Paraula de Gaudí.. el pensament del geni recollit pel seu deixeble Isidre Puig Boada

L'editorial Dux publica en castellà un dels llibres més icònics de la bibliografia gaudiniana: el pensament del geni recollit pel seu deixeble Isidre Puig Boada


Gaudí va profetitzar això que ara se'n diu marca Barcelona. Mentre construïa la Sagrada Família va començar a fantasiejar amb l'arribada del dia que la capital catalana seria irresistible per a gent d'arreu. Ell ja intuïa el potencial turístic que tindrien els seus edificis: “Aquests monuments, a més del seu interès artístic, constitueixen un veritable capital per al país que els posseeix, capital que dóna un rendiment com és el rèdit sanejat del diner que deixen els turistes que els visiten.” Per fregar-se els ulls i tornar-ho a llegir.
No veia entesa possible entre Catalunya i Espanya: “No ens podrem unir mai”
Si sabem el que pensava l'endeví Gaudí no és pas perquè ho deixés escrit enlloc. De textos autògrafs n'hi ha poquíssims, i tots són d'un Gaudí jove: la memòria de la restauració del monestir de Poblet, un projecte de fanals, un tractat molt extens sobre ornamentació, quatre pàgines dedicades a les cases pairals, un trist full amb problemes d'arquitectura i construcció i un article publicat a la revista La Renaixença. I res més.
Però els seus col·laboradors i seguidors es van preocupar que el vent no s'endugués el seu parer de tantíssimes coses, no només d'arquitectura; també de política, religió, història, economia... Fins i tot, sí, de turisme. Dins de l'extensa bibliografia gaudiniana hi ha un llibre fonamental per saber què passava dins del seu cap tan avançat. És El pensament de Gaudí, d'un dels seus deixebles més fidels: Isidre Puig Boada (Barcelona, 1890-1987)...