Municipal d'Esports a les 10 del matí i tindrà un recorregut de 10 quilòmetres en què s'hi combinaran les superfícies de terra i asfalt. Paral·lelament a la cursa, es farà la presentació de la samarreta i la gorra del circuit, i hi haurà un estand on es podran comprar aquests dos productes i on també es repartirà material divulgatiu sobre els beneficis de l'estat propi per a l'esport català. A més, se sortejaran quatre obsequis entre els inscrits al circuit que participin a la cursa i també hi haurà adhesius amb el logotip del circuit.

        Al web del circuit www.correperlaindependencia.cat hi trobareu tota la informació i el reglament de les proves. A més, per tal de fer més gran el suport del món de les curses populars del nostre país, també es crearà un recull de curses adherides, que donin suport al projecte Corre per la independència amb la intenció d'arribar al màxim nombre de curses i d'indrets del país. Aquestes curses no serviran per aconseguir punts però donaran suport al missatge del circuit.
             


        http://in.directe.cat/plataforma-proseleccions/blog/10044/comenca-el-circuit-de-curses-populars-corre-per-la-independencia

        La medicina del dolor

        La medicina del dolor

        Una mirada històrica
         
        La medicina del dolor va emergir de resultes de la confluència de pràctiques en el tractament dels pacients terminals i dels que tenien un dolor inguarible. Alguns dels medicaments naturals emprats durant la primera meitat del segle XX inclouen la cocaïna, la morfina i l'opi, entre més. +
         
         

        "L'addicció a la pressa ens impedeix ser feliços"

        "La adicción a la prisa nos impide ser felices"

        Carl Honoré, historiador, pare del moviment 'slow'


        Fa una dècada va publicar Elogi de la lentitud, un supervendes internacional que es va convertir en el manifest del moviment slow i que va donar origen a una infinitat de moviments: des de la menjar lent, les ciutats lentes o el sexe lent fins al club de la mandra, al Japó.
         Ara, amb La lentitud com a mètode (RBA) vol passar de la filosofia i els estudis científics i socials a oferir eines per ser eficaç i viure millor en un món veloç.

        La gran revolució del segle XXI serà passar de fer les coses el més rendible i ràpid possible a fer-les el millor possible i pensant a llarg termini, i és aplicable a tot: planeta, política, treball, salut, relacions, sexe ...








        Per què es va posar a investigar sobre el temps?

         Va ser un moment epifànic: una nit, a l'hora de la lectura del conte, el meu fill petit em va preguntar: "Papa, ¿per què aquesta vegada només hi ha tres nans?".¿...?
        Em saltava línies, paràgrafs i capítols perquè sempre tenia pressa.





        És una trista realitat molt estesa.

        Jo em vaig adonar que havia perdut la brúixola i que havia de reconnectar amb la meva tortuga interior. Com a periodista, vaig voler entendre la meva addicció a la pressa i em vaig posar a investigar en tots els camps.




         

        I va descobrir que la pressa mata?



        Mata, ens porta a cometre enormes errors, ens roba el nostre temps i ens impedeix ser feliços. Vivim en la hiperactivitat i la hiperestimulació, i això ens resta capacitat de goig, de gaudi, d'accedir al plaer de cada moment. Miri què bonic dia fa.

        Preciós, sí.


        Donarà un passeig i menjarà en una terrassa al sol, o ho farà ràpidament a l'oficina per poder anar al gimnàs?

        És una opció bastant comú.



        A mi això del gimnàs em sembla una metàfora del mal ús del temps. Podem trobar moments d'exercici molt més sans i agradables d'estar tancats en una gàbia tecnològica amb música, pantalles i suor aliena, però som addictes a les solucions ràpides i empaquetades.


        Per què fem això?


        La industrialització va portar la idea que el temps és or i comencem a comptar minuts ia donar-los un valor econòmic.
         El temps es va associar als diners i això no ens deixa viure



        El temps vola ..


        .Les solucions ràpides comporten errors que després cal esmenar amb més temps i més diners.

        Però insistim ...

        Sí, perquè per cada troballa, per cada solució ràpida, per aquests petits triomfs,  rebem una descàrrega química, això, unit al fet que estar ocupat i estressat és signe de prestigi, fa que literalment nostra relació amb el temps ens faci infeliços. Hem d'aprendre de nou la lentitud.

        Primer caldrà valorar-la.

        Només cal informar-totes les grans idees són el resultat d'hores en soledat mirant el cel, pensant i planificant. Quan sorgeix l'espurna, aquesta brillant intuïció no és més que el resultat de la teva base de dades, de relacionar una idea amb una altra.

        Entenc.


        Les investigacions suggereixen que es requereixen deu mil hores de pràctica per dominar una disciplina fins al punt de poder fer els salts intuïtius que diferencien els millors dels mediocres.

        M'està parlant de dedicar hores.

        Li estic dient que són els detalls ínfims i quotidians els que marquen la diferència, i per percebre'ls i treballar el nostre objectiu ha de ser el llarg termini.

        Pensar en lo petit per arribar al gran?

        Per arribar a l'òptim. Si no té temps de parlar amb la seva parella, de jugar i riure amb els seus fills, quina relació espera tenir? Si en general dediquem més temps a mirar la tele que a mirar-nos als ulls, espera que la passió s'instal · li a la seva vida? Què creu que lamentarà més el seu marit en el seu llit de mort, haver-se perdut partits del Barça o no haver estimat més profundament?

        Entenc.


        John Wooden, considerat un dels millors entrenadors de la història de l'esport universitari, va batre el rècord al guanyar deu campionats de la NCAA en deu anys.

        Com ho va fer?

        Ensenyava els seus jugadors a posar-se els mitjons, com enrotllar, ficar la punta del peu i anar desenrollándolos.

        ¿...?

        Deia que els mitjons arrugats causen butllofes que afecten al rendiment, però sobretot que l'atenció als petits detalls que passen inadvertits és la diferència entre ser campions i gairebé campions.


        Què m'aconsella per convertir-me en la campiona del bon rotllo?


        Accepteu la incertesa, que és consubstancial a la vida i que en aquesta societat ho portem molt malament.
        Reconegui les equivocacions, perquè això permet canviar l'òptica i encarar el món amb més frescor intel · lectual.

        I, sobretot, jugui.

        A què?

        A explorar sense prejudicis.
        Avui la ciència ens diu que el joc pur ens reorienta el cervell i ens provoca una expansió de creativitat.
        És una altra manera de pensar que ens connecta amb l'altre per argumentar, desafiar, crear.

        Requereix esforç.

        Busquem  les dreceres que tracten els símptomes del problema en comptes de la causa i volem que la solució ens lliuri un punt final, però per als problemes complexos no hi ha punt final.

        La seva música de fons és el tic-tac, tic ..
        .
        Gràcies a les noves neurociències sabem que simplement mirant un rellotge a l'ésser humà li entra angoixa.

        Jo ho he desterrat.

        (Publicat a la contra de la vanguardia.)

        Vist al twitter

        “Enric Millo es veu amb el dret de dir que
        la Generalitat gasta en coses innecessàries.

        S’oblida de l’exèrcit, ministeris repetits, AVE...”


        Miquel Strubell jr.

         
         
         
         
         
         
         
         
        “És trist que hagin hagut de morir 350 persones

        perquè es comenci a parlar del que passa

        a les fàbriques tèxtils a #Bangladesh



         
        Laura Villadiego
        Periodista al Sud-est Asiàtic












         
         
         
         
         
         
         
        “Retallar en #cultura és una inversió
        de futur per la #incultura”

        Jordi Montañez

        Músic
         
         
         
         



        diari ara.


         

        Dalí: Totes les suggestions poètiques i totes les possibilitats plàstiques

        Salvador Dalí: de bufó a mestre

        La retrospectiva de l'artista que va fer rècord de visitants al Centre Georges Pompidou arriba al Museu Reina Sofia
          




        Salvador Dalí: de bufó a mestre
         
           

        Quan el matrimoni de col·leccionistes nord-americans format per Albert Reynolds i Eleanor R. Morse van oferir la seva col·lecció de Dalí per fundar un museu només van rebre una oferta: la d'un grup de mecenes de Saint Petersburg, a Florida. "Dalí estava molt menyspreat. El més normal hauria estat que un museu de Nova York se l'hagués quedat, però ningú hi va posar els diners, ningú es va mullar", afirma Ricard Mas, estudiós de Dalí, crític d'art i comissari. Tots els que els van dir que no avui es duen mossegar els punys. El Museu Dalí de Saint Petersburg va obrir les portes el 1982 i està considerat com un dels centres dalinians més importants, i és un dels tres organitzadors, juntament amb la Fundació Gala - Salvador Dalí i el Museu Reina Sofia, de Dalí , la retrospectiva de l'artista que es va convertir en la segona exposició més vista al Centre Pompidou amb 790.090 visitants. Demà obre les portes al Museu Reina Sofia i avui l'inaugura la mateixa esposa de Joan Carles I . La mostra, que ara compta amb el subtítol Totes les suggestions poètiques i totes les possibilitats plàstiques , és la primera gran exposició de l'artista que es pot veure a Madrid des del 1983. L'exposició està patrocinada per la Fundació Abertis i estarà oberta més de quatre mesos, fins al 2 de setembre.

        Avui en dia Dalí (1904-1989) té el favor del gran públic i s'ha aconseguit posar en relleu tot l'espectre de la seva obra. "Era un gran pallasso i quan va morir vaig pensar que sense el personatge la gent se n'oblidaria. Per no ha sigut així. La gent el vol conèixer millor. Ara, amb més distància i sense la intermediació del personatge, el podem veure amb més claredat", afirma Ian Gibson, el seu biògraf. Aquestes són les claus de la seva recuperació.

        El temps enterra la crítica

        Les simpaties de Dalí per Franco no han pesat internacionalment
        L'ambigüitat de Dalí cap a Franco va marcar durant dècades la fortuna crítica de Dalí a l'Estat. "La majoria d'intel·lectuals eren d'esquerres i es considerava Dalí un pallasso i de dretes", afirma Mas. En canvi, "als Estats Units, Anglaterra, França, Alemanya i Bèlgica, se l'estudiava molt bé -diu-. A França l'adoraven i als Estats Units era una icona popular", afegeix l'expert. A l'Estat, opina Manuel Borja-Villel, el director del Reina Sofia, Dalí va ser una figura "fins a cert punt antipàtica per a una generació d'artistes com Antonio Saura i Antoni Tàpies, que van lluitar contra el franquisme".

        La tasca de la Fundació

        L'entitat ha posat l'artista en relleu a Catalunya i al món
        "A Dalí se'l veia des d'una perspectiva anecdòtica. L'anàlisi de l'obra i de la figura de l'artista havien quedat una mica ensorrades. Era un dels nostres, i el teníem completament oblidat. Quan va morir, es buscaven els titulars escandalosos i les històries de terror", diu Joan Manuel Sevillano, el gerent de la Fundació Gala - Salvador Dalí. "Hi ha hagut un procés de recuperació de la percepció de Dalí entre els seus propis conciutadans", afegeix Sevillano. Poc després de la mort de l'artista, la Fundació va haver de fer front a l'escàndol de les falsificacions d'obra gràfica. Al llarg d'aquests anys, l'entitat ha lluitat perquè es recuperés la confiança en aquest segment del mercat de Dalí, gestiona rigorosament els seus drets i persegueix amb duresa els casos de falsificacions. L'any passat va acabar amb uns beneficis de 4,8 milions d'euros. En el terreny acadèmic, el 1991 es va crear el Centre d'Estudis Dalinians, que també organitza exposicions temporals. Des del 1999 l'entitat ha col·laborat en l'organització de 18 mostres temporals a la Xina, el Japó, Rússia, Austràlia i els Estats Units, entre d'altres.

        Les grans exposicions

        Grans exposicions de tesi i mostres retrospectives
        Coincidint amb el centenari de Dalí, la Fundació va organitzar dues grans exposicions. El CaixaForum de Barcelona va acollir la mostra de tesi Dalí. Cultura de masses , comissariada pel professor de la Universitat Autònoma Fèlix Fanés, mentre que la gran retrospectiva es va ubicar al Palazzo Grassi de Venècia. El 2007 la Tate Modern va seguir explorant la relació de l'artista empordanès amb la cultura popular amb la mostra Dalí i el cinema .

        Finalment, el 2010 el High Museum d'Atlanta es va endinsar en les últimes obres de l'artista a Salvador Dalí. L'obra tardana.

        Més enllà del surrealisme

        Dalí és vist com un pioner de la 'performance' i el 'pop art'
        Dins la trajectòria de Dalí, l'obra surrealista -d'entre el 1929 i el 1939- ha suscitat molt més l'interès dels experts i ha sigut molt més valorada que l'obra posterior. En els últims anys, amb exposicions com Dalí. Cultura de masses o amb l'accent que el Pompidou posava en l'obra tardana, s'ha eixamplat l'objectiu amb què s'ha mirat l'artista. Ara se'l veu com un predecessor de la performance , dels happenings i del pop art . Abans que Andy Warhol, Dalí ja va veure i va saber explotar els mitjans de comunicació per construir la seva imatge. "Dalí ho va entendre i ho va experimentar cinquanta o seixanta anys abans que la resta d'artistes", subratlla Sevillano.

        El pes de l'obra escrita

        Un camp de l'univers dalinià cada vegada reivindicat amb més força
        Coincidint també amb el centenari, el 2004 l'editorial Destino va publicar l'obra completa escrita de Dalí, un camp que cada vegada està adquirint més relleu dins el corpus de la seva obra. "Dalí va ser un dels grans pensadors del segle XX", diu Mas sobre una producció que inclou novel·la, poesia, guions cinematogràfics i peces teatrals. A més dels escrits de Dalí, al voltant del centenari es va disparar el nombre de publicacions. "Espanya era un dels països on menys es publicava i al voltant del centenari van aparèixer 150 publicacions, de tot tipus", subratlla Ricard Mas.

        El triomf al mercat

        Els escassos olis al mercat, cada vegada més cotitzats
        "Els preus de Dalí s'han disparat, però segons Artprice Espanya només representa un 1,57% de les vendes entre el 1999 i el 2012, respecte al 43,8% al Regne Unit i el 34,7% dels Estats Units i el 10,53% de França", apunta Mas. Gràcies als beneficis econòmics que obté anualment amb els drets d'imatge i les visites als museus de l'artista, la Fundació ha adquirit des del 1991 un centenar d'obres. El 2011 va fer les dues adquisicions més sonades: l'estudi de La mel és més dolça que la sang , per 4,7 milions d'euros, i Elements enigmàtics en un paisatge , per 7,8 milions. Actualment el rècord de l'obra de Dalí a les subhastes el manté el Retrat de Paul Éluard , venut per 15,8 milions el febrer del 2011 a Sotheby's de Nova York.

        Els reptes de futur

        Aprofundir en els aspectes que encara no s'han estudiat
        Els reptes de futur de la Fundació Gala - Salvador Dalí passen, afirma Sevillano, per donar a conèixer l'artista en nous contextos "com Llatinoamèrica i la Xina". "Com Picasso, que no te l'acabes mai, a Dalí tampoc. Queden moltíssims aspectes per estudiar: èpoques concretes, temes concrets, els diàlegs amb altres artistes...", conclou Mas.

        http://www.ara.cat/premium/cultura/Salvador-Dali-bufo-mestre_0_908309259.html
         

        El Celler de Can Roca, en 360 graus

        El fotògraf Jaume Llorens presenta dues espectaculars fotografies del millor restaurant del món :



        El fotògraf Jaume Llorens va ser el juliol passat al restaurant Celler de Can Roca de Girona, que Restaurant Magazine acaba de guardonar com el millor del món, i en va fer un parell d'espectaculars fotografies en 360 graus. Totes dues són fetes de l’interior del restaurant, una gran sala triangular al voltant d’una caixa de vidre també triangular que li aporta llum i transparència i el connecta amb l’exterior.
        A la web Vistes360.com poden visualitzar moltes fotografies panoràmiques més.


        http://www.vilaweb.cat/noticia/4110459/20130430/celler-can-roca-360-graus.html

        Una impugnació que val un imperi

        La impugnació espanyola de la declaració de sobirania assumeix que l'escenari de la confrontació final pot ser l'Haia i no Madrid. I això és un canvi enorme...


        http://www.vilaweb.cat/editorial/4110437/impugnacio-val-pes-or.html

        COMENTARIS a : L'Instituto Cervantes homenatja en basc a Salvador Espriu

         

        Gerardo Markueta i Jabier Muguruza reciten a Madrid versos del poeta català

         
         
        Volem la DUI ||*||
        Llafranc, 29/04/2013 a les 21:37
        España ha fet i fara el ridícul sempre.Volem la DIU,ara.No som ni serem españols.
         
         
         
         
        Mariona, 30/04/2013 a les 00:40
        em poden dir quants senyors de l'esmenat Instituto han entès la poesia d'Espriu?
         
         
        Equivocació
        El Pelut, 29/04/2013 a les 22:41
        Això és que s'han confós.
         
         
        l'Insitut de tots
        Perot Roca Guinarda, 30/04/2013 a les 00:01
        Què simpàtics que són els espanyols!
         
         
         
        DONCS ARA TOCA
        Anònim, 29/04/2013 a les 23:15
        Homenatjar Miguel Hernández en català!
         
         
         
         

        El conseller de Agricultura, ha permés celebrar espectacles taurins clandestins, menyspreant la decisió presa pel Parlament




        La periodista Pilar Rahola s’indigna via twitter amb el conseller Pelegrí. Què fas conseller? demana a Pelegrí en saber la notícia que publica aquest dimarts el digital Público en relació a la demanda de la plataforma animalista PROU! de destituir el conseller de Agricultura, per permetre celebrar espectacles taurins clandestins. La plataforma va interposar la setmana passada un recurs contenciós administratiu contra el departament de Pelegrí per permetre la realització d’espectacles taurins que no suposen la mort de l'animal. La Plataforma considera que Pelegrí "pretén tornar a permetre les curses de braus a Catalunya menyspreant la decisió presa pel Parlament "...

        http://www.directe.cat/noticia/295012/estocada-de-rahola-a-pelegri-per-permetre-corregudes-clandestines


        Homs: "Seria una temeritat explicar els escenaris alternatius si Madrid prohibeix la consulta"

         

        El conseller de la Presidència, en una conferència organitzada per la Fundació Fòrum Barcelona, ha assegurat que el govern espanyol no permetrà la consulta "perquè sap quin seria el resultat"

        El conseller de la Presidència, Francesc Homs, ha reptat el govern espanyol a sotmetre a referèndum l'Estatut retallat pel Tribunal Constitucional (TC). "No ho fan ni ho faran perquè saben el resultat, de la mateixa manera que no permeten la consulta sobiranista perquè saben què passaria", ha assegurat Homs en una conferència organitzada per la Fundació Fòrum Barcelona.
        El dirigent de CiU ha apuntat que "si l'Estat prohibeix la consulta, el Govern i la direcció de CiU hauran de prendre decisions", però ha assegurat que seria una "temeritat" explicar aquests moviments perquè seria "avançar les jugades al contrincant en una partida d'escacs".
        En tot cas, Homs ha insistit que "la decisió sobre el rumb" ja està presa i que no hi ha marxa enrere en el camí cap a l'estat propi. 
        La conferència l'ha introduït Jacint Borràs, que ha carregat contra els que ahir diumenge van xiular al president de la Generalitat, Artur Mas, durant la final de l'Open Banc Sabadell-Trofeu Comte de Godó. "Són gent que s'ho ha trobat tot fet a la vida, i ara haurien de posar-hi l'espatlla", ha insistit Borràs, històric de CDC i membre de la junta de Joan Laporta quan aquest presidia la junta del Barça.



        http://www.ara.cat/politica/Francesc_Homs-dret_a_decidir-consulta_sobiranista-CiU-Govern_0_910109178.html

        Jonathan Tepper: diner virtual i deutes reals

        El diner que existeix és crèdit, són préstecs. El diner és igual a deute i préstecs, no són els dipòsits ni el que tenim a la butxaca.
        L'economista Jonathan Tepper ens explica que cada banc central decideix quin tant per cent de diner real cal tenir a la caixa. Als Estats Units és un 10%, a Europa és un 2% i a la Gran Bretanya, legalment, no han de guardar res. Si tu fas un dipòsit de 1.000 dòlars al banc, el banc en guardarà 100 i els altres 900 els pot prestar. Aleshores, el sistema tindrà els 1.000 més els 900 que ha prestat, és a dir 1.900 dòlars, i els 100 de reserva. La persona que rep el préstec dipositarà els 900 en un altre banc, i aquest tornarà a prestar-los. I això es repeteix fins que els 1.000 dòlars es poden convertir en 10.000, repartits en tot el sistema econòmic. Així és com creen diners els bancs: els multipliquen, són diners que no existeixen.


        http://www.tv3.cat/videos/4547271/Jonathan-Tepper-diner-virtual-i-deutes-reals

        Noruega prohibeix a l'Aràbia Saudita finançar mesquites mentre no permetin construir esglésies al seu país





        Jonas Gahr Stor, ministre d'Afers Estrangers, ha afirmat que es rebutjaran les donacions milionàries d'Aràbia Saudita i diversos empresaris musulmans per finançar la construcció de mesquites a Noruega. Segons el ministre, les comunitats religioses tenen dret a rebre ajuda financera, però el govern noruec no dóna suport al finançament islàmic  amb centenars de milions d'euros.

        Jonas Gahr Stor apunta que "seria una paradoxa, i antinatural acceptar les fonts de finançament d'un país on no hi ha llibertat religiosa". El ministre també afirma que "l'acceptació d'aquests diners seria una paradoxa", recordant la prohibició que hi ha al país àrab per a la construcció d'esglésies ..

        Jonas Gahr Stortambién anuncia que "Noruega portarà l'assumpte davant el Consell d'Europa" on defensarà aquesta decisió basada en la més estricta reciprocitat amb els saudites.



        http://www.minutodigital.com/noticias/2010/10/23/noruega-prohibe-a-arabia-saudi-financiar-mezquitas-mientras-no-permitan-construir-iglesias-en-su-pais/

        El Celler de Can Roca, millor restaurant del món ,la cuina catalana torna al màxim nivell .



         
         
         
         
        El Celler de Can Roca de Girona ha estat escollit millor restaurant del món per la revista 'Restaurant magazine' de Londres. La notícia s'ha sabut fa pocs minuts, tot just abans que comencés la cerimònia. La revista anuncia aquest vespre la nova llista dels cinquanta millors restaurants de món. El Celler de Can Roca era considerat fins aquest any el segon millor restaurant del món, darrere del Noma de René Redzepi a Copenhagen. Seguiu la cerimònia en directe.
        Amb aquest reconeixement per El Celler de Can Roca, la cuina catalana torna al màxim nivell mundial després dels èxits que va aconseguir El Bulli de Ferran Adrià, nomenat el millor restaurant del món per la 'Restaurant Magazine' en cinc ocasions.
        En declaracions a l'ACN, abans de saber-se la notícia, el xef Joan Roca havia explicat: 'No sabem què passarà, el que sí que notem és molt d'afecte, molta estima, molt reconeixement i molt bones vibracions'. I també ha assegurat: 'Tornar a tenir a Catalunya el focus de la gastronomia internacional, de la premsa internacional, dels gourmets de tot el món, amb tot el que això representa de projecció del territori, dels nostres recursos turístics i dels nostres productes, seria una notícia extraordinària pel país.' El Celler de Can Roca tenia la segona posició en aquest rànquing des del 2011.




        http://www.vilaweb.cat/noticia/4110393/20130429/celler-can-roca-millor-restaurant-mon-restaurant-magazine.html

         

        "Hi ha molts valors a la societat catalana que tenen com a arrel l'Església catòlica, com la solidaritat, la llibertat o l'esforç, que s'han de fomentar en temps de crisi"

        Els socialistes diuen estar cansats que el Govern i el Parlament els convoqui a misses celebrades com a actes institucionals. Així ho ha denunciat aquest dilluns el portaveu del PSC, Jaume Collboni, que ha criticat que l'executiu i la cambra catalana es dediquen a fer passar actes religiosos catòlics "per actes institucionals" i que això va contra el "compliment de l'aconfessionalitat" de l'Estat i les administracions. Lluny queden els dies en el que llavors president de la Generalitat, José Montilla, assistia a misses, davant la innombrable presència de cardenals, bisbes i arquebisbes de diferents procedències.


        http://www.directe.cat/noticia/294812/el-psc-ara-no-esta-per-misses



        A Castella,i a l'Estat  Espanyol ,no es fan misses en els actes institucionals ?

        el "compliment de l'aconfessionalitat" ,el compleixen?

        Josefina

        “Primer de Maig” exigint la fi de l’espoli,així no hi hauríen tantes retallades

        L’ANC molt més sensible que CCOO i UGT en defensa dels drets dels treballadors Diu entre altres coses en el seu manifest, “L’ofec econòmic i polític exercit per les elits financeres mundials, sense cap mena d’ètica ni d’escrúpol, estan posant en perill la vida de moltes persones. Estan condemnant generacions senceres a viure permanentment hipotecades, augmentant les diferències socials entre rics i pobres i forçant el retorn a una societat que crèiem ja superada, on una minoria visqui molt bé a costa d’una majoria condemnada a ser mà d’obra barata.

        És per la via de l’ofec que es pretén dilapidar totes les conquestes socials assolides durant molts anys de lluites i sacrificis. Aquesta ofensiva està afectant i seguirà afectant una majoria de la societat: treballadors, autònoms, professions liberals, empreses petites i mitjanes. Any rere any, la situació va empitjorant, posa en perill la cohesió social, i fins i tot la Pau mundial.

        Els catalans entenem molt bé aquest mecanisme pervers perquè és molt similar al que patim. És el mateix mecanisme que l’Estat espanyol aplica a Catalunya des de fa anys i panys i que actualment ho fa de manera especialment agressiva i punyent. Els treballadors, els autònoms, les petites i mitjanes empreses, els jubilats,… estem patint un doble ofec econòmic: el del mercat financer mundial i el que l’Estat espanyol exerceix, sense excepció, sobre tots els territoris de la nació catalana.

        És per a tot això que l’ANC vol aprofitar l’1 de maig d’enguany per solidaritzar-se amb tots els treballadors, autònoms, professionals i empresaris de petites i mitjanes empreses que estan patint en primera persona aquest doble ofec i que, amb molt de coratge, malden per resistir, sobreviure i plantar cara a aquest cúmul d’injustícies.”

        I continua amb aquestes conclusions:

        “El nostre teixit productiu i la nostra capacitat de treball i de generar recursos ens permetria poder seguir mantenint un bon nivell de justícia i de benestar sense haver d’aplicar pràcticament cap retallada.

        - Que és el govern de l’Estat espanyol el que ens ha portat fins aquí, el que any rere any ens pren els recursos que generem amb el nostre treball (16 mil milions d’euros que cada any se’n van a Madrid i no tornen!)

        - És l’Estat espanyol el que condemna els treballadors i treballadores de Catalunya a viure en la misèria a base d’escanyar els pressupostos de la Generalitat amb l’objectiu pervers de forçar el nostre Govern a retallar de manera salvatge, sota l’amenaça que, si no es compleix el nivell de dèficit fixat, la Generalitat serà intervinguda, per aconseguir així confondre la ciutadania, fent aparèixer el Govern de la Generalitat com el culpable de totes aquestes retallades, aplicant el mateix consell donat al 1716 pel fiscal del Consejo de Castilla, José Rodrigo Villalpando, a los Corregidores de Cataluña: “… que se consiga el efecto sin que se note el cuidado).

        En conseqüència cridem els membres de l’ANC a participar en les manifestacions del proper 1 de maig tot denunciant aquest doble ofec que pateix Catalunya, així com el mecanisme pervers que pretén enfrontar els catalans amb les seves institucions.

        PER UN PAÍS MILLOR: INDEPENDÈNCIA! PER UN PAÍS MÉS JUST: INDEPENDÈNCIA!  PER UN PAÍS MÉS LLIURE: INDEPENDÈNCIA! DEMOCRÀCIA, JUSTÍCIA I LLIBERTAT, CATALUNYA NOU ESTAT      





        http://www.directe.cat/noticia/294819/ccoo-i-ugt-obliden-lestat-propi-com-a-solucio-a-la-crisi-actual-lanc-no
         

        El President Artur Mas reclama a l'Estat "respecte" a la voluntat d'una "supermajoria" parlamentària

        El president de la Generalitat, Artur Mas, ni entén ni comparteix el recurs de l'Advocacia de l'Estat a la declaració de sobirania aprovada el passat mes de gener al Parlament de Catalunya, en considerar-la un desafiament a la Constitució Espanyola.

        Mas reclama a l'Estat "respecte" a la voluntat d'una "supermajoria" parlamentària i

         l'insta a "buscar entre tots els camins legals" perquè es pugui celebrar una consulta a Catalunya.

        "Difícilment sabrem què vol la gent si no la deixem votar", ha afegit Mas

         El president també demana als poders de l'Estat una actitud "més prudent, serena, constructiva i un tarannà més democràtic" en lloc de portar al Tribunal Constitucional la declaració de sobirania.


        http://www.naciodigital.cat/noticia/54225/mas/sobre/recurs/advocacia/ni/entenc/ni/compateixo

        Catalonia, a nation seeking recognition

        Catalonia is an old nation. It has been a crossroads of peoples, ideas and cultures, outliving many historical vicissitudes without losing its identity. Today, its inhabitants, men and women of diverse origins and backgrounds, are asking to be recognized for what they are and what they want to become.
        Read More

         

         

        Towards a new European state




        A majority of Catalans from all walks of life and political standings have expressed with clarity their will to have their own state as part of the community of European nations. In order to reach this goal, we are following a democratic and peaceful process of self-determination. This is our road-map.
        Read More
         

         

         
         
         
         
         

        International/Europe/BalticWay3

        The Catalan Way

        The Catalan National Assembly (ANC), with the support of Òmnium Cultural, is planning a human chain

         

        Read more

                        

        Agredir per parlar en català.

        Agredir per sistema

        'Cal expulsar els policies causants de l'agressió a Gironès. Perquè potser així els seus companys començaran a aprendre quins drets tenim'




        La denúncia feta per Miquel Gironès arran de l'agressió de què va ser objecte per la policia ha causat un notable impacte, com era previsible. Impacte en l'opinió pública i impacte en la classe política. Però Miquel Gironès i els seus companys d'Obrint Pas supose que sabien que, fent pública la denúncia, en realitat posaven el focus sobre una actitud que, dissortadament, es repeteix per sistema. I que no podem continuar tolerant.


        Els casos de denúncia a policies espanyols pel fet de reaccionar agressivament contra l'ús del català creixen. No van enrere: creixen. Aquest cap de setmana el Punt-Avui en denunciava un altre contra una família de Vilajuïga. Amb el mateix esquema. Sense cap provocació prèvia, el simple fet de parlar en català era respost amb una agressió completament desproporcionada i violenta. Insults i amenaces, i colps si cal. Però hi insistesc: això que ha passat a Miquel Gironès no és gens excepcional. No és cap cas sorprenent i incomprensible. Cosa que és particularment greu.


        Ens diuen ara que el problema és que aquests policies en concret, els de Vilajuïga, els de València i els de tants altres llocs, són gent no acostumada a trobar-se amb ciutadans que els parlen en una llengua altra que l'espanyol. I, efectivament, aquest és el problema. Però no ho és per part nostra sinó per part d'ells. Un policia, l'han de preparar per a la tasca que fa. Ha de saber què pot fer i què no pot fer. Ha de saber què és legal i lícit i què no ho és. Ha de saber on viu i què s'hi pot trobar. I si reaccionen així, no pas en un cas aïllat sinó en molts i per tot el territori, quina conclusió n'hem de traure nosaltres? Que ningú no s'ha pres la molèstia d'explicar-los quina és la legalitat en matèria lingüística? O, pitjor encara: que per acció o per omissió els han ensenyat a mensyprear una llengua, la nostra, que, els agrade o no, forma part de la legalitat vigent.


        Els agents que van detenir Gironès es van voler justificar, dient que parlava 'insistentment en valencià'. Com si parlar català 'insistentment' fos cap delicte! En vista de tanta absurditat, només sé dir que espere que la notorietat del cas servesca per a denunciar l'abús generalitzat que tanta gent ha de suportar, i que no es resolga amb paraules buides i prou. Els policies causants de l'agressió han de ser expulsats del cos públicament i amb tota la publicitat possible. Perquè potser així els seus companys començaran a aprendre en quin país treballen i quins drets tenim els qui hi vivim. 

        Comentari a :'Barça, Orgull, Barça', el mosaic per rebre el Bayern

                              
        Usuari Premium trucafortl'Argentera


          28/04/2013 19:34
          Orgull? em sona a "A por ellos... Oeee!" Jugar bé no és un tema d'orgull, només.


           http://www.ara.cat/esports/barca/Barca-Bayern-Mosaic_0_909509220.html


           Si hi hagués en Pep Guardiola ,s'aniria amb motivació ,sense orgull.

          Josefina

          "Un poble unit": l'ANC llança una web per explicar el procés sobiranista al món

          Les assemblees exteriors de l'ANC han posat en marxa Catalanassembly.org, coincidint amb el Dia Internacional de la Catalunya Exterior




          La web catalanassembly.org
           
                            

          Les assemblees exteriors de l'ANC han llançat aquest diumenge, Dia Internacional de la Catalunya Exterior, la web catalanassembly.org, amb l'objectiu d'explicar al món "el procés de democràcia participativa que ha posat en marxa el poble de Catalunya per esdevenir un nou estat d'Europa".
          La plataforma anuncia que vol "aportar el seu gra de sorra per donar a conèixer al món la voluntat sobirana del poble català". El nou web vol ser una eina que expliqui "amb arguments" la decisió d'emprendre "pacíficament i democràticament el camí cap a la independència".

          També s'espera que la web permeti a les assemblees exteriors difondre l'agenda dels actes previstos a cada ciutat on estan implantades i compartir els recursos i les notícies, a més de ser un punt de trobada dels catalans que viuen a l'estranger.
          A hores d'ara, l'ANC ja té més de deu assemblees exteriors establertes o en procés de constitució escampades pels cinc continents.
          La web que impulsen arrenca en anglès i s'anirà traduint a totes les llengües possibles amb la col·laboració dels membres de la sectorial de traductors de la mateixa ANC.


          http://www.ara.cat/politica/assemblees-exteriors-llancen-explicar-sobiranista_0_908909258.html

           

          El Lobby “Puente Aéreo” xiula al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya Artur Mas

          ...La xiulada al president Mas hauria de ser explicada amb tota claredat, en el TN de TV3 es van passar les imatges de la xiulada però sense cap explicació, mentre els digitals de la caverna s’afanyaven a explicar el rebuig a Mas per la seva “deriva independentista” ,  es podria donar el cas que fins i tot alguna ànima ingènua  pogués creure que les elits xiulaven al president per les retallades, quant és més que evident que el xiulaven per la seva voluntat de seguir endavant en el procés cap a l’estat propi.




          COMENTARI

           





           

          L’Aigua, com la Vida, no són una mercaderia!





          A Barcelona, la situació de l’empresa privada d’aigües Agbar-Suez és totalment irregular. Com ja evidencià una sentència judicial de 2010, “no hi ha adjudicació del servei ni contracte” amb l’ajuntament, pel que ens trobem sota una gestió “il·legítima” i una tarifa “il·legal”. Situació que es podria repetir en molts municipis de l‘Àrea Metropolitana.

          Davant d’això, i després d’haver obtingut el silenci de les administracions com a resposta, des de la Plataforma Aigua és Vida hem presentat aquest INFORME a la Fiscalia Anticorrupció per presumptes indicis de prevaricació de l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, així com indicis d’apropiació indeguda per part d’Agbar-Suez.

          Firma i difon aquesta petició. Demanem a la Fiscalia Anticorrupció que investigui i aclari aquests fets, necessitem convertir el silenci de l’administració en un crit de la ciutadania!


          http://www.change.org/es/peticiones/demana-al-fiscal-que-investigui-els-indicis-d-apropiacio-i-prevaricacio-per-part-d-agbar-i-les-administracions-publiques-agbarroba

          Comentaris a :El Molt Honorable President de la Generalitat Artur Mas, xiulat en el Trofeu Godó de tenis .

          Lliurament del Godó de tenis

          dani_elReus

            28/04/2013 22:29
            Això és que anem bé, pel bon camí!
             vot positiu 73 | vot negatiu 2




             
            CAT 2014

              28/04/2013 22:28
              Aquest ambient del Godó és d'un espanyolerisme patològic.

                   

               
               
               
               

              joanet71
                28/04/2013 22:28
                Molt bé, informació processada i memoritzada.
                Proposta del proper algorisme: Vinguin al Nou Camp al juny al concert de Lluís Llach junts, el molt honorable president Sr. Artur Mas i el cap de l'oposició Sr. Oriol Junqueres, i al costat d'ells, el Compte Godó   i el tal Oliu que es queda bancs rescatats per la gent a qui els retallen el sou, pel mòdic preu d'un euro. Així també monto jo una empresa. Auditori notablement diferent, i bastant més abundant de persones del país. A veure qui xiula a qui. Ho fem?

                     

                 
                 
                 
                 
                 

                BeringuesBerga
                  28/04/2013 22:07
                  Els que avui xiulen també podran votar al referendum d'independència perquè els que defensem el dret a decidir creiem amb la llibertat.

                       

                   
                   
                   

                  JaFaltaPoc
                    28/04/2013 22:12
                    Que un 20% no calli al 57% del si o es faci seu el 23% d'abstenció...