Les democràcies no poden resoldre als tribunals els conflictes polítics i, si ho fan, queden ferides

Si passa el previst, el dia d'avui haurà començat molt d'hora per a Artur Mas. Primer, la comitiva encapçalada pel president de la Generalitat haurà anat al monument a Companys situat al Fossar de Santa Eulàlia, al castell de Montjuïc, allà on fou vilment afusellat el president de la Generalitat republicana. Després s'haurà dirigit al Fossar de la Pedrera, per tal de retre un segon homenatge davant la tomba del president màrtir. Les torxes enceses recordaran la dignitat de la víctima i la brutalitat del crim. I després, com si fos una broma de mal gust, el president haurà d'anar a declarar com a imputat per haver posat urnes simbòliques, com a protesta pacífica per no haver pogut fer una consulta. Que quedi clar, abans de continuar:no és equiparable, en absolut. L'afusellament d'un president en mans dels vencedors feixistes d'una guerra no és comparable a res, i menys a les contingències discutibles d'un Govern espanyol democràtic. Qualsevol altre plantejament no faria sinó banalitzar un afusellament. 

Però sí que es poden subratllar coincidències aberrants que són fruit d'una radical falta de delicadesa, o d'una radical inconsciència, o directament són el resultat d'una mentalitat prepotent.

 Perquè, per bé que els interessi poc la història catalana, és difícil entendre com es poden fer coincidir les dues dates i que ningú no faci saltar les alarmes. 

Tan poc valor té la memòria tràgica dels catalans, els nostres símbols, tot allò que afecta la nostra sensibilitat col·lectiva? 

I la resposta sembla afirmativa tant si ho han fet sabent-ho
com si ha estat de manera inconscient.

 No els interessa res del que som i sentim, abandonat l'interès de les nostres raons en el sac del seu disseny colonial. 

Aquesta Espanya maragalliana no només no escolta, sinó que menysprea.

 Sigui com sigui, no endebades les coincidències les carrega el diable, el dia té sobrecàrrega presidencial. A la retina, el record de l'assassinat de Lluís Companys, executat pel sol fet de ser el president dels catalans.

I en l'actualitat, el passeig fins als jutjats d'un president que, bo i recollint el mandat del Parlament, ha posat unes urnes simbòliques per tal d'alçar el clam d'una consulta legal. És a dir, ha fet una protesta democràtica, pacífica, àmpliament avalada pel seu poble i, tanmateix, se l'imputa per delictes penals.

Ho hem dit a bastament i és profecia: aquest és un judici polític, fruit d'una mentalitat política repressiva. 

Les democràcies no poden resoldre als tribunals els conflictes territorials i, si ho fan, fereixen seriosament la democràcia.

Pilar Rahola.

lavanguardia.com/