Feliç Any Nou !!!





Feliç 2016 !

Josefina

En el seu discurs de Cap d'Any, el president de Catalunya reclama el suport sobiranista per bastir “projectes de futur col·lectius”



El president en funcions, Artur Mas, durant el discurs de Cap d’Any, un missatge institucional pronunciat des del Saló Mare de Déu de Montserrat de la Generalitat.

DISCURS DE CAP D'ANY

Mas insta la CUP a assumir el seu “deure de decidir”


"Queda poc temps, i poc marge": el discurs de Mas, en 10 frases

El president de la Generalitat avisa que més enllà del dret a decidir, cal assumir el "deure" de decidir, en una referència implícita a la CUP per instar-la a prendre la determinació definitiva al voltant de la investidura

La maduresa es demostra quan van mal dades..Llavors és quan convenen persones pacients, resistents, empàtiques, intel·ligents, que busquen solucions.

DE DEBÒ que els mateixos que presumien de la revolució dels somriures quan tot anava de cara es poden permetre el luxe del tremendisme autodestructiu quan arriba la primera dificultat seriosa de moltes? 
De veritat que aquells a qui queia la bava presumint de la maduresa del procés es poden comportar com criatures consentides quan les coses es giren i fer rebequeries que no porten enlloc? 
Té lògica que després de treure pit sobre un projecte democràtic exemplar a Europa, quan la democràcia dóna resultats difícils de gestionar, comencem a renegar dels mecanismes i pretenguem engegar-ho tot a dida?
Som en un moment complicadíssim, que confirma la fragilitat i complexitat de la majoria que lidera el projecte, i que fa que els que han intentat frenar sense èxit l’avenç de l’independentisme es freguin les mans. 
I vet aquí que part de l’independentisme que se sentia protagonista de la història, que havia celebrat l’èxit abans d’hora, que col·leccionava àlbums on constava que “jo hi era”, ara proclama: “Ja ho he fet tot, aquí us quedeu”. 
Perdó? “Tot” vol dir anar a unes manifestacions i votar quatre cops, i quan els teus no se’n surten començar a assenyalar-los i ridiculitzar-los i dir que els deixes tirats? 
La maduresa de debò, la revolució dels somriures de debò, el projecte democràtic de debò, comença quan tot es gira, els errors també són propis i toca aprendre’n, quan has de modular la velocitat, els aliats, la tàctica.
Llavors és quan convenen persones pacients, resistents, empàtiques, intel·ligents, que busquen solucions.
 I fidels a les idees, que es defensen encara amb més convicció quan tens les de perdre, no només apuntant-te a carros guanyadors.
CARLES CAPDEVILA

Autoritarisme antidemocràtic....Qui és la Sra. Gabriel....per atribuir-se poder demanar pel seu compte una alternativa a la presidència formulada per JxS, quan hi ha un empat tècnic entre els SIs i els NOs...

Autoritarisme antidemocràtic.

Anònim, 28/12/2015 a les 21:14

 Qui és la Sra. Gabriel.....per atribuir-se poder demanar pel seu compte una alternativa a la presidència formulada per JxS, quan hi ha un empat tècnic entre els SIs i els NOs.

Apart d'irresponsabilitat el seu problema és ODI literalment autoritari. 

Passa dels cupaires contraris a la seva opinió de una forma intolerable. 

Té un caràcter autoritari antidemocràtic respecte als seus propis companys. 

La CUP no és això!.

Comentaris a :


Mas demana calma: "Malgrat els temps d'incerteses, Catalunya funciona"



El president Mas durant la inauguració oficial del centre penitenciari Mas d'Enric a El Catllar




El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, demana calmaDavant la incertesa que viu la política catalana després de l'estèril assemblea de la CUP de diumenge, Mas ha parlat per primer cop després de l'empat des d'El Catllar, on ha inaugurat el centre penitenciari Mas d'Enric, una estrena que ha posat com exemple que malgrat els "temps d'incerteses i neguits" el Govern "no es despreocupa del dia a dia". "En moments d'incertesa, vull donar la tranquil·litat que el país funciona i les administracions també", ha afegit.
Ha estat l'única al·lusió indirecta de Mas a la no decisió de la CUP. Una crida a la tranquil·litat que Mas ha argumentat assegurant que malgrat "la part negativa" que suposen els "moments de preocupacions, de neguit i de decepcions d'alguns", malgrat la incertesa de cara al futur, hi ha una "part bona" que resideix en el fet que el "país està fent les coses que ha de fer".
Mas esperava que l' assemblea d'aquest diumenge a Sabadell resolgués l'equació sobre si hi havia investidura o noves eleccions al març, una incògnita que es manté oberta després de l'empat a 1.515 entre els militants de la CUP partidaris d'investir-lo i els contraris a fer-ho. Un empat que obre una nova setmana decisiva i que posa tota la pressió sobre el consell polític ampliat de la CUP, que després d'escoltar les organitzacions territorials haurà de prendre una decisió definitiva el dissabte 2 de gener.
Les reaccions polítiques d'aquest dilluns mostren que la setmana es pot fer llarga, ja que, a més de les intervencions de l'oposició demanant noves eleccions...

Guanyar perspectiva...Les virtuts que ara hauria de treballar l’independentisme són la fortalesa, la perseverança i la prudència necessària per asserenar els ànims i actuar amb intel·ligència...

...EL CAS DE L’ASSEMBLEA de la CUP d’aquest 27-D, passades la irritació i les facècies que ha provocat, hauria de ser una gran lliçó per a tothom. Amb perspectiva, ni el 9-N, ni el 27-S, ni el 20-D ni el 27-D no han estat decisius de res. Han estat fites que han generat grans combats interpretatius, però sense capacitat per canviar l’estat de les coses. El pas de la mobilització popular a la seva concreció institucional, l’única que pot validar democràticament les aspiracions secessionistes, està sent d’una complexitat enorme. Sempre he denunciat el risc que significava fiar-ho tot a l’engrescament, un estat d’esperit que detesto. Les virtuts que ara hauria de treballar l’independentisme són la fortalesa, la perseverança i la prudència necessària per asserenar els ànims i actuar amb intel·ligència. Passi el que passi, tampoc no seran determinants el 2-G, ni el 10-G, ni els resultats d’unes hipotètiques eleccions al març. L’endemà de qualsevol d’aquestes dates, s’obriran noves incerteses tant o més grans. I això, fins a arribar al gran desafiament final, el més arriscat de tots: construir el país lliure, just i pròsper al qual molts aspirem. 

Les grans esperances no es mereixen, cal saber-les guanyar.

SALVADOR CARDÚS 


Directament: 5 diputats CUP són OK a MAS. ..I 5 no ho són....només es necessiten 2diputats...

La CUP ha acabat bloquejada per la por al compromís ...

A UN GUIONISTA DE ‘POLÒNIA’ que hagués escrit el gag de l’empat a 1.515 l’haurien acomiadat, per fàcil. O potser no, perquè, de fet, justament ahir va fer 3 mesos del 27-S, els tres mesos més absurds de la política catalana contemporània. Vull dir que ja fa temps que el procés, el projecte d’empoderament col·lectiu més gran, entusiasta i democràtic que s’ha vist a Europa en els últims anys, ha entrat en una fase desmotivadora, incomprensible, de manera que el fals final d’ahir a Sabadell va estar a l’altura del despropòsit. La CUP ha acabat bloquejada per la por al compromís (imprescindible quan es vol fer política parlamentària, i més quan s’està construint un nou estat). La por no podia ser la resposta a la generositat de tanta gent. Sisplau, sortim de l’absurd.

http://www.ara.cat/firmes/antoni_bassas/bloqueig-por-al-Compromis_0_1493850653.html

Un espanyolista vinculat a Ciutadans i UPyD, dins l'assemblea de la CUP de Sabadell



#ANECUP Per què no una quarta votació?

La direcció de la CUP ha tornat a demostrar pànic a decidir, després de tres mesos de suposades negociacions s’ha envoltat de més de 3.000 persones militants i simpatitzants, amb algunes imperdonables excepcions, per poder allargar la ...LLEGIR-NE MÉS

Arrimadas: "Si la CUP investeix Mas es declararà la independència"

La líder de Ciutadans a Catalunya, i cap de l'oposició, Inés Arrimadas, ha alertat dels riscos que pot tenir un possible acord entre la CUP i Junts pel Sí, l'endemà de l'assemblea de Sabadell. En declaracions a Telecinco, Arrimadas ha assegurat que "no s'acaba en que la CUP decideixi investir Artur Mas, o de si hi ha eleccions o no, sinó quesi fan Mas president es declararà la independència"...

http://www.mon.cat/cat/notices/2015/12/arrimadas_si_la_cup_investeix_mas_hi_haura_independencia_155858.php

"Res no és en va"

L'empat de l'assemblea aplana el terreny pel «sí» de la CUP a Mas

Els militants de la CUP eren conscients, com mai no ho han estat, que s'enfrontaven a una decisió històrica. I els dos corrents que doten d'ideologia i estratègia la candidatura de l'esquerra independentista s'han mogut per fer decantar la balança. Però les forces estaven molt equilibrades i, després de tot un dia de debat i de votacions, s'han descartat dos escenaris però no s'ha pogut arribar a una posició final. Per tant, caldrà esperar fins al 2 de gener, dia en què es reunirà el consell polític de la CUP, per saber com es resol la indefinició en què està immersa el país...

http://www.naciodigital.cat/noticia/100593/empat/assemblea/aplana/terreny/si/cup/mas

La CUP no pot seguir dient que “Mas és l’obstacle”. Sobretot perquè d’obstacles n’hi ha milers, i cadascú té el seu. En això consisteix una nació...

No ens agradem

 Artur Mas és un obstacle perquè ha retallat serveis públics, i ha fet els ulls grossos amb la corrupció al seu partit, i no representa el gir a l’esquerra de l’electorat català, etcètera.   

 Artur Mas no agrada a la CUP i això -pel que sembla-és motiu suficient per no mantenir-lo en el càrrec. 
      
Perquè la política consisteix a fer les coses que a un li agraden, i no fer les que no li agraden. 
És així? 

Doncs tinc males notícies: 

-és cert que a Catalunya hi ha milers de persones que odien l’antiga CiU;

 -però hi ha també una pila de gent que detesta la CUP,

 -que troba que la CUP és una agrupació de dogmàtics tardocomunistes, ancorats en la vella lluita de classes.

I encara diré més:
 hi ha moltíssims catalans que detesten ERC perquè carrincloneja, perquè ens posen l’estelada fins a la sopa i perquè, quan tenen poder, no saben què fer-ne.
 Continuo? 
-A l’Ada Colau molta gent la troba tan populista que la comparen amb l’Eva Perón.
-Al PSC alguns el consideren un niu d’alcaldes corruptes i escolanets del PSOE. 
-I a Ciutadans li solen penjar la medalla de la fòbia anticatalana més genuïna. Etcètera.

Els partits no es cauen bé entre ells, la qual cosa, fins a cert punt, és lògica. 

També és lògic que cadascú pacti -o no pacti- amb qui li sembli millor. 
Com passa ara mateix a Madrid.

  Però Espanya no s’hi juga el seu futur estatus polític. 

Un cop assumit, per la majoria de la població, que Catalunya viu un moment de transició (de desenllaç encara obert) i entenent que els independentistes tenim entre mans un objectiu que està per damunt de les prioritats de cada partit, el més lògic és que els que hi coincideixen es posin d’acord, de forma excepcional i transitòria.

El 1977 el PCE de Santiago Carrillo (i amb ell el PSUC) va pactar amb una UCD plena d’exfranquistes la reforma política i un pla d’emergència econòmica (els Pactes de la Moncloa).

 Per la seva banda, Adolfo Suárez, un home del Movimiento, va enfrontar-se amb la cúpula militar per legalitzar el PCE i restaurar la Generalitat republicana, abans que es redactés la Constitució i tot.

Hi ha certs moments, senzillament, en què cal audàcia, cal entendre’s amb el mateix diable si fa falta. Cal alliberar-se de dogmes i prejudicis, cal assumir la possibilitat del risc i de l’error. Cal fer coses que no agraden del tot, amb aliats que potser no agraden gens.

 Fa només tres mesos que Junts pel Sí va guanyar les eleccions de forma aclaparadora.  
Els negociadors han elaborat un document programàtic que va molt més enllà del que qualsevol antic votant de CDC trobaria raonable. La CUP -encara que els seus diputats ho diguin amb la boca petita- hi ha col·laborat activament. I aquest document té una data de caducitat ben clara. 

Si la CUP decideix que és millor convocar unes noves eleccions hi té tot el dret, però no pot seguir dient que “Mas és l’obstacle”.
Sobretot perquè d’obstacles n’hi ha milers, i cadascú té el seu.
 En això consisteix una nació. 
No ens agradem, fins i tot sentim cert menyspreu mutu; però coincidim a demanar les eines del veritable govern, les que ens permetran confrontar projectes. 
Som púgils rivals que fan pinya perquè els donin els guants de boxa i el ring. 
Ho aconseguirem? Impossible de saber-ho.
 Per molt bé que ho fem, tocarà parlar.
 Però si no, tocarà escoltar i prou

http://www.ara.cat/opinio/No-agradem_0_1493250699.html

COMENTARIS:







26/12/2015 22:13
L'elecció pels CUPaires hauria de ser senzilla:

En Mas, diputat de JuntspelSí, ha signat i votat una ressolució per caminar cap a la independència per a la justícia social, un projecte per a tots els catalans.

En Coscubiela, diputat de Podemencomúcatalunyasíqueespot, ha dit que esperaria un govern de PSOE-Podemos per fer un referèndum i un govern d'esquerres perquè Madrid ens segueixi manant.

Avançar en el risc o donar un xec en blanc als quimèrics.

Jo diria que, de moment, avançar i, si arribés l'impossible, ja ho parlarem, cap problema. Sempre poden tumbar el govern amb l'ajuda de PP, ciudadanos, PSC i CSqep.



26/12/2015 22:11

Soc dels que penso que molts dels que van votar a la CUP es pensàvem que era el mateix que votar a JxS, perquè al cap i a la fi tot era votar per la independència, o que vota'n a la CUP seria com posar un vigilant al proces que procuraria que mai hens conformessim amb una pastanaga i anessin sempre fins al destí final: La independència, lluny d'això els de la CUP han aconseguit el que ni Rajoy en els seus somnis més humits hagués pogut somiar, que es desil·lusionar a tot l'independentisme amb una agonia que per sort o per desgracia s'acabara demà, però el més trist de tot es que en aquest moments no importa que 2 milions de persones votessin a favor de la independència, ni que tinguem 72 escons a favor de tirar endavant el proces, ja que, els que decidiran si tirem endavant o donem puntada al proces seran només 3 mil persones que demà es reuniran a l'assemblea de la CUP.

Jo voldria que votessin a favor de formar govern i que el proces entres en moviment, però que sapiguin els de la CUP que si anem a noves eleccions ja no enganyaran a ningú i la coherència de la que presumeixen tan a acabat se'n incoherència ficant el partit per sobre del país.



26/12/2015 21:59

El que em sembla impossible es que unes veritats tan grans hi hagi gent que no les vegi.
No nomes la cup sino, els de la colau, els del psc...
No es donen compta que si no tenim independencia no tindrem el que proposa Junts pel Si sino que tindrem molt menys ?
Em semble increible.
I no s'adonen que si no fan Mas president al PP i al PSOE destaparan cava i els de C's inclùs xampany ?

llegir més...


Més del 50% dels trastorns mentals de l'edat adulta s'inicien en l'adolescència. La prevenció i una detecció precoç són claus..“.Ser conscients de les nostres emocions i expressar com ens sentim és guanyar un idioma”...a Catalunya el suïcidi és la primera causa de mort evitable en la franja dels 20 als 35 anys.



Fràgil equilibri
 Adolescència i salut mental:  prevenció i detecció precoç

Adolescència i salut mental: un fràgil equilibri

Dana Tyrone Rohrabacher, ha expressat el seu desig que els catalans aconsegueixin la sobirania durant l’any 2016....

El president del subcomité d’Afers Europeus del Senat dels Estats Units, el republicà per Califòrnia Dana Tyrone Rohrabacher, ha expressat el seu desig que els catalans aconsegueixin la sobirania durant l’any 2016.

Ho ha fet a través d’una piulada dirigida a Jordi Sàlvia on afirma que ‘2015 ha estat un bon any pel ressorgiment català. Que aconseguiu el 2016 els objectius democràtics de sobirania pels quals vosaltres heu lluitat’...

http://www.vilaweb.cat/noticies/el-president-del-comite-sobre-europa-del-senat-america-desitja-la-sobirania-catalana-pel-2016/

El ‘tronc que caga’, o Tió de Nadal, sorprèn els europeus...

Un mapa dels portadors de regals tradicionals a Europa, fet pel lingüista txec Jakub Marian, ha estat objecte d’un article del diari britànic The Telegraph. Tant l’article com l’entrada al bloc de Marian qualifiquen el Tió català de ‘francament rar’, i el diari fins i tot tradueix una de les versions de la cançó que cantem per fer-lo cagar... 

http://www.vilaweb.cat/noticies/el-tio-i-els-paisos-catalans-al-the-telegraph/

Escudella i carn d’olla, pas a pas

Estelades i crits d’independència al Concert de Sant Esteve més màgic...


[VÍDEO] Tornen les estelades i crits d'independència al concert de Sant Esteve del Palau




Un moment del concert

'El cant de la senyera' tanca com cada any el concert en què diferents cors de l'Orfeó han interpretat música sacra i cançons nadalenques


“I em va dir: «¿No veus que necessitem enemics per fer servir les armes que fabriquem?»”...

Entrevista d'Antoni Bassas a Samuel ArandaVideo

Samuel Aranda:

Entrevista al fotoperiodista català guardonat amb el World Press Photo of the Year del 2011 

Pedro Sánchez tanca la porta al referèndum català que Podem reclama per a pactar

L'origen del caganer







Els pessebres que es fan a Catalunya no són complerts si no s'hi posa la figura d'un caganer. Jugar a buscar aquest pagès amb barretina en el marc de la representació en miniatura del naixement de Jesús és una tradició que, amb els anys, ha anat agafant una pàtina comercial a través d'empreses que han creat i venut caganers amb les cares de personatges famosos. Ara la gràcia ja no és tant trobar el pagès que caga, sinó veure de qui es tracta. Messi? Duran i Lleida? el Papa de Roma?

El fenomen pessebrista no és propietat només dels catalans. A molts altres indrets del món també se'n fan de pessebres, si bé aquesta tradició s'adapta a la realitat local. No és el mateix que la representació del naixement es faci, per exemple, a Barcelona, a Caracas o a Dakar, on les figures són, òbviament, negres com també passa a les pintures de les esglésies. Cada zona té els seus costums que entronquen amb una determinada cultura, i és per això que molts pessebres poc tenen a veure amb la versió oficial que situa els fets a Betlem. En cap escrit religiós s'hi llegeix la referència d'un home defecant al costat de l'establia.

La imatge d'un caganer vestit de català, amb samarra i barretina "catalanitza" el pessebre de la mateixa manera que també passa amb moltes nadales, de les que en són protagonistes personatges com els rabadans o els pastorets, que expliquen les seves peripècies en el camí per adorar el nen Jesús.

Una figura que apareix amb el costumisme del barroc

Aquest component propi no surt, però, per generació espontània. El caganer ha estat una peça que ha anat guanyant pes progressivament en la iconografia popular catalana a partir del segle XVII, quan es comencen a fer famosos gràcies a la proliferació de les rajoles decoratives i d'oficis, que explicaven moltes d'elles escenes quotidianes en el context artístic del barroc, que ressaltava les escenes costumistes i les natures mortes. El moment artístic de l'època es va fixar en la realitat quotidiana, també de poble, per centrar els temes de moltes pintures, que van ser conegudes com a costumistes i que pretenien dignificar una realitat que fins al moment havia estat oblidada i fins i tot menystinguda. 

El caganer, rural, quotidià i molt humà, apareix als pessebres en aquest context artístic, que "l'instaura" com una icona del costumisme que ha anat arrelant amb el temps fins a convertir-la en una estrella del Nadal a Catalunya.
http://www.naciodigital.cat/noticia/100525/origen/caganer

Will Spain learn to compromise? ¿Aprenderá a pactar, España?..la cultura nacional espanyola és enemiga del diàleg i el pacte.


SUSO DE TORO


Will Spain learn to compromise?

¿Aprenderá a pactar, España?

Una cosa és segura, Rajoy se’n va, i amb aquest personatge passaran a segon pla molts altres protagonistes de la política d’aquests anys. Però després de donar moltes voltes a resultats, xifres i combinacions, segueix sense resoldre’s el motiu de la crisi d’estat que es pretenia solucionar en aquestes eleccions generals: acabar amb la demanda de la societat catalana.

La campanya ha sigut un bombardeig mediàtic per terra, mar i aire en l’espai comunicacional espanyol. Els televidents de TVE, Cuatro, Antena 3 i La Sexta han gaudit d’un empatx de quadripartidisme. Els mitjans de comunicació que emeten des de Madrid, amb la complicitat de la Junta Electoral Central, van escombrar de l’escenari no només formacions canàries, navarreses, basques, gallegues i catalanes que tenien representació parlamentària, sinó també dos partits que molestaven en l’Operació Emergent, IU i UPyD. Aquesta racionalització dràstica del sistema de partits pretenia garantir dos objectius: un govern que acceptés seguir les polítiques indicades des de la Comissió Europea i anul·lar la demanda catalana de sobirania o independència.

La demostració de força dels poders que estan al darrere d’aquests mitjans va ser aclaparadora. No obstant això, cap procés és completament predictible. Afortunadament, la vida segueix colant-se a la màquina a través de l’atzar, i la votació els va resultar desastrosa.

Davant d’aquest espectacle, no només la Comissió Europea està preocupada, també la Casa del Rei. En considerar l’escenari polític imminent, els comentaristes espanyols semblen oblidar o desconèixer que el cap de l’Estat és el rei. Però es tracta d’una peculiaritat de la democràcia espanyola, el fingiment de la llibertat simulant oblits i cegueses.

El cas és que el nou rei es veurà obligat immediatament a jugar un paper actiu en el procés de formar govern. I serà una tasca ben complicada, perquè el govern de “gran coalició” —una possibilitat que ja van sondejar des de l’aparell de l’Estat fa un any i que ara tornaran a considerar— serà impossible. D’una banda, no és creïble perquè representa just el contrari del que expressa la votació, una crítica a aquests dos partits i un desig de canvi. Seria percebut com una traïció al sentit del vot i conduiria a una desautorització del mateix cap d’Estat. De l’altra, comportaria la desaparició del PSOE, ja que ara hi ha un altre partit, Podem, que ja li ha menjat les cames i recolliria immediatament el vot descontent.

Un govern alternatiu format pel PSOE pactant majoria amb altres grups també és impossible. La condició de celebrar un referèndum que posa Podem és rebutjada per alguns dels barons o baronesses socialistes. El PSOE presumia fins fa uns anys de representar prou bé la diversitat territorial espanyola, però avui és un partit que representa fonamentalment la meitat sud del territori espanyol: Andalusia, Extremadura, la Castella manxega... Bona part del seu electorat ha sigut educat aquests anys, també per dirigents socialistes, en un espanyolisme anticatalà que l’incapacita per tenir cap iniciativa per a Catalunya, i molt menys per oferir un referèndum veritable. D’altra banda, Podem treu profit d’aquesta incapacitat, i ja s’ofereix com l’únic partit espanyol capaç d’oferir una sortida.

Esclar que perquè tots els poders de l’Estat, i per tant també el rei, acceptin això falten setmanes, mesos, fracassos en la formació de govern... i unes noves eleccions que tornin a confirmar que Catalunya no era un suflé de crema catalana que Madrid es cruspiria tan fàcilment. Però perquè l’Estat faci una proposta de referèndum cal confirmar que, quan Espanya desperti del seu somni, els catalans segueixin aquí.

De moment, el resultat electoral confirma que la major part de l’electorat català manté la seva demanda de sobirania, l’anomenat dret a decidir, en la mesura que En Comú Podem —que va resultar la força més votada— i altres forces també la mantenen. El creixement d’aquesta candidatura no és sorprenent, el que és sorprenent és que hi hagi hagut tant de vot fidel a les candidatures que tiren endavant el procés de crear institucions d’estat pròpies. Resulta difícil d’explicar que els hagin mantingut el suport, amb el llarg i penós espectacle que estan donant per aconseguir investir un president de la Generalitat.

Hi ha quatre forces polítiques que poden coincidir en un acord nacional català bàsic, ja que Esquerra, Convergència i la CUP, tot i que prossegueixin el seu camí d’institucionalitzar un estat català, no podrien rebutjar l’oferta d’un referèndum que defensa En Comú Podem. Si cap d’elles trenca aquest acord, Catalunya trobaria una sortida, la que fos, a la seva conjuntura històrica amb el suport democràtic clar de la societat.

...Però el que ens espera en les setmanes i mesos vinents és imprevisible, perquè la cultura nacional espanyola és enemiga del diàleg i el pacte. osant que els partits espanyols aprenguin a negociar i pactar, el que no poden digerir és el pacte de sobiranies, el pacte d’Espanya amb Catalunya. És un escenari que crea una gran ansietat a una part de la població, però que, sobretot, no interessa gens als poders de l’Estat. Només el fracàs de qualsevol altra fórmula i les pressions exteriors obligarien els poders de la cort a cedir.



http://www.ara.cat/opinio/eleccions-que-han-decidit-res_0_1490850920.html





M'agrada "EI Nadal"

M’agrada el Nadal, faig petons i regals 
els carrers i els balcons, plens de llums i colors. 
M’agrada el Nadal, un pessebre com cal 
pastorets i torrons i cançons vora el foc. 

Quan miro la nit veig el vidre entelat, 
escric amb el dit Bon Nadal i un desig. 
Vull un tall de torró pel pastor Rovelló 
i carbó dins d’un sac, pel dimoni escuat. 

Vull un somni de neu per baixar amb un trineu 
poder veure el rei blanc, fent de mag un instant. 
Vull pujar dalt del cel per fer surf amb l’estel 
fins l’estrella d’Orient que s’apaga i s’encén. 

Vull que em donis cançons i un sac ple de petons 
i un dibuix d’aquest món sense mals ni canons. 

M’agrada el Nadal, faig petons i regals 
els carrers i els balcons, plens de llums i colors. 
M’agrada el Nadal, un pessebre com cal 
pastorets i torrons i cançons vora el foc. 

M´agrada el Nadal.





https://www.youtube.com/watch?v=9eHgC_YFyWg




Bon Nadal a TOTHOM !!!

Josefina