Una ressonància del cervell pot avaluar la intel·ligència.Les xarxes neuronals determinen les aptituds cognitives. És personal i intransferible com una empremta dactilar.




La xarxa de connexions entre les diferents àrees del cervell (o connectoma) és tan personal i intransferible de cada persona com una empremta dactilar, segons una investigació de la Universitat de Yale (EUA)presentada ahir a la revista Nature Neuroscience

La investigació revela que examinar aquesta xarxa amb una ressonància magnètica del cervell permet avaluar de manera precisa la intel·ligència fluida de cada persona.

La intel·ligència fluida fa referència a la capacitat de raonament lògic que permet resoldre problemes en situacions en les quals no es té experiència prèvia. És un tipus d'intel·ligència que arriba al seu nivell màxim quan la persona té 25 anys i després entra en un lent declivi. Es diferencia de la intel·ligència cristal·litzada en el fet que aquesta última depèn de l'experiència acumulada al llarg de la vida i augmenta fins a edats avança-des. Els investigadors han estudiat el cervell de 126 participants al Projecte Connectoma Humà. Els van examinar sis vegades realitzant diferents tipus de tasques: de llenguatge, de memòria, de motricitat, d'activació emocional i, en dues ocasions, en estat de repòs.
Els voluntaris es van sotmetre a més a diverses proves de rendiment cognitiu; entre elles, una que avaluava la intel·ligència fluida. Estudis anteriors havien explorat què tenen en comú els cervells de persones diferents perquè buscaven un mapa general de les connexions del cervell humà. Però l'equip de Yale, liderat per Emily Finn, ha preferit estudiar què tenen de diferent perquè "totes les persones són úniques" i "els estudis solen ignorar l'heterogeneïtat", segons escriuen a Nature Neuroscience. Els resultats mostren per primera vegada que cada persona té un mapa de connexions cerebrals únic i estable que el distingeix de les altres. Així, el mapa d'un cervell en repòs és més semblant al mapa de la mateixa persona realitzant una activitat que al d'una altra persona en repòs. I el mapa de connexions continua sent el mateix independentment de l'activitat que es faci. D'altra banda, s'ha observat que el mapa de connexions permet predir l'activitat cognitiva de cada cervell. En particular, la intel·ligència fluida ha resultat ser un producte de les xarxes frontoparietals, és a dir, de les connexions de la part anterior del còrtex cerebral. Aquesta és la regió del cervell que més s'ha desenvolupat al llarg de l'evolució humana i en depenen funcions complexes com la capacitat de concentració i d'abstracció.
Els investigadors han demostrat que, a partir dels resultats dels tests d'intel·ligència fluida i els mapes cerebrals de 125 participants en l'estudi, poden deduir un patró neuronal òptim per a la intel·ligència fluida. Quan s'avalua el participant número 126 amb aquest patró ­independentment de qui sigui el número 126­ , se'n pot predir amb precisió la intel·ligència . "La relació entreconnectivitat i habilitat cognitiva és robusta", conclou l'equip de Yale. Aquests resultats obren la via a desenvolupar tests basats en ressonància magnètica per comprendre com funciona el cervell de cada persona. Les proves, sostenen els investigadors, "podrien utilitzar-se per personalitzar les actuacions en educació i en medicina". En educació, per exemple,es podria investigar a quina franja d'edat s'estableix la xarxa bàsica de connexions de la qual depèn la intel·ligència fluida i si és possible maximitzar-la. En medicina, expliquen a Nature Neuroscience, "podria millorar la comprensió de les malalties neuropsiquiàtriques" a partir del mapa de connectivitat de cada persona, "en lloc de fer servir un únic diagnòstic" per etiquetar-la.

JOSEP CORBELLA BARCELONA

Publicat a la vanguardia.