Ser amic entranyable d'un papa és especial, però més si ets un rabí jueu...Al papa Francesc i a mi ens uneix la nostra fe en el diàleg...

Tinc 65 anys. Sóc de Buenos Aires. Sóc rabí de la comunitat Benei Tikva. Sóc rector del Seminari Rabínic Llatinoamericà. Estic casat i tinc dos fills, Rafael (33) i Gabriela (30). Sóc socialista. Crec en Jahvè, que té els seus propis plans per a mi, són coses de Déu

Com està, el Papa?

Formidable! Ahir mateix em va enviar un e-mail...

Es mailea amb el Papa?

Sí, ens uneix una amistat fraternal, miri com acaba, el seu e-mail.

Un honor, que em permeti llegir-ho...

Llegeixi, llegeixi el comiat.

"Y, por favor, no olvide rezar por mí. Que el Señor lo bendiga. Francisco".

Sempre em demana que resi per ell: i ho faig!

Un rabí jueu... resant pel Papa?

Esclar.Francesc i jo ens assemblem:creiem en el diàleg fermament!

Fins a quin punt?

Abans que fos papa havíem parlat de viatjar junts a Terra Santa... i com a papa ho va complir! Francesc és un catalitzador de pau.

Fa gaire que es coneixen?

Fa ja 25 anys... A Buenos Aires, junts organitzàvem col·loquis interreligiosos i programes de televisió, vam fer un llibre...

Com es van conèixer?

En una missa del dia de la Pàtria, en què les confessions no catòliques estem presents, jo representava la comunitat jueva i ell era bisbe. En la salutació protocol·lària li vaig fer un comentari teològic... i ell em va provocar.

Com?

Em va estrènyer la mà, em va mirar fixament i em va dir: "Aquest any menjarem sopa de gallina".

No ho entenc...

Els seguidors del River ens dieun "gallines", i Bergoglio és seguidor del San Lorenzo, que anava guanyant la Lliga... Em vaig picar: "cizaña!", vaig replicar. El nunci del Vaticà, al nostre costat, estava escandalitzat...

Per què?

"Llenguatge blasfem al temple!", es va queixar. Però Jorge Bergoglio i jo ens vam entendre, m'estava dient: "Dialoguem!".

I ho van fer?

D'igual a igual, i fins a avui. El seu afecte és autèntic: quan va publicar la biografia autoritzada, El jesuita, va voler que l'hi prologués jo. "Per què m'ha triat, a mi?", li vaig preguntar. "Així m'ha sortit del cor", va dir.

Com és Jorge abans de Francesc?

Un home estricte,recte,rigorós,moltpuntual! En això ens assemblem. Menys en una cosa: ell va al xoc! Li agrada anar directe. Jo sóc més diplomàtic. I si et vol renyar, fa servir un humor molt àcid.

Més coses.

És molt fidel als seus amics. I viu d'acord amb el que diu; és autèntic, i compromès amb els pobres i explotats: com a sacerdot, anava a les vil·les misèria.

Va plantar cara, a la Junta Militar, o no?

Sempre va servir amb humilitat els sofrents, aquest era i és el seu compromís, sempre!

Els jueus han patit, a l'Argentina?

Encara que hi ha hagut atemptats antisemites, estem ben integrats. I l'Església catòlica argentina s'ha netejat de vicis antisemites, sobretot amb Bergoglio.

D'on li vénen al Papa, les simpaties judaiques?

"Dins de tot catòlic hi ha un jueu", diu. I és un gran coneixedor dels profetes del Vell Testament (el nostre Talmud), que es van anticipar més de 2.000 anys a Marx!

Què vol dir?

Els profetes Isaïes o Amós, 700 anys abans de la nostra era, deien que servir a Déu implica servir a l'home. I llegeixi el Levític, 25: "Tot home té dret al seu tros de terra inalienable". I-na-li-e-na-ble!

Per què es va fer rabí, vostè?

En morir el meu avi, el meu pare va recitar la seva oració fúnebre al temple. El rabí se'm va acostar i em va dir: "Recorda-ho, sempre has de tenir fe en el Déu de Israel!".

I això el va marcar?

Sí, i saber que els meus avis van perdre els seus familiars en la xoà.I em va marcar una altrac osa: durant una celebració molt solemne, en un moment clau, vaig veure el venerabilíssim rabí preguntar-li alguna cosa al meu pare. Jo era unes files per darrere, i en sortir vaig tenir curiositat: "Què et deia, el rabí?", el vaig preguntar. "On és el teu fill?", em va dir el meu pare.

I com ho interpreta, tot això?

Que Déu tenia els seus propis plans per a mi! Jo estudiava Químiques...i vaig acabar a Terra

Santa amb un Papa.  

Hi haurà pau, allà, algun dia?

El Papa i jo, i molta més gent, coincidim que hauria d'haver dos estats, un de jueu i un altre de palestí. Però tenim un problema...

Quin és?

No hi ha interlocutor, a l'altre costat de la taula: Hamàs es nega a dialogar amb Israel.

L'islam és el problema?

Israel té un màrtir per la lluita a favor de la pau amb els palestins:YitzhakRabin:per això el va assassinar un ultraortodox jueu... Per què no hi ha un moviment semblant entre els palestins?

No ho sé.

Jo no dic amén a tot el que fa Israel, esclar que no!, però allà almenys hi ha pluralisme democràtic, amb moviments de contestació pacifistes com Pau Ara.

L'ataquen a vostè, els ultraortodoxos, per dialogar amb el Papa?

Sí, i també el deuen criticar, a ell, alguns ultracatòlics, però d'aquestes reaccions Francesc sempre riu i em diu: "Ladran, Sancho, luego cabalgamos!".

http://epaper.lavanguardia.com/

El 36 els comunistes ja feren el mateix, mataren la llibertat només per alimentar la seva revolució, i de resultes caiguérem en 40 anys de foscor. Són com talibans laics, només hi ha la seva veritat revelada...

COMENTARIS  a 

La CUP ha decidit: Eleccions

Benvinguts al passat30 de novembre de 2015, 13.34 h

Amb la CUP pel mig no hi ha cap possibilitat d'assolir la independència, i el que és pitjor de que en cas que s'obrés el miracle, amb ells pel mig ningú a fora ens reconeixeria. Llàstima, el somni ha sigut bonic mentre ha durat.

El 36 els comunistes ja feren el mateix, mataren la llibertat només per alimentar la seva revolució, i de resultes caiguérem en 40 anys de foscor. Són com talibans laics, només hi ha la seva veritat revelada, i fora d'ella no donen ni pa ni aigua.

Havíem oblidat el que era el comunisme. Benvinguts al passat.

 Endavant i fora30 de novembre de 2015, 08.54 h

Desmoralitzacio, ni una. Que mes voldrien. No serem tant rucs de descapitalitzar nosaltres mateixos la victoria del 27S, espero que els nostres caps de llistes tinguin seny.
Es para el proces public independent, pero no el del darrere. Es pacta amb qualsevol grup un acord per investir i es cedeix terreny i Que Ningú Ens prengui La Victoria Nostra del 27S.
Ens han sortit botiflers a cents i ara els coneixement....anem amb mes capital i la lluita segueix. Qui diu que la CUP es por carregar una llista que ha tret gairebe la meitat dels vots del Parlament?.
Serem enzes sino seguim i fort, en les condicions possibles i prou.
Estic molt animada, nomes ens han servit una parada de cami, tenim futur i molt. ENDAVANT !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! (i res d'eleccions anticipades, seria regalar l'exit del 27S que ha fet tremolar l'Espanya mes rancia, je,.....


llegir més:


http://www.directe.cat/editorial/455854/la-cup-ha-decidit-eleccions



La candidatura unitària respon a l'esquerra independentista des del Parlament un dia després del debat nacional...







Junts pel Sí en roda de premsa aquest dilluns / ACNVideo

JxSí exigeix a la CUP demostrar "amb fets" la voluntat d'acord

«No som prou conscients del futur que estem creant»




El físic i assessor de l'exposició "+ Humans", que aquests dies es mostra al CCCB, reflexiona sobre els avenços tecnològics que viurem les pròximes dècades...


EL DISC DE LA MARATÓ 2015...èxit de vendes com cada any.
















LLISTAT DE CANÇONS

1Macaco “Qualsevol nit pot sortir el sol”

2Oriol Padrós i Eduard Gener “A prop de tu”

3Judit Neddermann, Sara Pi i Alessio Arena “Sense tu tot em canvia”

4Niña Pastori “He oblidat com es viu”

5Oques Grasses “Ara que tinc vint anys”

6Carlos Baute “Et regalo”

7Quartet Mèlt i Carles Arbusé, “Xiulet” “Somriure és fàcil”

8Muchacho y Los Sobrinos “Jo seré amb tu”

9Marina BBface & The Beatroots “A prop teu”

10Raimon i Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) “Animal d’esperances i memòria”

11Miquel Abras i Rozalén “Amor particular”

12Pepet i Marieta “Carnaval”

13Nyandú “Aquest eclipsi del cor”

14Caïm Riba “Fotografia”

15Gemma Humet i Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)
“Tu vas lluitar”

16Black “Viure és tan meravellós”

17Bebe “Respirar”

18Los Secretos “Amb tu sempre”

19Super3 i SP3 “All For Love”(“Tots per un”)

20Inna “Tu tens la força”


Escoltar...




http://www.tv3.cat/marato/disc

Aquest dimarts se celebra el #GivingTuesday, un dia per donar suport a malalties rares

01. El Dídac té quatre anys i té una immunodeficiència primària. 02. El Dídac amb la Júlia, la seva mare, llegint un conte.

“Més investigació vol dir més esperança”: Fair Saturday, cultura amb fins solidaris

 Barcelona

Aquest dimarts se celebra el #GivingTuesday, un dia per donar suport a causes com la dels pares del Dídac, afectat per una malaltia rara

Ara fem 5 anys: "2010-2015:

Els 10 consells per comprar de manera segura 'online' pel Cyber Monday


Les famílies gastaran el 13% del pressupost a internet.

La Universitat Oberta de Catalunya ha elaborat un decàleg de recomanacions coincidint amb el Dia Internacional de la Seguretat Informàtica...

Cs demana a Mas que reconegui el seu “fracàs” i convoqui noves eleccions

Comentaris :


#1 MIQUEL ALTIMIRES I ROS

Els perdedors heu sigut vosaltres ... no el President Mas....

Dilluns, 30 novembre 2015 14.05


0 #2 MANEL ARAGÓN LIÑÁN

Si es fan unes noves eleccions, Ines, C's perdrà molts vots; el votant de C's, com el del PP votarà CUP perquè s'està carregant el procés d'una manera més efectiva que vosaltres. Així que vigila, Ines, no sigui que es compleixin els teus desitjos...


Les set meravelles de l’enginyeria, a punt de completar-se

Terribas desmunta Anna Gabriel

En l’entrevista a Anna Gabriel a Catalunya Ràdio,  Mònica Terribas ha posat en evidència les contradiccions de la CUP quan ha assenyalat a Gabriel que el “qui” apareix en tres de les quatre propostes sotmeses a votació ahir a Manresa, i li ha preguntat si això és coherent amb el que han dit fins ara que el més important és el “què”. Sobre les negociacions, Gabriel ha indicat que no avancen en l’acord a causa de les línies vermelles insalvables de Junts Pel Sí, Terribas li ha retret que ara resultarà  que és en el “què” què no estan d’acord i no en el "qui" com han assegurat fins ara...

http://www.directe.cat/noticia/455902/terribas-desmunta-anna-gabriel

Arrimadas: "Si C's guanya a Catalunya el 20-D, voldrà dir que els catalans no volen trencar Espanya"

...Arrimadas ha advertit que "aniran a totes" en uns hipotètics comicis al març perquè tenen el convenciment que poden governar a Catalunya.

http://www.mon.cat/cat/notices/2015/11/arrimadas_154323.php

'Desmuntant Societat Civil Catalana'

Musulmans i cristians som germans.

El Papa obre la porta santa de la catedral de Bangui. L'OSSERVATORE ROMANO / REUTERS

El Papa, a la República Centreafricana: 

Francesc acaba el seu primer viatge a l'Àfrica amb un missatge de reconciliació i diàleg interreligiós

La CUP s'alia amb C's, PSC, Catalunya Sí que es Pot i el PPC i ha provocat que Junts pel Sí perdés un dels senadors per designació autonòmica...

La CUP s'alia amb l'oposició i Junts pel Sí perd un senador en favor del PP
 C's, PSC, Catalunya Sí que es Pot i els populars tindran un senador per designació autonòmica

 Junts pel Sí, que n'aspirava a cinc, es queda amb quatre

"Sense Mas" no hi ha independència

ERC no cau a la trampa de la CUP i confirma l’acord de Junts pel Sí amb Mas de president 

No hi ha millor manera de saber si Mas ho farà o no (independència) que fer-lo president", ha indicat durant la roda de premsa posterior a la reunió de la Permanent Nacional del partit.


La CUP té la paraula, o Mas president o eleccions

El cap de llista republicà ha subratllat amb contundència que, "sense acord, no hi ha procés constituent" i sense Mas no hi ha acord possible. En tot cas, s'ha mostrat optimista de cara a la consecució d'aquest pacte i ha demanat que es fugi del "debat fratricida" entre la CUP i Junts Pel Sí, perquè els "únics adversaris" són C's, PPC i PSC.

Ernest Maragall cau al parany de la CUP

http://www.directe.cat/noticia/456013/erc-sense-mas-no-hi-ha-independencia

La CUP han decidit que no volen responsabilitzar-se de la gestió del procés cap a la independència, i per tant, aboquen a Junts pel Sí a buscar una majoria absoluta en unes noves eleccions, sigui amb la coalició o separadament...

...Ja surten els traïdors del sector d' ERC... Ens van vendre que deixàven les sigles dels partits aparcades durant una temporada, però està clar que s'està orquestrant un tripartit II...

Comentaris a :   

Ernest Maragall insta Mas a "mostrar que no és obstacle" i a quedar-se "a l'espera per 12 ó 18 mesos"




quatre fa 9 minuts

Ja surten els traïdors del sector de ERC, no hi ha sant sense misteri. Ens van vendre que deixàvem les sigles dels partits aparcades durant una temporada, però està clar que s'està orquestrant un tripartit II. Aquest va ser un dels responsables de la ruïna de CAT no? A tot ni diuen veu autoritzada...


El desprocés fa 19 minuts
La primera via d'aigua a JXS?


una opinió fa 43 minuts

... volem en Mas i per aixó l'hem votat!

RPND fa 7 minuts
Mas serà el President de Catalunya o anirem a eleccions. 1'7 milions de persones el van votar, i el xantatge de la CUP que vol que asumim tot el seu programa i xerrameca és antidemocràtic. El que vol MES és sortir de JxSí per anar al federalisme


Roger fa 19 minuts
La voluntad dels catalans ha sigut votar majoritariament JxSi i per tant Mas president. El Sr. Maragall, fins fa dos dies era del PSC, que cony vol donar lliçons ara ?


No Ernest fa 29 minuts
Posicionaments com aquest fan molt de mal, es la puntilla que estan buscant. No podem cedir al xantatge de decapitar al Lider que ha votat 1.600.000 persones perque ho vulguin 10 persones i una assamblea de 1200 + els que s´apuntin d´ERC

llegir més:





Baños: "Per mi seria un drama i un fracàs anar a eleccions"

... i ha argumentat que "jo m'he presentat a aquestes eleccions per fundar una república"... 

http://www.mon.cat/cat/notices/2015/11/banos_per_mi_seria_un_drama_i_un_fracas_anar_a_eleccions_154309.php



La CUP es reuneix avui  A Manresa  En una jornada de debat per consensuar l’estratègia 
 A seguir en les negociacions amb Junts pel Sí.

La CUP llança un missatge de tranquil·litat: "No podem fer una cosa ràpida i sense fortalesa"

El cap de files de l'esquerra independentista al Parlament, Antonio Baños, veu marge encara per a una negociació que porti a la investidura d'Artur Mas si així ho decideix a finals de desembre l'assemblea.

"No m'imagino Adams dient-li a Franklin que sí a la independència, però sense Jefferson"

La decisió de la CUP de mantenir el veto a Mas ha encès aquest diumenge les xarxes socials, que ho han recollit amb les etiquetes #debatnacionalCUP i #pressingCUP. El cap de llista d'ERC en les pròximes eleccions generals, Gabriel Rufián, ha piulat: "no m'imagino a Adams dient-li a Franklin que lo de la independència de l'Imperi Britànic sí, però sense Jefferson". Més optimista s'ha mostrat el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, que en el seu compte de Twitter ha recordat que "aquest país ha superat obstacles més grans que el d'avui". A més Sabrià, ha assegurat que res els impedirà guanyar. Per la seva banda, el número 2 dels republicans al Congrés, Joan Tardà, ha considerat: "la CUP com en el Joc de l'Oca envia la majoria social a la casella de sortida perquè heu renunciat, en el fons, a guanyar ERC".

http://www.mon.cat/cat/notices/2015/11/rufian_sobre_la_decisio_de_la_cup_no_m_imagino_a_adams_dient-li_a_franklin_que_lo_de_la_independen_154301.php

Quatre motius per a investir Artur Mas...L’aritmètica, la necessitat de fer un govern que respecti proporcionadament el resultat del 27-S, és el primer motiu de tots els acords...Si no hi ha acord, la CUP no haurà aconseguit res, excepte protegir la seva coherència...

TONI SOLER 

PRIMER MOTIU. A la CUP se li està demanant un sacrifici. Ni win-win ni punyetes. La CUP no vol investir Artur Mas per principis, per coherència i per ideologia. Per tant, si ho acaba fent, serà a contracor, amb una pinça al nas i amb tota la recança del món. És un sacrifici que va més enllà del que és habitual perquè, per a la CUP, suposa travessar una mena de frontera mental, que la situa en el terreny de la política clàssica que tant ha blasmat. I malgrat tot, de vegades cal fer sacrificis. La política parlamentària és això. El 2003, quan ERC va investir Maragall a canvi d’un nou Estatut, Carod-Rovira va dir: “No volem l’Estatut, sinó la independència. Però de moment només tenim 23 diputats”. 
L’aritmètica, la necessitat de fer un govern que respecti proporcionadament el resultat del 27-S, és el primer motiu de tots els acords.

SEGON MOTIU. Les alternatives a la investidura de Mas són aterridores. A) Si hi ha eleccions anticipades al març, s’haurà dilapidat la majoria independentista més amplia de la història; el resultat electoral segurament serà pitjor. I en qualsevol cas, passarem fins al març amb un govern en funcions, minoritari i dividit, incapaç no ja de complir el mandat del Parlament, sinó de resistir el desballestament de l’autonomia. B) Si hi ha un acord que aparta Artur Mas de la presidència, com vol la CUP, el més probable és que CDC passi de la refundació més o menys ordenada a una implosió en tota regla; un escenari en què els sectors convergents més refractaris al sobiranisme (i més contraris a Mas) faran un pas endavant, amb suports externs importants. Pot ser que alguns sectors a la CUP trobin desitjable l’esmicolament de CDC, i és ben legítim, però han d’entendre que sense l’espai de centredreta la majoria independentista estarà una mica més lluny.
TERCER MOTIU. Com ja s’ha dit, per a la CUP l’actual situació és un problema però també una oportunitat. La seva capacitat d’influència mai no ha estat -o serà- més gran. Algunes exigències importants dels cupaires es poden veure recollides tant en l’estructura del nou govern, com en les seves prioritats, com en el ritme d’execució. Bona part dels vots que va recollir la candidatura d’Antonio Baños no tenien a veure -només- amb les bases ideològiques de la CUP, sinó amb la seva capacitat per marcar de prop la majoria sobiranista, impedir dilacions i posar-hi accent esquerrà. Si no hi ha acord, la CUP no haurà aconseguit res, excepte protegir la seva coherència.

QUART MOTIU. Si la CUP vol castigar Mas com a enemic de classe, hi té tot el dret. Però ha d’entendre que amb aquest afany justicier poden pagar justos per pecadors. Em refereixo al més d’un milió i mig de catalans que van votar Junts pel Sí, alguns amb recel envers Mas i CDC, però conscients que només amb Mas es podia reforçar un flanc del front sobiranista del qual no podem prescindir. Que pensi la CUP que si castiga Mas ara -si Mas se’n va a casa- ho farà com un màrtir per als seus, i blasmat per la caverna neofranquista. En canvi, si Mas roman al Govern, tindrà un mandat clar i detallat, amb un límit temporal inexcusable. I si no el compleix ja no el castigarà la CUP, sinó el país sencer.




Hilari Raguer: "Si jo vaig superar un infart, Catalunya superarà la CUP i el Rajoy!"...la independència no és un pecat...és un anhel just i legítim i compartit per la majoria del poble català...ser independentista no és que no sigui pecat, sinó que és una virtut! ...


"Em sabria molt greu que després de tot el que s'ha fet fins ara no s'arribés a un acord". Així de clar es manifesta en aquesta entrevista el monjo benedictí i historiador Hilari Raguer i Suñer (Madrid, 1928), qui ha deixat una estona la tranquil·litat del claustre de Montserrat per exposar-nos la seva visió obre el procés, sobre Unió (va estudiar en profunditat la història del partit des de l'any 1931 fins el 1939) i sobre els 40 anys de la mort del dictador Francisco Franco. 


Li preocupa la situació política en la que es troba en aquests moments Catalunya?

Moltíssim. Estic convençut que ens en sortirem. I si desaprofitéssim aquest moment únic i es trenquessin les negociacions, el procés independentista no es dissoldrà. Té un nucli que no es desfarà. Si la política que s'està fent no desemboqués en una república independent, continuarà havent-hi aquest nucli fort que es continuarà manifestant i replantejant la qüestió.

Com veu el moment actual de negociacions entre Junts pel Sí i la CUP?

Em sabria molt greu que després de tot el que s'ha fet fins ara (les Diades, el 9-N i la resolució independentista aprovada pel Parlament) no s'arribés a un acord. Crec que és injust el veto a l'Artur Mas, i està fent un gran mal a allò mateix que defensen, que és la independència de Catalunya. No tenen dret a exigir que Mas es retiri, i no simplement perquè ha donat la cara i s'ha exposat, sinó també perquè seria una derrota del sobiranisme decapitar Mas.

Montserrat està jugant un paper fort en aquesta etapa com el que ha jugat en altres moments històrics?

Montserrat és un grup de persones. Hi ha un sentiment general català i fins i tot nacionalista, però cadascú té la seva opinió i les votacions sé que eren diferents, no tothom anava exactament pel mateix. El pare Abad té un paper representatiu especial i ha fet reiterades manifestacions sobre el dret d'autodeterminació, mirant de no provocar un conflicte més obert.
Hilari Raguer durant un moment de l'entrevista a Montserrat
Hilari Raguer durant un moment de l'entrevista a Montserrat   |   JORDI BORRÀS
Si la independència no és un pecat, com deia en el seu darrer llibre, què és?

És un anhel just i legítim i compartit per la majoria del poble. 


La Moreneta veurà aviat una Catalunya independent?

Sí. Quan vaig publicar el llibre sempre em feien aquesta pregunta, però em preguntaven per mi, no per la Moreneta, que ella calla molt i jo parlo més. Tinc 87 anys i espero veure Catalunya independent, confiant en dues coses: en la força de l'independentisme català i en els progressos de la medicina. Quan responia això acabava de superar un infart molt greu, i si jo vaig superar un infart, Catalunya també superarà la CUP i el Rajoy! 

La Santa Seu reconeixeria una Catalunya independent?

El Vaticà és realista. A vegades això porta a tenir tractes amb dictadors, com Franco o Pinochet, però també en aquests casos d'emancipacions. Si hi ha un fet, la Santa Seu s'hi adaptarà. Ara, no podem pretendre que la Santa Seu ens tregui les castanyes del foc, les hem de treure nosaltres. 

Què li sembla el nomenament de Juan José Omella com a arquebisbe de Barcelona?

És una decisió fonamentalment religiosa i eclesiàstica. El millor que es pot dir d'aquest bisbe és que s'assembla al Papa Francesc, per la seva simplicitat, la seva senzillesa, el seu estil directe i de dir les coses pel seu nom, i per la seva proximitat als més afavorits. Parla català i això segur que ho ha tingut en compte el Vaticà.
Les mans d'Hilari Raguer
Les mans d'Hilari Raguer   |   JORDI BORRÀS
Per què el Vaticà ha nomenat un bisbe que no és de cap diòcesi catalana? 

Nomenar bisbes que no són catalans però parlen català guarda els dos fronts: a nosaltres ens diuen que no ens queixem perquè parla la nostra llengua i a ells els diuen que no es queixin perquè volien que no fos català i no ho és. El nomenament és fonamentalment eclesiàstic, però hi ha una influència política, que és que a nosaltres se'ns critica perquè volem bisbes catalans, però el que és intromissió política és que diguin que a Catalunya volem bisbes que no siguin catalans. Aquí s'havia parlat d'alguns candidats. Per què no han estat admesos? Fonamentalment perquè eren catalans. No esperem d'Omella que proclami la independència, però sí que no hi vagi en contra! Que no faci declaracions com Rouco o com Cañizares... 


Precisament Rouco va dir que la unitat d'Espanya és un bé moral...

Mossèn Antoni Maria Oriol Tataret va fer la presentació del meu llibre i va dir que ser independentista no és que no sigui pecat, sinó que és una virtut! Perquè és una virtut cristiana estimar la pàtria.

I en la doctrina universal de l'Església es considera una extensió del quart manament (estimar i honorar pare i mare), doncs aquí també hi ha Déu i la pàtria.

 Però la trampa és quan ens volen dictar la nostra pàtria. Quan diu que la unitat d'Espanya és un bé moral entenen que la nostra pàtria és Espanya, i això no hi ha cap autoritat humana, ni civil ni eclesiàstica que ho pugui imposar. Això ha de sortir de la consciència de cada persona, i es deu a aquesta pàtria.
Hilari Raguer en un dels claustres del monestir de Montserrat
Hilari Raguer en un dels claustres del monestir de Montserrat   |   JORDI BORRÀS
Com veu la Unió que ha quedat després de la ruptura amb CDC i de la seva pròpia divisió?

Vaig fer la història d'Unió del 1931 al 1939, i m'han demanat repetides vegades que continuï la història, però no m'hi he volgut ficar perquè no ho conec prou i no tinc documentació interna. De la Unió actual hi puc opinar com qualsevol persona del carrer, per les notícies que van sortint. Però m'agradaria dir que la Unió de Duran i Lleida no és plenament fidel a l'esperit nacionalista i la Unió històrica de Carrasco i Formiguera. La doctrina d'UDC és l'autodeterminació i en aquest punt són més fidels a la Unió històrica Demòcrates de Catalunya.

Què en queda a l'actual Unió del llegat de Carrasco i Formiguera?

L'humanisme cristià, uns valors que deriven de l'Evangeli però que van més enllà de la confessionalitat religiosa. Duran i els seus mantenen aquest humanisme cristià encara que la seva interpretació de la Doctrina Social de l'Església ha estat més conservadora que la de la primitiva UDC.

CiU havia de morir per donar fruit?

Morir no sol ser gaire positiu, i no sempre està assegurada la resurrecció. Només la tenia assegurada Jesucrist i aquells a qui Ell la comuniqui. Però sí que s'havien d'aclarir les posicions. Durant molts anys CDC i UDC han anat junts tot i tenir discrepàncies, i amb un plus de reconeixement de CDC vers Unió a les llistes (1 de cada 4), quan la proporció d'electors no era aquesta. Pujol, per no trencar, feia concessions en aquest sentit.
El monjo Hilari Raguer en un moment de l'entrevista
El monjo Hilari Raguer en un moment de l'entrevista   |   JORDI BORRÀS
Duran i Lleida ha enfortit o ha debilitat Unió? 

L'ha debilitat, però si ell entén que era necessari per ser fidel als principis, això seria d'elogiar. Renunciar a la popularitat per fidelitat, tot el contrari de l'oportunisme. 


La setmana passada va fer 40 anys de la mort de Franco. Queden tics franquistes en la política espanyola?

Moltíssims. Per sota o per damunt dels partits hi ha la casta. El problema és Madrid. Hi ha gent i famílies que en temps de Franco i després, sota l'etiqueta d'Alianza Popular, UCD, PP o PSOE, són els que manen perquè tenen el control econòmic de l'Estat espanyol i, amb l'econòmic, també el polític.