L'expresident d'Extremadura, Ibarra NO vol que els catalans s'independitzin d'Espanya perquè Extremadura perdria el finançament solidari que rep des de Catalunya

El salari mínim a Espanya no garanteix un nivell de vida digne

El salari mínim a Espanya no garanteix un nivell de vida digne

Un estudi del Comitè de Drets Socials del Consell d'Europa ha comprovat que el salari mínim interprofessional espanyol és insuficient per mantenir un nivell de vida digne, ni en el cas dels treballadors de les empreses públiques ni en el de les privades. El sou mínim a Espanya és ara de 648 euros mensuals.

Els bisbes catalans critiquen que les polítiques europees "no estan a l'alçada" amb els refugiats

El 2018 el Fons de Pensions espanyol pot estar liquidat. Una Catalunya independent garantiria els pagaments


Saldo aculumat Seg Social
Agraïm l’ajut de la Dra Elisenda Paluzie, Degana de la Facultat d’Economia i Emresa de la UB, que ens ha facilitat una part de les xifres i conclusions que s’esmenten a l’article. El Fons de Reserva de les Pensions  de l’estat espanyol podria estar absolutament liquidat el 2018. No ho diu cap independentista català per …

Junts pel Sí diu ara que veu complicat alliberar el peatge a la C-32

La proposta de la Declaració del Maresme per rescatar la C-32 i racionalitzar el trànsit a l'N-II es ratifica per segon cop al Parlament però JxSí s'absté pel cost

 La plataforma Preservem el Maresme reclama que es compleixi el full de ruta












El rescat immediat dels peatges a la C-32 que reclama la Declaració del Maresme, aprovada abans de les eleccions per totes les forces polítiques, va tornar a ser ahir motiu de debat. La comissió de Territori del Parlament la va tornar a ratificar a proposta del PSC, però aquesta vegada Junts pel Sí es va abstenir argumentant l'elevat cost, uns 400 milions d'euros, per l'alliberament del peatge a la via ràpida del Maresme. “No s'han de generar falses expectatives”, afirmava a les xarxes socials el diputat Marc Sanglas. En el mateix sentit s'expressava l'alcaldessa de Calella, Montserrat Candini (CDC), que mesos abans apostava per reservar una partida pressupostària per al rescat.
Segons la plataforma ciutadana Preservem el Maresme la resposta de Junts pel Sí ja era d'esperar tot i els compromisos adquirits prèviament per donar suport a la gratuïtat de la C-32. “És una demanda del territori i no es toca ni una coma; ara toca posar fil a l'agulla”, afirmava el portaveu de Preservem el Maresme, Antoni Esteban, que recorda que aquesta ja és la segona vegada que se sotmet a aprovació i afirma que la voluntat de Junts pel Sí era fer esmenes per canviar tota la proposta. “Ara el que ens falta és començar a portar-ho a terme i fer els reglaments per racionalitzar el trànsit a l'N-II i una partida per pagar el rescat”, assenyala. Esteban recorda que hi ha 300 milions d'euros pendents de Foment per destinar-los a fer una via alternativa a la C-32. Per la plataforma és positiu que es torni a debatre la mobilitat, però reclamen, ara sí, actuacions.


Comissionat i mesa de mobilitat


La plataforma ciutadana Preservem el Maresme ha impulsat i conduït el moviment social que reclama deixar de pagar per una via que pot convertir-se en l'alternativa a la congestionada i perillosa N-II. El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez (CiU), reconeixia a principi d'any que tenien pendent la constitució de la mesa de mobilitat, on, a més de les forces polítiques del Consell Comarcal, hi hauria representants de la plataforma ciutadana i dels nous responsables de la Generalitat. Aquesta mesa, però, encara s'ha de crear. Fins ara la plataforma ha participat en una trobada del Comissionat per la Mobilitat. Antoni Esteban confia que es posin els mitjans per començar a treballar des del territori. El president comarcal també recordava a principi d'any el compromís de l'exconseller de Territori Santi Vila per rescatar el peatge al Maresme un cop s'acabi la concessió el 2021. “Va quedar clar que s'escoltaria el territori per buscar alternatives”, resumia aleshores el president comarcal.

COMENTARIS  

+4 #1 R B
Si no compleixes amb l'administració ets un deliqüent i a l'inrevés no passa res.
Dijous, 31 març 2016 9.04

+3 #2 JOAN VILLARONGA COLL
Es que la gent encara no hem entes que una cosa son las promesas electorals i l'altra es la dura realitat; si no camviem de politics, aixó es el que hi ha; tenim el que ens mereixem.

http://www.elpuntavui.cat/territori/article/12-infraestructures/954053-junts-pel-si-diu-ara-que-veu-complicat-alliberar-el-peatge.html


La C-16 té el peatge més car de EUROPA i  per aquest motiu Té molt pocs usuaris

Categories



Llista d'autopistes i autovies de Catalunya


AUTOPISTES I AUTOVIES DE TITULARITAT AUTONÒMICA

Les autopistes i autovies autonòmiques són carreteres amb titularitat i gestió de Catalunya.
 Normalment es tracta de vies amb un trajecte especialment important pel transport terrestre de Catalunya i no tant per la xarxa estatal, gestionada aquesta per l'estat.

 Una infraestructura d'aquest tipus suposa un gran esforç econòmic per part de l'administració autonòmica, per la qual cosa normalment es realitza en casos de necessitat o quan la Generalitat de Catalunya no ho contempli en el seu Pla de Transports de torn. 

En total, les autopistes i autovies autonòmiques de Catalunya també ajuden a fomentar el transport per aquesta comunitat autònoma.


Identificador
Longitud (km) ***
Denominació
Itinerari
Peatge**

C-16, E09, Eix del Llobregat
Barcelona-Terrassa-Manresa-Berga-*-Puigcerdà


https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_d%27autopistes_i_autovies_de_Catalunya



http://www.ara.cat/societat/C-16-barata-gratis-hores-punta_0_1498050201.html





Alerta per l'estatus del català en una Catalunya independent

Quina llengua parlarà la Catalunya independent? Aquesta és una de les qüestions més polèmiques i alhora més troncals del procés constituent que està vivint Catalunya. I és el meló que el Grup Koiné –format per 14 professionals de la llengua com Joaquim Arenas, Diana Coromines, Pau Vidal i Enric Larreula– ha decidit obrir ara, després d'un any i mig de feina, presentant en societat  un manifest que defensa "la restitució al català de l'estatus de llengua territorial de Catalunya" i "la reversió de la pràctica de la subordinació sistemàtica i generalitzada de l'ús del català a l'ús del castellà". El document ha estat signat per unes 200 personalitats de la cultura i, en concret, especialistes en la llengua, des de premis d'Honor comJaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Joan Francesc Mira, Josep Massot i Joan Veny, membres de l'IEC com Salvador Cardús, Nicolau Dols, Josep Gifreu iRicard Torrents, fins a escriptors com Maria Barbal, Narcís Comadira, Bel Olid, Joan-Lluís Lluís, Vicenç Villatoro i Carme Arenas, i desenes de professors universitaris, docents, traductors, estudiosos i professionals de la llengua.
La constitució catalana
El manifest sorgeix arran de l'alerta que genera la posició dels partits independentistes majoritaris respecte de la llengua o llengües que serien oficials en un país independent.  Oriol Junqueras ha defensat reiteradament la cooficialitat del castellà i el programa de Junts pel Sí especificava que tant català com castellà seran les llengües de l'administració, mentre que la CUP defensa l'"oficialitat del català". "Els partits naveguen", lamenta el filòleg Josep Ferrer i Ferrer. L'estratègia política per ampliar la base social de l'independentisme topa amb una realitat sociolingüística, afirmen: "El discurs de la cooficialitat, en què hi ha dues llengües que podrien coexistir sense problema, queda desmentit per la sociolingüística. No passa en cap país del món. Al final, en una comunitat única de parlants, una llengua sempre es menja l'altra. La llengua vertebradora només pot ser una", afirma Diana Coromines.
I la seva proposta és que sigui precisament el català "l'eix integrador de la nostra ciutadania" en un marc "d'assumpció pública del multilingüisme com a riquesa individual i social", detalla el manifest. És a dir, no parlen de 'llengua oficial' perquè consideren que és una expressió connotada negativament per l'estat espanyol, però aquest seria l'objectiu final; que el català fos la llengua de l'ensenyament, però també de l'administració, oficial a tots els efectes. Per això, caldrien "polítiques lingüístiques per revertir la situació", diu Coromines, que també preveu necessari un "període de transitorietat". Pel Grup Koiné –que va néixer en la sectorial d'educació de l'Assemblea Nacional Catalana i després se n'ha independitzat–, que una eventual constitució catalana consolidi el que ja diu l'Estatut català, és a dir,la cooficialitat, suposaria "que l'anormalitat lingüística actual continuï essent garantida i esdevingui la falsa normalitat de la república".
També neguen que la defensa del català automàticament exclogui del 'procés' un sector de la població, ja que defensen que no existeix una actitud de rebuig cap a la llengua, com ho demostren  les últimes enquestes d'usos lingüístics, que afirmen que el 80% de les persones saben parlar català –si bé només el 36% el tenen com a llengua habitual–. "L'actitud general de la població és positiva respecte el català", diu Ferrer. "El castellà ha estat una llengua d'imposició i també ha estat una llengua d'immigració. No es poden confondre els dos estatus. Com a llengua de dominació, s'ha d'acabar amb la república catalana", defensa Josep Ferrer.
Les ideologia del bilingüisme
El manifest denuncia " la ideologia política de l'anomenat bilingüisme, que s'ha anat inoculant des de les esferes de poder a tota la població" i que intenta "fer creure que la coexistència de dues llengües a Catalunya, totes dues amb un suposat mateix estatus d'oficialitat i igualtat de drets, és un fet natural, positiu, enriquidor i democràtic" quan, en realitat, ells com a experts en la matèria defensen que és "una forma d'encobrir i legitimar la subordinació d'una llengua a l'altra i el consegüent procés de substitució lingüística que pateix la societat catalana".
Segons explica la periodista i editora Diana Corominas, el "pseudoequilibri de les dues llengües és fals i ho veiem en la nostra experiència com a parlants: hi ha una llengua subordinant i una llengua subordinada". Si Catalunya consolida l'actual sistema, que és fruit d'un procés de dominació històric, alerten que el futur del català serà la minorització. També denuncien "la degradació qualitativa de la llengua, en camí de convertir-se en una mena de dialecte del castellà", una conseqüència paral·lela al seu arraconament social.     
El manifest, que porta per títol 'Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent' i es presentarà dijous al Paranimf de la Universitat de Barcelona (19.30 h), de moment vol servir de presa de consciència de la societat, perquè quan calgui defensar una postura o altra ho faci amb coneixement de causa. Aquest acte vol ser el punt d'arrencada "d'un ampli moviment ciutadà per la normalització lingüística", que s'ampliarà per tot el territori. Per això obriran el manifest a nous adherits, perquè creuen que cadascú ha d'exercir la seva responsabilitat individual, sigui quina sigui la seva llengua d'origen.
Tot i que el manifest que s'ha fet públic no detalla com es concretaria la nova situació del català en la constitució, ni en cap àmbit específic, l'ARA ha tingut accés als documents de treball del Grup Koiné, que conclouen que, per capgirar el procés actual de substitució lingüística caldria: anul·lar l'estatus jurídicopolític del castellà com a llengua 'oficial' a Catalunya i anul·lar la bilingüització obligatòria en castellà a les escoles (l’ensenyament del castellà seria únicament optatiu, igual com altres llengües)
   71 Comentaris:
Joan Guasp, escriptor

29/03/2016 16:35
L'espina dorsal -l'espinada, com diem a Mallorca- dels Països Catalans és la llengua, la nostra llengua, la llengua catalana, la llengua pròpia, i no hi donem més voltes. Ja és hora de no perdre més el temps. Som qui som gràcies al català, sigui de Mallorca, d'Elx, de la plana de Vic o de Perpinyà. Deixem de ser covards per sempre i proclamem al món sencer que som el que som i com som. Qui s'empegueeix de ser qui és, mai ho 

fjorba
Garrigàs

29/03/2016 16:47
Per fi ho diuen! 

L'ús del català com a llengua habitual i inicial en les converses està disminuint alarmantment, i s'acosta al 30%. Per sota del 30% de transmisió familiar directa, la llengua està condemnada a la desaparició. Paraules de la Dra. Carme Junyent, especialista en desaparició de llengües.

Si el 94% de la població de Catalunya entén el català, per què insistim en passar-nos al castellà si l'interlocutor no el parla? Així matem la nostra llengua.

juan gonzalez

29/03/2016 17:02
cuando Cataluña sea independiente la única lengua oficial debe ser el Catalán

llegir més...



La retribució mitjana dels alts directius de la banca espanyola era de quasi 2,4 milions el 2014, per sobre de la mitjana europea

Les dades del PIB destapen el greuge que pateix Catalunya per no tenir ni Estat ni concert econòmic











El PIB nominal per càpita de Catalunya, un dels indicadors econòmics per tenir una idea del nivell de vida d’un territori, es veu un any més afectat per la falta d’autogovern de manera clara. Segons dades de 2015 fetes públiques aquest matí per l’Institut Nacional d’Estadística espanyol, el Principat és la quarta comunitat autònoma en PIB per càpita per darrere de Madrid, el País Basc i Navarra. Un cop més, el fet de no ser capital d’Estat i no disposar de concert econòmic juga en contra de Catalunya. 

El greuge es repeteix any rere any

En concret, el Producte Interior Brut madrileny és de 31.812 euros per persona. El segueixen el basc (30.459 euros) i el navarrès (28.682 euros), mentre que el català se situa just darrere amb 27.663 euros. Es tracta de 4.000 i 3.000 euros per persona i any menys que Madrid i Euskadi, una diferència similar al 2014. El greuge es repeteix any rere any, però amb tot, el creixement del PIB català el 2015 és del 3,3%, una dècima per sobre de la mitjana estatal i a tres dècimes de la comunitat autònoma que va créixer més, el País Valencià.

El sud d'Espanya continua a remolc sense reaccionar

D’altra banda, les dades del PIB tornen a reflectir una Espanya clarament a dues velocitats, amb alguns territoris al nord que són el motor, com ara Catalunya, i d’altres principalment al sud incapaces de fer un salt endavant i a remolc de la solidaritat del nord. Tant és així que a la cua de l’estadística s’hi tornen a trobar Extremadura (16.166 euros), Andalusia (17.263), Castella la-Manxa (18.354) i Múrcia (18.929).

Espanya, lluny dels països centreeuropeus punters o dels nòrdics

La mitjana de l’Estat és de 23.290 euros, cosa que el deixa en el 29è lloc mundial segons el Fons Monetari Internacional, entre Corea del Sud i les Bahames. Alemanya està en 37.248 euros per persona, una quantitat similar a França, Bèlgica, Àustria o el Regne Unit. Mentrestant, Dinamarca està en 45.501 euros, gairebé el doble que Espanya i amb un nivell equivalent a Islàndia o Suècia. Catalunya ara seria el 25è país del món, però amb el nivell de Madrid escalaria a la 22a plaça.


L’ACM, l’AMI, l’ANC i Òmnium Cultural convoquen per divendres un acte de suport als ajuntaments i càrrecs electes investigats per l’Audiència Nacional

El repartiment espanyol dels ajuts europeus castiga el camp català...Catalunya pot perdre fins a 20 M€ anuals de la PAC i es converteix en l’autonomia més perjudicada

El comportament irritant dels partits catalans «Em sembla, més aviat n'estic segur, que jo no sóc pas l'única persona preocupada pel tacticisme dels partits»...

El “referèndum impossible” guanya la partida mediàtica... és una promesa sense costos, saben que mai Espanya el farà possible, però els serveix per guanyar la batalla mediàtica.

Quatre anys de mobilitzacions massives a Catalunya, una victòria aclaparadora dels independentistes a les urnes, sota la llei espanyola, i al referèndum sota legalitat catalana, un acord de govern amb un full de ruta molt clar i, malgrat tot,  tornem a posar al capdamunt de la taula, el “referèndum impossible” dels Colau i cia que no volen assumir les seves responsabilitats i s’embolcallen amb el tarannà antidemocràtic de la classe dirigent espanyola.

Per què no ens ajustem al nostre full de ruta i  passem de la dependència espanyola i del seu full de ruta equivocat?La història ens demostra que intentar salvar a Espanya és condemnar Catalunya a la misèria. D’entrada el “referèndum impossible” ha guanyat la batalla mediàtica, fins i tot ha provocat confusió entre alguns dirigents o persones properes als partits independentistes.

Sobren declaracions i manquen fets, aquesta seria la millor manera de combatre el populisme entorn el “referèndum impossible”, ara toca que els nostres mandataris posin en valor, i amb fets, el mandat democràtic pel que van guanyar les eleccions. No ens podem permetre buscar excuses, ni que aquesta excusa sigui el “referèndum”, però és preocupant que fins i tots els mitjans de comunicació de casa nostra s’apuntin a la festa, com si tinguéssim por de fer front al xoc de legitimitats que més aviat que tard es produirà.

El populisme de Podemos i els comuns tenen en el “referèndum impossible” la seva millor arma electoral, que ja els ha donat uns bons redits i que esperen repetir i ampliar a les ja més que evidents noves eleccions a Espanya aquest mes de juny.El “referèndum impossible” és una promesa sense costos, saben que mai Espanya el farà possible, però els serveix per guanyar la batalla mediàtica.

És hora de contrarestar el nou populisme amb fets i fer alguna cosa que torni a il·lusionar els independentistes.Per què no aprofitem la situació d’incapacitat política a Espanya en benefici de Catalunya en comptes d’intentar salvar a Espanya? 




La caixa negra.DAVID FERNÀNDEZ 26/03/2016..la por, la inseguretat la genera veure narcos al carrer, banquers impunes i Millets a refugi.

"La veritat no canvia res" Silvio Berlusconi
Fosca pastoral d’impunitat en Diumenge Sant, retaule de la corrupció tal com va i santoral del frau quotidià. I històries per no dormir, quan sovint el present s’assembla tan, tan perillosament, al passat que volem superar. 
Al gra: veure el narcoempresari José Mestre, condemnat a 9 anys de presó, complint-ne només dos fa vergonya completa i fàstic sencer. Disculpin l’arcada. Narcoempresari, sí; les coses, pel seu nom. Pocs dies després de ser nomenat Empresari de l’Any 2010, guardó lliurat pel president Montilla, era detingut en una operació antidroga vinculada als càrtels colombians. El 2014 -ja condemnat- encara se’l veia, passadissos del poder, a la BEST Terminal del Port de Barcelona, frec a frec amb el poder polític i econòmic. Per llogar-hi cadires també.
Mestre, de sobrenom Don, amic de Joan Carles I, amb palau de luxe a Pedralbes i dos iots anomenats ‘Corsario’ i ‘Cosaco’, va ingressar a la presó el desembre del 2014. N’havia de sortir el 2022. Des de finals de gener ja trepitja carrer. La versió oficial dels oficials parla de “normalitat”. Però com que mai hi ha història sense contrahistòria, l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona, que compleix enguany 15 anys a peu de mur, parla d’excepcionalitat i privilegis: “És una discriminació a milers de presos”. On és la boleta de la veritat? Si ens refiem de l’estadística, la classe determina la impunitat. Perquè la tossuda realitat escup que la mitjana catalana de compliment de penes a les presons-abocadors és de 2.726 dies. Excepte si ets José Mestre, esclar, que en compleix 600 de 2.920. Excepte si et dius Josep Lluís Núñez, que en fas 38 -de 780- i cap a casona. Recordin, el país també és això: Millet no ha passat més de 13 jorns a la garjola per un furt estimat de 35 milions d’euros. De la Rosa -KIO i els Borbons- va abandonar la presó després d’estar-s’hi 22 dies: n’havia de complir 600. No ho oblidem: la troica condemnada de Caixa Penedès no ha complert ni un sol dia per haver esfondrat la caixa. Desigualtat esparverant: que la mitjana catalana sigui de 2.726 dies implica necessàriament que els pobres han de fer molts jorns, i els rics, pocs. La realitat és demagògica, ja ho veuen. Presos en el món del mercat lliure, no escandalitza mai un tercer grau: hauríem de creure menys en les presons i més en l’humanisme penal. L’escàndol rau en el fet que el dret penitenciari sigui tan selectiu i afí a la pertinença a les elits del poder, que és quan el dret esdevé privilegi.
Aquesta impunitat esgotadora és també un forat negre per on s’escapa la possibilitat -oportunitat i necessitat- d’un país diferent. 
Però així estan les coses encara: els antisistema de debò -aquells que el trinxen i el corquen des de les atalaies del poder- sempre cauen de peu. La fan ben grossa i la paguen petita. Inversament proporcional a la rutina infinita d’empresonar la pobresa: penes altes, llargues i dures per a exclosos, titellaires i dissidents. Fira d’estafes a l’engròs i immunitat al detall per als de dalt, ¿on -i com- s’organitza aquesta impunitat classista, sempre puntual? Inèrcia o inòpia, per què l’acceptem amb cristiana resignació? Bou per bèstia grossa, ¿on dimonis ens deseduquen a acceptar l’habitual com a natural? Per què no avancem? Segons l’Oficina Antifrau, només s’han implementat un 7% de les 51 mesures anticorrupció que, el febrer del 2013, el Govern va presentar a so de bombo i platerets. El no fet sempre passa factura.
Ara bé, nissagues de poder, el nomenclàtor dels nostres il·lustres condemnats rutlla com a mirall i opera com a metàfora. L’ star systemautonòmic català dels 90, el dream team de la dècada prodigiosa, està, 25 anys després, condemnat. Però a caseta, no fos cas. I el temps com a jutge sever esmicola totes les icones d’aleshores: el prohom Millet; el modèlic De la Rosa; el pater familias Pujol; Núñez, senyor dels xamfrans. Papereres de la història: fins i tot Piqué Vidal, l’advocat de Pujol a Banca Catalana, havia de ser condemnat l’any passat a 9 anys de presó per blanqueig de capitals del càrtel criminal de Sinaloa i, miraculosament, només li ha caigut un any. La setmana vinent, embolica que fa fort, dos vaguistes afronten peticions de fins a 8 anys de presó. Justícia punyal de Martín Fierro: mai fereix qui l’empunya. Homilia de monsenyor Romero: la justícia és serp, només mossega els descalços.
‘Show must go on’, el sistema pot sacrificar peces al seu grat, però mai comprometrà el joc sencer. Condemna pomes per provar de salvar un cistell corcat, aïlla conductes -“cas aïllat, cas aïllat!”, criden sempre- per fer veure que no són conductes generals. Quan la corrupció és pura xarxa -aquí i arreu- d’interessos creuats. Urgeix trobar i obrir, com sigui, la caixa negra de la impunitat que ens expliqui per què sempre, si són ells qui la fan, en surten tan ben parats. Hannah Arendt afirmava que els codis de conducta, càstig i repressió que s’apliquen a la resta de la societat mai no afecten els delictes de les elits, protegides per un circuit operatiu de poder anomenat impunitat.
Paciència santa i santa desobediència, més que mai caldrà seguir foragitant els mercaders del temple, abans que se’l carreguin del tot. Abans d’empassar-nos, un cop més, aquesta fantasia criminal de fer-nos creure que el capitalisme dels amiguets és l’única realitat, i que amoïnar-se pel futur que vindrà, pura utopia. Cadascú viu la fira com li va, però capgirant la por, la inseguretat la genera veure narcos al carrer, banquers impunes i Millets a refugi. Això sí que fa por. I fàstic. I en justa i digna reciprocitat, un cop més i encara, es tracta de fer la vida impossible a la corrupció, tant com ella ens la fa a nosaltres. Amén.
P.D. “Vindran més anys dolents i ens faran més cecs, vindran anys més cecs i ens faran més dolents”, escrivia Ferlosio. En guerres geopolítiques de matriu occidental, aquesta setmana han mort per violència jihadista desenes de persones arreu: Brussel·les, Síria, l’Iraq, Mali. El 87% dels atemptats són en països de majoria musulmana i les víctimes -72.000 des del 2000- són, aclaparadorament, musulmanes. La islamofòbia: perill a conjurar, verí que nia, enemic a batre.
COMENTARIS:
Xiruq

26/03/2016 19:59
Aquesta impunitat també arriba a la majoria dels mitjans de comunicació, els quals no en fan ressò ni compleixen la seva obligació d'informar d'allò que ens afecta: on es el poder.
Marina Sánchez Casanovas

26/03/2016 20:35
Un país nou ha de generar confiança. La confiança només la tindrem si veiem que la justicia es igual per tothom. Estem farts de corruptes I prevaricadors/es. Treballo des dels 15 anys, he estudiat nocturn, he tingut fills/es I pago els meus impostos directes del salari I no consentirè que ens prenguin més el pel.

Francesc Roma
Sant Llorenç Savall

26/03/2016 20:58
Tenim en Núñez a punt de construir al barri barceloní de Vallcarca. Malgrat la curta presó manté llarga capacitat de seguir fent bons negocis. Quines baules jurídiques ho permeten? No només hauria de complir senceres les penes, després hauria de ser modèlic.
Jack Badalona
27/03/2016 10:35
Les lleis son interpretables i les interpreten els jutges imposats pel poder, i aixo s'ha de camviar


Laurent Dereux: “Pensar a marxar de Catalunya és propi de qui no coneix la realitat del mercat” Director general de Nestlé España

Laurent Dereux (Lille, 1956) va arribar a la direcció de Nestlé Espanya fa tot just dos anys i mig. Diu que no hi ha ningú que no envegi la seva vida a Barcelona. El directiu defensa que la filial espanyola, amb 111 anys d’història que l’erigeixen com una de les més antigues del gegant suís, ha resistit bé la forta crisi interna a Espanya i ha plantat cara a la marca blanca.
¿La crisi al mercat espanyol ja és aigua passada?
La recessió i els alts nivells d’atur van tenir una incidència important en l’economia, però la indústria de l’alimentació va patir menys que d’altres. En el cas de Nestlé, l’afectació més important va ser en el consum fora de la llar, on tenim un 25% dels ingressos, però fa més d’un any que notem millora gràcies al turisme. Globalment els nostres ingressos a Espanya han crescut durant la crisi i en els anys més difícils hem aconseguit mantenir-los.
......
¿Per què s’ha triat Barcelona per ubicar-hi aquesta unitat?
Apostem per Barcelona perquè és líder digital, un actor de primer nivell en aquest nou món. El MWC no es fa aquí per casualitat. Tot l’entorn favorable al naixement de start-ups i empreses de serveis digitals, així com les escoles i la formació que fan, afavoreix que sigui més fàcil reclutar talent de tot el món per al nostre equip. I després hi ha la qualitat de vida de la ciutat, un altre ingredient que ajuda a trobar talent i retenir-lo. A més, el cost de vida resulta més competitiu que el d’altres ciutats de l’entorn europeu.
¿Es va valorar el procés sobiranista català per invertir a Barcelona?
No és un tema que hagi pesat. La incertesa no és amiga del món econòmic, que sempre vol màxima previsibilitat i estabilitat. La incertesa es viu no només a Catalunya sinó també a Espanya amb les tensions per formar nou govern. Però Nestlé, com a bona empresa suïssa, opta sempre per la neutralitat, el respecte a la llei i l’adaptació a la realitat.
¿Han pensat a endur-se la seu de la companyia a Madrid?
Mai hem tingut una proposta de la direcció per fer les maletes perquè tenim forts vincles aquí. El meu cap, responsable de tot el mercat europeu i del Pròxim Orient i l’Àfrica, és Lluís Canadell, de Barcelona, i l’actual CEO també va començar la carrera a Nestlé Espanya.Apostem per Barcelona perquè és líder digital, un actor de primer nivell en aquest nou món.