L’escàndol i el frau del vot exterior: Junts pel Sí hagués obtingut dos escons més

Avui ha acabat l’escrutini del vot exterior. 

Si l’Estat no hagués posat traves per votar, Junts pel Sí hagués obtingut dos diputats més.

65%-35%

Entre Junts pel Sí i la CUP, l’independentisme recull el 65% del vot exterior per a les eleccions al Parlament de Catalunya del darrer diumenge. 

Les dades de la demarcació de Barcelona i les de la de Tarragona ho deixen molt clar. Junts pel Sí s’ha endut 5.676 vots, Ciudadanos 1.157, CUP 1.151, CSQEP 1.016, PSC 815 i, finalment, el PP tanca la llista amb 655 vots.

A la província de Tarragona, la relació de vots és la següent: Junts pel Sí té 511 vots, Ciudadanos 101, la CUP 83, el PSC 80, el PP 70, i CSQEP tanca el còmput amb 63 vots. El vot a l’exterior està força més decidit que el vot d’aquí, que pateix les intoxicacions diàries que ens arriben des de Madrid.

El resultat final del vot dels catalans a l'exterior ha estat el següent: Junts pel Sí 7.894 vots totals, CUP 1.526, Ciudadanos 1.429, CSQEP 1.231, PSC 1.025, PP 853 i tancant la llista, Unió amb 425 vots. La proporció és de 7 vots cap a Junts pel Sí per 1 de cada partit de la oposició (7 a 1). El plebiscit queda de la següent manera: 'Sí' a la independència: 1.966.768, 'No' 1.608.870, i ni 'Sí' ni 'No' 471.020 vots. Si la resta de vots que no s'han pogut materialitzar haguessin seguit la mateixa tendència, la Declaració Unilateral queda totalment justificada.

El vot hagués estat decisiu

L’Estat espanyol se n’ha cuidat prou d’evitar que la gent a l’exterior voti de manera que aquests vots fossin transcendents de cara al resultat final. Espanya sap que qualsevol vot podia sumar un escó més per les candidatures independentistes, perquè tradicionalment el vot dels catalans a l’exterior, com dèiem abans, acostuma a decantar-se més pel sobiranisme.

Junts pel Sí podria haver guanyat un escó més a Barcelona a costa del PPC i un altre a Girona a costa de Cat Sí que es pot

A la província de Barcelona, Junts pel Sí necessitava uns 15.000 vots més que el PPC per guanyar un escó més. El vot dels catalans a l’exterior n’ha aportat uns 5.000 més per Junts pel Sí que al PPC, en una participació d’un 10% de la possible. Si el vot exterior hagués estat del 35%, s’haguessin pogut recuperar els 15.000 vots necessaris. A Girona calia que Junys pel Sí obtingués uns 4500 vots més que CSQEP, la poca participació ho ha impedit




...Per què CSQEP no ha denunciat el frau majúscul?

S’estima que les proporcions en condicions normals, haguessin restat un diputat a una candidatura que ja de per si n’ha sortit minvada a Girona, on va aconseguir la representació in extremis als darrers moments a costa de la candidatura independentista. El Partit Popular hagués perdut l’altre diputat a la demarcació de Barcelona.

Per què el vot dels catalans a l’exterior és més sobiranista?

Els catalans que tenen l’oportunitat de viatjar a l’exterior, ja sigui per feina o per programes d’estudis com ara l’Erasmus, tenen l’oportunitat de veure, en la major part dels casos com funcionen països de tradició molt més democràtica que Espanya. A països com Alemanya, els Estats Units, l’Europa del Nord, etcètera, és impensable que es permetin fundacions amb el nom d’un dictador, o bé manifestacions feixistes.

Barcelona, el Barça i també Messi, són símbols internacionals que han ajudat a difondre una marca que avui s’identifica amb Catalunya. El procés i la feina dels propis catalans a l’estranger han ajudat poc a poc a fer que el cas català es comprengui i, sobretot, es divulgui. A l’exterior és difícil trobar reaccions gaire punyents quan hom explica el dèficit fiscal, o les agressions a la llengua i a l’economia. El propis catalans que viuen a l’exterior no reben tampoc la pressió de les cadenes ni els diaris espanyols, l’enyor i el sentiment de pertinença fan que la causa independentista guanyi adeptes.