Memorial de greuges contra la recentralització de l'Estat

Recordant el Memorial de Greuges que el 1760 van presentar a Carles III els diputats de l'extinta Corona d'Aragó, així com el Memorial de Greuges que Valentí Almirall va promoure el 1885, el govern presentava ahir un extens informe sobre la recentralització econòmica i normativa que el govern espanyol està duent a terme. Una mena de Memorial de Greuges del 2015 però amb un títol carregat de pólvora política: Crònica d'una ofensiva premeditada. Les conseqüències sobre les persones de Catalunya. El document no dubta de qualificar d'“ofec” econòmic i de “menyspreu” polític el tracte que, segons l'executiu, rep Catalunya.
Amb l'anàlisi de tots els departaments i coordinat pel conseller de Presidència, l'informe conclou que l'Estat ha “eliminat tota relació de diàleg” amb les institucions catalanes des de la retallada de l'Estatut, amb el rebuig al pacte fiscal i la negació del referèndum d'autodeterminació. El govern d'Artur Mas explica que les relacions bilaterals estan paralitzades des del 2012. Ni s'ha reunit cap òrgan per desplegar l'Estatut del 2006 ni s'ha aprovat o ampliat cap traspàs.
Pel que fa a la recentralització econòmica, l'informe situa Catalunya com a desè territori en recursos per capita rebuts, quan és la tercera comunitat en aportacions tributàries: “Des de fa 25 anys persisteix el dèficit fiscal que pateix Catalunya i que el 2011 es va situar en els 15.006 milions, el 7,7% del PIB”. L'executiu recorda els recursos d'inconstitucionalitat contra les taxes judicials, l'euro per recepta, l'impost sobre els dipòsits de les entitats de crèdit, l'impost sobre l'energia nuclear o l'impost sobre la provisió de continguts audiovisuals.
Els darrers tres anys, l'Estat ha retallat 240 milions de la dependència i només s'ha fet càrrec del 17,5% de la despesa, tot i que hauria d'assumir-ne la meitat. En sanitat, els recursos per càpita de Catalunya estan per sota de la mitjana espanyola, mentre que els recursos finalistes en cultura s'han reduït de 147,3 milions a 2,87. L'informe, que ahir va estripar al Parlament el portaveu del PP, Enric Millo, diu que l'aportació cultural s'ha congelat al 2015, mentre que ha augmentat la dels museus del Prado, el Reina Sofía i el Thyssen i la del Teatro Real.
Pel que fa a la recentralització normativa, el govern de Mas explica que l'Estat ha fet 19 recursos d'inconstitucionalitat contra normes com ara els horaris, les rebaixes o els grans equipaments comercials, a més d'incomplir “fa més de 15 anys” les sentències dels tribunals favorables a la gestió per territoris del 0,7% de l'IRPF. El govern compta 5 lleis impugnades per la llengua, com també les lleis contra la immersió, de segregació del català a l'Aragó i el decret de trilingüisme a les Illes.
Estructures d'Estat
La vicepresidenta del govern, Neus Munté, afirmava ahir que es continuaran elaborant els plans “molt avançats” de l'agència tributària i l'agència de la seguretat social perquè “són perfectament compatibles amb la legalitat” espanyola. Davant de la suspensió cautelar del Tribunal Constitucional, Munté afirma que es buscaran sortides davant de la “persecució judicial”.

COMENTARIS : 

MIQUEL ALTIMIRES I ROS

No som altra cosa que esclaus de Castella, i com a tals ens maltracten.

Dimecres,

 01 Juliol 2015 06.26

La incidència de les malalties sexuals supera la mitjana de la UE

La sífilis i la gonorrea segueixen fora de control i marquen nous màxims
















Les infeccions de transmissió sexual (ITS) segueixen augmentant any rere any, sense que de moment cap campanya de conscienciació ni programa de prevenció hagi aconseguit aturar aquesta tendència.
Segons reflecteix l’últim informe SIVES, que ahir va presentar Salut Pública amb motiu de la commemoració del vintè aniversari del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (Ceeiscat), els casos de sífilis han crescut un 92% en els últims cinc anys i els de gonorrea un 187%. Dit d’una altra manera, la sífilis afecta ara 12,4 persones per cada 100.000 a Catalunya, davant de les 5,1 del conjunt de la UE, mentre que la gonorrea s’enfila fins a les 21,3 enfront de les 15,3 de mitjana. No són les úniques dades preocupants perquè la més perillosa de les ITS, el VIH, presenta una taxa de l’11,1 per 100.000 davant del 7 d’Espanya i 5,6 de la UE.
Raons diverses
La mobilitat geogràfica, els canvis conductuals que han fet que hi hagi més promiscuïtat i que les relacions s’iniciïn abans, però també una millora de les tècniques diagnòstiques, han afavorit que els casos es multipliquin.
La problemàtica afecta molt especialment els joves, juntament amb el col·lectiu d’homes que practica sexe amb altres homes, i que concentra la majoria de les noves infeccions per VIH. Salut Pública calcula que prop del 10% de les infeccions de sífilis s’han produït en menors de 24 anys, un percentatge que s’eleva fins al 24% en els casos de la gonorrea, i també apunta que fins a 27.000 joves d’entre 16 i 25 anys estan infectats per la clamídia, una altra ITS. La fotografia es completa amb els 7.500 diagnòstics per condiloma acuminat l’any passat, i els gairebé 3.400 per herpes genitals.
El director del Ceeiscat, Jordi Casabona, va lamentar “l’important increment” d’aquestes patologies, i va destacar també que Barcelona és una de les ciutats del món amb més casos de VIH entre els homes homosexuals, ja que afecta prop del 17% d’aquest col·lectiu. Casabona va reivindicar la importància dels bons sistemes d’informació per poder dissenyar polítiques efectives, malgrat que va assegurar que hi ha “algunes incerteses de funcionalitat” que planen sobre la institució i que en podrien complicar la tasca. En tot cas, el conseller de Salut, Boi Ruiz, que va cloure la jornada, va garantir la continuïtat de la institució i es va comprometre a “actualitzar” els recursos “fins allà on sigui possible”, tot i que va lloar la capacitat del sistema per posar en marxa un dels millors sistemes de vigilància del món amb pocs recursos.
Les 24 ONG que treballen en l’àmbit del VIH, agrupades entorn al Comitè 1r de Desembre, van alertar per la seva banda que treballen en un context “absolutament fràgil”, cosa que compromet la seva tasca des de fa anys, no només per les retallades passades, sinó també perquè aquest any encara no s’han convocat les subvencions, va assegurar la presidenta de l’organisme, Montse Pineda. El conseller va admetre que un dels principals reptes de futur que ha d’afrontar Catalunya és l’abordatge de les necessitats socials que es deriven de les malalties, però va recordar que, en termes de salut, “la primera protecció passa per un mateix”.
MARIO MARTÍN MATAS Barcelona  CONTINGUT PREMIUM

SOS !!! : L'oval de boix que envolta l'escultura del Desconsol de Jordi Llimona, davant el Parlament de Catalunya, ofereix un aspecte d'abandonament..."El paisatge també és patrimoni"...


























l'escultura del Desconsol de Jordi Llimona



...Hi ha trams on ja no hi ha arbustos; es noten els efectes del pas de persones i gossos cap a l'estany per refrescar-se. És un exemple de falta de manteniment a la plaça d'Armes de la Ciutadella. Una plaça que és la joia de la corona d'una joia més gran, el mateix parc, dissenyat a finals del segle XIX per Josep Fontserè, i en el qual va deixar l'empremta el paisatgista francès Jean Claude Nicolas Forestier. 

Més que un parc, la Ciutadella és un jardí històric que requereix més cures.

Salvador Tarragó, l'arquitecte i paisatgista que lidera SOS Monuments, alerta des de fa anys sobre actuacions, o la falta d'actuacions, que afecten els edificis, els elements escultòrics, la flora i el paisatge del parc-jardí. SOS Monuments ha celebrat un cicle de conferències i activitats sobre la Ciutadella. Destaca que el manteniment del principal parc urbà de Barcelona és més que millorable, i el preocupa que la potència (popular i econòmica) del zoològic vagi en detriment dels altres usos i del paisatge propi del conjunt. I en el conjunt hi ha fanals sense lluminària, parterres trinxats (l'ús turístic és enorme), palmeres afectades pel morrut i edificis en un estat de conservació mediocre, com els que s'alineen a l'"eix científic" que dóna al passeig Picasso: 



















































A la mateixa plaça d'Armes, Tarragó explica com s'ha descuidat la poda artística dels plàtans davant el Parlament. "Darrere del Desconsol hi ha un pla de xiprers, i més enllà un pla de plàtans, amb la façana del Parlament al fons: és una jerarquia de plans que culmina al Parlament", explica per concloure que no s'ha controlat l'alçada dels plàtans que ara oculten a la vista bona part de la façana.
Al seu costat, Jordi Díaz Callejo, enginyer tècnic especialitzat en jardineria i paisatge, explica que quan els arbres , la seva forma, la seva mida i la seva disposició són elements de jardineria, no s'han de tractar amb els mateixos criteris que en un carrer de l'Eixample. "El paisatge també és patrimoni", afegeix.

Díaz Callejo alerta sobre l'alt mur de formigó que ha aparegut al cap de la plaça d'Armes, ja en territori del zoo.

 Allà s'hi construeix un edifici per a lleons, al costat de l'àrea que recrearà una sabana. 

La gran paret, que altera el paisatge, s'afegeix a queixes anteriors de SOS Monuments: 


fa cinc anys, quan es va desmantellar un parc infantil de trànsit, el zoo va adquirir un espai projectat per Fontserè on hi havia el monument als Voluntaris Catalans de la Gran Guerra (desplaçat a un altre lloc del parc). 










Tota la Ciutadella "és un espai paisatgístic protegit", que inclou el zoo, i per això SOS Monuments tem que la reforma en marxa del zoològic oblidi aquest caràcter paisatgístic i històric.

Hi ha detalls de la reforma encara desconeguts, 

com la destinació de l'escultura i font de la Dama del paraigua, 










que es desplaçarà a un altre lloc del parc per construir-hi un delfinari.


(Publicat a la Vanguardia).















  • El zoo no va al Fòrum -
  •  La Vanguardia
  • 24 ag. 2011







  • De veritat els polítics estimen Barcelona?

    Qui es preocupa de mantenir-la en condicions ? 

    L'impost de pernoctació dels turistes a Barcelona on es destina?

    No s'hauria de traslladar el zoo ?


    Josefina.






    Carolina Punset a les Corts menystenint el català van escandalitzar una bona part de la societat valenciana,...

    El vídeo viral d'una jove de Pedreguer que contesta a Punset

    El vídeo viral d'una jove de Pedreguer que contesta a Punset

    En un parell de dies ha tingut gairebé trenta mil visites a YouTube
    Les declaracions de Carolina Punset a les Corts menystenint el català van escandalitzar una bona part de la societat valenciana, tant els partits com moltes entitats i ciutadans. +

    El partit d'Artur Mas es reinventa de baix a dalt, amb la militància reclamant major contundència contra la corrupció, drets socials bàsics, més impostos a les multinacionals, impostos més progressius...

    CDC es desentén de l'Ibex-35
    El coordinador general de CDC, Josep Rull (dreta), amb el regidor de CDC a l'Hospitalet, Jordi Monrós./B.F.

    CDC es desentén de l'Ibex-35


    Només un habitant de la cova més cavernària, aquella que neix de la intolerància, pot menysprear un patrimoni de la humanitat com és un idioma...


    Potser perquè no hi ha res millor que la distància per veure clar el que és proper, el cert és que aquesta setmana he decidit descansar dels temes polítics que abunden a les notícies en general, i en aquest espai en particular. Estem tan sobrecarregats d'immediatesa, que costa trobar una certa clarividència entre tant soroll. I reconec que de temptació n'hi ha hagut, perquè ha estat una setmana de molta ximpleria política. Però precisament per això, perquè la profusió de declaracions, estridències, aliances, etcètera, ha estat notable, també ha estat gratificant no fer-ne massa cas. La part bona de no parlar de política immediata durant un temps és que en tornar tot està com estava. O gairebé.
    I la tornada ve de bracet d'una diputada de cognom sonor i ment cridanera. L'acabada de nomenar portaveu de Ciutadans a les Corts valencianes, senyora Carolina Punset, s'ha estrenat amb una recopilació de les millors frases del menyspreu al català, que tan bé coneixem d'altres èpoques.

      Resulta que parlar-lo no serveix per trobar feina, és simpàtic, però inútil i ens retorna a la cova primitiva. Ai, la cova, quin concepte precís! De fet, ho és tant que defineix amb exactitud qui l'utilitza, com si fos un mirall de l'ànima.

    Només un habitant de la cova més cavernària, aquella que neix de la intolerància, pot menysprear un patrimoni de la humanitat com és un idioma. 

    Només un habitant de la cova pot considerar que el llegat mil·lenari d'una llengua no serveix per a res. 

    I només un habitant de la cova, i no precisament de la cova universal, pot tenir tan poc sentit del ridícul que no amaga per a si una imbecil·litat tan gran. 

    És a dir, que a més de pensar-ho, li sembla normal expressar-ho en un discurs institucional. 

    I això passa de cavernari directament a pallús.


    La veritat és que essent filla de Punset era imaginable que la noia tingués quatre lectures i, fins i tot, que n'hagués assimilat alguna. Però sembla que la cova no és una biblioteca, sinó més aviat un camp d'entrenament, i per això considera normal que el primer que ha de fer en política és: a) presentar un programa; b) explicar les seves prioritats econòmiques i socials, o c) presentar un projecte. No! 

    El primer és donar-li un clatellot a l'idioma que es parla en un territori de deu milions de persones, perquè ja se sap que, per als primitius, la cultura és un destorb.
     A partir d'aquí animo la senyora Punset que es passegi per Europa amb el mateix discurs. 

    Per a què punyetes serveix el danès, que només el parlen sis milions de persones? 

    O el suec, que no arriba a cinc? 

    I l'eslovè, l'eslovac, el croat, el finès? 

    Deu ser que tots aquests estan sense feina, són uns inútils i viuen a la cova?

     O deu ser que només ho som els que parlem català, llengua infame que atempta contra la unitat d'Espanya? 

    En fi, això, que n'hi ha que viuen a la cova. I alguns d'aquests primitius són portaveus de Ciutadans.

    La cova 

    Pilar Rahola.

    (publicat a la vanguardia)
















    Els independentistes d'ICV només avalen l'aliança amb Podem si està compromesa amb el procés sobiranista

    Iglesias extrema la cautela sobre la causa de Catalunya

    El líder de Podem evita el debat d'una situació "molt especial"

    Fernando Garcia Madrid.

    Un dia després de la seva visita a Catalunya, Pablo Iglesias ahir va evitar abordar la situació preelectoral "molt especial" a la comunitat sense abans haver celebrat un "debat en profunditat" amb la participació activa de la secretària general de Podem, Gemma Ubasart. El líder de Podem evidenciava així, malgrat l'anunci d'una flamant aliança electoral amb ICV, les seves cauteles particulars respecte d'un territori on no acaba de sentir-se tan segur com amb les altres autonomies i el conjunt de l'Estat.
    Va ser en la seva intervenció inicial en la reunió del consell ciutadà, o executiva àmplia de Podem, retransmesa al públic via streaming abans de les deliberacions a porta tancada. Iglesias es va aturar en cada un dels temes que va tocar, però sobre el panorama de les eleccions catalanes del 27-S va passar-hi de puntetes. El dirigent va recordar l'"experiència positiva" de les trobades amb les alcaldesses de Barcelona i Badalona, Ada Colau i Dolors Sabater, respectivament, totes dues elegides en candidatures d'"unitat popular" i en les quals Podem té "molta esperança". I només de manera implícita i genèrica es va referir a Catalunya, a València, al País Basc i a Galícia com a territoris on, com a excepció respecte a la resta, la formació prepara o planeja així mateix "llistes d'unitat" ­tant a les autonòmiques com a les generals­, obertes a altres forces polítiques, i on la marca Podem pot combinar-se amb algun cognom que al·ludeixi els esmentats socis o fins i tot obviar-se.
    "Una de les claus fonamentals del disseny polític de Podem és assumir el caràcter plurinacional del nostre país, i per això serem generosos i estem oberts a arribar a acords que ens ajudin a construir aquesta majoria electoral per a la qual treballarem en les eleccions generals", va dir Iglesias sobre els plans de convergència electoral en tots aquests territoris....

    El secretari general del partit emergent va afirmar, d'altra banda, que la seva gran meta per a les generals és "superar el Partit Socialista". És tan gran l'"objectiu estratègic" de Podem, una vegada aconseguit al seu entendre l'"objectiu tàctic de treure el PP de les institucions (autonòmiques i municipals)". Perquè de la victòria contra el PSOE "dependrà ­va adduir­ la intensitat dels canvis polítics necessaris al país", va assenyalar. I va presumir d'haver "obligat a girar" els socialistes a les administracions en què han subscrit pactes amb ells i contra el PP.

    I mentre a Madrid Podem celebrava el seu consell ciutadà, a Catalunya l'aliança amb Iniciativa propiciava que els independentistes de la federació ecosocialista ­el corrent Compromís per la Independència al qual pertany la coordinadora nacional, Dolors Camats­ es van reunir per posar els punts sobre les is respecte d'aquest pacte. La plataforma, integrada per uns 150 militants, dóna suport al projecte de confluència amb Podem sempre que "aquesta suma de l'esquerra catalana estigui compromesa amb el procés sobiranista i mentre el projecte neixi a Catalunya i no exclogui ningú", va precisar.


    Publicat a la vanguardia.

    PLENSA...Pensaments íntims a Ceret : El Musée d'Art Moderne de Ceret dedica la seva gran exposició d'estiu a les grans `famílies' del creador català.

    A punt de complir els 60 anys, Jaume Plensa es troba en el moment més exultant de la seva carrera. És, sens dubte, l'artista català amb més projecció internacional. 

    Ni ell mateix sap dir quantes exposicions té actualment arreu del món lluint les seves escultures. 
    Venècia, Nashville, Amsterdam... “Me'n deixo, segur.” Però si algun li arriba al cor, de projecte, és el que pot fer a prop de casa. I Ceret és a casa.
    Avui al matí s'inaugura la mostra El silenci del pensament al Museu d'Art Modern de la capital del Vallespir. Plensa s'afegeix a la llarga nòmina d'artistes catalans, del nord i del sud, amics i còmplices de la història d'aquest museu tan perfumat de les avantguardes del segle XX. El fa feliç que el seu art passi l'estiu en aquesta localitat a menys de tres hores en cotxe de Barcelona, la seva ciutat, on paradoxalment hi ha una certa resistència a reivindicar-lo com un dels grans en una exposició com Déu mana. “Mentre no em convidin a fer-la no hi pensaré”, es limita a dir amb to melancòlic.
    A Ceret li han obert totes les portes per mostrar-se amb plenitud. La directora del museu, Nathalie Gallisot, ha participat activament en la tria de les obres, pensant en el seu millor encaix en els espais d'escala humana d'aquest equipament. Tan acostumats darrerament al Plensa de les escultures monumentals en els espais públics, aquí cal una altra mirada i, fins i tot, un altre sentiment per entendre's amb el seu art. Per això s'ha cuidat tant la il·luminació, a la recerca d'ombres i boirines que doten les sales del museu d'unes atmosferes ben especials. “Ens ha sortit una exposició molt nítida. No totes les obres van bé en tots els espais. I aquí l'hem encertat: el públic s'ho pot passar bé i, al mateix, sentir alguna cosa íntima amb les meves obres”, explica l'artista.

    L'artista proposa un acostament al seu treball més íntim i amb una llum pròpia

    La mostra reuneix diferents “famílies” del treball de Plensa, per bé que en totes hi ha un mateix embrió: la dualitat cos i ànima, matèria i esperit, visible i invisible. 
    Només hi ha una obra mai exposada, però és imponent i dóna la benvinguda als visitants: 



    Louun retrat allargassat d'una nena francesa amb els ulls clucs. És una peça feta amb basalt negre, una pedra molt dura que l'artista es fa portar de la Xina i el Brasil. No defalleix fins a assolir una textura hipnotitzadora. La temptació d'abraçar-la és irresistible, malgrat les normatives dels museus que impedeixen tocar les obres. “Més que per tocar, les meves obres estan fetes per ser acariciades”, precisa.
    Plensa treballa els materials amb l'obsessió d'arrencar la bellesa que oculten dins seu. “Hi ha una bellesa a cercar a tot arreu”, implora. Sigui basalt o sigui bronze, amb el qual s'ha barallat per modelar quatre retrats més que llueixen a la mostra. Quatre caps més de nenes amb els ulls tancats, que miren al seu interior i es connecten amb l'espiritualitat de qui les contempla. “Sempre esculpeixo nenes, sí, perquè la memòria, que és el que reivindico, és femenina.”
    El recorregut es completa amb tres conjunts escultòrics amb aura pròpia. Un de volums astrals i cossos abstrets, suspesos a l'aire i teixits amb lletres de vuit alfabets diferents. 










    Un altre de siluetes mòbils de persones del cervell de les quals emanen versos. I encara un darrer grup, que és el que clou el circuit, amb tres figures humanes translúcides que irradien llums de colors assegudes sobre una immensa estora de 120.000 cireres, una picada d'ullet a la fruita per excel·lència que es cultiva a Ceret.







    Plensa exposa a prop de casa. Ceret és a casa. 

    Però, mentrestant, alguns dels somnis que tenia per a la seva ciutat, Barcelona, no s'acaben de complir

    Tot i que ja no en vol parlar més i fins i tot l'enutja que li'n parlin, el projecte de la gran escultura que volia regalar a la capital catalana s'està complicant.

     Era un encàrrec que li havia fet l'alcalde Xavier Trias i que caldrà veure com rep ara el nou govern municipal.

     Tot i que no era fàcil dur-lo a terme, s'havien fet passos importants. 

    Estava decidit on s'ubicaria: dins de l'aigua, entre les platges de la Barceloneta i del Somorrostro, a l'espigó del Gas.

    S'havien fet estudis per garantir que el monument no faria ombra a la sorra, ni sorolls estranys a causa del vent. 

    La gent que arribaria a Barcelona pel cel quedaria abassegada: 

    l'escultura havia de fer 52 metres, gairebé de la mateixa alçada que l'estàtua de Colom. 

    Plensa havia pensat en un cap de nena, és clar. Construir-lo era costós, però ja hi havia alguns empresaris disposats a finançar-lo. 
    El projecte està en suspens, però... qui ho sap?





    El somni de Plensa: una escultura de 52 metres surant al mar de Barcelona

    I també el meu, gran admiradora d'en Jaume.

    Josefina.