Quan el teu únic projecte és frenar el dels altres...Que l’argument sigui pactar per impedir altres projectes evidencia la manca de projecte.

CARLES CAPDEVILA 
LA POLÍTICA espanyola no només està bloquejada de cara a fer una majoria de govern. Hi ha una manca d’idees i de projectes tan alarmant que només s’aguanta a base de bloquejar els projectes dels altres. I de sobreactuar, d’exagerar. El bipartidisme no ha mort sinó que ha fet una cosa molt pitjor: agonitzar pressionat pels poders econòmics perquè es fusioni, que és tant com suïcidar-se, almenys per a una de les parts. Però els que els conviden a la gran coalició pensen que qui dia d’estabilitat de la seva passa, any empeny, i més endavant ja pressionaran qui toqui. L’excusa és unir-se per aturar “ el desafío secesionista ”, i al darrere hi ha poca cosa més. Hi ha,només, que el sistema prefereix zombis coneguts que vius per conèixer.
M’han sorprès -és un dir, que poca cosa sorprèn ja- les portades gegants dedicades aquests dies a presumptes escàndols que s’inventen, com que el PSOE hagi cedit senadors “ a los rupturistas ”. Ho veus allà a tota plana, dramatitzat, com una autèntica tragèdia, i podries pensar que tenen poca feina, que no tenen problemes greus. I sí, en tenen, no saben ni com fer govern i s’alarmen pel Senat, que és el comodí, tan aviat serveix per prometre que el portaran a Barcelona com per demanar que el tanquin, com per discutir la gravetat que els socialistes ajudin els separatistes, ui sí.

Que l’argument sigui pactar per impedir altres projectes evidencia la manca de projecte. L’independentisme els permet tenir alguna cosa per oposar-s’hi. Aixecar-te cada matí enfadat perquè els altres volen fer una cosa molt greu, mirar-te al mirall i adonar-te que, a part de destitjar i procurar el seu fracàs, no tens més plans, ha de ser tristíssim.