'No hi ha res més moderat que, pacíficament, anar a una urna i votar'

Josep Maria Mainat. S'estima més, presumit, no dir-me l'edat. Músic, va acabar els estudis de solfeig, harmonia i composició al Conservatori. També té estudis d'arquitectura sense acabar. Parla, atenció, vuit llengües. Quatre a la perfecció (català, castellà, anglès i francès) i quatre amb un nivell que li permet de tenir converses sense problema (italià, portuguès, alemany i neerlandès)....


M'agradaria saber en quin moment us vau fer independentista.

—Encara no sé si ho sóc. Jo sóc partidari que es faci un referèndum. I que la gent pugui dir quina relació política vol tenir. Fins que no tinguem aquesta dada no anem enlloc. Ara es parla de moderació. No hi ha res més moderat que, pacíficament, anar a una urna i votar, donar la teva opinió. Jo sóc favorable que passi això, que d'una manera democràtica i pacífica Catalunya acabi tenint la situació política que vulgui.

No ens el deixaran fer, el referèndum.

Evidentment, és aleshores quan sóc independentista. I suposo que en la meva situació hi ha molta gent. Si davant teu hi ha una paret doncs aleshores has de decidir que has de prendre uns camins que ningú no té ganes de prendre, però que no tens cap més remei que prendre. En la història de la humanitat sempre que s'ha volgut fer un salt endavant s'ha hagut de forçar la legalitat.

 De fet això que dic és el pla del govern: referèndum; si no ens el deixen fer, plebiscitàries. I si es guanyen d'una manera folgada doncs es prenen decisions unilaterals.

 No hi haurà més remei que tenir-ho damunt la taula i solucionar-ho. I negociar. Tant si surt una opció com si en surt una altra, s'haurà de negociar. Si guanya la independència s'hauran de negociar el traspàs de funcionaris, els edificis, el deute. Moltes coses. I si la independència només aconsegueix un 40% o 45% de vots a favor i perd, doncs també s'haurà de negociar un nou encaix.

....



http://www.vilaweb.cat/noticia/4153100/20131031/josep-maria-mainat-res-moderat-pacificament-anar-urna-votar.html

La millora del nostre estat de salut físic i mental comença per l'alimentació


 "Per millorar la libido? Evita la fruita abans d'anar al llit o t'adormiràs"

Integrador Format a l'Hospital Vall Hebron, Jorge Pérez-Calvo uneix la medicina més moderna amb els coneixements mèdics tradicionals. A 'Alimentos que curan' (Oniro) sosté que la millora del nostre estat de salut físic i mental comença per l'alimentació .
 
 



L'anomenada medicina integrativa ,  uneix la medicina convencional i la natural.

Aprofita els avenços de la primera però tracta la persona com un tot -físic, emocions i psique- i utilitza els aliments amb finalitats terapèutiques.



Podem dir que els aliments curen?

I tant! Els aliments prevenen i poden curar si s'utilitzen de manera adequada i amb un propòsit. El que mengem repercuteix en com ens trobem després. L'alimentació és una eina poderosa per millorar la salut i la qualitat de vida. I tant en la medicina naturista com en l'acupuntural es relacionen directament els òrgans amb l'estat emocional. Si tens excés d'irritabilitat, tendència a la còlera o agressivitat, vol dir que el fetge no està bé, i l'hem de depurar i nodrir.

Ho tenim al nostre abast, però és més còmode prendre un fàrmac pel colesterol que canviar la dieta.

Sí, però perquè consumim aliments que tenen tendències molt extremes. Quan mengem carn ens ve de gust prendre una copa de vi i després un gelat o alguna cosa dolça de postres. I així és molt difícil que et vinguin de gust aliments saludables. És difícil prendre un plat de flocs de civada, fruita seca i fruites del bosc si abans t'has pres un entrepà de pernil.
 
Què vol dir menjar bé?

S'ha d'intentar que el 75% de la ingesta energètica provingui de carbohidrats complexos, com són cereals integrals, hortalisses i llegums. Després, disminuir al mínim, o evitar, la ingesta de greixos saturats i colesterol, cosa que vol dir reduir o evitar la proteïna animal no marina -carn, ous i embotits- i promoure la ingesta de proteïna d'origen vegetal, com llegums i derivats de la soja.

Costa acceptar que no cal menjar carn en cada àpat.

Això va començar a partir de la Revolució Industrial, abans no era així. Sembla que si no prens carn no has menjat, quan és al contrari. Per protegir-te has d'augmentar el consum de cereals integrals, llegums, peix salvatge, hortalisses de la zona, llavors i fruita seca, i menjar fruita entre àpats, no després, perquè alenteix molt la digestió i consumeix energia.

Quines malalties milloren amb una dieta adequada?

Un ampli ventall. Sobretot la fatiga crònica i la fibromiàlgia, la gastritis, les hèrnies de hiat, els problemes intestinals, les al·lèrgies, la migranya, l'angoixa i l'insomni. També problemes d'artrosi, de libido i de força. I com a tractament coadjuvant en el càncer. També protegeix de malalties degeneratives, que són una plaga avui, com la malaltia cardiovascular, l'Alzheimer o el Parkinson.

Què hem de menjar per combatre l'estrès?

Podem parlar del cansament com a font d'estrès. Hi ha un cansament que és digestiu: digestions lentes, inflor de panxa, tendència a la flatulència, cansament durant el dia... I això indica que falta energia des del punt de vista digestiu. La força digestiva està molt relacionada amb l'energia de la persona i per això és clau seleccionar bé el que menges. El sistema digestiu necessita energia calenta i la proporcionen aliments com els cereals integrals (arròs integral, quinoa, mill) o el peix salvatge. I evitar els aliments de naturalesa freda, com un excés de crus, amanides, sucs de fruites i sucre.

I per combatre la migranya?

És relativament fàcil de millorar o de curar amb la dieta perquè molts cops té a veure amb un excés d'energia, de calor, en els meridians del fetge i la vesícula biliar. En la medicina acupuntural s'intenta refredar o tractar aquests òrgans i ho podem fer amb l'alimentació: s'ha de reduir el consum de proteïna animal i greixos saturats -que carreguen el fetge-, evitar els picants, l'excés de sal i els fregits, ingerir aliments que refresquin i nodreixin el fetge, com poden ser les verdures de fulla verda (xicoira, bledes), augmentar el consum de llegums i cereals, i prendre fruita vermella. I que sigui ecològica, perquè així saps que estàs menjant els nutrients que realment necessites.
 
També diu que es pot millorar la libido a través de l'alimentació.

En la medicina naturista i acupuntural, una libido baixa és una falta de força i calor en els ronyons. Tenen fred. Es pot solucionar consumint aliments com la quinoa o el mill, les gambes amb allada, el bacallà i el salmó salvatge, el comí, la canyella... Aliments que et donaran força i t'escalfaran els ronyons. I evita la fruita abans d'anar al llit, perquè t'adormiràs. I si menges una amanida, procura que la teva parella també en prengui perquè no estaràs per a gaires festes!

Hem d'evitar el sucre?

El sucre produeix exaltació però després hi ha un efecte rebot que condueix a variacions emocionals.
 
I el cafè?

No és gaire recomanable, no n'has d'abusar. Canvia'l pel te.

¿La medicina convencional té en compte l'alimentació?
 
Cada cop hi ha més conscienciació tant entre els metges com entre els pacients. Sabem que hi ha certs aliments que no se'ns posen bé i que hem de rebutjar. I això redueix les malalties, la despesa sanitària i la morbiditat. I tractem el pacient perquè sigui independent: que canviï l'alimentació però també els hàbits de vida i, per tant, que no hagi de tornar a la consulta.


http://www.ara.cat/premium/societat/JORGEPEREZ-CALVO-millorar-Evita-fruita-tadormiras_0_1021097907.html



 

La Solidaritat NO degenera: La Marató de TV3

CAMPANYA GRÀFICA DE LA MARATÓ 2013

"La solidaritat no degenera"

Aquest és el missatge de la campanya d'aquest any, que ha comptat amb la participació de persones que tenen malalties ...
 
 
 
 
 
 
Lluís Llach ha deixat el seu retir momentaniàment per col·laborar un altre cop amb La Marató. El cantautor ha fet una versió del seu tema "Vida" amb la "cantaora" de flamenc Estrella Morente per al disc de La Marató.
 
 
 
 

Canadell: "Espanya ens roba: 270.000 milions des del 1986"

Joan Canadell a Singular TV

"Molts inversors internacionals ja inverteixen a Catalunya perquè hi preveuen canvis en positiu", afirma el vicepresident del Cercle Català de Negocis

Mar Sabé

El vicepresident executiu del Cercle Català de Negocis, Joan Canadell, assegura a Singular TV que "Espanya no només ens roba, sinó que ha robat 270.000 milions d'euros des del 1986", any des del qual se'n tenen dades i estudis fiables. D'aquesta manera, Canadell nega les afirmacions del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que va declarar que "l'Estat no li roba a Catalunya".

Canadell és un dels fundadors del Cercle, que es va crear l'any 2008 amb la voluntat d'aglutinar les petites i mitjanes empreses catalanes que estan a favor de l'Estat propi. Ens explica que des que es va iniciar el projecte, s'han vist bastants canvis: els més significatius, després de la primera consulta per la Independència que es va fer a Arenys de Munt al setembre del 2009 i després de la manifestació del 10 de juliol del 2010 en contra de la retallada que va patir l'Estatut per part del Tribunal Constitucional.

Canadell afirma que "molt majoritàriament" la petita i mitjana empresa està a favor del procés, i també desmenteix les afirmacions que asseguren que el procés sobiranista català causa inestabilitat econòmica a Catalunya: "Molts inversors internacionals ja hi inverteixen perquè hi preveuen canvis en positiu", afirma.

Canadell s'ha disposat a trencar amb el discurs de la por, "que és l'únic que ofereixen des de l'Estat espanyol". L'empresari aporta dades en aquesta entrevista i assegura que el teixit empresarial català és majoritàriament (en un 96 %) de petita i mitjana empresa, i que el 4 % de la gran empresa té molt poder perquè "viu a cop de BOE i intenta modificar l'opinió pública mitjançant els seus mitjans de comunicació per no perdre privilegis".

"Possiblement, aquestes empreses (autopistes, banca, elèctriques,…) hauran de patir més controls quan tinguem un Estat independent, i és evident que això no els interessa perquè estan acostumats a tenir beneficis sense treballar-se'ls", sentencia.


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/10/canadell_espanya_ens_roba_270.000_milions_des_del_1986_96763.php

La Moncloa engega l’operació per "enfonsar" Mas

L’objectiu és presentar Duran com "l’home bo" obert al diàleg i a Mas com "l’home dolent" que vol la independència, segons 'El Mundo'





La Moncloa ha engegat l’operació per “enfonsar” i “aïllar” el president de la Generalitat, Artur Mas, segons publica avui el diari ‘El Mundo’. El Govern espanyol està difonent un argumentari intern dins del PP on s’aposta per donar joc al líder d’UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, i deixar de banda el president català.

Tot i que ens els darrers mesos el president espanyol, Mariano Rajoy, s’ha reunit amb Mas, Duran i també el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, aquestes trobades no servirien pràcticament per a res, i serien una simple “escenografia”, ja que l’executiu espanyol assegura que Rajoy "no mourà un dit en favor de Mas" ni tampoc li facilitaran una "via d'escapament". "Els contactes entrecreuats de Rajoy, Mas, Rubalcaba i Duran no deixen de ser, almenys des de l'òptica de la Moncloa, una escenografia convenient per traslladar la sensació que l'executiu no està encastellat, que escolta, que dialoga i que no rebutja el debat. No obstant, la negociació no és tal", afegeix.

Segons ‘El Mundo’, Rajoy no pensar cedir "ni un sol mil·límetre" a favor del dret a decidir i de la consulta, i ha dissenyat en funció d'això la seva estratègia. D’aquesta manera, l’objectiu és presentar Duran com “l’home bo” disposat al diàleg i a Mas com “l’home dolent” que aposta per la independència. Amb aquesta estratègia La Moncloa vol aconseguir minar els suports al president català i desestabilitzar-lo.


Comentaris :


maria creus
30/10/2013 14:50
Jo estaré al costat dl meu president!
 
 
 
Recolzament
30/10/2013 14:35
No entenen gran cosa de Catalunya. Duran està absolutament desprestigiat entre la societat civil. El Puente Aéreo NO és Catalunya, per poderosos que es creguin. Mas ha demostrat ser un gran president i molts catalans el recolzarem. És el camí més segur cap a la independència: té coratge i és intel.ligent. No espantarà les classes mitjanes catalanes. Té totes les condicions necessàries i sap que li ha tocat viure un moment històric excepcional. Em fio que actuarà en conseqüència.
 
 
Albert_O
30/10/2013 14:26
Malgrat que hi han coses a millorar, com a català estaré al costat del President Mas, el President de Catalunya. M'inporta ben poc la guerra bruta que l'estat espanyol du a terme. Som la gran majoria de catalans els que ja ho tenim clar i per molt que facin o amenacin, no podran amb nosaltres i la nostra voluntat de fer un camí diferent. President, endavant sense por; no estu sol.
 
 
 
Montserrat
30/10/2013 14:19
Jo sempre havia votat ERC...tret de la vegada que es va presentar Reagrupament i a les darreres vaig votar en Mas...per què? Perquè jop vull la independencia de Catalunya i sense la transversalitat de Convergencia...NO farem res....o sigui aviam si deixem de fer el pressec i actuem amb astucia...doncs ara toca a recolzar a Convergencia SI o SI....El govern espanyol no és tan imbecil i sap perfectament que és el poble de Catalunya el que empeny...però si aconsegueix derrotar en Mas...sap que les coses es posaran molt més dificils...i anirà passant el temps...i senyors és ARA o MAI
 
 
Estratègia
30/10/2013 14:14
Quants serem els que, veient l´estratègia, votaríem Mas i el recolzarem fins al final? Jo sempre voto segons les circumstàncies. No tinc cap partit que sigui "el meu" partit... Mai he funcionat per consignes. Per tant, el meu vot serà en funció de la situació. Un cop lliures, serà una altra qüestió. Però, ara, caldrà unitat fèrria.
 
   
Cristina
30/10/2013 14:04
Jo estic al costat del meu President fins al final. Hem de donar-li anims hi fer-li saber que estem del seu costat.
 
 
 
 
 
 
 

Francesc-Marc Álvaro: "Em consta que des del poder de l'Estat es vol acabar amb Mas"

Alvaro migdia
El periodista Francesc-Marc Álvaro a la tertúlia de 'Migdia'
 
 
El periodista considera que "el poder de l'Estat és molt fort, però això no vol dir que sigui competent"
 
 
Mar Sabé
 
 
El periodista Francesc Marc Álvaro ha declarat avui a la tertúlia d''El món a RAC1' que li consta que "els poders de l'Estat volen acabar amb el President de la Generalitat, Artur Mas". Álvaro ha fet aquestes declaracions a partir que Basté li ha comentat que des del diari El Mundo, han publicat que la Moncloa estaria intentant potenciar el suport al líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, perquè Mas es debiliti.

Álvaro ha explicat que les seves fonts li corroboren que s'està intentant debilitar al president Mas, però que no li sorprèn perquè "Mas és el dirigent que ha arribat més lluny a la història en el posicionament sobiranista".

De totes maneres, però, el periodista ha considerat que des de l'Estat central no estan jugant bé les seves cartes: "Tots aquells que aposten per acabar amb Artur Mas i Oriol Junqueras (líder d'ERC) perquè hi hagi una inflació dels radicals han de saber que aquesta estratègia no funcionarà, perquè Catalunya no és un país radical". "El poder de l'Estat és molt fort, però això no vol dir que sigui competent", ha sentenciat.
 

Jornades acadèmiques: “Formació de nous estats al món del segle XXI?: els processos independentistes”

El Born Centre Cultural i el Centre d’Estudis Històrics Internacionals UB (CEHI-UB) organitzen, el 29 i 30 d’octubre, les Jornades acadèmiques: “Formació de nous estats al món del segle XXI?: els processos independentistes (Quebec, Grenlàndia, Flandes, Escòcia, Euskadi, Catalunya)” .
En aquestes jornades es comptarà amb les visions d’especialistes vinculats en processos cap a la sobirania nacional que estan en curs a Escòcia, Euskadi, Flandes, Grenlàndia, el Quebec i Catalunya.
El Born Centre Cultural és un espai singular que aixopluga gairebé tres segles d’història sota l’estructura del mític mercat del Born. És per això que, entre les línies d’activitats del centre, la història té, tal com expliquen en la seva web, ”una presència notable, especialment pel que fa als fets cabdals que fa tres segles van marcar el destí de Catalunya. Les conseqüències del 1714 són de plena vigència, raó que fa necessari prendre aquells fets com a base històrica del debat obert al voltant de la sobirania nacional”.
Dia: 29 i 30 d’octubre.
Hora: Tot el dia de 9h a 20h.
Lloc: Centre Cultural el Born.
Inscripcions: Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona (CEHI-UB) Telèfon: 93 428 37 96 / correu electrònic: cehi@ub.edu
Programa de les Jornades


http://www.ub.edu/facgh/infogih/events/jornades-academiques-formacio-de-nous-estats-al-mon-del-segle-xxi-els-processos-independentistes/

Alain Gagnon: 'Em sorprèn la moderació dels catalans vers els atacs de Madrid'





 
Alain G. Gagnon és un dels experts internacionals en processos d'independència i de reconeixement de nacions sense estat. Quebequès i professor de ciències polítiques a la Universitat del Quebec a Montreal, és aquests dies a Barcelona per a participar en unes jornades acadèmiques del Centre d'Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona que porten per títol 'Formació de nous estats al món del segle XXI?'.


 Fa molts anys que estudia el cas del nostre país i fins i tot parla i es defensa amb més de quatre paraules en català.

En aquesta entrevista es declara admirat per la moderació dels catalans i la capacitat de resistència vers els atacs del govern espanyol.

 I afirma que justament aquesta actitud legitima el procés sobiranista al món, mentre l'estat espanyol es desacredita. 'Al Quebec seria senzillament inadmissible que se'ns negués el dret de decidir', diu. I avisa que cal una solució urgent, la que sigui, perquè la situació, per als catalans, ja és insostenible.

Ara que sou a Barcelona, després d'anys d'estudiar el cas català, quin ambient hi heu trobat?

—M'impressiona la capacitat dels catalans de ser encara tan constructius. Malgrat la posició dura de Madrid, continua havent-hi per part dels catalans una forta voluntat d'asseure's, negociar i dialogar. Per mi és impressionant. És a dir, no renuncieu a parlar. Trobo que és una actitud molt civil, molt democràtica. Ateses les circumstàncies, m'impressiona i ho trobo admirable.

L'oposició frontal del govern espanyol legitima encara més el procés?

—Si ho comparem amb el cas escocès, per exemple, no té res a veure. El parlament britànic accepta sense cap dificultat que els escocesos puguin votar. I això fa, al capdavall, que els escocesos no ho visquin amb el mateix entusiasme que aquí, on hi ha una oposició molt forta per part de l'estat espanyol, que intenta aturar la veu dels ciutadans. I com més es tanqui en banda el govern espanyol, més es radicalitzaran les posicions i més desig d'independència hi haurà. Per això m'impressiona la capacitat dels catalans de mantenir la reivindicació des d'una òptica dialogant i des de les institucions. He de confessar que em sorprèn la moderació dels catalans vers els atacs de Madrid.

Insinueu que som massa moderats i que hauríem de tirar pel dret?

—No, perquè aquesta moderació és la millor estratègia per a obtenir suport internacional. Com més pacients i moderats us mantingueu els catalans, més es desprestigiarà Espanya vers el món. Amb aquest fer, Espanya es desacredita tota sola en els medis internacionals. Catalunya té tot el dret de ser consultada sobre el seu futur perquè és una de nacions històriques fundadores de l'Espanya actual. I per tant cal escoltar democràticament la seva veu. És molt senzill.

Tenint en compte la immobilitat del govern espanyol, que no sembla que ens vulgui deixar votar, quin hauria de ser el camí cap a una Catalunya independent?
—És un camí llarg. Si l'objectiu fos de trobar una posició molt millor de Catalunya dins Espanya, amb més poder, el camí probablement seria més fàcil. Però en ambdós casos cal encara fer molta feina, molta socialització i diàleg. I com que de diàleg per part del govern espanyol no n'hi ha, pren força l'opció independentista. Aquesta manca de diàleg reforça i legitima les aspiracions d'independència. En aquest sentit, d'alguna manera Madrid empeny Catalunya cap a la independència.

Us la imagineu aviat, una Catalunya independent?

—M'agradaria tenir una bola de vidre... Puc dir que en els últims vint anys hem vist néixer molts estats nous. Però també penso que el futur pot anar cap a la creació d'estats multinacionals. En el cas d'Espanya això és tot un desafiament, perquè parlem d'un país vell, però d'una democràcia jove i fràgil. I això en aquests moments fa mal a Espanya, que s'hauria de presentar al món com una democràcia avançada i no ho fa.

En cas d'independència, el govern espanyol diu que Catalunya quedaria fora de la Unió Europea i totalment aïllada. Què hi dieu?

—Això forma part de l'estratègia del govern espanyol de mirar de convèncer els catalans que la independència no els convé. El Canadà va fer això mateix quan el Quebec va votar l'any 1995. Però si hagués guanyat el sí tothom hauria volgut el Quebec com a soci econòmic, començant pel Canadà, per molt que digués el contrari. I també els Estats Units, que depenen en bona part dels recursos naturals del Quebec. Els Estats Units volen aquests recursos a un preu raonable, amb un Quebec independent o no. Necessiten el Quebec de soci. Catalunya es troba igual, perquè és un punt clau de l'economia europea. I Espanya hauria de travessar Catalunya per tenir accés al mercat europeu. Per tant, a Espanya li convé de tenir bones relacions amb Catalunya. Aquest és un punt clau. En el món actual, l'opció més intel·ligent és compartir els recursos. Per tant, no crec en cap cas que Catalunya pogués quedar-se aïllada.

El cas català hi té cap impacte, al Quebec?

—Mirat des del Quebec, el fet que més ens sorprèn és que no hi hagi el dret de decidir. Per a nosaltres seria senzillament inadmissible. M'imagino que es troben igual de sorpresos al Regne Unit.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4152977/20131030/alain-gagnon-em-sorpren-moderacio-catalans-vers-atacs-madrid.html

Comentari

Isabel C.
29/10/2013 16:13
Vernon Sullivan: els nacionalistes espanyols donarien mitja vida i quart de l'altra meitat per fer possible que a Espanya hi hagués la cohesió, la il·lusió, l'empenta i l'allau d'opinions i idees que es palesa a Catalunya. Gran part de la ràbia que els corrou és que el nacionalisme espanyol mai no ha conseguit una altra cosa que atiar odis, destruir, expulsar, excloure, reprimir i deprimir. I això és perquè el nacionalisme ètnicista espanyol vol edificar una nació a base d'excloure totes aquelles que no concorden amb el motlle d'una sola de les parts, la castellana. Perquè es vol edificar destruint i anant en contra dels qui no s'ajusten a la plantilla que imposa. Espanya sempre s'ha volgut afirmar a base de negar el dret a ser de totes les parts que la composen exceptuant aquella que els interessa imposar. En canvi, els independentistes catalans no volem la independència de Catalunya per anar en contra d'Espanya, la volem perque anem a favor de Catalunya i de la seva gent, de tota la gent que viu aquí. No fem això perquè odiem Espanya, sinó perquè estimem Catalunya.
 
 
 
 

Vidal: «No hi ha manera humana d'impedir la consulta»

Més de 200 persones segueixen a la sala Tarafa de Granollers la xerrada del jutge organitzada per ERC




"La consulta la farem, no hi ha manera humana d'impedir-la". Així de clar i contundent es va expressar el jutge Santiago Vidal aquest dilluns al vespre a Granollers, en una nova xerrada emmarcada dins del cicle de conferències que organitza ERC per ajudar als granollerins a decidir-se pel 'sí' en la futura consulta per la independència.

 Davant les més de 200 persones que van omplir la sala Tarafa, Vidal va sentenciar que, per molt que el govern espanyol vulgui impedir que els catalans votin, "és impossible que Espanya faci servir la força mitjançant l'exèrcit, perquè la UE mai permetria que s'impedeixi un exercici democràtic per la força".





 Davant els que defensen que tota declaració unilateral de independència és inconstitucional, Santi Vidal va al·legar que "ser inconstitucional no significa que no sigui assumible".

I va posar com a exemple la declaració unilateral d’independència de Kosovo, validada el 2010 pel Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), que és l'encarregat de decidir si en el cassos de secessió prima el principi de legitimitat democràtica per sobre del de la legalitat constitucional.

 En aquest sentit, el magistrat va assegura que el dia que arribem a aquest tribunal, "i hi arribarem, perquè Espanya ens hi portarà", hem d'haver fet tots els passos necessaris perquè també validin la República Catalana.
Vidal va afirmar que "jurídicament el TIJ ens haurà de donar la raó i per aquest motiu la vicepresidenta del govern espanyol insisteix tant en la inconstitucionalitat". A més, segons el jutge totes les lleis son modificables i "en cap lloc està escrit que la Constitució no es pugui canviar".


 2.431.000 vots a favor de la independència




 Arribats a aquest punt, Vidal va explicar quins son els cincs passos que Catalunya ha de portar a terme a nivell jurídic per esdevenir un estat propi.

 Primer, com ja s'ha fet, demanar al govern espanyol que es convoqui un referèndum vinculant. Després, que el Parlament demani al Congrés que li cedeixi les competències legislatives per convocar un referèndum. Si la resposta és negativa, s'haurà de convocar una consulta no vinculant en base a la Llei orgànica de consultes. Un cop feta la consulta, els tribunals internacionals demanaran, per validar la declaració unilateral de independència, un 70% de participació i 2/3 parts de vots favorables. "Això es tradueix en 2.431.000 vots a favor de la independència", va apuntar el magistrat.

Si assolim aquests quòrums, va continuar el jutge Vidal
, "en cas que Espanya no vulgui negociar la secessió de Catalunya, haurem de fer la declaració unilateral d'independència prèvies eleccions plebiscitàries".




 Estructures d'Estat



 El magistrat també va explicar com haurà de ser la nova justícia a la República Catalana i les estructures d'Estat de les que ens haurem de dotar des del punt de vista judicial. Així, va destacar que caldrà crear de nou el poder judicial ja que ara per ara no existeix el poder judicial català. "Jo no soc un jutge català, sinó un jutge de Madrid que treballa a Catalunya pel CGPJ", va recordar Vidal. També s’hauria de reformar tant el poder executiu com el legislatiu perquè a un estat propi assolirem les competències plenes i tant la Generalitat com el Parlament s’hauran d’adaptar.
D'altra banda, Vidal va explicar que durant 3 a 5 anys, en el període de transició, haurem de prorrogar les lleis espanyoles existents fins que es creï una nova legislació pròpia.

 Però un cop assolida aquesta legislació catalana, el jutge va pronosticar que "d’una justícia lenta, caduca, grisa, i escrita en castellà, passarem a una justícia ràpida, garantista, àgil, eficaç, en català, i sobretot neta, que no estarà afectada per deures i favors".
Vidal va parlar del futur Tribunal Constitucional català i va anunciar que l'informe que està enllestint el Consell Nacional de Transició respecte al poder judicial preveu que es crei un Tribunal de Cassació que a diferència del Tribunal Constitucional espanyol tindrà cinc membres que s’escolliran de manera que s’impedeixi que els poders polítics o econòmics que estan darrera dels casos de corrupció puguin controlar les decisions del Tribunal Constitucional o de cassació català.


http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/18126

 

Jaume Bosch a De Carreras: "Si el dret a decidir no existeix, quin dret usen a Escòcia?"

De Carreras i De Gispert
Francesc de Carreras i Núria de Gispert a la comissió sobre el dret a decidir
 
 
El catedràtic de Dret Constitucional es mostra partidari d'utilitzar l'article 92 de la Constitució espanyola com la millor via constitucional per convocar la consulta
 
 
 
Albert Ribas
 
El catedràtic de Dret Constitucional de la UAB -ara jubilat-, Francesc de Carreras, ha assegurat aquesta tarda durant la seva intervenció a la comissió pel dret a decidir que "el dret a decidir és inexistent a Catalunya", igual que també ho és el seu dret a l'autodeterminació, ja que "no compleix cap dels supòsits previstos en la justícia internacional". De Carreras, tot i ser proper a Ciutadans, ha comparegut avui a proposta del PSC.

Un cop feta la seva intervenció, en la qual s'ha mostrat partidari d'utilitzar l'article 92 de la Constitució espanyola com la millor via constitucional per convocar la consulta i així saber "el veritable suport a la independència", De Carreras ha vist com el diputat d'ICV, Jaume Bosch, li feia la següent pregunta: "Si el dret a decidir no existeix, quin dret usen a Escòcia i el Quebec?". El constitucionalista ha respost que els escocesos i els quebequesos tampoc "tenen dret a decidir", sinó que el govern central "els consulta i llavors els dóna un dret per la norma jurídica que ho estableix", que en el cas espanyol hauria de ser l'article 92, segons el seu punt de vista.

De Carreras ha volgut insistir avui en la comissió parlamentària en aquest article de la Carta Magna espanyola perquè així s'evitaria entrar en el farragós debat sobre la reforma constitucional. En el seu punt 1, l'article 92 estableix que "les decisions polítiques d'especial transcendència podran ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans". D'aquesta manera s'obtindria un resultat que no seria vinculant en el sentit estrictament jurídic. En cap cas, s'ha encarregat de recordar, una hipotètica victòria del 'Sí' equivaldria a la victòria independentista, sinó que serviria per guanyar "el dret a negociar" una reforma constitucional.
 
 

Més de 3 milions de catalans ja votarien sí a la independència

Enquesta AMI


El Sí triplica el No (58,5 a 19,3%) i és transversal a tot el territori, inclosa l’àrea metropolitana, segons una macroenquesta amb 3.000 entrevistats



Més de tres milions de catalans votarien avui a favor de la independència, segons una macro enquesta encarregada per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). O el que és el mateix: un 58,5% dels enquestats dirien sí en una consulta per un 19,3% que hi estarien en contra, un 10,1% s’abstindria i un 11,5 no ho sap o no contesta. És a dir, el sí triplicaria el no. De cada 10 catalans, 6 votarien per l’estat propi. Aquestes són dades que es desprenen del sondeig fet per l’empresa GAPS a 3.033 catalans de més de 16 anys realitzat entre el 16 i el 27 de setembre.

“Tres milions. És la xifra que buscàvem. Quasi la meitat del poble (comptant a tothom) vol la independència. Això ens dóna confiança i empenta per seguir pel mateix camí i és un mandat claríssim a les institucions”, ha indicat aquest matí Josep M. Vila d’Abadal, president de l’AMI i alcalde Vic. A l’acte, fet a la Universitat Pompeu Fabra, també hi ha assistit representants de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), d’Òmnium, del Cercle Català de Negocis i d’ERC. Tots ells han subratllat les bones expectatives del sondeig i han demanat que no es trenqui la unitat d’acció.

L’enquesta també reflecteix que els resultats són bastant transversals a tot el territori, inclosa l’àrea metropolitana de Barcelona, trencant el tòpic que és una zona més aviat espanyolista. Concretament, el 53,3% votaria per la independència per un 22,6 que no, amb un 13,2 d’indecisos, ben a prop dels registres globals. A Barcelona ciutat el tempteig seria de 60,2 a 20,4%, a les comarques centrals 76,8 a 6,9%, a les comarques de Girona 65 a 15,5%, a Lleida 59,9 a 12,4% i a Tarragona 58,9 a 17,8%.


Un 48% aposta per no arronsar-se si no hi ha consulta


Entre altres dades d’interès, un 82% de la gent està d’acord amb la realització de la consulta i el mateix nombre de persones o fins i tot un parell de punts superior diu que hi participaria. Així mateix, un 69% dels enquestats creu que l’Estat no autoritzarà la consulta. Si s’arribés a aquest cas, un 48% aposta per seguir endavant a totes, que es pot interpretar fer unes eleccions plebiscitàries i posteriorment una Declaració Unilateral d’Independència (DUI), un 33% és partidari de seguir negociant amb el govern espanyol i un 10,5% descartar la consulta.

L’enquesta també evidencia la desconfiança dels catalans amb les institucions espanyoles, amb un 63,2%, per un 26% que sí que hi confia. Pel que fa la confiança amb les institucions catalanes, aquí el termòmetre es capgira: un 55,4% contesta afirmativament, per un 32,2% que no, tot i que paradoxalment la situació política a Catalunya es considera dolenta o molt dolenta en més d’un 70%. L’enquesta completa es pot trobar al web
www.municipisindependencia.cat.





http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/10/enquesta_ami_96732.php
 

Albert Pont: "La secessió de Catalunya ja ha passat i ara som en una transició"

Convençut El procés d'independència de Catalunya no s'aturarà. Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis, defensa que el trencament amb Espanya ja és un fet i que ara cal preparar les estructures d'un nou estat. Ho defensa al seu nou llibre, 'Addendum'







El nou president del Cercle Català de Negocis, Albert Pont,  acaba de presentar un nou llibre, Addendum.E
 
l nou president del Cercle Català de Negocis, Albert Pont, acaba de presentar un nou llibre, Addendum. RUTH MARIGOT
   

Acaba de presentar un nou llibre, Addendum. L'endemà de la independència , on defensa que Catalunya ja es troba en el camí imparable cap a la independència. La secessió, assegura, de facto ja s'ha produït i ara s'encara el trajecte cap al reconeixement internacional. Albert Pont (el Masnou, 1971) és llicenciat en ciències polítiques i de l'administració, especialitzat en dret i relacions internacionals i, des de fa poc més d'un mes, presideix l'organització empresarial Cercle Català de Negocis (CCN).

El CCN és de les poques organitzacions empresarials que defensa sense complexos la independència de Catalunya.

Ara mateix, a Catalunya, hi ha poques organitzacions no proclius a acceptar l'estat propi. És un reflex de la societat. Els empresaris no volen risc ni períodes de transició llargs però molts diuen: "Si hem de pagar a l'agència tributària catalana, fem-ho, però que això no afecti les nostres empreses". Nosaltres tenim només cinc anys de vida però no som petits, tenim més de 800 socis empresaris quan altres organitzacions centenàries en tenen 1.200. Podem dir que notem que també hi ha mobilització entre els empresaris.

La sensació és que hi ha més por a una fuga d'empreses. 
 
El discurs de la por entre executius i empresaris, que són persones ben informades, ja no té sentit. És cert que l'empresari té aversió al risc, però està habituat a gestionar-lo i estem en un punt en què la crisi ha fet que resulti més arriscat seguir a Espanya, enmig d'una crisi brutal i amb l'economia intervinguda, que no pas seguir el camí cap a la independència.

¿La crisi mateixa no és més un fre que una empenta per al procés?

El que s'ha evidenciat amb la crisi és el trencament de les sinergies Catalunya-Espanya. La recessió ha afectat més les regions on el sector privat té molt de pes, com és el cas de Catalunya, que no pas aquelles en què té més pes el sector públic. Dic que hi ha hagut trencament perquè, malgrat patir més, seguim sent grans aportadors nets de capital en les transferències entre comunitats quan ara tocaria que fos al revés. Les comunitats que els últims anys han equiparat la renda a la mitjana estatal, han estat destinació prioritària d'inversions i se'ls ha dotat d'infraestructures per desenvolupar-se, haurien de contribuir a l'Estat per ajudar les que ara pateixen més. Això no passa i, per tant, s'evidencia que la solidaritat entre territoris era mentida.

Al seu nou llibre vostè defensa que la secessió ja s'ha produït.

En tot procés d'independència hi ha dos punts jurídicament vinculants: la secessió i la declaració d'independència. La secessio és el trencament, que molta gent esperava traumàtic però que no ha estat així. Es va produir amb la declaració de sobirania del Parlament. Fa mesos que som a l'endemà, un període de transició que ens havia de deixar fora d'Europa. Però no ha passat ni passarà.

Europa tampoc ha pres partit dient el contrari. Què creu que es trobaria Catalunya si proclamés unilateralment la independència?

Això no és un salt al buit. És evident que Espanya no voldrà reconèixer la independència, però Europa tard o d'hora s'haurà de pronunciar, sobretot després de veure la mobilització de la Via Catalana. No pot mirar cap a una altra banda, però ens exigirà claredat. Aparcar eufemismes "d'estats propis" i dir alt i clar que volem la independència.

Com afecta la irrupció de la tercera via el debat sobiranista?

El debat s'ha de fer i és bo que sigui ara, com més aviat millor. El discurs de la tercera via quedarà esgotat aviat perquè ja la vam explorar amb l'Estatut, on demanàvem una fórmula d'encaix a Espanya que se'ns va negar. Darrere la tercera via hi ha el buit, no hi ha cap projecte polític.

Pels moviments del govern espanyol, la tensió creixerà?

Arribarà un punt en què l'Estat ofegarà Catalunya en tots els àmbits. Fins ara hem vist manifestacions lúdico-festives però estem anant cap al xoc de trens. De fet, ja hi som. L'ofec és del tot deliberat, com es pot veure per exemple en les retallades pressupostàries del 25% en infraestructures. Mentre països com els EUA funcionen afavorint la competència entre els territoris -els estats-, a Espanya aquesta competència està minada sistemàticament per un govern central que vetlla només pels interessos d'una comunitat, Madrid, que es percep com un ministeri més. Fins i tot es prohibeix la cooperació política entre comunitats i així cap tercera via, es bategi com es bategi, pot tirar endavant.

Quins escenaris preveu en els pròxims mesos a Catalunya?

Hi haurà, com s'intueix, canvis en la composició política. Des del CCN creiem que l'actual govern no està amortitzat i que la figura del president Mas encara té recorregut. Però som partidaris d'un govern de concentració nacional on hi hagués almenys els dos grans partits de l'eix nacional i algun altre. Això ha de passar els pròxims mesos, amb les eleccions europees, que permeten certs experiments que si funcionen, i crec que serà així, s'hauran d'aplicar a les catalanes després.


http://www.ara.cat/premium/societat/ALBERTPONT-secessio-Catalunya-passat-transicio_0_1019898042.html

Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia

Bandera Coronela

Malgrat ser un símbol místico-religios de transcendal significació per a la Ciutat de Barcelona i pel conjunt de la Nació Catalana, l'actual classe política catalana, amb la connivència dels cercles acadèmics oficials, l'han relegat a la marginalitat.







    Tan sols el notable i rigurós treball d'En Francesc Riart i Jou ("Els Exèrcits de Catalunya 1713-1714", "Catalunya durant la Guerra de Successió") ha aportat llum sobre una de les relíquies més venerades per la nostra Nació.
 
 A continuació s'ofereix una recopil·lació de la informació sobre el Penó i/o Bandera de la Màrtir Cristiana Santa Eulàlia.


Història, significació i descripció
del Penó (i/o Bandera) de Santa Eulàlia
...

   
 
.
 
 
 

El full de ruta de Catalunya ...

"Hi ha una cosa que es diu dret internacional i una altra encara més important que es diu Drets Humans, incloent-hi l’article 1 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics"
 
 
 
 
 
No és cap secret que la inhabilitació del president Mas i la suspensió de l’autonomia catalana són dues eines que el govern espanyol està estudiant per frenar el procés independentista, la qual cosa significa que, llevat que la Unió Europea li ho exigís, mai no permetrà la consulta.
 
 No la permetrà per tres raons bàsiques: una, perquè està plenament convençut que la perdria; dues, perquè va contra els seus principis totalitaris; i tres, perquè implicaria un reconeixement nacional de Catalunya que seria determinant.
 
 
 Davant d’això, hom pot pensar que una solució intermèdia podria ser la del referèndum a tot l’Estat espanyol. És a dir, que votés la gent de Madrid, de Toledo, de Burgos... Sobre el paper sembla una solució òptima per a l’Estat, ja que li permetria admetre la consulta tot garantint-se un resultat victoriós. Però no en farà ús perquè sap perfectament que els referèndums d’autodeterminació es fan només al territori que es vol autodeterminar, no pas a la resta de l’Estat que hi està en contra. Altrament, aquests referèndums, a banda de no ser democràtics, no tindrien cap sentit, ja que suposarien la impossibilitat sistemàtica que el territori que volgués independitzar-se ho pogués fer.
Més enllà d’això, però, la raó principal per la qual la ‘solució’ d’un referèndum a tot l’Estat tampoc no agrada al govern espanyol, ni tampoc al Partit Socialista, és perquè saben que el món sencer estaria pendent del resultat a Catalunya.
 
 El resultat a Espanya no tindria cap interès per a ningú. En altres paraules: si els catalans votaven majoritàriament SÍ a la independència, els vots negatius dels espanyols, per més que sumessin, no tindrien cap força ni significació i l’Estat hauria caigut en la seva pròpia trampa.

“Aleshores què?”, pensarà algú.
 
 Doncs hi ha una cosa que es diu dret internacional i una altra encara més important que es diu Drets Humans, incloent-hi l’article 1 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics.
 
 Totes les constitucions dels estats que l’han subscrit hi estan subordinades. Espanya també.
 
 
 Això significa que si Espanya és veritablement un Estat democràtic no pot impedir que una nació com Catalunya s’expressi per mitjà de les urnes.
 
 
 Només els règims totalitaris criminalitzen les urnes, que és justament el que ara està fent Espanya.
 
D’acord amb això –i malgrat que menteix en dir que la seva Constitució no permet fer referèndums consultius– Espanya persistirà en la criminalització del dret a decidir i, a l’inrevés del que ha fet el govern britànic, no permetrà l’exercici del vot.
 
Arribats aquí, doncs, Catalunya ha de poder votar d’acord amb la llei catalana o anar directament a unes eleccions plebiscitàries. Unes eleccions que hauran de ser el més immediates possible.

Un cop ens situem en aquest marc, no hi ha dubte que l’actual ventall parlamentari experimentarà canvis. És ben segur. Però en cap cas minvarà el vot independentista.
 
Al contrari. L’independentisme no sols mantindrà la seva majoria absoluta, sinó que augmentarà, mentre que l’espanyolisme minvarà. I, si bé és cert que Ciudadanos pujarà una mica, serà pura anècdota, atès que ho farà a costa del Partit Popular i del Partit Socialista. És a dir, que, globalment, el bloc nacionalista espanyol s’encongirà. Pel que fa a la minva que les enquestes prediuen a Convergència, sembla força versemblant amb ulls del present. Però quan arribin les eleccions és obvi que hauran passat moltíssimes coses i que l’escenari no serà el mateix. Encara no hem vist res dels extrems a què pot arribar l’absolutisme espanyol. Arribaran fins i tot a criminalitzar els seus propis demòcrates, és a dir, tots aquells espanyols favorables al lliure albir de Catalunya. I quan comenci l’autèntica ofensiva –cosa que s’esdevindrà tan bon punt fixem la data de la consulta– tindrà una gran repercussió a les urnes el paper que jugui Convergència en el procés. Si l’actitud del president Mas davant d’aquest panorama és de fermesa absoluta, si s’allibera del llast suïcida que suposa Duran i Lleida i si el partit agafa el bou per les banyes i parla diàfanament d’independència, d’Estat independent, com fa Alex Salmond, els vots malfiats que li van fugir en les eleccions anteriors poden tornar. En la Catalunya d’avui, l’ambigüitat ha deixat de ser políticament rendible. Ara toca fermesa, i després de les eleccions serà el moment que la majoria parlamentària, en rigorós compliment del programa presentat a les eleccions, proclami la independència de Catalunya.

Queda, com deia, l’estadi de la inhabilitació del president Mas i la suspensió de l’autonomia. És una mesura que els membres de l’executiu espanyol poden prendre, certament. Són fills de la ‘cerrazón’ i ja fa temps que ‘se lo pide el cuerpo’. Creuen –santa innocència– que això acabaria amb el procés català. Morta la cuca, mort el verí. Que ho provin. Jo, però, m’ho pensaria dues vegades, ja que és una arma de doble tall.
 
 Destituir un president democràticament escollit i emmanillar un poble de la Unió Europea, acusant-lo del delicte de voler votar, tindrà conseqüències molt greus per a Espanya en l’esfera internacional i cohesionarà encara més la societat catalana en favor de la independència.
 
La independència de Catalunya és un fet irreversible, però Espanya no ho pot assumir.
 
No ho assumirà ni tan sols quan ja hagin passat molts anys de la incorporació de Catalunya a les Nacions Unides.
 
 
 
 

 

El castell alemany d'Eltz i Catalunya





L'Isidre Casajoana, en un viatge per alemanya, troba uns escuts amb els quatre pals i ens ho comenta en aquesta nota

Viatjant per Alemanya vaig tenir l'oportunitat de visitar, a la vall del riu Mosela, el castell d'Eltz (Burg Eltz), que està documentat des de l'any 1157 i que ha arribat intacte fins avui, ja que mai no ha estat enderrocat ni cremat en cap de les guerres ocorregudes des d'aquell any ençà.

A l'interior, en una de les cambres --la cambra del tresor-- hi ha un plafó vertical posat al mig, on hi ha pintats (no he pogut saber de quina data són), a cada cara, uns arbres genealògics en forma semicircular de la família ELTZ, en els quals s'hi poden veure escuts quadribarrats com la bandera catalana (6 esctus en una cara i 2 més en l'altra).

A la mateixa cambra del tresor hi vaig fotografiar 2 caravel·les de metall daurat que no sé ben bé com interpretar, que, si més no, recordarien el velam de les d'En Colom.

Em va sobtar molt que en un país força llunyà com el centre-oest d'Alemanya, en un castell del segle XII que es manté tal com era aleshores, hi hagués pintats en dos arbres de família, uns escuts amb les quatre barres com té la bandera catalana.  No sé si en aquelles terres hi havia alguna casa noble que tingués el seu escut quadribarrat, si bé els noms que hi ha escrits sembla que no corresponen a cap noble català, però com que parlo molt poc l'alemany, tampoc no vaig tenir ocasió de preguntar l'origen d'aquells escuts i si podien tenir alguna relació amb Catalunya. Tot plegat ho deixo a les mans dels historiadors per si creuen que val la pena investigar si aquests escuts i les caravel·les poden tenir alguna mena de relació amb el nostre país.

Feu clic al damunt de les imatges per obtenir-ne una versió ampliada:



Amb aquesta nota incloc foto del prospecte turístic on hi ha una explicació de les diferents estances del castell i llur contingut. En aquest mateix tríptic hi consta l'adreça d'internet per tal de conèixer més detalls, sobretot pel que fa a la seva història. És aquesta: www.burg-eltz.de





Isidre Casajoana
Bages
 
 
 

La UE deixa Espanya fora de joc en la integració de Kossove

La Comissió Europea negocia un acord d'associació amb l'estat balcànic · Per primera vegada, no serà ratificat pels estats membres per evitar que el vetin.









Joost Korte, director general d'Ampliació Comunitària, va obrir ahir les negociacions entre la Unió Europea i Kossove per a un acord d'associació. Malgrat l'oposició de l'estat espanyol, la Comissió Europea ha posat de termini la primavera del 2014 per a tancar l'acord i presentar-lo al consell i al parlament. L'acord serà un primer pas i establirà la creació d'una àrea de lliure intercanvi de béns, serveis i capitals entre Kossove i la Unió Europea. D'aquesta manera, la UE deixa Espanya sense capacitat de vetar aquestes aproximacions amb Kossove, encara no reconegut pel govern espanyol.
Des de Brussel·les, el comissari d'Ampliació, Stefan Fuele, ha dit: 'Amb EL començament d'aquesta negociació obrim una pàgina nova en les relacions entre Kossove i la Unió Europea.' I ha deixat clar que era un reconeixement clar dels progressos fets per Kossove quant a les reformes clau i la normalització de les relacions amb Sèrbia. Kossove ara començarà a adaptar la legislació a les regles europees en matèria de mercat, competència, propietat intel·lectual i industrial, protecció dels consumidors i condicions de treball.


Negocia directament la Unió Europea, no pas els estats



Per a evitar problemes amb l'estat espanyol i els altres quatre estats que encara no reconeixen Kossove, la negociació és europea, sense participació dels estats membres, i el document final serà signat únicament per la Unió Europea, com a entitat legal. Això, la UE ho pot fer des del tractat de Lisboa del 2007, però que no havia fet mai. D'aquesta manera, els estats que no reconeixen Kossove no ho hauran de fer, però tampoc no podran impedir que l'acord entri en vigor.

 Espanya s'ha oposat a aquesta negociació i al canvi de mètode, però ha estat debades.

Les negociacions constaran de tres o quatre rondes negociadores a Pristina i a Brussel·les i després de l'acord Kossove gaudirà d'una àrea de comerç conjunt i serà considerat un país candidat a integrar-se completament dins la UE, cosa que no arribarà fins després d'unes altres negociacions, encara més complexes. La delegació europea s'ha reunit avui a Pristina amb el primer ministre, Hashim Thaci, i amb Vlora Citaku, ministra de Relacions Europees del govern kossovès.


http://www.vilaweb.cat/noticia/4152714/20131029/ue-deixa-espanya-fora-joc-integracio-kossove.html



 

 

 

 




S'apropa la X Mostra de Cine Espiritual de Barcelona



Es reproduiran 10 pel·lícules de contingut existencial amb referència transcendent i perspectiva cristiana
 
La X Mostra de Cine Espiritual de Barcelona

donarà el tret de sortida del proper  9 de novembre fins al 17, i tindrà lloc a l’Antiga Filmoteca (c/dels Mercaders, 32),  i a l’Auditori de la Facultat de Comunicació de Blanquerna (c/Valldonzella, 12).

 Es tracta d’una proposta englobada dins el marc del festival de divulgació cultural i cristiana MultiArt, i que serveix de base per profunditzar a través de la gran pantalla en temes de contingut existencial amb referència transcendent i perspectiva cristiana.

 L’anàlisi fílmic, filosòfic i teològic del cine és una oració privilegiada per la formació d’espectadors crítics capaços de descobrir el sentit

L'aportació per a cada sessió serà de 5 €, mentre que l'abonament per a les deu pel·lícules costarà 30 €....


http://www.arqbcn.org/node/5240



 

Obiols: “Si la independència depengués de prémer un botó, la majoria ho faria”

L'eurodiputat assegura que el poble català "ha de decidir les relacions que vol tenir amb Espanya"...
 
 
 
 
 

“Qui té por dels moderats?", tema de debat a la tertúlia de Rac1 d’aquest dilluns

Catalonia: Europe's Next Country?

From: www.vagabrothers.com

Vagabrothers Mark and Alex travel to Barcelona on September 11th, the national day of Catalonia, come along as they explore the roots of Catalan independence and speak to some of the 1.5 million people who attended this year's Independence Day rally.
For more, see our website: www.vagabrothers.com



http://www.youtube.com/watch?v=aB0t-OGgrrs
 

Rebutig a l'increment "excessiu" de taxes que prepara la Generalitat

La bateria d'increments i creació de noves taxes que prepara la Generalitat ha topat aquest dilluns amb els agents socials i econòmics catalans, que han criticat aquest dilluns l'avantprojecte de llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic...


http://www.ara.cat/economia/Agents-economics-rebutgen-lincrement-Generalitat_0_1019298217.html

La Generalitat exigeix a Foment les inversions necessàries per evitar l'estrès a les Rodalies de Barcelona

Imatge del tren que ha descarrilat a l'estació de Sant Andreu Arenal de Barcelona


"És insostenible continuar d'aquesta manera, en els últims dos anys hem tingut quatre accidents als túnels de Barcelona de Rodalies, dos al Clot, un a Sants i aquest a Sant Andreu Arenal", ha recordat Pere Padrosa, director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat.
Padrosa ha volgut sortir públicament a recordar que aquests túnels suporten un estrès de trens excessiu –1.000 trens diaris–, i que el ministeri de Foment ha de començar ja a fer les inversions en seguretat: "Hem d'exigir que els responsables posin totes les mesures, i nosaltres posarem tota la pressió necessària perquè sigui així"...


http://www.ara.cat/societat/Generalitat-Foment-necessaries-Rodalies-Barcelona_0_1019298261.html

Entitats catòliques presenten un manifest a favor de l'autodeterminació

El text recalca que és una reivindicació coherent amb la doctrina social de l'Església.


Una seixantena d'entitats catòliques de Catalunya presentaran aquest dijous en un acte públic al Parlament un manifest a favor del 'dret a decidir', un document que considera que aquest dret és una reivindicació coherent amb la doctrina social de l'Església, ja que suposa un "reconeixement dels drets dels pobles i de les nacions, entre els quals hi ha el de l'autodeterminació".
 
 
 El text recalca també que els bisbes catalans s'han manifestat històricament a favor dels drets de Catalunya en documents com 'Arrels cristianes de Catalunya' redactat el 1985 i 'Al servei del nostre poble', del 2011.
Alhora recalquen que si decideixen fer aquest posicionament, és perquè està en coherència "amb la trajectòria d'arrelament al país" i amb el pensament social de l'Església Catòlica, per la qual cosa s'adhereixen al 'Pacte Nacional pel Dret a Decidir'. Els signants asseguren que la situació de "carreró sense sortida" a nivell polític i jurídic que es viu a Catalunya és fruit de la retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional (TC).
Entre els promotors d'aquest text, figuren ordres religioses com els Claretians de Catalunya i la junta directiva de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), la Fundació Joan Maragall i l'Institut Superior de Ciències Religioses de Catalunya (Iscreb).
 
 
També hi participen el Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, l'ONG Justícia i Pau, i l'Editorial Claret, entre d'altres.
Segons fonts de l'organització, assistiran a l'acte personalitats com l'expresident del Parlament, Joan Rigol, que va redactar a proposta del Govern el manifest del Pacte Nacional pel 'Dret a Decidir'. També estaran entre el públic el director d'Assumptes Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell, els exconsellers Oriol Badia -que va ostentar la cartera de Treball entre el 1984 i el 1988- i Josep Maria Cullell, un dels fundadors de CDC que va ser conseller entre el 1980 i el 1987 i entre el 1993 i el 1994.
 
 

Madrid abaixa impostos

Ignacio González anuncia el major descens de tributs d’una comunitat autònoma i ho contrasta amb els que paguen els catalans...


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/10/catalunya_paga_i_madrid_baixa_impostos_96717.php



La Comunitat de Madrid anuncia una rebaixa històrica d'impostos i ho contrasta amb els de Catalunya



Ignacio González abaixa 1,6 punts el tram autonòmic de l'IRPF i redueix un punt l'impost de transmissions


 
 










 

Espanya no podrà vetar l'adhesió de Kossove a la UE



La UE negocia des d'avui un acord d'associació de Kossove, que per primera vegada no serà ratificat pels estats membres, per evitar que el vetin...

http://www.vilaweb.cat/noticia/4152621/20131028/espanya-podra-vetar-ladhesio-kossove-ue.html





Espanya, a punt de quedar-se sola negant el reconeixement de Kossove

Espanya, a punt de quedar-se sola negant el reconeixement de Kossove

Els altres quatre estats que no el reconeixen ja comencen a fer passos