CAIXA CATALANA.CAT

Quins seràn els propietaris de la nova Caixa Catalana Cooperativa de Crèdit ?


  • La Generalitat de Catalunya: 15%
  • Els mateixos treballadors: 15%
  • Els estalviadors, clients i tenedors de crèdits: 50%
  • Els gremis i Col-legis Professionals: 20%


"Durant anys, les nostres caixes d'estalvi van configurar un model de banca compromesa amb la seva funció social, per sobre de la rendibilitat econòmica.

Paradoxalment, quan van relegar aquest compromís social en pro d'un major benefici econòmic, és quan van precipitar-se cap a la fallida. Una mena de prova del fet que fer les coses a fi de bé és, al capdavall, l'única manera que vagin bé."...




http://www.caixacatalana.cat/qui-son-els-propietaris-de-caixa-catalana-cooperativa-de-credit.php


Nova caixa d’estalvis per una Catalunya independent?

Neix la iniciativa de crear una nova entitat favorable al procés de transició nacional


Davant la desaparició de nou caixes d’estalvi catalanes i de la transformació a banc de l’única existent, La Caixa, ha nascut la iniciativa d’impulsar una nova entitat de crèdit en consonància amb el procés cap a la independència catalana. La proposta, anomenada de moment Caixa Catalana, diu tenir com a objectiu “afavorir les classes baixa i mitja de Catalunya, finançar empreses de caire social i concedir petits crèdits a autònoms, comerciants i autònoms”. 

L'obstacle serà Madrid

L’empresari que està impulsant el projecte és
Joan Olivé Mallafrè, que el presentarà el 18 de juny. La voluntat d’Olivé és crear una nova caixa d’estalvis en forma de cooperativa de crèdit. Tanmateix, ja ha avançat que un dels grans obstacles és aconseguir la llicència bancària, que l’hauria de donar Madrid. En previsió que no s’aconseguirà aquest permís, l’empresari ja treballa en la possibilitat de començar a operar sota el paraigua d’una entitat bancària de fora de l’Estat.
Qui hi ha darrere del projecte?

Per desenvolupar el projecte, l’empresari necessita redactar diversos estudis i recaptar fons. És per això que després del 18 de juny presentarà una campanya per recollir donatius, tot i que ja es pot fer un petit donatiu de 20 euros aquí per impulsar la nova caixa. Olivé ha afirmat que darrere de Caixa Catalana no hi ha ni partits polítics, ni altres entitats financeres, ni mitjans de comunicació, però tampoc ha especificat si hi ha altres empresaris o persones que estiguin treballant en la nova entitat. 


NOTÍCIES RELACIONADES

El dia 18 de Juny de 2015, al Col-legi de Periodistes de Barcelona, presentem oficialment la iniciativa Caixa Catalana


Coincidint amb la presentació del llibre "Caixa Popular: un model de banca cooperativa social i diferent", els promotors de Caixa Catalana presentem oficialment la nostra iniciativa

Caixa Catalana pren com referència la operativa de la "Caixa Popular", petita entitat valenciana que ha sobreviscut amb èxit a la crisi: Sobre aquest plantejament, volem que Catalunya torni a tenir, el més aviat possible una nova Caixa d'Estalvi, pel servei de les classes mitja i baixa de Catalunya:


















caixa catalana, joan olivé, joan olivé mallafrè




“Hay gente sensata y bien informada que justifica y entiende el separatismo” ...

Barcelona secreta

1.200 empresaris reclamen que s'acceleri la Hisenda pròpia.Denuncien que l’Estat espanyol "perjudica greument" el teixit industrial de Catalunya amb la seva política centralitzadora


Bernat Vilaró
Més de 1.200 empresaris de petites i mitjanes empreses, que formen part de l'ANC Empresaris, ha demanat a la Generalitat que "s'afanyi en el desenvolupament de la Hisenda pròpia", i que acceleri aquesta estructura d'Estat, una de les més importants i rellevants.

El coordinador de l'ANC Empresaris, Francesc Sánchez,ha explicat a elSingular que "no volem que s'aturi la Hisenda pròpia, i la defensem perquè som partidaris ferms que s'ha de tirar endavant". "Actuem com l'ANC, és a dir, mentre la Carme Forcadell reclama la Republica Catalana, nosaltres reclamem els interessos de l'Estat català des del punt de vista dels empresaris", ha afegit Sánchez.

El col·lectiu d'empresaris sobiranistes considera que "l’Estat espanyol està perjudicant greument el teixit industrial de Catalunya amb la seva política centralitzadora", i recull alguns exemples d'actuacions que dissuadeixen la inversió estrangera a Catalunya i ofeguen les seves possibilitats d’expansió.

Per exemple, la pèrdua de la concessió d’un gran centre logístic de distribució de 200.000 vehicles Mercedes Benz i Smart al port de Tarragona per no disposar d’ample de via europeu, gestió quehauria donat feina a milers de treballadors.

Ofec al govern

La sectorial independentista també denuncia la fiscalitat confiscadora del govern espanyol, perquè "genera unofec econòmic a la Generalitat" i perjudica clarament els recursos que es podrien dedicar a la rebaixa i millor redistribució d’impostos, al suport productiu i a l’eficiència de les empreses catalanes.

En cas que es recuperin els guanys fiscals gràcies a la creació de l'Estat català, els Empresaris per la Independència asseguren que Catalunya podrà ajudar les seves empreses rebaixant els impostos, i facilitar la millora de la productivitat, entre d'altres mesures.


El filòsof Francesc Torralba decideix desvincular-se del grup, impulsat per Duran i Lleida : Construïm ...

La plataforma Construïm entra en crisi
Francesc Torralba, en una imatge d'arxiu/Adrià Costa

La plataforma Construïm entra en crisi

L'assagista i filòsof Francesc Torralba, una de les persones que va firmar el manifest inicial de Construïm, ha abandonat la plataforma. "Em desvinculo de Construïm. No comparteixo la política que s'està duent a terme, molt allunyada de la meva manera de fer", ha afirmat a través de Twitter. 

De fet, aquest grup de reflexió, impulsat per Josep Antoni Duran i Lleida, ha agafat una vessant crítica contra l'independentisme i el president de la Generalitat, Artur Mas. Per aquest motiu, s'està generant incomoditat entre els participants. 

11 comentaris




Francesc Torralba

Francesc Torralba es desvincula de Construïm l'endemà dels tuits contra Mas i el full de ruta sobiranista

El filòsof i teòleg, que havia firmat el manifest fundacional de la plataforma, anuncia en un tuit que es demarca del projecte perquè no comparteix "la política que s'està duent a terme"

Joan Contijoch desemmascara en un demolidor article “Qui hi ha al darrere d’aquest gran teatre televisiu que s’anomena Ada Colau”


Els deu primers de la llista de Colau al descobert


L’advocat, politòleg i assessor del Grup Parlamentari de CiU al Congrés i al Senat, Joan Contijoch,en un article publicat al seu blogposa al descobert “l’engany de la suposada revolució democràtica” que pretén vendre Ada Colau i Barcelona en Comú. A través d’un breu retrat dels deu primers noms de la llista de Colau i de les seves trajectòries laborals, Contijoch posa en evidència  les contradiccions entre el discurs de Colau i la realitat. Barcelona en Comú es presenta com una organització que vol canviar les regles del joc i tornar les institucions a la ciutadania, però a la pràctica és un club d'amics amb vincles amb ICV, la vella política i els seus tics.


 

Cada dia tenim més dificultats per a disposar dels recursos i infrastructures que legítimament ens pertoquen.... per això... vull la independència...













'La mancança en infrastructures a Lleida imposada des de la centralitat espanyola ha estat devastadora'

'Per què vull la independència és ben senzill: cada dia tenim més dificultats per a disposar dels recursos i infrastructures que legítimament ens pertoquen. L'espoliació sistemàtica a què ens aboca un estat recentralitzador tensa l'estat del benestar, debilita els drets socials dels ciutadans i amenaça els petits municipis amb noves lleis invasores de l'autonomia local', diu Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida. +

Nepal: tragèdia humana i cultural




















Places, temples i budes Patrimoni de la Humanitat han quedat molt malmesos pel terratrèmol


Mentre la xifra de víctimes provocades pel terratrèmol del Nepal sembla que no té aturador i la magnitud de la tragèdia augmenta dia rere dia, els efectes desastrosos sobre el patrimoni cultural també es van fent cada cop més evidents. El Nepal és un país amb una llarga història i amb una herència artística de primer ordre mundial, concentrada sobretot a la vall de Kàtmandu, on trobem les ciutats de Kàtmandu, Bhaktapur i Patan, que fins a finals del segle XVIII van ser les capitals de petits regnes independents. Els seus sobirans van mirar sempre de deixar-hi una profunda empremta artística, com a mostra del seu poder polític, i això explica el ric patrimoni cultural d’aquesta regió de l’Himàlaia. A l’arquitectura reial cal afegir-hi l’estrictament religiosa constituïda per múltiples temples i monuments hindús i budistes, producte de la devoció dels habitants de la vall i dels països veïns, com ara el Tibet i l’Índia.
La Unesco té catalogats actualment com a Patrimoni de la Humanitat fins a set conjunts arquitectònics de la vall de Kàtmandu, els quals estan classificats en tres grans grups:
les anomenades places Durbar de Kàtmandu, Patan i Bhaktapur; 
els temples hindús de Pashupatinath i Changu Narayan,
i els gegantescos stupes budistes de Swayambhu i Boudhanath.




Malauradament, bona part d’aquests monuments han quedat seriosament afectats pel terratrèmol.
Dels deu o dotze edificis, la major part del segle XVII, que conformen cadascuna de les places Durbar, un mínim de tres o quatre han quedat totalment destruïts i la majoria han patit greus desperfectes. A la plaça Durbar de Kàtmandu, el temple Kasthamandap, origen del nom de la ciutat, i el temple Maju Deval, dedicat a Shiva i conegut per la seva prolífica imatgeria eròtica, s’han ensorrat sense deixar rastre. Per la seva banda, la Torre Basantapur de nou plantes ha quedat reduïda a la meitat de la seva alçada original. Tots tres eren excepcionals joies de l’art dels newars, el poble d’origen tibeto-birmà autòcton de la vall, malgrat la seva inferioritat numèrica davant els nepalesos d’origen indoeuropeu. A la plaça Durbar de Bhaktapur, cal destacar també el col·lapse del temple Vatsala Durga, fet de pedra grisa i amb més de quatre-cents anys d’història.
Els stupes budistes s’han mantingut drets. Es tracta d’antigues estructures molt sòlides amb un diàmetre imponent que els atorga una gran estabilitat estructural. Tot i així, l’ stupa de Swayambhunath, construït al segle V, mostra una esquerda clarament apreciable i alguns dels petits stupes que hi ha al seu voltant s’han desplomat. En aquest cas, els monjos tibetans de la comunitat de refugiats que té cura del complex budista han iniciat les reparacions més urgents.
Ensorrades cases de 300 anys
Al costat d’aquest patrimoni de valor excepcional, molts altres monuments han desaparegut. Ha caigut la torre de Dharahara, de 60 metres d’alçada i construïda el 1832, encara que ja s’havia enfonsat en el terratrèmol del 1934 i havia estat, per tant, reconstruïda. 












(FOTO TWITTER)

La torre tenia un valor icònic destacat com a mirador de la ciutat i atracció turística, la principal, i gairebé única, font d’ingressos de la vall. D’altra banda, bona part dels cascos antics de les ciutats de la vall, formats per cases de gran valor arquitectònic d’estil newar amb més de 300 anys d’antiguitat, s’han ensorrat definitivament i s’afegeixen a aquelles que ja havien estat destruïdes en els darrers anys per construir-hi edificis moderns. No queda gens clar, com l’estat nepalès, per a molts un estat fallit i amb un dels índexs de desenvolupament més baixos del planeta, serà capaç de superar les dues tragèdies provocades pel terratrèmol: la humana i la cultural....


Un terratrèmol de magnitud 7,9 en la escala Richter ha causat més de 3.000 de morts i milers de ferits a Nepal, segons les autoritats del país asiàtic. En diferents zones de Katmandú diversos edificis han caigut i milers de persones es troben als carrers davant del risc que els edificis s’ensorrin. Hores després encara s’estan produint rèpliques. Les males condicions climàtiques i la falta de llum, aigua i comunicacions estan dificultant les tasques de rescat. Es tracta del pitjor sisme que ha assolat la regió de l’Himàlaia durant els darrers 80 anys. El Govern ha declarat l’estat d’emergència a les zones afectades i ha fet una crida a la comunitat internacional perquè enviï ajuda humanitària.
Necessitem la teva ajuda urgent per poder arribar al màxim de persones al més aviat possible.

SALVA VIDES. CADA SEGON COMPTA

Fes un donatiu ara Truca al 902 330 331 Envia AJUDA al 28018*



Només tindràs sensació de créixer i millorar quan construeixis alguna cosa més gran que el teu ego.El millor software no és res sense experiència.

"Créixer és construir alguna cosa més gran que el teu ego"

Chris Lowney, exjesuïta i director general de JP Morgan

Tinc 57 anys: 

ja no intento dominar el món sinó millorar-lo. 

La vida és un misteri o no és res. 
Vaig néixer a Nova York. 
A Wall Street vaig aprendre que no tot el que compta es pot comptar.
 Si tothom pensa igual en una empresa, és que ningú no està pensant. Col·laboro amb Esade
Vaig ser jesuïta durant set anys i després vaig fitxar per JP Morgan, on vaig treballar 17 anys més, fins a arribar al comitè de direcció d'Europa.

Qui li va ensenyar més coses: la Companyia de Jesús o la de Wall Street?

Les millors lliçons van servir en totes dues.


L'hàbit de reflexió jesuític deu minuts dues vegades al dia el vaig mantenir en les dues companyies i encara el tinc ara en l'oenagé per a l'educació que dirigeixo.


Estem exposats a un torrent d'estímuls, ordres, pors... I és dir... prou! I guanyar aquells minuts només per a tu. Així combats la gran font de confusió de la nostra època, que és barrejar fins i mitjans.


 Aturem-nos. Dues vegades al dia. Deixi-ho tot deu minuts. I meditem.


Quotidià i recurrent. Et relaxes i et fas unes preguntes: sempre les mateixes. Per a què sóc aquí? 
El que estic fent serveix els meus objectius o només serveixo els dels altres? 
Estic servint els altres o només el meu ego?

Tant si només serveixes la teva supèrbia com la dels altres, et sents buit.

Fins als 40 només pensava en ascensos i bonificació, però, llavors i tot, m'era útil aturar-me a fer-me preguntes...

Però la reflexió em proporcionava una distància reconfortant. Després dels 40, les responia amb un altre sentit i vaig veure que acumular ascensos i bonificació no era el que volia.


Vaig descobrir que créixer no és dominar el món, sinó millorar-lo. La pràctica espiritual em va servir per prendre decisions, perquè ja tenia arguments: me'ls havia treballat.


Perquè al món de l'empresa no agrada la paraula espiritualitat. Es veu massa vaga, ambiciosa, tova... No es pot quantificar. I en el capitalisme, el que no es pot mesurar no existeix, perquè tampoc no es pot comprar ni vendre ni exhibir.



 ...tot bon líder sap que una empresa no és les seves màquines ni el seu capital ni els seus edificis: és el talent dels qui hi treballen junts. I aquest talent no es pot mesurar ni incloure en un full de càlcul, però és tot el seu present i futur. No es pot comptar, però compta.


Com que sóc a Esade dissertant sobre "Espiritualitat i creativitat al món empresarial" li faré una reflexió amb estadístiques recents: per què el Papa és més valorat per creients i agnòstics en les enquestes que cap polític?


Perquè, creients o no, percebem que ell serveix una missió més important que el seu propi ego. En canvi, ens és molt fàcil imaginar els polítics fent veure qualsevol cosa per mantenir o augmentar el seu poder.


El Papa es pot equivocar, però intenta servir una missió més gran que si mateix. I aquesta és una màxima jesuítica. Per això, quan va néixer la Companyia per reformar l'Església, els jesuïtes s'havien d'oposar a qui servís només el seu propi ego.


La missió d'una empresa és servir els altres ­des de generar llum elèctrica a fabricar mitjons­, i els diners només són el mitjà per continuar servint. Ja li he dit que el gran error és confondre fins i mitjans.


Aquesta percepció clara de la pròpia missió i objectius permet també discernir entre la tradició i la comoditat, com al Papa ara quan intenta reformar el Vaticà.

L'Església, sent gerontocràtica, s'avança al seu temps o és conservadora?

Francesc ja havia enviat la carta de renúncia al Papa com a bisbe als 75 anys quan va ser cridat al Concili. Però es va trobar amb la seva missió i la va acceptar sense fer cap curset de formació: no n'hi ha, per ser Papa. Aquesta és una altra lliçó: cada moment de la nostra vida és de formació.


...De sobte, ets pare o et quedes sense pare i ets líder i estires el carro i molts depenen de tu. Ens hem de preparar per a aquestes missions cada dia.


Als vuitanta a Wall Street escoltàvem els grans;
als noranta van arribar els matemàtics joves amb les seves fórmules i vam ignorar l'experiència de qui havia vist moltes crisis...

 I vam generar una altra recessió. 

El millor software no és res sense experiència.

extret de :


http://epaper.lavanguardia.com/reader/






Societat Civil Catalana nega l’existència del 129è president de la Generalitat

A Societat Civil Catalana no li agrada que la màxima institució de Catalunya, la Generalitat, tingui tanta història al darrera, ni que el seu president, Artur Mas, en sigui el seu 129è representant. Coll ho expressa a partir del darrer viatge oficial de Mas als EUA on va defensar la historicitat del seu càrrec en aquest sentit, comparant-lo amb la no tant longeva història del seu homònim americà. I diu que aquest és un recurs freqüent que s’utilitza per justificar el sobiranisme.

La Generalitat, una institució d’origen medieval

De l’origen de la Generalitat de Catalunya se’n podria escriure una tesi, però el seu origen es troba en la coneguda Diputació del General, una institució sorgida de la voluntat reial de tenir un organisme que recaptés i administrés els diners que ell demanava a les Corts per tal d’emprendre les grans empreses bèl·liques del moment. La Diputació del General neix, efectivament, per aquesta voluntat. Òbviament, Catalunya no era la nació actual que era ara, ni tampoc Espanya existia. Per tant, és lògic que en el naixement de la institució, en el sí d’una confederació de regnes, les atribucions i les denominacions fossin unes altres.

La Diputació del general té uns clars precedents en les Corts de 1289, 1292, 1300 i 1323, que ja havien creat organismes delegats per fer la recaptació impositiva. Aquestes delegacions no van tenir continuïtat fins que arriba la guerra dels dos Peres (1356-1367) que propicia, ara sí, l’organització més consistent. Seran les Corts de Cervera (1359) les que donen lloc a la primera organització dels coneguts braços en què es dividia la institució. I perquè? Perquè a més a més de que a partir d’ara les funcions dels seus diputats es detallen amb precisió, les diputacions d’unes Corts s’enllaçaran amb les següents. La composició dels seus membres, inicialment dotze, va anar variant amb el pas dels temps.

Les funcions de la diputació del general

Coll simplifica les atribucions d’aquest organisme, per mirar de desmereixer-lo i allunyar-lo del que en realitat va ser. La Diputació de General, contemplava, efectivament, com a funció principal la de recollir i administrar el donatiu que es feia al rei, a través dels col·lectors; però l’òrgan també tenia com a funcions la de consentir als cavallers el permís o no per sortir de Catalunya, nomenar el capità d’una flota i assignar-hi un pressupost, tasques de signatures oficials i amb segell, o d’assessorament, sempre amb el consell dels consellers.

Societat Civil Catalana s'inventa una nova numeració

Societat Civil Catalana defensa començar el compte dels presidents de la Generalitat a partir de Francesc Macià. Així, un cop empresonat el president Lluís Companys i el seu govern després dels Fets d’octubre, l’historiador considera que els governadors generals de Catalunya imposats pel govern republicà espanyol haurien de considerar-se també presidents de la Generalitat. Coll no explica que els set governadors no tenien cap legitimitat democràtica, ja que varen ser anomenats a dit pel govern republicà espanyol, després de suspendre l’Estatut d’Autonomia català el gener de 1935. Entre els Fets d’Octubre i el gener de 1935, Francisco Giménez assumia les funcions de president de la Generalitat per designació de l’Autoritat militar governativa de la IV Divisió.

Els governadors generals de Catalunya van actuar com una espècie de comissió gestora, que seria la mateixa fórmula que segurament empraria ara l’Estat espanyol si anul·lés l’autonomia catalana. La victòria del Front Popular de 1936, amb la ràpida restauració de Lluís Companys com a president de la Generalitat, deixa clara la diferenciació de la voluntat popular de Catalunya i els intents d’imposició de règims triats a dit per part d’Espanya.

A l'entitat unionista ja només li queda la desqualificació

L’historiador de referència de Societat Civil Catalana acaba de la següent manera amb un perillós joc de paraules: y puestos a ser irreverentes, desde Macià hasta Montilla, Mas sería tan solo el presidente 16º. El setzè, en catalán. O, si me permiten la broma fonética, el 'president' tse-tse. Como la mosca del sueño. Porque nos duerme y aburre a todos con su proceso sobiranista”. No hi ha cap mosca que aparegui en cap somni, més enllà de les mosques que protegien Sant Narcís de Girona dels francesos. El somni al que es refereix Coll i intenta amagar, és la malaltia del somni, la que pot provocar un munt de reaccions adverses a l’organisme, fins al punt de ser letal. És això el que vol o el que pretén l’entitat que acaba de rebre una distinció per part dels col·legues del PP i el PSOE espanyols a Europa?


http://www.directe.cat/noticia/401027/societat-civil-catalana-nega-lexistencia-del-129e-president-de-la-generalitat