Francesch Vicent, autor del primer tractat dels escacs moderns “el Sant Grial dels escacs, escrit en català”...es perd el rastre de l’últim exemplar el 1913 a Barcelona












Els escacs són el joc més universal que existeix: 600 milions de persones el practiquen a tot el món. Originari de l’Índia, va arribar a la península Ibèrica durant l’Edat Mitjana a través dels àrabs i des d’aquí es va estendre al món occidental. El que no sap tothom és que les regles amb què es juga als escacs avui dia i l’aparició de la figura de la reina es van forjar a la València del segle XV. És el que explica el documental d’Agustí Mezquida La dama dels escacs, que es podrà aconseguir amb l’ARA el dissabte 5 i el diumenge 6 de setembre per 6,95 €.
En la seva versió medieval, els escacs eren un joc molt lent, les partides podien durar dies, i això el feia molt popular entre les dames de la cort perquè afavoria el festeig”, explica Mezquida. Però a la València del segle XV, una potència cultural i comercial, les regles del joc van canviar radicalment. El primer document que ho testimonia és Scachs d’amor, un poema al·legòric de Narcís Vinyoles, Francesc Castellví i Bernat Fenollar de 64 estrofes (una per a cada casella) escrit el 1475. “És una revolució”, diu el director. A més d’alguns nous moviments i peces, és el primer cop que es descriu la reina i com es mou pel tauler. Per què una dona va substituir el visir àrab? Mezquida ho atribueix al protagonisme de la dona a la València de l’època, exemplificat en el poder que exercia Maria de Castella als regnes de la Corona d’Aragó en nom del seu marit, Alfons el Magnànim. Les noves regles van fer el joc més ràpid i el van estendre entre les classes populars, però l’arribada de les dones al tauler va coincidir amb el seu abandó com a jugadores, fugint de la competitivitat i velocitat que havia guanyat el joc.
Segons el documental, la consolidació de la reina va ser normalitzat definitivament per Francesch Vicent, autor del primer tractat dels escacs moderns (Llibre dels jochs partits dels scachs en nombre de 100 ), un erudit jueu valencià que se sospita que es va convertir i va fugir a Itàlia, on va trobar refugi als Estats Pontificis sota la protecció de la família Borja, la dinastia valenciana més poderosa de la història amb dos papes. Vicent va ser mestre d’escacs de Lucrècia Borja. Però aquell incunable seu imprès a València el 15 de maig del 1495 -“el Sant Grial dels escacs, escrit en català”, diu Mezquida- va acabar desapareixent. Es perd el rastre de l’últim exemplar el 1913 a Barcelona, però els seus escacs de la dama s’expandirien a la resta del món.

http://www.ara.cat/cultura/historia-reina-revolucionar-escacs-lARA_0_1421857838.html