"El cas català és una gràcia, un do, per a Europa", Monsenyor Charamsa

El monsenyor que més clarament s'ha mullat sobre la sobirania de Catalunya té nom polonès i ara viu a Barcelona. Al focus mediàtic per haver sortit de l'armari i haver creat un rebombori amb la seva homosexualitat declarada, Krzysztof Charamsa fins ara mirava la realitat des de les finestres de la Congregació per a la Doctrina de la Fe a Roma, el nucli "dur" de l'Església Catòlica. Abans del 27-S va manifestar sense embuts que veia amb bons ulls la possible independència de Catalunya. Coneix la realitat catalana. I la vaticana. I dóna el seu "nihil obstat": per ell, la Santa Seu serà un dels Estats que reconeixeran la nova realitat catalana en cas d'independència.

Com actuarà el Vaticà davant d'una Catalunya independent?
El Vaticà no pot actuar contra la pròpia doctrina social de l'Església. I a la llum de la Doctrina Social de l'Església, Catalunya és una nació que té dret a l'autodeterminació. El Vaticà actuarà com els Estats europeus, que no poden actuar contra els drets de les nacions i de les persones i els pobles, perquè els drets humans són la base de la Unió Europea. Per tant, crec que el Vaticà actuarà de manera pragmàtica, com ho faran altres països europeus davant de la nació europea catalana.

Per tant, reconeixerà el Vaticà una Catalunya independent?
No reconèixer un Estat català seria anar contra els valors europeus de drets humans i contra la Doctrina Social de l'Església. Els catalans tenen dret a l'autodeterminació i el cas català és exemplar, perquè no és contra ningú, és totalment pacífic. És una afirmació de la pròpia identitat que ha madurat i ara és el moment de defensar la pròpia història, la cultura, la llengua, la literatura i les costums. Aquesta fantàstica identitat d'una nació és una riquesa per tota Europa. Per mi els catalans seran sempre exemple d'una democràtica nació europea, fidel a l'esperit europeu de tolerància, respecte i d'unitat en la diferència.

Creu, doncs, que l'Estat català és un element que enriquirà la Unió Europea?
Sí, serà un element òptim d'enriquiment per la UE. La reivindicació no es fa amb les armes, ni amb odi, sinó en la pau, en democràcia i respectant les lleis. Esperem que Catalunya pugui esdevenir una nació, i sigui com les altres nacions. Aquesta consciència de nació és una riquesa pels altres, i no pot ser oblidada, rebutjada o destruïda.

És, segons el seu parer, una oportunitat per a Europa?
Sí, és una oportunitat fantàstica per posar-se al costat dels drets humans, de les persones i de les nacions. La història de Catalunya és providencial per a Europa: molts diuen que és un problema que cal solucionar, però jo crec que és una gràcia, un do.

El Papa està informat?
El Papa és un home d'aquest món i el coneix bé. I, insisteixo, el Vaticà actuarà de manera pragmàtica com tots els Estats civils europeus. Mirant com a teòleg i filòsof la realitat, no veig cap possibilitat que el nou Estat català no sigui membre de la UE.

http://www.mon.cat/cat/notices/2015/10/monsenyor_charamsa_el_cas_catala_es_una_gracia_un_do_per_a_europa_151776.php