99 Comentaris a : Iceta: "Veig els polítics que impulsen el full de ruta camí del precipici, no sé si de la presó"




El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, en una atenció als mitjans aquest diumenge a Vilanova del Camí / ACN

El primer secretari del PSC considera, en una entrevista a Catalunya Ràdio, que el sobiranisme "ha perdut la brúixola"


Usuari Premium
Escorpí de Manresa
Manresa
31/03/2015 18:46
Sr. Iceta, no li sembla que si tingués més respecte per les persones, els seus pensaments, els seus anhels i desitjos, aniríem millor? Tindríem un món millor?
A la presó van, o hi han d'anar, polítics corruptes com ara alguns dels seu partit: Bustos & cia.
Però els que lluiten per aconseguir un país, el "seu" (també el seu!) millor, aquests han d'anar a la presó? Sota quina llei? Si hi hagués una llei que els hi portés, vostè hauria de ser el primer en mirar d'abolir-la.
Volem un món millor, no el món a la seva mida, no és el nostre, així és que, si no hi està d'acord, deixi fer als altres...


jaumecj
Montornès del Vallès
31/03/2015 19:57
Aqui els unics que heu perdut la bruixola sou els socialistes. ...


josep Puig Jaume
Barcelona
31/03/2015 18:45

Si socialisme no significa univocament l'ideal, és perquè també des del socialisme s'han fet de les pitjors atrocitats.
Anomenes precipici a voler que es faci el  que vulgui la majoria de la gent.
Senyales amb el dit a les persones que representen a la majoria democrática, i els amenaces que acabaran a la presó.
I tú Iceta ets abans socialista que demòcrata, però socialista del que fa por i pensavem que ja no existia. I a més de socialista ets nacionalista perquè no ens saps explicar per què ens convé formar part d'Espanya. I a part de socialista i nacionalista ets dogmàtic, perquè ens vols imposar una constitució que al secle XXI és democràticament injustificable.

I per últim Iceta, enganyar és el que heu estat fent cada vegada que votaveu a favor del dret d'autodeterminació al Parlament. Hi votaveu a favor perquè pensaveu que aquest dia no arribaria mai.A quin dret d'autodeterminació us referieu? Al que s'acaba quan Rajoy diu no?
Iceta, en els pròxims mesos els ciutadans us farem moltes preguntes que em temo que no us agradarà tenir que contestar...






92 Comentaris a : Rajoy: "El full de ruta és dolent perquè obliga els catalans a deixar de ser espanyols i europeus"

Insisteix que "cap govern d'Espanya autoritzarà la ruptura de la sobirania nacional". El president espanyol serà a Barcelona el pròxim 13 d'abril. Fonts de la Moncloa no aclareixen si coincidirà amb Mas

Narcis Caner Mascort
31/03/2015 19:56
el sr. Rajoy deu haber. respirat, ell no tindra que firmar la trencadissa de la qual n'hes un dels grans responsables, be el famos " problema Catalan" ( ho he sentit tots els 73 anys de la meva vida) se haurá acabat ja per sempre, deixerem de ser " los malos, egoistas, nazis, Catalanes " per ser vom es deia fa anys, nuestros hermanos...Catalanes

Ferran R
31/03/2015 18:50
Com sempre, en Rajoy segueix mentint. Fer la República Catalana no obliga ningú a res, ja que cadascú podrà decidir lliurement si vol o no renunciar a la nacionalitat espanyola. O és que us penseu que la guàrdia civil anirà casa per casa retirant els DNI i els passaports de la gent? I no veig cap manera ni motiu per a que Espanya no permeti la doble nacionalitat a tots aquells que ho desitgin (com l'Alícia i l'Albert).

Personalment no hi tinc cap interès en seguir sent Espanyol, però crec que és important difondre el missatge, si més no, per a que certs sectors de la població perdin bona part de la por que hi domina.


sdfg
Vilanova i la Geltrú
31/03/2015 18:38
El Sr. Rajoy segueix sense entendre què és la democràcia. Que pregunti al seu homòleg Sr. Cameron.

La democràcia és vot, quina llei ha d'impedir votar i que s'expressin les majories a les urnes?

L'única inconstitucionalitat és la seva flagrant recentralització i drenatge de recursos a les classes treballadores mitjanes!


Hudea, la refugiada siriana de 4 anys que va confondre un teleobjectiu amb una arma



tuit nena siriana

 Barcelona


...Una imatge, la de la nena que es rendeix davant del fotògraf, que ha colpit el món i que mostra el trauma que han viscut i viuen els nens en l'atroç guerra de Síria. La nena de la imatge es diu Hudea, té 4 anys, i viu al camp de refugiats d'Atmè, a deu quilòmetres de la frontera, on va arribar amb la seva mare i els seus dos germans, tots procedents de Hama, la seva ciutat natal...

http://www.ara.cat/xarxes/Hudea-refugiada-siriana-confondre-teleobjectiu_0_1330667146.html





...Per a molts cristians i altres creients, aquests darrers temps són complicats. Com si visquéssim un perenne Divendres Sant on el drama de nous crucificats s’afegís a l’enigma de la creu de Jesús.

Les comunitats i grups cristians no sols ens solidaritzem amb tots els posicionaments que manifesten el seu rebuig a la violència, sinó que, a més d’això en fem pregària i compromís seriós per treballar sempre en favor de la justícia, la pau, la reconciliació, la misericòrdia i el perdó.


Tanmateix, estem preocupats per l’ambient de tensió social i inseguretat que s’està creant de poc ençà. Estan preocupats molts pares i educadors quan detecten reaccions violentes en els seus fills i alumnes, i també com la por s’està apoderant tant d’ells com d’elles, i es demanen: com educar per a una convivència en pau a casa i a les aules? ... 


 L’exemple que donen molts cristians i musulmans de bona fe als països on la persecució i el martiri estan desestabilitzant la convivència pacífica de molts grups humans i atemptant contra la seva dignitat, ens interpel·la fortament sobre la qualitat del nostre cristianisme i la manera com el vivim i el contagiem...






Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona





La fiscalia acusa l'expresident de la Feria de Abril d'haver-se embutxacat 429.000 euros públics

Imputen García Prieto per saquejar subvencions
L'expresident de la FECAC Francisco García Prieto./A.B.

Imputen García Prieto per saquejar subvencions


El monòlit per les víctimes de l’accident aeri incorporarà el català


















Homs: "Va ser una decisió de l’alcalde del poble francès, amb la millor voluntat, i tenim informació que es corregirà"...










“ Les plantes tenen els nostres cinc sentits i quinze més ”


Les plantes senten ?

Molt més que els animals, incloent-hi nosaltres. I no és la meva opinió o percepció, és una evidència científica.

No és vostè un il · luminat?

No. Sabem que perceben els canvis elèctrics, el camp magnètic, el gradient químic, la presència de patògens...

Senten, veuen...?

Les plantes tenen els nostres cinc sentits i quinze més. No tenen ulls ni oïdes com nosaltres, però perceben totes les gradacions de la llum i les vibracions sonores.

I els agrada la música ?

Certes freqüències, sobretot les baixes (entre els 100 Hz i els 500 Hz), afavoreixen la germinació de les llavors i el creixement de les plantes cap a la font d’aquest so, que equival a freqüències naturals com la de l’aigua que corre; però parlar o cantar a les plantes és perdre el temps.

Hi ha sons sota terra ?

S’ha descobert que les arrels produeixen so i són capaces de percebre’l. Això suggereix que hi ha una via de comunicació subterrània.

Tampoc no tenen nas.

El seu olfacte i gust són molt sensibles, perceben les molècules químiques. És el seu mode de comunicació: cada olor és un missatge. I tenen tacte, n’hi ha prou amb veure a càmera ràpida com palpa una planta enfiladissa.

I diu que es comuniquen ?

Es comuniquen amb altres plantes de la mateixa espècie a través de molècules químiques volàtils. Per exemple, envien missatges de perill. Si un insecte li menja les fulles, la planta produeix a l’instant determinades molècules que es difonen quilòmetres i que avisen que hi ha un atac en curs.

I com es defensen ?

De moltes maneres: poden augmentar les molècules verinoses o produir proteïnes indigeribles per a l’insecte. Moltes plantes, quan un insecte comença a menjar-les, emeten determinades substàncies per atreure altres insectes que els depredin a ells.

Això és comunicació entre espècies.

Les plantes produeixen moltes molècules químiques l’únic objecte de les quals és manipular el cervell dels animals. En aquest context s’inscriuen les drogues.

Un exemple...

Estudis recents demostren que un taronger o un llimoner en flor actuen de manera diferent segons la quantitat de pol · len que porti l’insecte. Si en porta molt, fan que augmenti la quantitat de cafeïna al nèctar per activar el seu cervell, perquè recordi aquesta planta i hi torni. Si en porta poc, tallen la cafeïna.

Intel·ligència vegetal ?

Si intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes, les plantes són capaces de respondre de manera adequada a estímuls externs i interns, és a dir, són conscients de què són i què les envolta.

Això és molt!

Hem ignorat com funciona el 99,7 % de la vida al planeta, i no ens ho podem permetre perquè la nostra dependència del regne vegetal inclou, a més de l’aire, el menjar i els fàrmacs; i l’energia (els combustibles fòssils són dipòsits orgànics).

Desconeixem el 90 % de les plantes.

En la seva evolució les plantes han produït milions de solucions que són molt diferents de les que han produït els animals. Fins ara els homes hem basat la tecnologia en com estem fets nosaltres: un centre de comandament i una jerarquia d’òrgans, i així s’organitzen les nostres societats, governs, recursos, màquines...

Hi ha un altre món en què inspirar-nos.

Estudiar les plantes ens donarà una quantitat ingent de possibilitats tecnològiques; per exemple, les xarxes: una xarxa d’internet i un conjunt d’arrels són molt similars. Però les plantes són xarxes vives, imagini el que podem arribar a aprendre d’elles.

Són altruistes ?

Competeixen amb altres espècies i cooperen si són del mateix clan. Però hi ha alguns exemples extraordinaris en què podem parlar d’un alt grau d’altruisme. Hi ha una investigació molt bonica que es va fer fa quatre anys al Canadà.

Expliqui’m.

Es va aïllar un gran avet perquè no tingués accés a l’aigua i els avets del voltant li van passar els seus nutrients durant anys perquè no morís. Les plantes són organismes socials tan sofisticats i evolucionats com nosaltres.

Cuiden de la seva prole ?

En les plantes observem la cura parental que observem en els animals més evolucionats. En un bosc dens, perquè un arbre nounat adquireixi certa alçada per poder fer la fotosíntesi i ser autosuficient, han de passar almenys deu o quinze anys durant els quals serà alimentat i cuidat per la seva família.

On tenen el cervell ?

Les neurones són les úniques cèl · lules en els animals que produeixen i transmeten senyals elèctrics i es concentren al cervell. En les plantes la major part de les cèl · lules del seu cos produeixen i transmeten senyals elèctrics, i a la punta de les arrels en tenen moltíssimes. Es pot dir que tota la planta és cervell.





Stefano Mancuso, neurobiòleg vegetal

Tinc 49 anys. Visc a Florència, on sóc docent de la universitat. Vaig fundar, i el dirigeixo, el Laboratori Internacional de Neurobiologia Vegetal. A Europa la gent vàlida no està interessada a fer política, cosa que s’ha deixat a gent de segon o tercer nivell. Sóc catòlic

http://epaper.lavanguardia.com/reader/c9f0b8

La catalanofòbia que Europa ja veu : ...els espanyols que mostren tant i tant odi a Catalunya, són els primer que no volen permetre que se'n vagi...

El diari francès Le Figaro, el britànic Daily Mirror i l'alemany Focus s'han fet ressò de la forta polèmica creada amb els tuits catalanòfobs, que feien broma o insultaven els catalans coincidint amb la catàstrofe aèria. 

A Europa sorprenen molt aquestes actituds, perquè, a excepció d'Espanya, tots els països estan notòriament més cohesionats, i no s'arriba a aquesta hostilitat manifesta, a situacions tan greus.

 La catalanofòbia, que no saben controlar ni en els moments més delicats, és la prova que el projecte espanyol no incorpora Catalunya. 

Al contrari, el seu projecte nacional ens exclou, i això ho acaben païnt amb radicalisme alguns sectors espanyolistes.

 No és qüestió de si són més o menys els qui van fer els desagradables tuits -de fet van ser molts- , sinó que la catalanofòbia a Espanya és possible i en certa manera s'ha convertit en habitual.

 Espanya s'ha anat construïnt d'aquesta manera tancada des de l'època de Quevedo. 

No hi ha cap país a Europa que funcioni d'aquesta manera, incomodant de forma sistemàtica una part dels seus ciutadans.

 I el més curiós és que aquests que mostren tant i tant odi a Catalunya, després són els primer que no volen permetre que se'n vagi.

Certament, costa d'entendre.

El sobiranisme necessitava recuperar la iniciativa, i ho ha fet amb un compromís i un calendari precisos; els que demanaven empenta i concreció enfront del desànim tenen motius per sentir-se satisfets....

Un pas de gegant

TONI SOLER | 

...El document presentat ahir serà el centre del debat en els pròxims mesos, la qual cosa és un maldecap per a Podem i per als partits espanyolistes. Si, com sembla, la CUP i els socialistes sobiranistes s’afegeixen (amb els matisos que calgui) a l’estratègia unitària, el full de ruta començarà a caminar amb uns fonaments sòlids, possiblement reforçats a les eleccions municipals. En aquests comicis Unió Democràtica continuarà sota el paraigua de CiU, i el seu posicionament futur (que es decidirà al mes de juny) estarà fortament condicionat: ara els democristians ja saben que renunciar al full de ruta els porta a la intempèrie electoral.

http://www.ara.cat/tema_del_dia/pas-gegant_0_1330666995.html

El president defensa la necessitat de "fer pinya" i diu que cal tirar endavant, perquè recular "implicaria perdre la dignitat com poble"

Mas: "No hi són tots els que hi haurien de ser, però s'ha deixat la porta oberta"



Jaume
Molins de Rei
31/03/2015 00:30
Endavant! Confio en tu.


Usuari Premium
Pilar roca vila
30/03/2015 22:56

Penso que la proposta del President era la millor 

Una pena que el Senyor Junqueras no li agrades , encara es a temps de rectificar,tandebó ho faci, crec que seria el millor que li podria passar al procés .

 anar tots juns per Catalunya.

Senyor Junqueras posi seny pel be del nostre país.


http://www.ara.cat/politica/Mas-No-hi-haurien-oberta_0_1330067246.html

Un emirat ha demanat permís a la diplomàcia espanyola per instal·lar una delegació del seu ministeri de salut a Barcelona, perquè molts dels seus súbdits més adinerats hi vénen de forma sovintejada. (Gràcies al prestigi de molts dels seus centres mèdics, Barcelona és un destí sanitari de primera línia, amb més de 10.000 visitants estrangers anuals.) La resposta del ministeri espanyol va ser: d’acord, però la delegació ha de tenir seu a Madrid. Per anar a Barcelona sempre hi ha l’AVE o el pont aeri. Aquesta mena de suggeriments també els reben de forma constant empreses, entitats financeres o línies aèries....

Capital d’estat, ciutat global

TONI SOLER | 
COMPLEXITAT. Els sobiranistes i els que no ho són poden debatre hores i hores sobre si Catalunya és una nació, i sobre si mereix -o necessita- ser un estat independent. En canvi, no trigaran gaire a coincidir que Barcelona és una capital. No només en el sentit demogràfic, econòmic o administratiu; no només a un nivell simbòlic, com a cap i casal ; Barcelona és també la nostra marca mundial, i una baula important de la gran xarxa de ciutats que articula la pluralitat europea. Tot això, que fa gran Barcelona, també situa el país per damunt del nivell de representativitat regional al qual l’han condemnat durant segles. El caràcter nacional de Catalunya se sustenta en la identitat, però també en el fet de disposar d’una capital com la nostra, capaç d’atreure i irradiar persones, empreses i idees ben diverses. Dit d’una altra manera: Barcelona és força més que una ciutat catalana, però no seria el que és si no fos la capital de Catalunya. La formulació pot semblar complexa, però totes les realitats interessants ho són.
DIPLOMÀCIA. Barcelona hauria pogut ser per a Espanya el mateix que Frankfurt per a Alemanya o Milà per a Itàlia. Podria haver sigut, fins i tot, la segona capital política d’un estat compost, com somiaven els austriacistes al segle XVIII, i com encara defensen, de forma més o menys sincera, alguns federalistes. Però no ha sigut així. Espanya s’ha edificat mirant a França, amb una mirada acomplexada, conscient que la seva uniformitat va ser fruit d’una (o diverses) guerres. Barcelona, doncs, s’ha fet sense l’Estat o fins i tot contra l’Estat. I aquesta tendència, en les últimes dècades, s’ha aguditzat; d’exemples n’hi ha cada setmana. Fa uns dies em van explicar que un emirat ha demanat permís a la diplomàcia espanyola per instal·lar una delegació del seu ministeri de salut a Barcelona, perquè molts dels seus súbdits més adinerats hi vénen de forma sovintejada. (Gràcies al prestigi de molts dels seus centres mèdics, Barcelona és un destí sanitari de primera línia, amb més de 10.000 visitants estrangers anuals.) La resposta del ministeri espanyol va ser: d’acord, però la delegació ha de tenir seu a Madrid. Per anar a Barcelona sempre hi ha l’AVE o el pont aeri. Aquesta mena de suggeriments també els reben de forma constant empreses, entitats financeres o línies aèries.
ESPECIFICITAT. Barcelona ha prosperat pels seus propis mitjans, però és innegable que trobaria molts avantatges si en lloc d’un estat corcó tingués un estat còmplice (encara que fos l’estat espanyol). No és casual que mai cap capital d’estat hagi renunciat a ser-ho; i en el context polític actual, gràcies a l’impuls del procés sobiranista, Barcelona té l’ocasió d’obtenir un reconeixement polític que faria justícia a la seva realitat i al seu potencial. Perquè això passi, tot Catalunya ha de ser conscient de l’especificitat de Barcelona, la seva dimensió global, el seu pes en la cultura europea i hispana, les enormes possibilitats que es deriven de la seva posició geogràfica, el seu estil de vida i el seu capital humà. Això no faria que Barcelona fos menys catalana, sinó que ho sigui encara més, perquè la vocació universal de la ciutat és indestriable del seu ADN català. I pot ser la garantia que el nostre futur estat no caurà en els vicis, els recels i el reduccionisme dels quals tan sovint ens hem sentit víctimes.

Els indis que va portar En Colom i la llegenda del Gegant del Pi


Tothom sap des de sempre la cançoneta popular del Gegant del Pi, la del gegant que balla pel camí i el Gegant de la Ciutat, el que balla pel terrat. Queda dins l’imaginari de quan érem petits, cosit als records familiars, i de grans la traiem per entretenir la canalla. És una llegenda molt antiga, passada de generació en generació des de fa centenars d’anys......Sobre el gegant del Pi i el de la Ciutat he trobat escrita en diverses obres encara una altra història que ens ve de finals del segle XV. És la següent. Diuen que quan En Colom va venir de les Amèriques i va anar al Saló del Tinell del Palau Reial de Barcelona a presentar-se als Reis Catòlics, va portar amb ell sis indis de pell molt colrada, un dels quals era molt alt i corpulent i va ser l’admiració de tothom, especialment del Rei Catòlic, molt impressionat i sorprès per la seva alçària. 

Els responsables de l’ajuntament van dir-li que, no gaire lluny, vivia en Fort Farell, un home gegantí, molt fort també. I van proposar al Rei de fer-lo venir perquè confrontés les seves forces amb aquell indi. El van fer anar a buscar a Caldes de Montbui, la vila on vivia.


En Fort Farell, de primer, va refusar d’anar-hi. Però, com que era el rei qui li ho demanava s’hi va avenir. 

Diuen que pel camí va arrancar un pi que li va fer de bastó i que per això li van dir el Gegant del Pi. 
Tan bon punt va arribar a Barcelona, es va confrontar amb el gegant indi, dit de la ciutat.... 
 la masia de Can Farell existeix realment al terme municipal de Caldes de Montbui des del segle XV i que la família Farell hi hauria viscut des del 1638 fins al 1901, precisament en l’època en què s’atribueix habitualment la formació de les rondalles catalanes. Una altra dada: Fort Farell és l’últim bastió americà abans d’arribar a Califòrnia. Curiosa també, oi?...
a Reus tenien (no sé si encara tenen) una parella de gegants caracteritzats d’indis americans, tocats amb grans plomalls. Tot és producte de la gran imaginació popular, que vesteix els mites, que embolcalla records. I també emmascara veritats. Qui sap si per preservar-les a través dels temps.
Montse Montesinos



...si a les eleccions del 27 de setembre “fem el debat ideològic clàssic, de dretes i esquerres, no sé quin govern tindrem a Catalunya, però sí sé que tindrem els pocs instruments que tenim en aquests moments, i els mateixos pocs recursos i, per tant, seguirem tenint el mateix patiment i les mateixes mancances”.

La plataforma STOP Presa Mont-Rebei (Un dels patrimonis naturals paisatgístics i històrics més important del Prepirineu ) ...NO a la construcció d'una central que preveu la companyia Endesa,

La plataforma contra la presa de Mont-Rebei recull 1.800 suports en tres dies
Fotomuntatge del punt exacte on s'instal·laria la presa

La plataforma contra la presa de Mont-Rebei recull 1.800 suports en tres dies

Full de ruta pel 27-S: independència en 18 mesos

Si no hi ha oferta de l'Estat i la constitució queda ratificada el procés es culminaria de forma unilateral


CDC i ERC han signat aquesta tarda amb Òmnium, l'ANC i l'Associació de Municipis per la Independència el preacord sobre el full de ruta conjunt a seguir per part dels partits sobiranistes a les eleccions del 27 de setembre. El document queda obert a l'espera que altres formacions amb les que es mantenen converses o que estan en ple debat intern, com ara MES, Unió o EUiA, s'hi puguin incorporar.

El text acordat afirma que els partits que subscriguin el text han de deixar clar "com a punt primer i destacat" del programa que "votar-les és un pronunciament favorable a la independència de Catalunya".
Un cop queda fixat el caràcter plebiscitari dels comicis per part de les llistes independentistes fixen en un termini de 18 mesos el "periode màxim" per proclamar "el nou estat o república catalana". Els compromisos que s'assumeixen en el full de ruta són el pronunciament clar a favor de la independència, però també amb "la recuperació de l'estat social" i amb "la regeneració democràtica". Pel que fa al desenvolupament del procés afirmen que si les forces del sí obtenen una majoria suficient, que no concreten numèricament, s'haurà de redactar en un període de deu mesos una constitució "a partir d'un procés constituent obert". En paral·lel se seguiran creant i posant en funcionament "les estructures necessàries del nou estat".
El nucli de l'acord són els "actes de sobirania" que es faran a partir de les eleccions. Tot començaria amb una declaració sobiranista inicial com a "anunci i inici del procés cap a la proclamació de nou Estat". Un procés, afirmen, que, a diferència del que va passar amb el 9-N o amb l'Estatut per les impugnacions al Tribunal Constitucional, "no quedaria en cap cas supeditat a la vigència jurídica o a eventuals impugnacions d'aquesta declaració". El procés, que hauria de durar 18 mesos des de les eleccions, implicaria negociar amb l'estat espanyols els actius i els passius, negociar amb les instàncies internacionals el reconeixement de l'estat català i mantenir "una actitud expectant respecte a l'alternativa d'un referèndum vinculant" sobre la independència.
El final del procés passaria per l'aprovació de la constitució, com a pas immediatament anterior a la "proclamació de la independència" i, en base al nou marc, s'escolliria un nou Parlament i es negociarien noves formes de relació amb l'Estat i la Unió Europea.