La N-340, la carretera més mortal de Catalunya

La N-340, de titularitat estatal, s'ha convertit en la carretera amb més sinistralitatdurant el primer semestre d'aquest 2015. En total hi han perdut la vida 12 persones (9 a la demarcació de Tarragona), quatre més que durant el mateix període de l'any passat.
L'AP-7 (amb cinc víctimes mortals i 23 ferides greus) i l'A-2 (amb sis morts i 12 persones ferides greus) són les altres vies on es concentren més accidents.
El balanç d'aquests primers sis mesos a les carreteres catalanes no és bo: han mort 81 personesnou més que en el mateix període que l'any passat. Preocupa especialment la demarcació de Tarragona on han perdut la vida 27 persones (11 més que en els primers sis mesos de l'any passat) i l'augment de morts de vianants, que han passat  de 4 a 10.
Davant l'alta sinistralitat de la N-340 el conseller d'Interior, Jordi Jané, ha exigit una solucióal ministeri de Foment. "Tenim un problema gravíssim a aquesta carretera on hi ha una alta densitat de trànsit, cues i accidents", ha insistit el conseller aquest divendres. Jané fa tres propostes: prohibir la circulació dels camions per la via i que es desplacin cap a l'autopista (tal i com s'ha fet amb la N-II a Girona), demanar a Abertis que estableixi bonificacions de fins a un 50% en els peatges de l'autopista -que va paral·lela a la N-340- per descongestionar la carretera i la construcció d'una autovia en tot el seu traçat amb el consens del territori.


 Són les mateixes demandes que els alcaldes del Pacte de Berà van fer aquest dijous a Foment, on van mantenir una reunió amb el secretari general d'Infraestructures, Manuel Niño, i que es va saldar sense cap resposta en positiu....
Comentaris: 


Usuari Premium
carmeja
Barcelona
01/08/2015 08:51
Tots som iguals per l'Estat Espanyol ?... 
Mentra amb zones amb poquisima circulacio s'han fet autovias, on hi ha verdadera necesitat tot son problemas i aquestes autovias no arrivan mai. Amb sembla que despres de quarenta anys de democracia ja seria hora que les quatre capitals catalanes tinguesin autovias per poder comunicarse com deu mana


 Usuari Premium
Anskari76
Vilafranca del Penedès
31/07/2015 18:18
Si es fa l'autovia TGN-BCN s'acaba el negoci de l'AP7... Ja ho permetrà Abertis això?
L'AP7 es va inaugurar quan vaig néixer, i tenia una concessió per 25 anys. L'any vinent en faig 40 i encara etem igual...
Quants anys fa que estan aturades les obres a Vallirana?
Ara les han tornat a iniciar, per enèsima vegada... Venen eleccions... 
Sota el meu punt de vista, no es un tema d'inversions, sinó d'interessos polítics i de favors a interessos privats.


 Octavi Ripollés Querol
Terrassa
31/07/2015 16:29
Fora peatges, i arreglat. 



.
.http://www.ara.cat/societat/N-340-carretera-mes-mortal-Catalunya_0_1403859712.html

La riquesa biològica dels entorns naturals que a l’estiu són escenari de les grans propostes culturals del país







El vincle entre l’art i la natura agafa força a l’estiu. En una època en què els festivals omplen les agendes culturals, són molts els esdeveniments que transcorren a l’exterior i que posen en contacte el públic amb uns entorns idíl·lics situats en indrets especials. Aquestes ubicacions aporten un tret distintiu als festivals, que en part es defineixen pel lloc on transcorren i l’entorn que els embolcalla.
Ara bé, pel que fa a la seva configuració, els parcs i jardins segueixen una pauta similar. “En general, són una combinació entre plantes autòctones i exòtiques”, explica el professor de biologia vegetal de la Universitat de Barcelona Jaume Llistosella. El pi blanc, el pi pinyoner i l’olivera són alguns dels arbres autòctons habituals en aquests jardins. Pel que fa als arbres de fora de Catalunya, acostumen a predominar els cedres (provinents del nord d’Àfrica i el Pròxim Orient), les acàcies (d’origen americà) i els til·lers (que vénen d’Europa i l’Àsia). “Als jardins es busquen arbres que facin ombra, mentre que per escollir les flors predominen altres criteris, com el color i l’estacionalitat”, apunta Llistosella. Així, malgrat que els arbres dels parcs i jardins no acostumen a canviar d’un any a l’altre, sí que ho fan les flors. Segons el professor de la UB, “sobretot s’utilitzen plantes portades de fora que facin grans florides i aportin color”. D’aquesta manera, el jardiner és, habitualment, qui decideix com serà el parc o el jardí a l’hora de convertir-lo en un escenari de festival.
Un jardí dissenyat pel paisatgista francobelga François Duvillers
El Castell de Peralada (01) està envoltat de grans extensions verdes. Aquests terrenys, de 34 hectàrees, van convertir-se en un jardí durant la remodelació del castell el 1875. Va ser aleshores quan l’arquitecte paisatgista François Duvillers va dissenyar l’espai, que té 158 varietats de plantes i arbres.
Al parc del castell s’hi pot trobar una gran varietat d’escenaris. Des d’un laberint fins a l’avinguda dels tarongers, un espai per jugar a criquet i, fins i tot, un jardí francès i una alzina que té més de 200 anys. En aquest entorn té lloc el Festival Castell de Peralada durant el juliol i l’agost.
Més de mil espècies botàniques d’arreu del món
Ubicats entre Palafrugell i Mont-ras, els Jardins de Cap Roig (02) enllacen natura, art, cultura i història. Aquest espai, de 17 hectàrees, aplega més de mil espècies botàniques procedents d’arreu del món, entre les quals hi ha flors d’arròs, gessamins, palmàcies, canyes americanes i la rosa Caramba. Les plantes comparteixen espai amb un parc d’escultures d’artistes nacionals i internacionals. Es tracta d’un jardí vinculat a l’art i a la música, ja que durant el juliol i l’agost acull el Festival de Cap Roig.
Espectacles i naturalesa
al capdamunt de Montjuïc
Un roserar va donar origen als Jardins del Teatre Grec (03), que es van crear amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929 a Barcelona. Es tracta d’un espai ubicat a la muntanya de Montjuïc que disposa d’unes vistes magnífiques de la capital catalana.
Les plantes enfiladisses donen la benvinguda als visitants. Més endavant, els jardins disposen de tarongers, plantes aromàtiques, tanques vegetals de boix i dos arbres excepcionals: un exemplar de lagunàriai un altre d’arbre del corall. Una antiga pedrera situada en aquest espai va permetre construir l’amfiteatre, que és la seu, durant l’estiu, del festival Grec.
Els jardins més romàntics
de Barcelona
Un llarg mur de buguenvíl·lees oculta un jardí carregat de romanticisme. Es tracta de l’espai verd que envolta el Palau de Pedralbes (04) i que té l’origen en la reialesa, ja que aquest edifici va ser la residència d’Alfons XIII. El parc del Palau, que actualment és públic, consta de jardins afrancesats i anglesos amb diversos elements singulars. Un d’ells és l’estany ovalat, des d’on comencen els camins de sauló que s’entrecreuen per tot el parc. També destaquen una pèrgola parabòlica amb plantes enfiladisses i la font d’Hèrcules. En aquest entorn majestuós s’articula el Festival de Pedralbes.
Jazz en un dels parcs urbans més grans de Catalunya
El Parc de Vallparadís (05) és un dels emblemes de Terrassa. Aquest espai, de prop de 400.000 metres quadrats, està considerat un dels parcs urbans més grans de Catalunya. Tres torrents vertebren la zona, que travessa la ciutat de nord a sud. Inaugurat el 1995, el parc disposa d’un espai dedicat a les sensacions. Es tracta d’un museu a l’aire lliure perquè el visitant interactuï amb els elements que el conformen. Des de la seva creació, el Parc de Vallparadís acull activitats lúdiques com el Festival de Jazz de Terrassa, que cada any omple el parc d’amants de la música.
Música i cinema enmig de la natura
No només els parcs i jardins permeten gaudir de propostes culturals i, alhora, entrar en contacte amb la natura. El festival Mas Sorrer -que aquest any celebra la seva última edició- projecta curtmetratges en un camp de gira-sols, mentre que el Festival’Era transcorre en una masia de Llagostera. També aposten pels entorns naturals l’Acampada Jove, el Festival Portalblau i el Festival Internacional de Música de Cadaqués, entre molts d’altres.

El receptari més antic conegut,de l'època medieval, en català, té les essències de la nostra tradició culinària...El sofregit i la picada són l'essència de la cuina catalana"

Què és el Llibre de Sent Soví?

El receptari més antic conegut. 

Escrit en català, té les essències de la nostra tradició culinària.

De quin època parlem?

Medieval: 
el pròleg el mitifica i esmenta l'any 1024, però seria el 1324, i cita un cuiner del rei d'Anglaterra: Pere Felip.

Català.

És una cuina cortesana: sofisticada, moderna, d'altura... Estem rastrejant amb un supercomputador la traçabilitat del nostre gust culinari a les seves receptes.

Aventuri: la essència seria...

El sofregit: ceba, amb tomàquet des del segle XVI, i pebrots. I picada: ametlles, avellanes, pa sec, pebre, oli, all i sal.

Hi ha altres receptaris semblants?

Arriben al segle XVI. El Llibre de coch, de Rupert de Nola (Anoia?), també català, imprès a Barcelona, i que esmenta el Sent Soví: influirà en la cuina espanyola i europea!

I fins avui.

Disposem d'una seixantena de receptaris, conventuals i moderns, fins a arribar a La cuinera catalana, del 1830: els editarem!

Com va arribar a la cuina?

Vaig néixer en aquest restaurant, el Set Portes, entre plats, coberts, caixes de terrossos de sucre... Jugava amb tot, els pares treballaven i em deixaven sol.

Això marca un destí...

Els avis tenien la Fonda Europa de Granollers, després la Fonda España... L'avi va ser el primer que va servir llesques de pa de franc: el client se les menjava amb timidesa.

Què recorda de la seva infantesa?

Servia cafès, fruits secs, licors... des dels vuit anys. Sentia els pares parlar sempre de plats i clients. Fins que em van enviar a estudiar a la Gran Bretanya, França, Suïssa...

Què somiava fer?

Belles Arts, m'agradava dibuixar... Però em vaig fer economista i enginyer industrial: amb 28 anys vaig comprar el restaurant al pare i amb 35 anys era catedràtic d'Organització d'Empreses.

Curiosa combinació...

Em vaig buscar socis ­Pomés i Milà­ per dedicar-me a la universitat i a la investigació... I que curiós: qualsevol personalitat intel·lectual, acadèmica o política amb la qual tracti a Espanya... sempre acaba preguntant-me sobre el restaurant amb els ulls brillants!

...Ens agrada menjar bé.

I més si el restaurant és obert des del 1838, el primer cafè al qual va poder venir una dona sola sense que afectés la seva reputació! La primera foto feta a Espanya mostra aquesta terrassa!


Deu haver vist moltes personalitats...

Consta al llibre de comptes que el jove Pablo Picasso va deixar a deure 17 cafès amb llet, cap a l'any 1900. Aquí assegut devia dibuixar els seus esbossos.

Llavors encara no hi era vostè.

Ni el 1927, quan García Lorca va venir amb Salvador Dalí i Margarida Xirgu... Dalí es delia pel suquet de peix. S'asseia en aquesta taula, a la dreta de l'entrada.

Va deixar cap dibuix?

No, però sí que va estampar la seva firma a dues targetes del local. Tampoc no hi vaig ser el 1948, quan va venir Alexander Fleming i va deixar una dedicatòria sobre el dibuix d'una llagosta al menú. Però sí que vaig servir una paella de marisc al Che Guevara, el 1959: "Hola, chico!", em va dir quan tenia 16 anys. Em va impactar el seu vestit estampat de camuflatge. També venia Joan Miró.

He vist per aquí algun dibuix seu.

Abans van venir Josep Pla, i Maria Callas, que va lloar la nostra cuina marinera, que li recordava la de la seva mare Evangelina, i Lluís Companys, que dinava cada dia aquí.

I astres de Hollywood també?

Ava Gardner i Mario Cabré! Van compartir una paella i un vi blanc, un dia del 1950. I John Wayne, el 1963, que va endrapar una espatlla de be amb patates... i molta beguda.

I artistes una mica més contemporanis?

Sí, Woody Allen, el 2007, amb la seva dona Soon-Yi: bunyols de bacallà, calamars a la romana, esqueixada, escalivada, anxoves, pernil...com endrapaven! I va ensenyar Soon a fer pa amb tomàquet. I Robert De Niro.

Què va menjar?

Anxoves, botifarres blanca, negra i de perol i paella de marisc. De vi, un Alion. Va felicitar els cambrers i s'hi va fotografiar.

La paella sempre...

És el plat estrella del local, amb una preparació elaboradíssima i una mica antieconòmica, que inclou un tractament molt especial de la ceba del sofregit, el que diem marca, i amb el seu fumet.

I a vostè què li agrada menjar?

Hi ha dies per a tot. M'agrada trobar sensacions. M'alegra el lloc capdavanter i innovador de la cuina catalana al món avui dia: és una cuina extraordinària!

Però la cuina tradicional no ha d'innovar a la força, no?

Doncs sí que ha d'innovar, encara que sigui en la presentació, perquè sempre hi ha possibilitat d'incorporar influències noves.

Com a economista i organitzador d'empreses: cap a on anem?

Per prosperar a Espanya n'hi hauria prou amb inversions públiques encertades i un foment ferm del coneixement i la innovació.




`Llibre de Sent Soví'

Paco Solé Parellada ha estat mereixedor de la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, que ell té en molta estima, però em comenta no sense certa sorpresa que tots els seus coneguts li valoren més la medalla individual al mèrit turístic espanyol, rebuda per la seva feina al capdavant del venerable restaurant Set Portes, a Barcelona... Així som, ens fascina un bon plat més que un bon assaig científic! Ara s'entusiasma amb el patrocini d'una col·lecció en català, Receptaris històrics de cuina catalana, que s'obre amb el fundacional receptari Llibre de Sent Soví, que s'acaba de publicar amb la participació d'Editorial Barcino i de la Fundació Carulla.


(Publicat a la Vanguardia)


L'as a la màniga de Junts pel Si : L'Estat català no té per què assumir la part proporcional del deute espanyol si Madrid no s'avé a negociar la secessió

VÍDEOS

 Artur Mas i Oriol Junqueras avisen que l'Estat català no té per què assumir la part proporcional del deute espanyol si Madrid no s'avé a negociar la secessió


El Regne d'Espanya deu un bilió d'euros



“Davant d’una Espanya que permet el dèficit fiscal que tenim de manera estructural, que recentralitza o que posa en qüestió la immersió, què seria el seny, quedar-nos en aquesta Espanya o sortir-ne?”

Heroi 
independentista 
al Círculo del Liceo
L’empresari Daniel Venteo pregunta a Espadaler “si el seny és marxar d’aquesta Espanya o bé sortir-ne”
Quico Sallés (Círculo del Liceo)
Sorpresa al dinar conferència del candidat d’UDC pel 27-S, Ramon Espadaler al Círculo del Liceo, organitzat per la Fundació Catalunya Societat Civil. La totalitat dels assistents al dinar han formulat preguntes obertament contra la independència llevat d’un: Daniel Venteo. 

Aquest empresari ha advertit que la “independència no els preocupa” perquè la seva empresa està “internacionalitzada”. I , a continuació, ha afegit davant la insistència d’Espadaler de vendre’s com el polític del “seny”: “Davant d’una Espanya que permet el dèficit fiscal que tenim de manera estructural, que recentralitza o que posa en qüestió la immersió, què seria el seny, quedar-nos en aquesta Espanya o sortir-ne?”. La cara de sorpresa dels comensals ha estat un poema.

Rabell (Jose Luis Franco Rabell) ...Catalunya no pot ser lliure...


Rabell sobre la independència de Catalunya: “un poble petit, difícilment podrà resistir les pressions que l’envolten”

“Seria il·lusori pensar que la Troica o els poders fàctics seran més amables amb una Catalunya que aspira a la seva sobirania que el que ho han estat amb Grècia ", assegura.


Catalunya no pot ser lliure. Lluís Rabell, cap de llista de la candidatura “Catalunya Sí que es Pot”, alerta  en una entrevista a Público que  "un poble petit, una petita nació, difícilment podrà resistir a les pressions que l'envolten" i posa com exemple el cas grec que, segons ell, ha demostrat que el "veritable problema és l'aïllament d'una petita nació davant el potencial de la Troica ". Segons Rabell el que cal “no és tant la independència sinó arribar a la sobirania” per poder decidir si en un moment donat el poble català vol ser independent, federar-se o desfederarse ", apunta Rabell que assegura que la independència no li fa por.... 


COMENTARIS 

 bcn30 de juliol de 2015, 15.35 h


El 27S cada vegada és més a prop i el futur col•lectiu està en joc i guanyarem per construir-lo. Guanyarem amb la candidatura de Junts pel Sí i ho hem de fer amb una majoria sòlida, incontestable. En lluita per aconseguir un estat propi per a Catalunya tenim enemics i adversaris i tots dos van a la una per raons diferents, però amb uns plantejaments que acaben confluint en la salvaguarda del marc polític actual: Espanya.

http://jordicolomines.blogspot.com.es/2015/07/el-senyor-no-els-seus-ajudants-i-junts.html



 Synera  Barcelona30 de juliol de 2015, 15.33 h


UN POBLE, COM UN MATRIMONI, NO TE PERQUÈ SUPORTAR UNA MALA CONVIVÈNCIA. 

ESTÀ MOLT CLAR QUE CAT I ESPANYA SÓN INCOMPATIBLES. 

LA SEPARACIÓ ÉS BENEFICIPSA PER LES DUES PARTS. ÊS LA FORMA MÊS ASSENYADA PER DEIXAR DE BANDA UNS PROBLEMES IRRESOLUBLES. 




Tothom sap que els Estats petits van millor.


 Synera  Barcelona30 de juliol de 2015, 15.18 h

Il.lús. I Denmark, Suïssa, Noruega, Xèquia, Eslovàquia, Lituania, Estònioa, Letònia, Austria, Vaticà, Andorra, Lichtenstain, Sant Remo, Mònaco, Escòcia, Ucraïna, Irlanda, Portugal, Malta, etcëtera Sí?

Tots menys CAT?

Hahahaha...


 jordi56  Tarragona30 de juliol de 2015, 15.02 h

Si no som independents de que li servirà arribar a la presidència de la Generalitat, ¿per repartir misèria ?. L'estat espanyol és el que decideix els recursos amb què pot comptar la generalitat.




...



22 Comentaris a : De Guindos creu que Catalunya sortiria de l'euro si s'independitza

VINAGRETA
Terrassa
30/07/2015 12:02

Vigila no us fotin fora a vosaltres de l'euro, quan Catalunya s'independitzi.

 vot positiu  95 vot negatiu  2

Blaugranasubur
Sitges
30/07/2015 12:01

Menteix,un estat independent pot tenir la moneda que vulgui. Altre cosa es que no tingui el control sobre aquesta moneda i el pugui perjudicar. I hem pregunto es que el tenim ara aquest control?

Si Grècia no surt de l'Euro ni que els matin i se li van donant rescats,perque ens han de fer fora a nosaltres?
 vot positiu  90 vot negatiu  0


Usuari Premium
lluigi
30/07/2015 12:14
Brusselles no vol que surti Grecia del Euro ............ i CAT que aportaria diners surtirà???? O ets molt curtet o molt mentider.
vot positiu  80 vot negatiu  3


Usuari Premium
Josepsalt
Salt
30/07/2015 12:00

O sigui que si que podem.
 vot positiu  75 vot negatiu  0


Usuari Premium
Jordi (Balaguer)
Balaguer
30/07/2015 11:51

Segons ells no ens podem independitzar, oi?

Per tant, per què diuen tantes coses? Per fer por i, a més, són d'una falsedat extrema.

Andorra té l'euro com altres països que no estan a la UE.

Catalunya no es quedarà part del deute si no hi ha negociació.
És a dir, si Espanya ens boicoteja, tot el deute per a ells.

Estan acollonits!

La independència només la podem parar els catalans.
Siguem espavilats!!!

vot positiu  73 vot negatiu  1

Usuari Premium
JAR
Esplugues de Llobregat
30/07/2015 11:58

El ministre d'Economia, ha advertit aquest dijous:
que la independència de Catalunya és "un escenari absolutament irreal".

Però, el mateix senyor Luis de Guindos, afegint seguidament que:
"implicaria la seva sortida de l'euro", implícitament està admetent la nostra possibilitat, la nostra opció, ja fa temps adoptada, d'independitzar-nos.

vot positiu  59 vot negatiu  1

 Usuari Premium
ensergi77
Barcelona
30/07/2015 12:09
És molt esgotador... votem i llestos!!!


http://www.ara.cat/economia/Guindos-Catalunya-sortiria-leuro-sindependitza_0_1403259773.html#a_comments

“Hi ha coses que l'Estat podia fer fa 40 anys; ara ja no”














“La llista de Junts pel Sí és un instrument, i el que ens ha unit és el repte”

 “Ser-hi és un honor i fa molta il·lusió. És el moment i tots hem d'estar disposats a fer el que ens demanin”...


El portaveu republicà, Sergi Sabrià, llença un missatge de tranquil·litat a la patronal i diu que “no han de patir”Són millors les incerteses d'una Catalunya independent que les certeses que ens ofereix l'Estat”

El portaveu d'ERC al Parlament, Sergi Sabrià, ha llençat un missatge de tranquil·litat als empresaris després que el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, exposés que hi ha una “preocupació important” pel procés i els seus costos. “Els empresaris no han de patir, volem disposar de totes les eines per ajudar a les empreses”, ha assegurat el portaveu. Per als republicans, són millors les “incerteses” d'una Catalunya independent que les “certeses” de mantenir-se dins l'estat espanyol. A més, ha assegurat que l'economia catalana és sòlida i que una de les garanties és el fet que les empreses multinacionals inverteixin a Catalunya més que a la resta de l'Estat.

El diari francès La Dépêche ha assegurat avui en un article, que "Catalunya afirma la voluntat d'independència"

'Els Tresors del Monestir de Pedralbes'





fotoVideo

El Monestir de Pedralbes exposa les seves millors obres en una sala reformada

Les obres de la mostra 'Els Tresors del Monestir' són testimoni de la història del monestir




Una llegenda catalana sobre Santa Teresa

Si santa Teresa era una monja castellana senzilla, humil i devota, que no va fer res més a la vida que exercir de monja devota, senzilla i humil, com és que hi ha una llegenda catalana que explica que era precisament "abadessa"?


Peter Paul Rubens, 1615. Font: Viquipèdia.
(c) 2005 David Monniaux, CC BY-SA 3.0
Quan a l'agost de l'any 2000 me'n vaig anar al Marroc de vacances amb la meva parella i una colla d'amics, me'n vaig endur el Libro de la vida de Santa Teresa, editat per Plaza & Janés, a cura d'En Jorge García López. Llavors estava llegint coses sobre l'ànima i l'alteració de consciència i cercava en la meva pròpia experiència espiritual la font bàsica de la meva poesia. Vaig pensar, doncs, que la lectura de la Vida de Santa Teresa, que havia estat un gran mística i una gran poetessa, em podria ajudar enormement a adquirir nous referents i una imatgeria literària igualment novitosa que em poguessin ajudar a entendre la meva pròpia experiència i ajudar-la a plasmar amb més veracitat, versemblança i bellesa.
Vaig agafar el llibre amb l'únic propòsit de cercar-hi l'experiència espiritual de la santa, però vaig trobar-me de seguida amb la ingent sorpresa del llenguatge. Era un llenguatge no gens desconegut, per tal com s'hi donaven tot un seguit d'incorreccions que també es donaven en els cronistes d'Índies que jo jutjava catalans, en el llenguatge d'En Cristòfor Colom, que ja havia demostrat que era el barceloní Joan Colom i Bertran, i en molts d'altres escriptors catalans, les obres dels quals havien estat forçades a ser traduïdes al castellà...



La llibertat d'expressió "és un dret fonamental recollit a l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans"...subscrit per l'Estat espanyol"...Onze entitats consideren que la multa per la xiulada a l'himne busca «ofegar»

Onze entitats que podrien acabar afectades per la multa proposada per la xiulada a l'himne espanyol i al Rei Felip VI durant la final de la Copa del Rei de futbol entre el Barça i l'Atlhetic de Bilbao han signat un manifest per replicar les intencions de sancionar la xiulada. Així, les associacions consideren la multa "un acte de violència" que "coacciona" i "coarta" la llibertat d'expressió. A més, creuen que accions com aquesta busquen "ofegar" entitats que "s'expressen políticament", i asseguren que és una "provocació" que l'Estat i Felip VI siguin contraris al "dret d'autodeterminació" de Catalunya.

El manifest, fet públic aquest dimecres al migdia, està signat per 
Sobirania i Progrés,
Plataforma pel Dret a Decidir,
el sindicat CADCI,
International Commission of European Citizens (ICEC), 
Fundació President Macià, 
Ara o Mai!
Casal per la Llibertat i la Independència de Catalunya,
Societat Catalana de Lliure Opinió
Moviment de Cultura Popular El Sotrac,
Catalunya Acció, i
Units per Declarar la Independència Catalana (UPDIC).

El text comença recordant que la llibertat d'expressió "és un dret fonamental recollit a l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans" i afirmant que "el poble català té el dret a l'autodeterminació, dret universal reconegut pel Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides, subscrit per l'Estat espanyol"...



http://www.naciodigital.cat/noticia/91758/onze/entitats/consideren/multa/xiulada/himne/busca/ofegar

Hem estat, som i serem Europa com a catalans amb o sense la UE.

...Catalunya és un contribuent net de la UE. Mai és sobrer tornar-ho a recordar. Però no se sol dir tant que, en termes proporcionals, també és un català qui més contribueix a la UE. En el període 2007-2011, segons dades del Departament d'Economia del Govern de Catalunya, el nostre país va destinar un 0,69% del seu Producte Interior Brut a contribuir a la UE, mentre que Holanda ho feia en un 0,60% i Alemanya un 0,42%.
Nosaltres som una autèntica llaminadura per la UE però la UE també hauria de fer mèrits perquè a nosaltres ens vingui de gust ser-hi. La UE hauria de fer-se agradar molt a ulls dels catalans i ja veurem què passa. Serà capaç, per exemple, d'invocar l'article 7 del Tractat de la UE contra l'Estat espanyol quan aquest freni l'exercici democràtic del dret a decidir? Serem capaços nosaltres d'avaluar perfectament si després del vampíric Estat espanyol que se'ns ha endut 220.000 milions d'euros des de 1980 ens convé exposar les nostres arques a la solidaritat europea per acabar venuts com els nous estats independents que ara han de patir pels rescats hel·lènics?
A Noruega són independents des de 1905, no se'n penedeixen gens de no pertànyer a la UE ni a l'euro. De fet han votat dues vegades contra la seva integració. Resulta que Suècia no els deixava tenir representació exterior i varen decidir anar per lliure. Us sona? Avui són dins l'Espai Econòmic Europeu (EEE) però fora de la UE, com deia, i també de l'euro i estan encantats de la vida. La corona noruega és una moneda forta i durant la crisi ha fet de divisa refugi i ningú els ha demanat pagar la ronda a Grècia.
Dinamarca i el Regne Unit (de moment) són a dins de la UE, però fora de l'euro,
Suïssa té un acord bilateral amb la UE i és fora de l'euro.
Andorra fa servir l'euro però té acord bilateral amb la UE, com San Marino, Mònaco o Ciutat del Vaticà.

L'eurozona té estats a dins i fora de la UE alhora que la pròpia UE té estats membres fora de l'eurozona.

 I si ja reblem el clau tenim el cas de parts d'un estat membre que no pertanyen a la UE com és el de les Illes Fèroe de Dinamarca però sí també a l'EEE.

Algú s'imagina Sardenya fora de la UE però sí l'Itàlia peninsular? 

Doncs ja ho teniu. 


...No dic pas que no ens interessi, com a futur estat independent, pertànyer a la UE i l'eurozona com a membre de ple dret. 

Només vinc a dir que Catalunya pot ser viable tant dins com a fora de la Unió Europea, tant dins com a fora de l'euro. 
Finalment, cadascú acaba decidint com es relaciona amb Europa i la UE i no que la UE decideixi com es relaciona cadascú.

 Brussel·les, com queda clar, s'adapta.

 I com que els primers enemics dels catalans no són els espanyols sinó els propis catalans, ens posem a pensar de manera malaltissa que amb el nostre possible nou estatus no s'hi adaptarà ni Déu. Ens queden pocs mesos per fer-nos-ho mirar.