El fet que la ciutadania percebi que hi ha mala gestió o malversació de cabdals públics és molt perjudicial per a la seva confiança en les institucions, els polítics i els gestors públics. ..

Com es pot controlar l’ús dels recursos públics?

La gestió eficient dels recursos públics és un objectiu que tota administració pública s’ha de plantejar com a primordial, i encara més en una situació de manca d’ingressos fiscals com l’actual. El fet que la ciutadania percebi que hi ha mala gestió o malversació de cabdals públics és molt perjudicial per a la seva confiança en les institucions, els polítics i els gestors públics. I no diguem quan, a més a més, s’hi afegeixen casos de corrupció. Totes aquestes qüestions malauradament són notícia massa sovint en els nostres mitjans de comunicació.
Per tant, és important que hi hagi mecanismes per poder controlar la utilització dels recursos públics. S’han de fer passos per millorar els existents i crear-ne de nous. En aquest sentit, l’Institut de Censors Jurats de Comptes d’Espanya (ICJCE), que agrupa els censors jurats de comptes i les societats d’auditoria, està intentant que els partits polítics plantegin en els seus programes electorals la possibilitat que els ajuntaments tinguin l’obligació de sotmetre anualment els seus comptes a una auditoria externa. Només el 5,8% dels municipis i altres ens públics locals se sotmeten a auditories externes. Per exemple, un municipi com el de Madrid no està auditat, contràriament al de Barcelona, que ho està des de fa anys.
De tota manera, actualment el sector públic ja gaudeix de mecanismes de control: els interventors, els tribunals de comptes i els Parlaments o cambres legislatives. La intervenció representa el control intern que té l’administració pública. Els tribunals de comptes són òrgans públics de control extern que no depenen directament del mateix ens controlat sinó del Parlament. A Catalunya aquest òrgan és la Sindicatura de Comptes, sense perjudici de les competències que la Constitució confereix al Tribunal de Comptes estatal. Finalment, el Parlament representa el control polític, que es manifesta en tres moments del cicle pressupostari: en l’aprovació del pressupost, durant l’execució pressupostària i una vegada executat i finalitzat l’exercici pressupostari.
Tradicionalment aquests mecanismes han exercit un control de legalitat. És el control destinat a comprovar si l’execució del pressupost s’ajusta a les normes reguladores de la despesa pública i si la gestió dels ingressos s’acomoda a les normes reguladores dels diferents recursos. No obstant això, aquest tipus de control és insuficient per aconseguir una gestió eficient dels recursos públics. Per això, ja fa uns anys que es va posar més èmfasi en el control econòmic-financer, l’objectiu del qual és limitar el cost total de l’actuació pública i racionalitzar la despesa. Però amb tot i això, l’experiència ens diu que aquest tipus de control es mostra també insuficient.
Des del meu punt de vista, el futur és el control econòmic dels resultats, la transparència i la informació. Aquests conceptes conformen el nucli de la nova gestió pública, en què el ciutadà no és un simple administrat, sinó algú a qui s’ha de rendir comptes i tenir informat.
Una manera moderna de poder exercir el control de resultats és l’aplicació de l’anomenat pressupost de resultats ( performance-based budgeting ) i la utilització d’indicadors de gestió per a l’avaluació dels serveis públics en termes de value for money. El pressupost de resultats és un sistema de planificació, pressupostació i avaluació que relaciona els recursos que s’assignen a la prestació dels serveis públics amb els resultats que s’espera obtenir. L’avaluació es fa d’acord a indicadors que, comparant-los amb els resultats obtinguts, permeten discernir si són o no els esperats i, per tant, si s’ha de modificar l’actuació pública. És un control destinat a comprovar si els recursos públics s’utilitzen de la manera més eficient, és a dir, si es fa una utilització productiva dels cabals públics. Es tracta d’implementar tant un control d’eficàcia com d’eficiència i de qualitat.
Així mateix, com més informats estan els ciutadans més es fomenta la rendició de comptes, el que en anglès es coneix com a accountability, i si els ciutadans exigeixen la rendició de comptes als polítics i gestors públics s’exerceix un bon control sobre l’ús dels recursos públics. Hi ha estudis que demostren que l’existència de grups de ciutadans ben informats millora l’eficiència en la prestació dels serveis públics. En conseqüència, s’han de crear mecanismes perquè la ciutadania estigui ben informada, la qual cosa també requereix molta transparència.
En conclusió, la nova gestió pública i el control dels recursos públics s’han de basar en una assignació i un ús dels recursos eficient, en la rendició de comptes, en la transparència i en una bona informació. Cada vegada més una societat avançada demana millors serveis i exigeix més informació i més rellevant. És necessari, doncs, establir els mecanismes perquè aquests objectius siguin factibles.