Europa regularà internet amb un polèmic reglament .L'inventor del web, Berners-Lee, rebutja la normativa

 La controvèrsia sobre la neutralitat d'internet lliurarà avui una nova batalla al Parlament Europeu, on es votarà un reglament sobre el mercat únic de telecomunicacions que molts veuen com una fórmula que permetrà discriminar els usuaris en funció del que paguen per determinats serveis. 

Entre els qui s'oposen al text que es vota es troba l'inventor del web, el britànic Tim Berners-Lee, que ahir va advertir que la normativa "amenaçarà la innovació, la llibertat d'expressió i la privacitat i comprometrà la capacitat d'Europa per liderar l'economia digital".

 La neutralitat d'internet, sobre la qual el Parlament Europeu ja es va pronunciar l'abril del 2014 en el sentit de garantir-la, és un principi pel qual tots els paquets de dades que circulen per la xarxa són tractats de la mateixa forma, al marge de qui siguin els seus usuaris i del tipus de comunicació que es tracti. Aquest precepte, pel qual es va guiar la creació del web, és el que Berners-Lee considera amenaçat.
La regulació del mercat únic de telecomunicacions es va iniciar el setembre del 2013. Diverses organitzacions es van pronunciar en contra de la visió d'aquest text, per considerar que amenaçava la neutralitat d'internet a Europa. Les mobilitzacions d'activistes van acabar amb un pronunciament del Parlament Europeu per la neutralitat de la xarxa l'abril del 2014.
Mentrestant, als Estats Units, després de polèmiques discussions, el regulador de telecomunicacions, la Comissió Federal de Comunicacions (FCC), va aprovar finalment una sèrie de normes que impedeixen bloquejar o alentir serveis d'internet per prioritzar-ne d'altres. La neutralitat d'internet quedava d'aquesta forma garantida, com havien fet abans altres països, com Xile, un pioner. El març d'aquest, el Consell de la Unió Europea va aprovar un text i es va iniciar llavors una complexa discussió en què van participar aquest organisme, la Comissió Europea i el Parlament comunitari. La principal crítica que ha suscitat el text que es votarà avui és el fet que permet excepcions en la neutralitat de la xarxa. El reglament, si no s'hi apliquen esmenes, autoritzarà els proveïdors d'accés a internet a crear línies ràpides destinades a empreses que paguin perquè els seus continguts es carreguin més ràpid. Aquestes excepcions apareixen denominades com a "serveis especialitzats". Els seus defensors argumenten que determinades línies com les de seguretat o sanitat haurien d'estar al marge de possible saturacions de la xarxa. Altres aspectes polèmics de la nova regulació són la possibilitat que els proveïdors d'accés a internet puguin regular la velocitat de determinats serveis en previsió d'una imminent saturació de la xarxa.
Les crítiques també s'han dirigit a la possibilitat de serveis coneguts com de zero-rating. Es tracta d'accessos a internet que algunes companyies poden proporcionar als usuaris de forma gratuïta sempre que actuïn dins de les seves plataformes. També se n'ha dit servei de `dades patrocinades'. És una pràctica que a Xile s'ha prohibit perquè consolida una in- ternet de dues velocitats en funció dels ingressos econòmics de l'usuari i, per tant, contravé al principi de neutralitat de la xarxa. Berners-Lee va reclamar ahir als parlamentaris europeus en el seu blog personal que esmenin el text. "Quan vaig dissenyar la World Wide Web, la vaig construir com una plataforma oberta per fomentar la col·laboració i la innovació. El Web va evolucionar cap a una plataforma poderosa i ubiqua perquè vaig poder construirla sobre una xarxa oberta que tractava igualment tots els paquets d'informació ­va explicar­. Aquest principi de neutralitat de la xarxa ha mantingut internet lliure i oberta des del seu origen".

El creador de la xarxa hi detecta amenaces a "la innovació, la llibertat d'expressió i la privacitat"

L'inventor  va recordar als diputats comunitaris que des d'aleshores la xarxa "s'ha convertit en la principal estructura del nostre temps" i que "cada sector de la nostra economia i democràcia en depèn".
La polèmica quedarà oberta avui a l'Eurocambra, on hi ha consens que l'accés a la xarxa ha de ser lliure i sense interferències ni bloquejos per a ningú. La forma en què s'apliqui el futur reglament pot definir si es compleix o no aquest plantejament. Per l'inventor del web, el text proposat és "feble i confús" en la defensa d'una internet lliure.
FRANCESC BRACERO BARCELONA


http://epaper.lavanguardia.com/