“El sucre és una droga legal, és verí”...‘Sandra Ribalta:

Nutricionista i autora de ‘La vida és més dolça sense sucre’.

La nutricionista anima a llegir les etiquetes dels aliments envasats. 

Així ens adonarem que la majoria porten sucres afegits. 
















30 grams de sucre al dia: el límit que no s'ha de superar, segons els experts


Si eliminem el sucre de la nostra dieta, el primer que notarem és, diu, una millora en l’estat d’ànim i en l’energia.


-Quan parlem de sucre pensem en el sucre blanc de taula que afegim al cafè o en el dels dolços, però la nutricionista Sandra Ribalta explica a La vida és més dolça sense sucre (Angle Editorial) que de sucre en trobem en tot tipus d’aliments processats i que en consumim sense adonar-nos-en.-


El sucre està camuflat sota diversos noms.
Una cosa és el sucre de taula, però després hi ha molts aliments que porten sucres. Pot ser sucre blanc o sucre que modifiquen per convertir-lo en apte per a la indústria i amb diversos noms: dextrosa, sacarosa, xarop de blat de moro, lactosa... Aquests serien els mitjanament naturals, però després hi ha els edulcorants sintètics amb mil i un noms (mannitol, glicerol, aspartam).
I quins aliments en porten?
Molts. Si traguéssim tots els aliments que porten sucres afegits dels prestatges, el supermercat es quedaria pràcticament buit. Refrescos, lactis, sucs, galetes, brioixeria, xocolata... Això són productes que ja identifiquem amb sucre, però després hi ha les salses, els embotits industrials, les conserves, les galetes salades... 

Tot el que compres envasat és susceptible de dur-ne. 

La salsa de tomàquet en té, el blat de moro també, i el quètxup és una barbaritat la quantitat de sucre que porta! M’agrada la frase “No mengis res que la teva besàvia no reconeixeria”.
És gairebé impossible no consumir-ne!
Impossible no, però has d’estar molt alerta perquè te’l colen per tot arreu. Segons un estudi del 2014, el consum per persona i dia de sucre de taula és d’onze grams de mitjana, però el consum de sucres total és de 111 grams. Per tant, hi ha 100 grams que jo no decideixo i que ens colen. Ens hem d’acostumar a consumir producte fresc i, si és envasat, hem de mirar les etiquetes, tot i que no sempre són fàcils de desxifrar. Ja ho posen així perquè no siguin fàcils d’entendre, no interessa.
I com hem de menjar, doncs, per evitar els sucres?
D’entrada, fer dieta equilibrada i variada que inclogui tots els aliments, però anem a buscar el producte fresc de tota la vida: verdures i hortalisses -però no ficades en una bossa o una llauna-, fruita, cereals -si pot ser, integrals-, llegums i tubercles. I, si es vol, lactis i proteïna d’origen animal, o millor vegetal, i greixos saludables com l’oli d’oliva.
Suposo que els dolços estan vetats.
Pots menjar dolços que no continguin sucres, és viable. Però no els trobaràs segurament al forn. Es poden elaborar de manera casolana. Molts aliments són dolços de forma natural: els plàtans, els dàtils, la fruita seca, les pastanagues, els moniatos...
Hi ha sucres més saludables?
Hi ha alternatives al sucre blanc una mica més saludables. De sucres naturals tenim el xarop d’auró, el sucre de coco o la mel, però també sense abusar-ne. Després, hi ha alternatives per a qui no vulgui quilocalories, com l’estèvia. Però l’estèvia natural, perquè la major part de la que trobem als comerços és refinada.
I el sucre morè?
És igual de dolent que el sucre blanc. El sucre moreno que trobem als supermercats no és autèntic. És sucre blanc tenyit. Si el poses sota l’aixeta es descoloreix. A nivell calòric és el mateix. L’autèntic és el que s’anomena sucre de panela, i no és gaire habitual aquí. És un bloc com una pastilla de sabó que s’ha de rascar, i d’allà surt l’autèntic sucre moreno. És més típic de Sud-amèrica.
Per què el sucre és tan addictiu?
Activa uns neurotransmissors que tenim al cervell i que ens proporcionen plaer. I el més normal és que vulguis continuar prenent-ne. El sucre també és un hidrat de carboni d’absorció ràpida i fa una pujada ràpida de glucosa en sang que dóna sensació d’eufòria i felicitat. Quan estem baixos d’energia el primer que ens ve al cap és una cosa dolça que ens ompli el dipòsit. Però després ve la baixada, i és quan ens sentim cansats i de mal humor. Té quilocalories buides, no és nutritiu, no aporta ni vitamines ni minerals.
Actua com una droga.
Sí, és una droga legal, podríem dir, perquè actua amb els mateixos mecanismes, amb l’avantatge que és fàcil deixar-lo. Superada la síndrome d’abstinència, al cap d’unes setmanes el cos ja no te’n demanarà.
Es diu que el sucre és verí.
Jo ho subscric. Associem el sucre a les càries o al sobrepès, però hi ha moltes altres malalties. Estudis científics corroboren que un consum en excés i continuat de sucre està darrere de moltes malalties com l’estrès, l’ansietat, els trastorns de TDAH, la hiperactivitat, l’osteoporosi, l’hipertiroïdisme i fins i tot alguns tipus de càncer, sobretot digestius. El tipus d’alimentació que estem seguint avui dia ens està emmalaltint.
Els nens també hi estan exposats.
Les farinetes porten sucres afegits, tot i que hi ha versions més naturals, sense sucre. I cal ser bastant estrictes pel que fa a llaminadures, pastissos i brioixeria, perquè estem enverinant els nens i predisposant-los a problemes de salut en l’edat adulta. I, a sobre, els estem tornant addictes. També és molt important reeducar el paladar i acostumar-nos al gust original dels aliments.