Francesc Pi i Margall,el darrer federalista ,que va intentar reformar l’Estat espanyol,...no és estrany que el bategessin com a “sant laic”...I que les auques (els còmics d’aleshores,1873-74 ) diguessin: “ Sin ver su ideal realizado, muere el federal honrado”.../ Pi i Margall i Gil de Biedma...


Una gallina  tica,  xica mica,  camacurta  i ballarica  va tenir tres pollets, tics, xics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat tica, xica, mica, camacurta i ballarica els tres pollets no serien tics, xics, mics, camacurts i ballarics
Embarbussaments. Jocs de paraules. Repetim? Només una gallina pedagoga ens podria ajudar amb la tècnica de pròtesis de crestes penjades a l’amígdala. No ho proveu. Tampoc proveu de dir: un federalisme federalitzant és federal si els federalistes el federen amb feredat federativa, però si és fefaent federativament faria una federació de fe amb federats a fer. Quants federalistes ho podrien repetir? Quants federalistes queden?
ÉS POSSIBLE, sense fer la prova del carboni 14, que el darrer federalista fos Francesc Pi i Margall. No és un nom de carrer.
President de la Primera República Espanyola (1873-1874).
Pare del federalisme. 
Va intentar reformar l’Estat.
Les persones més perspicaces es deuen haver adonat que no se’n va sortir. 
El seu llibre La República de 1873 és una mena de teràpia psicoanalítica. 
Explica amargures, desil·lusions, decepcions. 
Pobre home. No és estrany que el bategessin com a “sant laic”
I que les auques (els còmics d’aleshores) diguessin: “ Sin ver su ideal realizado, muere el federal honrado.
 Mor el 29 de novembre de 1901. Dia de debat al Congrés. No hi pot anar. El president del consell de ministres, Práxedes Mateo Sagasta, va cantant les absoltes al que toca a la sessió... “ debate catalanista ”. Polític de visió de futur: Yo llamo la atención de los catalanistas respecto a la anomalía de querer constituir una división dentro de una misma nación hoy que todo el mundo tiende a agruparse ”. I estrateg d’ulls cristal·lins: No; el catalanismo no es cierto que lo haya invadido todo en Cataluña. Esto no es posible. Si fuera verdad que fueran muchos, nada bastaría para curarles el mal y no habría ya problema que resolver; estaríamos frente a una conflagración y nos opondríamos por medio de las armas, de todos modos, porque España no puede dejar que se le arrebate impunemente ni un pedazo de su tierra, ni un pedazo de su sangre ”. 

És, clarament, una proposta de reforma federal en homenatge a Pi i Margall.
MENTRESTANT CATALUNYA acomiada l’home que va voler canviar Espanya. El polifacètic Apel·les Mestres fa un dibuix immortal. Es veu el Sr. Federal traspassant el llindar de la porta de la vida i la mort. Al peu es pot llegir:

“Passinho bé, y sobretot no confonguin federalisme ab catalanisme”.
Moria el federalisme. 

Un segle després en comptes d’anar ressuscitant un mort el que hauríem de fer és desfederalitzar Espanya. Desfer aquest embarbussament de: una ovella, serella, merella, llanuda, llanada, capicoronada tenia sis corderets serells, merells, llanuts, llanats, capicoronats… Desfer el malentès.

EL PRESIDENT PUIGDEMONT feia aquesta setmana un joc de paraules parafrasejant un vers de Jaime Gil de Biedma: “La independència va de debò i vostès se n’han adonat massa tard”.
 El poeta català que escrivia: “ De todas las historias de la Historia / sin duda la más triste es la de España, porque termina mal. Como si el hombre, / harto ya de luchar con sus demonios, / decidiese encargarles el gobierno / y la administación de su pobreza ”.

Aquí hi ha l’embarbussament que hauran de desfer els xics federalistes. 

Perquè en cap cap cap el que cap en aquest cap. I també hauran de cabre en el nou cap que ofereix el sobiranisme. 
S’ha de tenir cap perquè cap persona quedi fora d’aquest cap que és el cap de tots. Sobretot quan se’ls desfederalitzi el cap.

FRANCESC CANOSA