Els mercats financers preferiran tenir un interlocutor ineficient i poc fiable com Espanya o un nou interlocutor amb la voluntat de ser eficient i fiable, com la República Catalana?...

Unes declaracions a la premsa internacional del Vice President de la Generalitat i conseller d’Economia i Finances, Oriol Junqueras, han causat un important enrenou.

 Junqueras posa sobre la taula l’enorme deute espanyol i la ineficàcia de l’estat, que vol contraposar a la eficàcia i fiabilitat que afirma que tindrà la República Catalana. 

Situats ja en el període més important de tot el procés Oriol Junqueras explica en aquesta entrevista que la independència de facto arribarà amb l’aprovació de les lleis de desconnexió, un moment que no dependrà només de Catalunya perquè la comunitat internacional haurà de prendre decisions i haurà de triar.



—Han causat molt d’impacte les vostres declaracions al Financial Times. Això d’avisar del perill del deute espanyol i de dir que Catalunya pot ser un bon soci és un canvi d’estratègia important…

—La posició que hem defensat aquests darrers dies en diferents mitjans internacionals, el Financial Times o el Global Capital, no és una posició nova respecte el que sempre hem dit, en tot cas és una novetat fer-ho des de la responsabilitat de govern.

—Però no hi ha massa costum de parlar així. El mateix periodista del Financial Times es sorprenia de l’enfoc que feu…

—Els creditors tenen un costum, que és que volen recuperar els diners que han deixat. En el cas de l’estat espanyol no és només que tenen un deute gegantí, equivalent al cent per cent del seu PIB sinó que a més el dèficit no deixa de créixer. És molt important que els ciutadans de Catalunya, els mercats financers i les institucions europees sàpiguen que els problemes que travessen les institucions catalanes no tenen el seu origen en les dificultats econòmiques de Catalunya sinó en decisions arbitràries i injustes del govern espanyol. Això és vital que ho tingui clar tothom!

—Si això queda clar què creu que pot passar?

És evident que el posicionament dels mercats internacionals i de les institucions supraestatals com el Banc Central Europeu serà determinant en el conjunt del procès que estem vivint. La independència de Catalunya no dependrà exclusivament de la voluntat del govern de Catalunya. En el context del món occidental, el naixement d’un nou estat no és mai del tot unilateral sempre implica elements de multilateralitat. I aquesta no serà estrictament pública, sinó que hi haurà actors capaços de condicionar l’actitud del govern espanyol. És molt important adreçar-se als mercats financers en aquest sentit. Com ja s’ha demostrat en el passat, els mercats financers tenen capacitat per condicionar. I només cal recordar quan ho van fer i que en una nit d’estiu el PP i el PSOE es van posa d’acord per canviar la constitució espanyola.

—Es tracta de convèncer als mercats financers que cobraran abans si Catalunya és independent?

—Els mercats financers hauran de decidir si tenen un únic interlocutor, que fins ara s’ha demostrat poc eficient i poc fiable com és Espanya o si prefereixen tenir també un nou interlocutor que tingui una voluntat expressa i ferma de ser eficient i fiable, la República Catalana. La nostra posició és que a tothom li convé la segona opció. Els mercats financers no només hauran d’acceptar la voluntat democràtica del poble de Catalunya a favor de la creació d’una nova República sinó que els hi convindrà de tenir-hi una interlocució efectiva.

—Però en canvi les agències de qualificació, no deixen massa bé Catalunya. Són instruments polítics?

—Són un element d’expressió d’un poder polític. En el tema del deute la seva posició és curiosa perquè en cap cas, pel que fa al deute, hi ha una relació d’un mercat de lliure competència ja que el deute espanyol el compra tot el Banc Central Europeu, no va al mercat. I hi ha agències de qualificació que rebaixen el deute de la Generalitat de Catalunya, com si nosaltres tinguéssim condicions per a col·locar-lo en els mercats financers, cosa del tot impossible. Variar la qualificació d’una cosa que de fet no existeix no té cap sentit.

Ens estem fent un embolic amb això dels 18 mesos?

—No. És un acord molt blindat, ratificat per tothom. Des del març del 2015 hi ha un full de ruta pactat amb CDC que es va incorporar al programa electoral de Junts pel Sí i que desprès va ser pactat amb la CUP amb els acords d’estabilitat parlamentària als que vam arribar.

—Però amb les declaracions d’aquests dies en un sentit i en un altre hi ha confusió entre els votants sobre el que passarà d’aquí a divuit mesos?

— El compromis dels divuit mesos no neix del no-res. És un compromís que surt de la constatació feta en els estudis del CATN que consideraven que divuit mesos era un període de temps raonable per prendre el conjunt de mesures que haurien de coordinar amb èxit la independència de Catalunya. I per tant el compromís és intentar fer-ho això en aquest període de temps. Ara bé, aquest és un escenari on hi ha diversos actors i per tant no som davant una equació lineal amb una resposta senzilla i automàtica. Estem davant un sistema d’equacions interdependents entre elles.

—Per què no repassem els passos i així sortirem de dubtes

—Hi havia el compromís d’aconseguir una majoria parlamentària el 27 de setembre i això es va fer, amb 72 diputats. Els segon pas havia de ser la declaració d’inici del procès, que va ser la declaració del 9 de novembre del 2015 i aquest també es va aconseguir. El tercer pas és on som ara, que és fer el procès de transició nacional en el qual es preparen les estructures imprescindibles per sustentar el nou estat i també es fan les lleis que són claus per aquest desenvolupament.

—Al final d’aquest periode on som ara què passarà?

—D’una banda s’han d’aprovar aquestes lleis que ara s’estan preparant. la de transitorietat jurídica, la de la hisenda catalana i la de la seguretat social..

—Perdoneu que siguem una mica concrets: us imagineu que aquestes lleis bàsiques de la desconnexió s’aproven simultàniament o per separat?. Aquesta és una qüestió rellevant.

—És possible que el més apropiat sigui aprovar-les gairebé en el mateix moment.

—Per què?

—Perquè són lleis que evidentment el Tribunal Constitucional considerarà inconstitucionals i per tant ha d’haver-hi un moment en el qual el Parlament de Catalunya s’assegura que les seves decisions són democràtiques i  per tant que serem conseqüents amb el mandat democràtic. Hi ha d’haver un moment, necessàriament per aprovar la llei de transitorietat jurídica, de la seguretat social i de la hisenda pròpia en que el Parlament de Catalunya actuï com el d’un estat independent, segur. I simultàniament això ha de ser ratificat de la forma més propera i més directa possible per la voluntat dels ciutadans.

—Estem arribant, doncs, al final dels divuit mesos…

—Sí, al final d’aquests divuit mesos tindrem l’aprovació d’aquest paquet legislatiu. En un període factible, amb un marge de pocs dies o de poques hores. I aquest serà el moment en que s’han de convocar unes eleccions constituents per tal que els ciutadans de Catalunya puguin votar el Parlament que elaborarà la Constitució de la República.

—En resum, al final que tindrem?

—Al final, tindrem l’aprovació d’aquest paquet legislatiu, l’entrada en funcionament d’aquestes estructures d’estat i la convocatòria de les eleccions constituents. Tot serà alhora perquè tot va lligat. Si no tens les estructures de poc serviria aprovar les lleis. I si no aproves les lleis de poc serviria tenir les estructures. I tot plegat no serviria si els ciutadans de Catalunya no ho ratifiquen.

—Es pot dir que un cop aprovades aquestes lleis, la independència és un fet, que hi haurà una independència ‘de facto’?

—Correcte. Precisament per això va tot vinculat. I les eleccions constituents, també actuaran ‘de facto’ com un mecanisme de ratificació popular de les decisions que s’acaben de prendre.

—I què ha de fer el Parlament Constituent?

—El Parlament Constituent elaborarà la Constitució de la República que serà refrendada en un referèndum constitucional pels ciutadans. En la mesura que els ciutadans refrendin la constitució amb això estaran refrendant la República i amb ella també el procès fins el seu ple funcionament.

—I com ha de ser aquest procés?

Hem de fer un procés constituent molt inclusiu perquè estem molt convençuts que hi ha ciutadans de Catalunya que potser no estan precisament a favor de la independència però que no voldran negar-se a ells mateixos l’oportunitat de contribuir a dissenyar la constitució del futur estat. Aquest procès convidarà a molta gent i amb ell s’ampliarà la base social i el suport a la República naixent.

—i que es farà: Proclamació o Declaració?

—Més enllà de consideracions semàntiques ho torno a repetir el que haurem de fer és aprovar les lleis, crear les estructures d’estat i convocar les eleccions constituents. Si això se li diu Declaració, segona Declaració per no confondre-la amb el 9-N o Proclamació és poc rellevant. Insisteixo el que s’han de fer són aquests tres passos.


Però en el moment que s’aprovin les lleis de la desconnexió els impostos es pagaran a Catalunya. A vegades la gent es confon i es pensa que podrà triar si paga els impostos a Catalunya o a Espanya?

—Des del nostre punt de vista només hi haurà una realitat legislativa, precisament per això s’aprovaran aquestes lleis. La Llei de Transitorietat Jurídica el que ha de garantir és que el sistema legislatiu espanyol continua vigent fins que és substituït pel nou marc legislatiu català. No podrem canviar totes les lleis de cop, o potser no les voldrem canviar totes, i potser algunes continuaran vigents durant molts anys, però en tot cas hi haurà un mecanisme que asseguri que mai hi ha un buit legal enlloc i que sempre hi ha una substitució gairebé de llei a llei. Cal tenir clar que sempre hi haurà una única llei vigent, que serà la llei que el Parlament de Catalunya, per la majoria democràtica que tingui, haurà decidit que existeixi en aquell moment. Què hi hagi una referència legal no vol dir que durant molts anys no pugui conviure el marc legislatiu actual amb el nou. L’actual s’anira substuïnt. progressivament. Es pot donar el cas que una llei de caràcter menor, si no cal canviar-la, duri molts anys.

—En aquests primers mesos amb quines dues o tres coses els ciutadans es poden fixar per veure si estem avançant?

—Per exemple en què els impostos que actualment són de titularitat de la Generalitat siguin en tot el seu circuit responsabilitat seva, fet que ara no és així.

—No?

—No. La Generalitat de Catalunya no té la gestió íntegra de cap des seus impostos perquè el cobrament executiu es fa de forma delegada al govern espanyol. Les oficines liquidadores dels impostos actuals de la Generalitat de Catalunya han de ser les Oficines Tributàries de les institucions catalanes i no els registradors de la propietat, que són uns agents privats que actuen sota la tutela i ampara del govern espanyol. Són uns funcionaris que responen davant del senyor Montoro. Això és dins els marges autonòmics però com malauradament no s’ha fet fins ara, ho hem de fer.

—I això ho faran aviat?

—Sí. Primer s’ha de tancar aquest cicle dels impostos actuals de la Generalitat i que l’Agència Tributària de la Generalitat de Catalunya es prepari per a la recepció dels impostos massius. Explicat d’una altra manera: la Generalitat de Catalunya ha de ser capaç, perquè encara no ho ha fet mai de gestionar amb plenitud el cinc per cent d’impostos que són seus i un cop culminat això ha de preparar-se per cobrar els altres.

—Aquest és el seu primer repte en el terreny de la hisenda?

—Sí, sense deixar res de la resta.

—No li fa mandra ara discutir pels pressupostos, quan té tots aquests altres reptes tan grans al davant?

—No, no! Nosaltres intentarem explicar que es millor tenir pressupostos que no tenir-los prorrogats.

—Però la CUP sembla que vol posar condicions, a part de les pactades en el Pla de Xoc, per exemple que es modifiqui el impost de successions. A través dels mitjans li heu respost que no ho penseu fer.

—Nosaltres el que diem és que l’impost de succesions té uns elements d’arbitrarietat rellevants, perquè només el paguen aquelles persones que han tingut la desgràcia de que se’ls hi ha mort algú, que els hi ha deixat quelcom en herència. Per tant és un impost que afecta a pocs ciutadans i en un moment molt concret. Hi ha aquells casos que en una mateixa família tenen la desgràcia que dues generacions consecutives moren en pos anys de diferència, aquesta gent han d’afrontar un pagament més o menys important en molt poc temps i en canvi, un altre, amb una mica de sort, ho haurà d’afrontar al cap de moltes dècades. Tot això fa que sigui un impost que s’ha de tractar amb una certa cura perquè és un impost que afecta també a una part important de la societat que ja patex una situació econòmica globalment difícil. No és el mateix que afecti a una família que disposi d’un patrimoni molt important i d’una capacitat financera molt rellevant o que afecti a una família que té un pis i que rep en herència un altre pis i que no té disponibilitat financera per fer front a l’impost de l’herència i potser se l’haurà vendre per pagar els impostos de la propietat que hereta… La fiscalitat sempre requereix una atenció molt fina. Augmentar o rebaixar els impostos es bo o dolent segons el context en el que ens trobem.

—La discussió sobre els pressupostos pot aturar el procès?

—No, les lleis tiraran endavant tant si hi ha pròrroga com si hi ha pressupost nou. Deixa’m insitir que aprovar pressupostos ens dota de més eines i que intentarem convèncer que això és així.

—Com us heu trobat el departament d’economia? hi ha marge d’actuació?

—La situació financera de la Generalitat de Catalunya és molt difícil perquè hi ha aquest element d’intermediació negativa que és el govern espanyol. Per molt que nosaltres ens esforcem a trobar ingressos alternatius o a ser més eficients en determinats àmbits, el govern espanyol té multitud d’elements per acabar incidint en tot el que vulgui. Tot el que nosaltres podem guanyar per una banda ell ens ho podrà retallar per una altra, amb total tranquil·litat.



Com valoreu l’actitud tan decidida de denúncia d’infrafinançament que fa el govern valencià?

—És evident que moltes de les dificultats que travessa el Principat de Catalunya són compartides per altres institucions de la nostra nació, per tant del conjunt dels Països Catalans. Això passa a la Generalitat Valenciana, a tots els ajuntaments sense excepció, i passa a les Illes Balears on el dèficit fiscal és encara superior al del Principat. Tots afrontem reptes compartits, som víctimes d’un sistema injust i arbitrari i en compartim el diagnòstic. Celebrem que coincideixin amb nosaltres en aquesta denúncia tot i que evidentment és veritat que en aquests moments el Principat de Catalunya viu una dinàmica pròpia cap a la República Catalana i altres ambits territorials dels Països catalans no estan en aquesta dinàmica política. Correspondrà a aquests territoris prendre les decisions oportunes que creguin els seus ciutadans a l’hora de decidir quin és el seu futur polític.

—Un periodista italià de ‘La Stampa’ va definir el pacte de govern d”acord acrobàtic’. Com es viu un moment tan especial com aquest?

—Amb molt de sentit de la responsabilitat, conscients que afrontem reptes difícils i que afrontarem reptes que seran encara molt més difícils que els d’ara . Siguin quines siguin les circumstàncies concretes en que ens trobem tots plegats, hem d’actuar amb la màxima responsabilitat possible per assolir el bé comú.

—Sí el president Mas va a judici. Com s’ha de respondre des del govern?

—Nosaltres que som independentistes ens hem d’assegurar que la juridiscció corrrespongui amb la voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya i la legalitat del parlament de Catalunya. I si hi ha decisions injustes que van contra els ciutadans, hauríem d’actuar en conseqüència.

—Ja s’ha entrevistat amb el president de La Caixa i del Banc de Sabadell?

—Aquest tipus d’entrevistes que us podeu imaginar que corresponen al meu càrrec estan totes tramitades i es concretaran al llarg d’aquests dies.

—Intentarà convèncer a Isidre Fainé de que La Caixa no traslladi la seu a Madrid?

—Em sembla que no cal convence’ls d’una cosa que ells mateixos estan convençuts que no pertoca.

—Creu que això no passarà?

No., Perquè passa exactament el contrari, que tenim empreses amb seus a altres lloc del món que traslladen la seu a Barcelona. Estem en el camí contrari i amb un record històric d’exportacions, d’ingressos derivats del turisme, i d’inversió estrangera.

La tendència confirma que la nostra economia i la nostra societat van per bon camí.


Vídeo en anglès: Els mercats financers preferiran tenir un interlocutor ineficient i poc fiable com Espanya o un nou interlocutor amb la voluntat de ser eficient i fiable, com la República Catalana?...

http://www.vilaweb.cat/noticies/46740/