El millor procés de cocció per preservar els nutrients és al vapor. Això ho permet el microones...la cuina tradicional bull els aliments, fet que provoca que els aliments s’oxidin....

Possiblement aquest serà el millor cap de setmana per tal de gaudir de les fagedes de bona part del país abans que no arribi el vent i la pluja. El faig però no és l'única espècie que ja s'ha vestit de tardor












La manca d'episodis de vent i les temperatures moderades d'aquesta tardor, relativament properes a la normalitat, han afavorit que enguany les tonalitats de tardor siguin especialment vistoses, i que s'hagin avançat lleugerament en alguns casos respecte l'any passat. Aquest serà, sens dubte, un cap de setmana idoni per tal d'immortalitzar-les.

Una de les espècies més espectaculars en el moment de canviar el fullatge és el faig ( Fagus sylvatica), un arbre comú a l'Europa humida però que a casa nostra també forma boscos extensos al Pirineu Oriental i a la Vall d'Aran, al Massís del Montseny, i fins i tot es deixa veure al Massís dels Ports. Se sol ubicar entre els 1000 i els 1600 metres d'altitud, tot i que a la Garrotxa arriba a baixar fins a cotes de tan sols 500 metres.

Si voleu colors de plena tardor aquest cap de setmana haureu de dirigir-vos cap a cotes mitjanes, a l'entorn dels 1000 metres. A les parts més altes els faigs ja es mostren força despullats, mentre que per sota encara caldrà esperar alguns dies per tal de gaudir de l'explosió màxima de colors.

Fagedes Pirineu i Prepirineu

Hem fotografiat com a referència els boscos de l'Alt Berguedà. En aquest àmbit les fagedes s'ubiquen en vessants obacs i tenen dimensions més reduïdes que les del Ripollès, la Vall d'Aran o la Garrotxa. Aquí hi fan boscos entre els 1000 i els 1600 metres aproximadament. L'aspecte actual en aquest sector, però, és similar al que tenen en d'altres punts de muntanya del Ripollès o de la cara nord del Pirineu. Cal destacar que a les parts més altes molts faigs ja han perdut la majoria de fulles. Els exemplars més acolorits els trobareu a les parts baixes i mitjanes, a l'entorn dels 1000 o 1200 metres.

Fageda d'en Jordà

Per bé que ja hi trobem alguns exemplars amb colors grogosos o ataronjats, en general els arbres encara no es troben en el seu moment més òptim en aquest àmbit situat a poca altitud. Possiblement caldrà esperar alguns dies i confiar que el vent no sigui especialment enèrgic per poder gaudir dels tons rogencs d'aquesta emblemàtica formació boscosa de la Garrotxa.

Fagedes del Massís del Montseny

El seu aspecte és òptim, similar al de les fagedes del Ripollès o el Berguedà. La gamma de colors que trobem a l'alçada de Santa Fe del Montseny van des de grocs fins a vermells tot i que ja s'observen força fulles al terra. Més amunt, a les parts altes de les Agudes, el Turó de l'Home o del Matagalls es poden observar extensions notables de faigs mig despullats, o despullats del tot en alguns casos.

Fagedes dels Ports

Al massís dels Ports, als termes de Tortosa, la Sènia i Roquetes hi trobem les fagedes més meridionals d'Europa, ubicades a uns 1200 metres d'altitud. Aquest també és un bon cap de setmana per tal de visitar-les.

D'altres caducifolis del centre i el Pirineu

Els faigs no són els únics arbres que ens regalen estampes d'espectacular bellesa cromàtica aquests dies. D'altres espècies com els cirerers, els bedolls, els pollancres i els àlbers, les blades o les moixeres es troben al seu màxim d'esplendor cromàtica a tot el Pirineu i el Prepirineu. En menor mesura també podem trobar estampes de tardor cap a les fondalades i valls de l'interior o del prelitoral. Al litoral caldrà esperar encara algunes setmanes per bé que ja es fan ben evidents els primers símptomes de canvi de color en plàtans d'ombra, oms o lledoners entre d'altres.

El vent farà caure les fulles de forma sobtada dilluns en alguns indrets

Demà es començarà a fer notar el vent de llevant i dilluns bufarà amb força arreu del país de component est o sud-est, un fet que accelerarà la caiguda de les fulles en algunes àrees, sobretot en el cas del faig. La pluja abundant de dilluns també contribuirà a aquest fet.

Si voleu compartir les vostres fotografies de tardor recordeu qu ho podeu fer a través de la Méteo Social o a meteo@ara.cat.



http://www.ara.cat/societat/meteo/Optim-cromatic-boscos-catalans_0_1457854476.html

L’asteroide 2015 TB145 fou descobert fa ben pocs dies amb el telescopi Pan-STARRS I de Hawaii, però malgrat això avui probablement serà una de les notícies principals a tot el món. I és que és previst que a la tarda aquest objecte fins fa poc desconegut passi a tan sols 480.000 km de la Terra, 1,3 vegades la distància a la Lluna.

Prestigiosa revista de Dret Internacional dels EUA afirma que Catalunya mai sortirà de la UE

















La prestigiosa revista de dret internacional North Caroline Journal of International Law (ILJ), dedica unampli reportatge a valorar com un nou estat català quedaria legalment situat per a formar part de la UE.
La revista que publica quatre números anuals a càrrec de destacats acadèmics conclou que si Catalunya finalment es separa d’Espanya sense que la seva independència sigui reconeguda per la Unió Europea, seguiria sent part de la Unió Europea i no es plantejaria la qüestió de l’entrada a la UE, perquè hi seguiria a dins, llevat que la UE vulgues reconèixer a Catalunya com un Estat independent. Llavors Catalunya hauria de complir els anomenats requisits de Copenhaguen, i com a país familiaritzat amb la legislació europea i una potència econòmica en si mateixa, una Catalunya independent seria capaç de complir amb facilitat aquests requisits, conclou la revista nordamericana...




















“La diabetis no fa mal fins que ja és massa tard” : La Marató de TV3 d’enguany es dedica a aquesta malaltia i a l’obesitat, la pandèmia del món occidental.

La diabetis va ser la malaltia escollida per a la setena edició de La Marató de TV3 l’any 1998, i aquest 2015 repetirà. 
“Pot ser que no sembli un tema gaire important, però des del 1998 no només no l’hem aturat sinó que va a més”, explica el doctor Manel Puig, cap del servei d’endocrinologia i nutrició de l’Hospital Can Trias i Pujol de Badalona (Can Ruti). Aquest cop, però, la diabetis anirà acompanyada de l’obesitat, una altra malaltia metabòlica que s’ha convertit en un greu problema per a la salut pública mundial, en especial dels països desenvolupats. De fet, com més obesitat hi ha, més diabetis. “La diabetis és una malaltia traïdora perquè entra per la porta del darrere”, recorda Manel Puig, que intervé en un vídeo que s’està passant en diferents escoles per sensibilitzar sobre la malaltia entre els més joves.
En aquest vídeo s’explica que la diabetis “és una malaltia silent perquè no fa mal, però en canvi et va fent mal a poc a poc fins que ja és massa tard”. Hi apareixen diferents testimonis de joves amb obesitat o amb diabetis que expliquen la seva experiència de com els va costar acceptar el problema i com hi han fet front. L’altre objectiu de La Marató també és un problema cada cop més comú. “L’obesitat és una pandèmia del món occidental, i un greu problema per a la salut pública”, apunta el doctor Puig, que afegeix: “Qui té diabetis i obesitat multiplica el risc de mort o de patir un càncer”. Els experts calculen que, amb l’actual taxa de sobrepès, la prevalença de la diabetis creixerà un 250% fins a l’any 2030.
Un 19% del pressupost sanitari
Les xifres sobre aquestes dues malalties són esgarrifoses: una de cada quatre persones té diabetis o obesitat -o totes dues coses-, i la meitat no ho saben. Aquesta xifra va colpir els creatius de la campanya de La Marató i van decidir fer-la servir com a lema. Actualment la diabetis afecta el 13% de la població, i és la primera causa d’amputació per motius no traumàtics i la primera causa de ceguesa entre els joves. El 48% tenen excés de pes, dels quals el 15% tenen obesitat. Lluís Bernabé, director de la Fundació La Marató, ha sigut l’encarregat d’explicar aquestes dades, “però cal recordar que darrere hi ha persones”. El cost directe i indirecte del tractament dels malalts de diabetis representa un 19% del pressupost del sistema sanitari públic espanyol.
“Hem de seguir fent recerca perquè encara queden moltes preguntes per respondre; els que ens dediquem a això tindrem molta feina els pròxims anys”, recorda el cap del servei d’endocrinologia de Can Ruti. Per aquest motiu confia que La Marató d’aquest any mantingui les xifres de rècord dels últims anys. “Busquem curar la dibetis perquè no hàgim de fer tants esforços per controlar el sucre”.
Com es detecta la diabetis?
Una de les dades en què La Marató posarà més èmfasi és que la meitat de les persones que tenen diabetis o obesitat no ho saben. “Veure molta aigua, orinar molt i perdre pes són tres símptomes clars que combinats assenyalen que la persona pot tenir diabetis”, explica el doctor Puig de Can Ruti. Però també hi ha altres llums d’alerta més subtils i difícils de relacionar com el cansament, els trastorns del son i les infeccions d’orina. “Són coses que van passant sense que ni ens n’adonem”.



¿Qué es el ictus?

Sisme al Golf de Roses a 5 Km de profunditat


Terratrèmol de 3,9 graus a l'Alt Empordà


La sacsejada es nota a gran part del territori

Ada Colau ha denunciat que no pot utilitzar els 100 milions de superàvit de la ciutat de Barcelona i destinar-los a serveis bàsics de la ciutat pels impediments que l’Estat li imposa a través de la Llei Montoro.

...BCN en Comú amb grup propi al Congrés...


Per defensar Barcelona i el subjecte polític sobirà de Catalunya

Segons Ada Colau, Podem en Comú defensarà els interessos de la ciutat de Barcelona i també el dret a decidir de Catalunya com a subjecte polític sobirà. En aquest sentit, Colau ha dit que Catalunya ha de poder tirar endavant el seu procés constituent sense dependre’n d’altres però que ha de buscar aliances.

Colau també ha explicat que està molt decebuda amb la Ministra de Foment per la falta de voluntat per tirar endavant l’estació de La Sagrera i ha posat el cas d’exemple com a raó per presentar-se a les eleccions.

No pot gestionar el superàvit de Barcelona per culpa de Montoro

Ada Colau ha denunciat també que no pot utilitzar els 100 milions de superàvit de la ciutat de Barcelona i destinar-los a serveis bàsics de la ciutat pels impediments que l’Estat li imposa a través de la Llei Montoro.


http://www.directe.cat/noticia/445294/colau-fa-una-crida-a-defensar-a-madrid-la-sobirania-catalana-i-el-municipalisme

Artur Mas, a «Le Monde»: «La victòria del sí és indiscutible». El president de la Generalitat en funcions escriu al diari francès que Catalunya serà un estat “semblant a Àustria i Dinamarca en mida, població i PIB”

















Artur Mas, president de la Generalitat en funcions, defensa aquest dijous en unarticle al diari Le Monde que “la victòria del sí és indiscutible” i assegura que el 27-S els catalans van donar “un mandat democràtic clar per començar un procés polític responsable i negociat que acabarà amb la creació d’un estat independent per Catalunya”. “Com a demòcrates, hem seguir el mandat electoral que se’ns ha donat”, segueix Mas, que explica que el Parlament farà “una declaració solemne per marcar l’inici del procés polític” i que l’objectiu és assolir “una transició progressiva i sense problemes”. Mas critica la “intransigència” de Madrid i diu que una solució sense diàleg “no és bona per ningú”.

“Estem convençuts que dialogant de forma constructiva amb les institucions afectades a Espanya, Europa i més enllà, podrem obtenir un resultat negociat que sigui beneficiós per a totes les parts”, assegura Mas al rotatiu francès, i lamenta que el govern espanyol vulgui llegir els resultats de les eleccions com un referèndum si ha rebutjat celebrar-ne un com Escòcia o el Quebec. “Si el govern espanyol vol comptar els vots, ho pot fer molt fàcilment: el presidentnomés ha de seguir l’exemple de David Cameron, a qui tant admira, i autoritzar l’organització d’un referèndum legal”, defensa Mas. “Mentre això no sigui possible, nosaltres continuarem la nostra via actual”, remarca.

Mas explica el full de ruta amb un “calendari de transició de 18 mesos, durant els quals el govern de Catalunya concebrà i construirà les estructures nacionals necessàries perquè pugui funcionar com a estat”. El president de la Generalitat en funcions diu que el nou país serà “semblant a Àustria i Dinamarca en mida, població i PIB”. “Serà un soci fiable i responsable”, afegeix, defensat el caràcter “europeu” del moviment independentista.

http://www.naciodigital.cat/noticia/97209/artur/mas/le/monde/victoria/si/indiscutible

La Sindicatura avisa: ja no hi ha control públic del Palau de la Música El Palau té menys control públic ara que quan el dirigien Fèlix Millet i Jordi Montull

ENRIC BORRÀS Barcelona 
El Palau de la Música, protagonista d’un dels escàndols de corrupció més importants dels últims anys -encara pendent de judici-, té menys control públic ara que quan el dirigien Fèlix Millet i Jordi Montull, segons es desprèn d’un informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya.

 Un conveni que s’aplica des del gener del 2012 va traspassar la gestió, l’activitat i els edificis del Consorci del Palau de la Música Catalana a la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música. Sembla un canvi poc important, però el Consorci el formaven la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el ministeri de Cultura, i la Fundació és una entitat privada.
Aquest canvi, a la pràctica, “deixa sense control públic” l’activitat que abans feia el Consorci, que estava sota el control de la Intervenció General del Govern, explica l’informe. El document, firmat pel síndic major, Jaume Amat, assegura que el conveni “ha suposat una disminució del control dels fons públics aportats al Palau de la Música”, però no “una millora de la transparència en la gestió dels recursos públics”.
El canvi en la gestió es va decidir arran de l’escorcoll al Palau el juliol del 2009 i del procés judicial, amb Millet -llavors president del Consorci- i Montull -la seva mà dreta- com a principals imputats. L’informe constata un “descobert comptable” al Consorci per valor de 3,65 milions d’euros que coincideix amb la presumpta malversació de fons públics d’aquest organisme, tot i que el desfalc, segons els informes de la policia i del jutge del cas, va molt més enllà i implicaria també el finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya.
El Consorci del Palau de la Música ha al·legat en contra de l’informe de la Sindicatura de Comptes que, a causa del procés judicial, estan en una situació “excepcional” i que van prendre decisions de manera “urgent i empesos per la necessitat imperiosa de solucionar problemes”. El Consorci manté que les administracions que el formen es van adonar que l’estructura jurídica del Palau havia sigut “un dels elements clau” que van permetre el frau, per això van decidir canviar-la. Tot i que la Sindicatura diu que se substitueix el control públic tan sols “per un codi de conducta”, el Consorci manté que s’auditen els comptes de la fundació, que se’ls informa de la seva activitat i que les administracions la controlen i hi tenen dret a vet. La Sindicatura de Comptes ha descartat la majoria d’explicacions del Consorci perquè “confirmen la situació descrita” o no hi està d’acord.

A més d’altres irregularitats o mancances, l’informe de la Sindicatura també explica que amb el procés penal contra l’antiga direcció del Palau ja s’han rescabalat 2,42 milions d’euros, però que d’aquests només 700.000 haurien tornat al Consorci, mentre que la resta són en mans de la Fundació i, sobretot, d’un fons especial del qual aquesta pot disposar “pràcticament per a qualsevol despesa”.

'Un bon país no és un país low-cost' ... els salaris baixos ens fan un país indecent ...‘Hem estat víctimes d’un engany colossal’

L'exercici físic alenteix l'envelliment? "L'exercici és bo per a les teves cèl·lules ...






Pràcticament tots els tipus d' activitat física, des de les més lleugeres fins a les més intenses, poden alentir el procés d' envelliment de les nostrescèl·lules, segons un nou estudi. 

I la maduresa (entre els 40 i els 60) és un moment crucial per posar-se en marxa i ser actiu.

No és fàcil saber l'edat d'una cèl·lula, perquè l'edat biològica rarament coincideix amb la cronològica. Una cèl·lula pot ser relativament jove des del punt de vista de quan va començar a existir, però en canvi funcionar de forma lenta o erràtica, com si fos vella. En l'actualitat són molts els científics que determinen l'edat biològica d'una cèl·lula –en el sentit de si funciona o no correctament, no de si és més o menys vella– mesurant la longitud dels seus telòmers.
Per a tots aquells que no coneixem en detall com funciona l'interior de les nostres cèl·lules, els telòmers són les petites terminacions que hi ha en els extrems dels cromosomes, com el trosset de plàstic que manté units els cordons de les sabates. Es creu que protegeixen l' ADN i eviten que resulti malmès durant el procés de divisió i rèplica.

Envelliment prematur
A mesura que les cèl·lules envelleixen, els telòmers es fan més curts i esdesgasten. L' obesitat, el tabac, l' insomni o la diabetis són alguns dels factors relacionats amb la salut i l'estil de vida que poden contribuir a accelerar aquest procés. En aquests casos, les cèl·lules afectades envelleixen de forma prematura.
Però alguns estudis recents indiquen que l'exercici físic pot aturar el desgast dels telòmers. Estudis anteriors ja havien arribat a la conclusió que els telòmers dels atletes professionals eren més llargs que els de lespersones sedentàries de la mateixa edat. Aquest també és el cas de les dones d'edat avançada que caminen de forma habitual o practiquen algun tipus d'exercici moderat.
Però tots aquests estudis eren força limitats i se centraven bàsicament en persones grans que caminaven o corrien. No quedava clar què passava amb els telòmers de la gent d'altres edats que també practicava exercici. En el nou estudi, publicat a la 'Medicine & Science in Sports & Exercise', els investigadors de les universitats de Mississipí i de Califòrnia van decidir estudiar de forma més àmplia quina és la relació que hi ha entre l'exercici i els telòmers en un àmbit de població més gran.
Amb aquest objectiu van analitzar les dades de l'Enquesta Nacional de Salut i Nutrició dels Estats Units, un qüestionari en què desenes de milers de persones responen a tota mena de preguntes sobre la seva salut i els seus hàbits d'exercici, i aporten un reconeixement mèdic que inclou una mostra de sang. Els últims anys aquestes mostres han estat analitzades, entre altres motius, per determinar la longitud dels telòmers dels leucòcits. Els investigadors van reunir informació de 6.500 persones d'edats compreses entre els 20 i els 84 anys, i la van classificar en quatre grups diferents, en funció de com havien respost a les diferents preguntes.
Les preguntes de l'enquesta tendien a ser força generals: es limitaven a preguntar si, durant l'últim mes, havien aixecat pesos, fet algun tipus d'exercici moderat –com caminar– o intens –com córrer– o si anaven a la feina o a l'escola a peu o amb bicicleta. Si els enquestats responien de forma afirmativa a alguna d'aquestes quatre preguntes rebien un punt. Així, si algú deia que caminava rebia un punt; si a més corria un altre… i així fins a un màxim de quatre punts. Aleshores els investigadors comparaven la puntuació resultant amb la longitud dels telòmers de cadascuna de les persones. I la relació era clara. Per cada punt que algú obtenia per fer exercici es reduïa de forma significativa el risc que tingués telòmers excepcionalment curts.
Exercici i telòmers
Algú que practica un únic tipus d'activitat física, i que per tant ha obtingut un punt, té un 3% menys de probabilitats de tenir telòmers curts que algú que no fa cap tipus d'exercici. El risc es redueix de forma encara més clara en el cas de les persones més actives. Aquells que asseguren que fan dos tipus d'activitats físiques diferents tenen un 24% menys probabilitats de tenir telòmers curts; amb tres tipus, les probabilitats són un 29% menors; i els que fan totes quatre activitats tenen un 59% menys de probabilitats de tenir telòmers molt curts.
La maduresa, un bon moment per començar
El que resulta particularment interessant és que els investigadors van descobrir que aquestes associacions es donen més en les persones que tenen entre 40 i 65 anys, la qual cosa sembla apuntar que la maduresa és un bon moment per començar o mantenir un programa d'activitat física si volem evitar que els nostres telòmers deixin d'encongir-se, apunta Paul Loprinzi, professor associat de ciències de la salut i l'exercici de la Universitat de Mississipí. Loprinzi és coautor de l'estudi, juntament amb Jeremy Loenneke, de la Universitat de Mississipí, i Elizabeth Blackburn, de la Universitat de Califòrnia, guanyadora el 2009 d'un premi Nobel pel seu descobriment dels telòmers.
L'esport altera els telòmers?
Ara bé, tal com adverteix el doctor Loprinzi, l'estudi es limita a establir vincles, per la qual cosa no pot provar si la pràctica de l'exercici pot provocar canvis en la longitud dels telòmers, només que els que s'exerciten tenen telòmers més llargs. El doctor també explica que l'estudi tampoc pot delimitar quin és el nivell ideal d'exercici que cal dur a terme per mantenir els telòmers en bon estat, ja que l'enquesta es limitava a preguntar als ciutadans si feien o no exercici, no amb quina regularitat. I, el que potser és més important, els resultats de l'estudi no permeten dirimir si tenir telòmers més llargs vol dir tenir més bona salut.
En qualsevol cas, insisteix Loprinzi, hi ha diversos estudis, alguns d'ells procedents del seu propi laboratori, que demostren que els telòmers "permeten preveure la mortalitat": uns telòmers curts volen dir una vida curta.
 Així és que el missatge, diu, és clar: 
"L'exercici és bo per a les teves cèl·lules, i com més exercici i més variat, millor".







La presidenta de TMB justifica que la gent es coli al metro

Mercedes Vidal reclama que s'apliqui la llei de finançament del transport públic per part de l'administració catalana i espanyola ...




Antoni Bassas: "La declaració del Parlament"

Contingut Premium

Catalunya no té la inversió que es mereix . Una vegada més l’Estat infravalora Catalunya i no li dóna el que necessita per ser un país més productiu i millor...













Les principals promeses del Pla de Rodalies 2008-2015 resten en l’oblit pel Ministeri de Foment


...El Pla de Rodalies 2008-2015 elaborat pel Ministeri de Foment diagnosticava les deficiències de la xarxa catalana i en reconeixia la necessitat de millora. Tanmateix, ni tan sols el propi diagnòstic de les institucions espanyoles ha servit perquè Espanya es dediqués a invertir a Catalunya.

Una llista de promeses incomplertes

A finals de mes d’octubre de 2015 el nou accés a l’aeroport del Prat no s’ha fet, la nova línia de tren Cornellà-Castelldefels tampoc. Les línies de tren fins a Vic i Blanes no s’han duplicat i ni el túnel de Montcada ni l’estació de la Torrassa s’han construït. Aquestes són les principals promeses incomplides que aquest dimarts  el politòleg Sergi Castanyé denunciava des del seu twitter (@sergicastanye).

Un engany més

Tot plegat no és més que una repetició de tantes altres històries. El Ministeri de Foment va fer una recull de promeses que va presentar ben maques (vegeu el vídeo) per acontentar Catalunya i que finalment ha quedat amb un llistat de propostes buides .  

"En dies com avui-27 Octubre 2015-Antoni Bassas :

Suècia celebra els 110 anys de la independència de Noruega : L'ambaixada sueca destaca que la separació es va produir "de manera tranquil·la i acordada"














L'ambaixada de Suècia a Madrid ha celebrat els 110 anys de la independència de Noruega. En un tuit de Cecilia Julin, l'ambaixadora sueca a la capital de l'Estat espanyol ha destacat que la dissolució de la unió entre Suècia i Noruega es va produir "de manera tranquil·la i acordada".

Noruega va independitzar-se de Suècia l'any 1905, concretament el 26 d'octubre, el dia que es va reconèixer Noruega com a una monarquia constitucional independent. Amb la declaració d'independència el rei suec Òscar II va renunciar a la seva reclamació al tron noruec en virtud de la unió personal dels regnes units, operativa des del 1814.

Tot seguit el príncep Carl de Dinamarca va pujar al tron de Noruega el 18 de novembre de 1905, tan sols tres setmanes després del reconeixement de Noruega com a Estat independent. El príncep va adoptar el nom de Haakon VII.

http://www.mon.cat/cat/notices/2015/10/l_ambaixada_152549.php











Catalunya ja té Avantprojecte de llei del canvi climàtic

Vés a: Catalunya ja té Avantprojecte de llei del canvi climàtic

El Govern ha aprovat fixar en un 40% la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per a l’any 2030 respecte de les del 2005

Com ha de ser una dieta sana?















La dieta mediterrània és la base d'una alimentació saludable i ha estat reconeguda per la comunitat científica internacional com un patró alimentari dels més saludables i equilibrats del món. El 2010 va ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco.

De fet, l'advertència de l'OMS no diu res que no sabéssim:  el consum de carn vermella i processada ha de ser ocasional, la qual cosa no vol dir que s'hagi d'eliminar de la dieta.

La dieta mediterrània es caracteritza per:

Predomini d' aliments d'origen vegetal, en relació amb els d'origen animal, amb més peix que carns, i d'aquestes, les varietats més magres. Amb moderació, també inclou els ous, les llets fermentades i els formatges.
Preferència pels productes locals i de temporada.
Utilització d' espècies i herbes aromàtiques (comí, orenga, pebre, llorer, farigola, romaní, canyella, menta...).
Una gran riquesa i varietat gastronòmica.


El Codi Europeu contra el Càncer recomana menjar cereals integrals, llegums, fruita i verdura; limitar el consum d’aliments altament calòrics com sucres o greixos; evitar les begudes ensucrades i la carn processada, i limitar la carn vermella i els aliments amb un alt contingut de sal.

Però amb quina freqüència hem de menjar aquests aliments?


La piràmide de l'alimentació ens dóna la pauta.

Al vèrtex hi trobem dolços, pastisseria, embotits i carns vermelles, i a la base, fruita, verdura, arròs, pa i pasta.

Aquesta és la pauta de consum:

De quatre a vuit gots d' aigua cada dia.

De quatre a sis racions de cereals i fècules (pa, patates, arròs, pasta i altres cereals, preferentment integrals) al dia.

Cinc racions al dia –o més– de fruita, verdura i hortalisses.

Tres racions al dia de làctics (llet, formatge, iogurt...).

Llegums, tres o quatre cops a la setmana.

Peix i marisc, tres o quatre cops a la setmana.

Ous, tres o quatre cops a la setmana.


Carn blanca i vermella, tres o quatre cops a la setmana.


Oli i fruita seca, de tres a set cops per setmana.




Per seguir una dieta mediterrània, també s'han de respectar els consells següents:


És convenient fer entre tres i cinc àpats al dia que es complementin entre ells

L' esmorzar és un àpat decisiu en l'equilibri alimentari, per això cal que sigui complet, amb lactis, cereals (pa, galetes, cereals d'esmorzar…) i fruita fresca (sencera, trossejada, sucs…).

El dinar i el sopar han de ser àpats complementaris i s'ha d'evitar la repetició d'aliments i preparacions.

El consum de vi és opcional, únicament per als adults, pres amb moderació durant els àpats i en el context d'una alimentació equilibrada.

Potenciar el consum de fruites, verdures i hortalisses.

Incloure amb més freqüència els llegums i la fruita seca.

Prioritzar el consum de peix i moderar el de carns, especialment les més grasses.

 L'ou és una bona alternativa a la carn o el peix.

Tenir en compte que aliments com el pa, la pasta, l'arròs i les patates són bàsics.

Valorar els avantatges de les varietats integrals.

Escollir, sempre que sigui possible, l' oli d'oliva, tant per cuinar com per amanir.

Prioritzar l' aigua davant d'altres begudes.

EL 50% dels càncers es poden prevenir amb un seguit d’hàbits saludables, entre els quals, tenir una alimentació rica en fruita i verdura, fer activitat física regular, com caminar 30 minuts diaris, i evitar hàbits tòxics, com el consum de tabac o alcohol.


http://www.ara.cat/premium/societat/ha-dieta-sana_0_1456654430.html

CAP A UN ESTAT INDEPENDENT


La Mesa decidirà demà si dóna caràcter d'urgència a la declaració d'inici del procés





   



JxSí i la CUP volen escurçar els terminis de tramitació del text a la meitat    per aprovar-lo abans del 9 de novembre

Quina part d’‘irreversible’ no han entès?...Ningú pot evitar que dos milions de persones mobilitzades i una majoria parlamentària avancin de forma decidida.

CARLES CAPDEVILA 
HI HA I NO HI HA novetats. Ho són la declaració del Parlament i també les noves amenaces de Rajoy dient que ell garantirà que no tingui cap efecte. Però no són novetats estrictes, que el procés avança ja fa temps que no és notícia. I que el govern espanyol continua enrocat en la intransigència i l’abús dels aparells de l’Estat, tampoc. És el que hi ha.
L’adjectiu que he fet servir més vegades per definir el procés independentista és irreversible. Ho he recordat cada cop que hi havia un entrebanc i que alguns fins analistes de l’actualitat que confonen desitjos amb realitat dictaminaven que el procés havia mort. I, pobrets, quan es despertaven l’endemà el procés seguia allà. Ningú ha fet més el ridícul que els que han enterrat el procés deu cops de forma solemne i en lloc d’amagar-se de vergonya continuen fent el mateix pronòstic, a veure si sona la flauta per casualitat.
I tant que tindrà efecte la declaració del Parlament. Ningú pot evitar que dos milions de persones mobilitzades i una majoria parlamentària avancin de forma decidida.

Que el procés sigui irreversible no vol dir ni que sigui previsible ni que sigui fàcil ni que acabi com esperen els seus impulsors. És tan complex i topa contra tants murs que a cada entrebanc ha d’obrir una finestra nova, improvisada, per superar aquella pantalla. Finestres originals, sovint inesperades, que no es busquen per excessos de creativitat gratuïts sinó perquè Espanya té un sistema polític, econòmic i mediàtic, valgui la redundància, que prefereix viure en l’engany i anar dient que no passa res fins al punt que s’ho acaben creient. Un sistema arrogant que en lloc d’orelles té una tàpia sordíssima.

Europa regularà internet amb un polèmic reglament .L'inventor del web, Berners-Lee, rebutja la normativa

 La controvèrsia sobre la neutralitat d'internet lliurarà avui una nova batalla al Parlament Europeu, on es votarà un reglament sobre el mercat únic de telecomunicacions que molts veuen com una fórmula que permetrà discriminar els usuaris en funció del que paguen per determinats serveis. 

Entre els qui s'oposen al text que es vota es troba l'inventor del web, el britànic Tim Berners-Lee, que ahir va advertir que la normativa "amenaçarà la innovació, la llibertat d'expressió i la privacitat i comprometrà la capacitat d'Europa per liderar l'economia digital".

 La neutralitat d'internet, sobre la qual el Parlament Europeu ja es va pronunciar l'abril del 2014 en el sentit de garantir-la, és un principi pel qual tots els paquets de dades que circulen per la xarxa són tractats de la mateixa forma, al marge de qui siguin els seus usuaris i del tipus de comunicació que es tracti. Aquest precepte, pel qual es va guiar la creació del web, és el que Berners-Lee considera amenaçat.
La regulació del mercat únic de telecomunicacions es va iniciar el setembre del 2013. Diverses organitzacions es van pronunciar en contra de la visió d'aquest text, per considerar que amenaçava la neutralitat d'internet a Europa. Les mobilitzacions d'activistes van acabar amb un pronunciament del Parlament Europeu per la neutralitat de la xarxa l'abril del 2014.
Mentrestant, als Estats Units, després de polèmiques discussions, el regulador de telecomunicacions, la Comissió Federal de Comunicacions (FCC), va aprovar finalment una sèrie de normes que impedeixen bloquejar o alentir serveis d'internet per prioritzar-ne d'altres. La neutralitat d'internet quedava d'aquesta forma garantida, com havien fet abans altres països, com Xile, un pioner. El març d'aquest, el Consell de la Unió Europea va aprovar un text i es va iniciar llavors una complexa discussió en què van participar aquest organisme, la Comissió Europea i el Parlament comunitari. La principal crítica que ha suscitat el text que es votarà avui és el fet que permet excepcions en la neutralitat de la xarxa. El reglament, si no s'hi apliquen esmenes, autoritzarà els proveïdors d'accés a internet a crear línies ràpides destinades a empreses que paguin perquè els seus continguts es carreguin més ràpid. Aquestes excepcions apareixen denominades com a "serveis especialitzats". Els seus defensors argumenten que determinades línies com les de seguretat o sanitat haurien d'estar al marge de possible saturacions de la xarxa. Altres aspectes polèmics de la nova regulació són la possibilitat que els proveïdors d'accés a internet puguin regular la velocitat de determinats serveis en previsió d'una imminent saturació de la xarxa.
Les crítiques també s'han dirigit a la possibilitat de serveis coneguts com de zero-rating. Es tracta d'accessos a internet que algunes companyies poden proporcionar als usuaris de forma gratuïta sempre que actuïn dins de les seves plataformes. També se n'ha dit servei de `dades patrocinades'. És una pràctica que a Xile s'ha prohibit perquè consolida una in- ternet de dues velocitats en funció dels ingressos econòmics de l'usuari i, per tant, contravé al principi de neutralitat de la xarxa. Berners-Lee va reclamar ahir als parlamentaris europeus en el seu blog personal que esmenin el text. "Quan vaig dissenyar la World Wide Web, la vaig construir com una plataforma oberta per fomentar la col·laboració i la innovació. El Web va evolucionar cap a una plataforma poderosa i ubiqua perquè vaig poder construirla sobre una xarxa oberta que tractava igualment tots els paquets d'informació ­va explicar­. Aquest principi de neutralitat de la xarxa ha mantingut internet lliure i oberta des del seu origen".

El creador de la xarxa hi detecta amenaces a "la innovació, la llibertat d'expressió i la privacitat"

L'inventor  va recordar als diputats comunitaris que des d'aleshores la xarxa "s'ha convertit en la principal estructura del nostre temps" i que "cada sector de la nostra economia i democràcia en depèn".
La polèmica quedarà oberta avui a l'Eurocambra, on hi ha consens que l'accés a la xarxa ha de ser lliure i sense interferències ni bloquejos per a ningú. La forma en què s'apliqui el futur reglament pot definir si es compleix o no aquest plantejament. Per l'inventor del web, el text proposat és "feble i confús" en la defensa d'una internet lliure.
FRANCESC BRACERO BARCELONA


http://epaper.lavanguardia.com/