Junqueras creu que els mercats forçaran la independència de Catalunya.El vicepresident diu que hi haurà una "negociació" sobre el deute...

El vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, confia en els mercats per forçar la independència de Catalunya i ha defensat que el procés de "negociació" per repartir el deute serà "multilateral". "D'una multilateralitat pública perquè estem dins dels marc de la UE i privada perquè els mercats tindran opinió", ha explicat. 

Junqueras ha reconegut que "la independència de Catalunya no serà un tema purament unilateral i probablement tampoc serà fruit d'un acord amb l'Estat", però ha dit que caldrà negociar "un repartiment d'actius i passius". "La nostra intenció és poder-ho negociar com més aviat millor".

També ha dit que aquesta negociació s'ha de fer dins un clima de "màxima cordialitat" amb l'Estat espanyol. "Mai hi haurà unes relacions tan bones entre els governs català i espanyol com quan siguin unes relacions entre iguals", ha apuntat...


http://politica.e-noticies.cat/junqueras-creu-que-els-mercats-forcaran-la-independencia-102433.html

El president de Catalunya defensa que el recurs contra la llei antidesnonaments és un conflicte "entre l'Estat Espanyol i la gent"

Mètode per a memoritzar qualsevol cosa que et proposis .L'ex-campió de memorització dels Estats Units explica la seva tècnica secreta en un vídeo ...

12 edificis que no s'han construït mai...

El ‘roaming’ més barat a partir de demà, t’informem dels preus Trucades a 5 cèntims el minut, missatges a 2 cèntims i Internet a 5 cèntims per megabyte

Independitzem-nos de Florentino, és urgent

La bogeria de l'AVE és un dels indicadors més clars de la irreversibilitat del sistema econòmic espanyol, estructuralment depredador. Els ciutadans d'aquest estat han passat -i encara hi són- una crisi duríssima, amb efectes socials devastadors, però això no ha commogut el més mínim les elits polítiques de Madrid, que han continuat invertint quantitats fabuloses en l'eixamplament de la segona xarxa d'alta velocitat del món, només superada per la del gegant xinès.

Quan Catalunya és un clam pel desastre de Rodalies, els governs successius de Madrid se n'han desentès del tot. Des de fa quinze o vint anys a la xarxa de proximitat no s'hi inverteix ni el mínim necessari per al manteniment. I cada cop que els catalans exigeixen solucions -el Parlament, el Govern, els mitjans de comunicació o qui sigui-, la resposta és que Catalunya té el privilegi de tenir connectades totes les capitals de província amb alta velocitat. Una demanda que no feia ningú. 

I, per si fos poc, a Madrid també van decidir enllaçar Barcelona i París amb una línia d'impossible rendibilitat per l'excessiva distància i la competència de l'avió, més barat i més ràpid. Però només es tractava, una vegada més, d'afavorir els negocis de l'Ibex35.Per això Florentino Pérez cobrarà centenars de milions d'euros com a compensació per l'escassesa de viatgers. Una operació molt similar a la del Castor, tan gravosa per als contribuents de la hisenda espanyola. 

Per això la independència també serà un bon negoci democràtic. La societat catalana deixarà d'estar exposada a l'espoli de les elits de Madrid i personatges com Florentino Pérez deixaran de presentar-nos una factura rere l'altra. Per pura supervivència, independitzem-nos de Florentino.


http://www.mon.cat/cat/notices/2016/04/independitzem-nos_de_florentino_es_urgent_162976.php

Carles Puigdemont visita Flandes en el seu primer viatge oficial com a president


El president de Flandes assegura que seria “complicat d'imaginar” que la UE no acceptés el dret d'autodeterminació

Geert Bourgeois demana a la Unió Europea que sigui “molt pragmàtica” si Catalunya s'independitza
Defensa que “Catalunya i Escòcia no són nous estats candidats, sinó que ja han implementat totes les lleis i participen de la lliure circulació de persones, bens i capitals”

ICV portarà a Brussel·les el recurs del govern espanyol contra la llei catalana antidesnonaments

Puigdemont: "La pilota ja no és a la nostra teulada, sinó a la de l'Estat"

"Mai acceptarem que un tribunal passi per sobre de la voluntat del nostre poble"...

El vicepresident del Govern, conseller d'Economia i líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha assegurat que "mai" acceptaran ni es resignaran que "un tribunal polític" com el Tribunal Constitucional (TC) "passi per sobre de la voluntat democràtica" del poble català.
"No ens ho podem permetre", ha arengat en cloure un acte polític d'ERC a Gavà al costat dels caps de llista dels republicans al 20-D, Gabriel Rufián i Joan Tardà. El líder dels republicans ha respost així "als deures" que li ha encomanat Tardà.

I és que, després que el govern espanyol recorres parcialment la llei 24/2015 de mesures urgents contra la pobresa energètica i habitacional aquest divendres, Tardà ha reclamat a Junqueras que el Parlament ratifiqui la norma, "justament perquè considera que la llei és imprescindible"

"Junqueras, fes-ho; aquí radica el veritable patriotisme", ha sentenciat.

S'està generant més riquesa que l'any passat, però se l'estan quedant només uns quants,...contractes precaris, sous baixos que l'únic que fan és crear treballadors més pobres....

El nou secretari general de la UGT, Camil Ros, assegura que es preveu una tardor calenta i que podria desembocar "en una convocatòria de vaga general per derogar la reforma laboral".
En declaracions a l'espai 'L'entrevista' de Catalunya Informació aquest dissabte al matí, Ros ha considerat que "no pot passar més temps en què la situació de pobresa que estem tenint molta gent treballadora es cronifiqui".

El secretari general de la UGT ha subratllat que s'està generant més riquesa que l'any passat, però lamenta que se l'estan quedant només uns quants, quan s'hauria de repartir amb tothom. En aquest sentit, ha instat a la patronal i als governs a "recuperar els drets laborals i els salaris".

A més, ha remarcat que cal un gran acord per tornar a convocar les places de treballadors de la sanitat o l'educació que s'han jubilat i no s'han substituït.

Pel que fa a les últimes dades de l'atur, Camil Ros ha dit que són enganyoses perquè actualment es fan contractes precaris amb sous baixos que l'únic que fan és crear treballadors més pobres....

'The Telegraph': "Catalunya tira endavant el pla de trencar amb Espanya"

El rotatiu britànic entrevista el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, i afirma que "ens sentim legitimats per a seguir endavant"








'The Telegraph' recull les declaracions del conseller català d'Exteriors, Raül Romeva, que va dir al diari britànic que Catalunya té un mandat democràtic després del 27-S per pressionar per aconseguir un Estat propi, després de la victòria independentista en el plebiscit.

"Estem fent una última oferta", ha afirmat Romeva a 'The Telegraph', sobre l'enèssima petició per a celebrar un referèndum. En cas que Madrid no accepti preguntar a la societat catalana i negociar els termes de la separació, "ens sentim legitimats per a seguir endavant", recull el diari.

Finalment, el rotatiu britànic afirma que els independentistes -JxSí i la CUP- van guanyar amb majoria absoluta d'escons al Parlament el 27-S, "aconseguit la força necessària per a empènyer cap a la independència".

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/04/_the_telegraph_163191.php

El senador republicà Santi Vidal diu a AndorraTV que el líder del PSOE va confessar que la independència de Catalunya arribarà en els propers anys














...Segons Vidal, i en declaracions a Andorra TV, Sánchez hauria afegit que els terminis del Govern i el full de ruta dels 18 mesos no es compliran, però que Catalunya acabarà sent independent...

http://www.mon.cat/cat/notices/2016/04/sanchez_163199.php

La desconnexió catalana avança per passiva; no pas amb lleis i decrets, sinó amb anul·lacions, sentències i traves...Camí de l’inevitable

BALANÇ. Onzena legislatura espanyola. Tot i estar enfangat en una crisi política, econòmica i moral, l’estat espanyol (no és que em faci mania dir “Espanya”, és que no es pot culpar Espanya dels disbarats de l’Estat) engega a rodar el mandat electoral després de sis mesos d’inactivitat i de sainet -de “circ”, en diu el New York Times -. Sis mesos sense govern, mentre la recuperació econòmica perd gas i la UE s’impacienta. L’aparició de dues formacions de nou encuny, inflades als platós, no ha servit per liquidar els vells partits, i a sobre ha posat de manifest la incapacitat ibèrica per al pacte: Espanya no ha tingut un govern de coalició des de la Guerra Civil. Es diu aviat! En aquest interregne, PSOE i Ciutadans s’han arriscat molt amb un matrimoni de conveniència que es va estavellar contra l’aritmètica. Pedro Sánchez i Albert Rivera van caure en un error tradicionalment molt català: creure que perquè les coses passin n’hi ha prou fent-ho veure. Ara intenten repetir l’operació a la inversa, entonant el si te he visto no me acuerdo. Però és tard.
ORDRE. El PSOE es troba en una situació interna molt difícil, Podem no té aliats per governar i Ciutadans s’ha polit l’equidistància. Comença la nova partida i les cartes de tots tres són damunt la taula; això afavoreix sobretot el PP, que tornarà a ser, malgrat la naftalina i les corrupteles, el partit de l’ordre, el boig conegut, l’única força que pot impedir que rojos i separatistes potinegin els aparells de l’Estat. En la pròxima legislatura el PP formarà part de totes les equacions, i Podem, si no fa un resultat espectacular, en quedarà fora, perquè a Madrid quan algú parla de lo que nos une ja no cal dir res més. La pressió interna i externa farà la resta. Potser alguns noms cauran de l’escambell, però no hi haurà cap canvi estructural, especialment en la qüestió del poder territorial. La reforma de la Constitució serà l’eina dels immobilistes, o no serà.
DESENLLAÇ. La situació és relativament favorable al govern català i els partits que li donen suport, ni que sigui per contrast. Aquí hi va haver acord i generositat en una conjuntura molt complicada, i ara hi ha una majoria que les passa magres amb la CUP, però que governa; i a falta de passos endavant cap al trencament efectiu, omple el sarró d’arguments, sobretot gràcies al Tribunal Constitucional. Només hi ha tres noms propis en la política catalana: Puigdemont, Junqueras i Colau. I tots tres representen, amb tots els matisos que es vulgui, la nèmesi del trio que protagonitzarà la política espanyola a partir del juny: Rajoy, Sánchez i Rivera. Divendres, Generalitat i Ajuntament de Barcelona es van comprometre a aplicar la llei contra els desnonaments, anul·lada per l’alt tribunal. La PAH va protestar davant la seu del PP cridant “Nuestra ley no se toca”. Així, la desconnexió catalana avança per passiva; no pas amb lleis i decrets, sinó amb anul·lacions, sentències i traves. Si s’actua amb traça, el que volem que passi ja no serà desitjable, ni necessari; simplement serà inevitable.
TONI SOLER 
30/04/2016 21:55
Al Frankfurter Allgemeine Zeitung d'avui també hi ha un article molt dur sobre l'Estat espanyol i els seus incompliments amb la Unió Europea.

Vídeo vertiginós ...

El ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, ha demanat a la UE que sigui ‘molt pragmàtica’ si hi ha una majoria de catalans que volen independitzar-se.

Diaris internacionals diuen que Puigdemont està aprofitant al màxim la paràlisi espanyola

Carpaccio de bacallà amb ceba confitada

“Pujol em va cessar per no fer amb l’‘Avui’ el diari que ell volia”.Jordi Maluquer:












Va rebutjar la Creu de Sant Jordi perquè estava més còmode entre els que no la tenien. Parla des de la comoditat de no haver de retre comptes. I ens explica com va ser la complexa gestació del diari Avui, que va néixer un 23 d'abril de fa 40 anys.
L’ Avui va aparèixer el Sant Jordi del 1976, però té una prehistòria extensa i interessant.
Jo ja havia sigut detingut pels Fets del Paranimf, per haver editat el diari clandestí dels universitaris. Em van demanar, poca broma, catorze anys de presó, tot i que només vaig complir un mes. Aleshores feia equip amb el Max Cahner i el Ramon Bastardes per fusionar les revistes Germinabit i Serra d’Or. Veient que ja hi havia un mensual, vam pensar que calia tenir un setmanari diferent dels de llavors, que eren només dues o tres persones a la redacció i molts col·laboradors.
Per què no va arribar a sortir?
Havia fundat Premsa Catalana SA i vam demanar permís per fer el setmanariAvui. Un director granadí ens va deixar el seu carnet i comptàvem amb el Juan Marsé. En realitat no era un permís: es demanava la inscripció en el registre d’empreses periodístiques. Però així com ara el Rajoy diu que no, abans senzillament no contestaven. Al cap d’un temps, van nomenar un director general de premsa i, l’endemà que prengués possessió, em tenia a mi a Madrid recordant-li que havíem invertit diners en el projecte. “ ¡No se preocupe! Antes de quince días va a tener usted una respuesta ”. Mai més en vaig saber res.
Com va reaccionar?
Estàvem enfonsats: sentíem que no érem ningú... Aleshores ja hi havia l’Espar Ticó ficat. “Volem fer un projecte més ambiciós i busquem gent que tingui pes a Madrid”, vam dir, i vaig fundar Catalana de Publicacions. Vam demanar permís llavors per fer la revista El Temps al ministre de torn. Però va passar un any i tampoc no teníem resposta. Els pròcers que teníem al costat ens van tornar a animar a veure el ministre. M’ha quedat gravat el que ens va dir: “ Su excelencia está en un momento delicado. Estamos en el quirófano de la transición y no puede entrar ningún microbio”.
També van intentar aliar-se amb Josep Vergés, editor de Destino .
Vam provar de fer L’Observador amb el Vergés, que és qui tenia el nom registrat. Però, quan va anar a Madrid, li van dir que només li donaven el permís si rebaixava el to del Destino, que en aquells moments arribava al màxim que permetia la legalitat. Va renunciar-hi i jo vaig quedar enfonsat, perquè havia dedicat les tardes de sis anys a tot plegat.
Però l’ Avui va acabar sortint.
Un dia em trobo el Josep Espar pel carrer i lamentem no haver avançat un pas. “En comptes d’un setmanari, hem de fer un diari”, ens diem. “I farem primer els subscriptors. I quan en tinguem 50.000 anirem a demanar permís. Si no ens el deixen fer, muntarem un enrenou a la plaça Catalunya”.
Aquesta fórmula no és allunyada dels micromecenatges actuals.
La idea ens va ajudar, però també ens va ensorrar. Anàvem pels 33.000 subscriptors i es mor Franco. Sabem que el nou règim ens concedirà el permís per donar una bona imatge. I sí: el 15 de gener ens el concedeixen. Em proposen ser conseller delegat d’edició amb la missió de sortir el dia de Sant Jordi, tres mesos després. Només podíem imprimir a la rotativa delNoticiero, però era molt antiga: el disseny del diari se’n va ressentir, perquè allò ho embrutava tot. Quedava pobre. I no podíem fer arribar el diari als subscriptors amb normalitat: trigàvem fins a deu dies. No s’havia editat mai un diari amb tants subscriptors previs! Però havíem de sortir costés el que costés, no fos cas que ens retiressin el permís. Ja veus tota la família del consell d’administració, nens inclosos, enfaixant diaris. Quan els vam dur a Correus ens van dir que no podien digerir tot allò.
Va ser difícil muntar la redacció?
Alguns van abandonar una posició segura que tenien, com el Josep Playà, l’Andreu Calaf, l’Agustí Pons... Però la majoria van ser gent nova que sí, tenien el títol de periodista, però no havien treballat en un diari. I vam constatar que no hi havia prou nivell de català per escriure sense correctors.
El primer director va ser Josep Faulí, però vostè el va rellevar i va fer el salt de la gestió empresarial a la periodística. Per què?
Quan era conseller delegat, el Faulí em deia: si no t’agrada el que faig, em fas fora. Jo no volia influir en la línia política, però sí amb la supervisió de les seccions o el disseny. Entre que el meu petit esperit de periodista quedava rebotat i que no van ser receptius a la meva proposta per arreglar el problema de la distribució, dimiteixo a l’octubre. Ja us ho fareu, dic, i al cap de dos anys encara hi havia el problema. Ara bé, l’Enric Cirici, el meu successor, va tenir un problema amb el Faulí i el va destituir. Jo encara era al consell i, com que sabien que tenia el títol, em van proposar de director.
Eren, a més, les primeres eleccions democràtiques.
No ho he explicat mai a un periodista, però hi ha una anècdota important. Aquelles eleccions les guanya el Partit Socialista. La majoria de redactors eren molt d’esquerres i volien que poséssim en portada “Han guanyat els socialistes”. Però el diari havia començat amb els paràmetres de donar ales a tot el que fos democràtic i nacionalista... El PSC no era nacionalista, però defensava l’Estatut, que era el punt clau en aquell moment. I vam titular “Ha guanyat Catalunya” imposat contra tothom: tenia moltes penques, en aquell moment! [Riu.] Molts socialistes es van emprenyar, però d’altres, com l’Ernest Lluch, em van felicitar. “Jo el que vull és que es reconegui el PSC com a catalanista”, em va dir.
Repetiria titular amb l’actual PSC?
Si donessin suport a un referèndum, potser sí. Però un referèndum possible, eh?
Diu que la redacció carregava molt a l’esquerra, però la percepció que ha quedat de l’ Avui és la d’un diari molt lligat al pujolisme.
És que a mi em va cessar Pujol perquè no feia amb l’ Avui el diari que ell creia que s’havia de fer. Mentre vam tenir força pròpia, vam fer un diari molt lliure. En el moment que vam necessitar ajut... El nou va ser Antoni Subirà, casat amb una cosina de Pujol i clarament convergent. Tu veies que hi havia problemes i, de cop, algú d’alguna empresa aportava diners.
Malgrat el final amarg, ¿com recorda els seus anys al diari?
Anys feliços! Però només tenia festa els diumenges. I els altres dies entrava a les onze del matí i sortia a les tres de la matinada. Ens esperàvem que sortís el diari de la impremta. Esperàvem plegats aquella hora i mitja fins que ens donaven el diari. I parlàvem de l’humà i del diví. Jo era el taxi: com que vivia fora de Barcelona, els anava deixant un per un a casa seva.
Va fer el salt a la conselleria de Cultura. Per què ho va acceptar?
El Cahner em va prometre llibertat d’acció i efectivament no hi van interferir. Però alguna en devia fer, perquè al cap de dos anys em van treure cinema i em van posar dansa, que era un àmbit més inofensiu. Després tots els diaris en què he col·laborat m’han derivat cap a la música, no deuen agradar gaire les meves opinions polítiques [riu].
¿L’ Avui segueix viu, després de la fusió amb El Punt , més enllà de mantenir el nom a la capçalera?
Seré més dur: jo penso que l’ Avui va deixar de ser l’ Avui ja fa molt de temps. En menys d’un any, el 1982, va tenir una baixa de 15.000 subscriptors. En l’època del Serrats va anar canviant i ja era un diari clarament convergent. Si almenys tots els militants convergents s’hi haguessin subscrit... però compraven La Vanguardia! Jo em vaig retirar de l’ Avui i vaig acabar al consell editorial d’ El Punt i com a crític musical. Per ser justos, hem de recordar queEl Punt va agafar la compaginació de l’ Avui i alguna resta del diari queda, esclar, però pesa més la part d’ El Punt. I potser no van tenir prou mà esquerra. Potser l’ARA no hauria sortit si haguessin tingut més mà esquerra: crec que el nacionalisme barceloní es va rebel·lar contra el nacionalisme gironí.
I quan va ser de Planeta i Godó? Per primer cop tenia al darrere no una sinó dues empreses fortes.
És que aquesta etapa jo l’he vist confusa, perquè es va canviar molt de director. I el nom de l’ Avui, que l’havia registrat jo i l’havia regalat a Premsa Catalana, la Generalitat el va valorar llavors en 20 milions de pessetes. Vaig fer poc negoci! Mai vaig tenir gaire confiança que Planeta i La Vanguardial’entomessin gaire temps. I quan vaig veure la solució d’ El Punt, vaig pensar que aniria bé la fusió. Els d’ El Punt estan contents.

El PP recorre per primer cop el Codi Civil català .

Un nou escàndol torna a posar en qüestió el tracte de Mercadona als seus treballadors

Detectius a internet per a caçar
 
Tal com explica Lamarea l'empresa dirigida per Juan Roig monitoritza de forma habitual les xarxes socials per identificar comentaris negatius sobre la seva empresa tant de treballadors com d'extreballadors, i actuar contra ells sigui en forma d'acomiadament disciplinari o amb demandes per injúries i calúmnies. Al gener de 2015, Mercadona es va querellar contra un usuari d'un fòrum de la CNT per injúries i calúmnies a Juan Roig.
 
Assetjament laboral insuportable
 
El secretari d'Acció Sindical de CNT, Victoriano Vela, explicava a Okdiario que la pressió laboral "és insuportable en molts dels casos" i denunciava que "en algunes ocasions fins i tot s'ha obligat alguns empleats a anar a treballar malgrat estar malalts o lesionats". Posava d'exemple un treballador que va anar al supermercat enguixat. La mala praxi de Mercadona es copsa a les desenes de sentències desfavorables en matèria laboral que acumula als jutjats.
 
Com una secta
 
La formació dels treballadors també ha estat criticada: Treballadors de Mercadona expliquen que els processos de selecció són molt durs i que inclouen períodes en què els futurs empleats són sotmesos a sessions de teràpies grupals a molts quilòmetres de distància dels seus domicilis, limitant el contacte telefònic amb els seus familiars. L'objectiu seria de sotmetre al treballador i fer-li submís per no qüestionar els ordres...

A Catalunya Nord podran organitzar un referèndum d’autodeterminació amb el permís dels tribunals

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
El Tribunal Superior de Perpinyà s’ha negat a dissoldre el comitè per a l’autodeterminació de la Catalunya Nord, tota una victòria dels independentistes dels Pirineus Orientals davant l’estat francès. Els magistrats consideren, a més, que fer un referèndum és una manifestació de la llibertat d’expressió, segons informa France Bleu. El litigi va començar el 2014, …

Estudis de la NASA : per purificar l’aire de casa eficientment ... una determinada planta per cada deu metres quadrats...

Cinc plantes per netejar l’aire de casa

Un estudi de la NASA les situa entre les millors per eliminar els contaminants específics a dins de casa nostra


A banda del vessant lúdic i estètic que tenen les plantes de casa, no ens hem d’oblidar de la seva funció purificadora de l’aire que respirem. Tant en interiors com en exteriors, les plantes fan la fotosíntesi i d’aquesta manera converteixen el diòxid de carboni en oxigen, cosa que ens és indispensable per viure. Tot i això, aquesta no és l’única substància que filtren, ja que també ajuden a fer que l’oxigen estigui més net. Però no totes són iguals en aquest sentit, i encara menys en espais tancats com casa nostra o una oficina, uns espais on hi ha agents tòxics en l’aire que s’afegeixen als de l’exterior. Per disminuir els nivells d’aquesta contaminació interior, la NASA va fer un estudi científic a finals dels anys vuitanta que volia esbrinar quines eren les millors plantes en aquest sentit, amb la intenció de posar-ne a les estacions espacials. La conclusió de l’estudi, titulat NASA clean air study, és que les plantes més purificadores eren majoritàriament plantes tropicals o subtropicals, acostumades a fer la fotosíntesi en entorns amb poca llum, un tret habitual dels seus entorns originals.
La recerca va assenyalar en total més de vint plantes especialment indicades per netejar l’aire dels espais tancats. 
Una llista feta basant-se en factors com els contaminants més presents en l’aire i la capacitat de les plantes per depurar-lo, però també fixant-se en criteris com la facilitat per trobar-les al mercat. D’entre totes aquestes elegides, n’hi ha cinc que són les preferides del director de l’estudi, que assegura que actualment la llista segueix en plena vigència.
 El potos, l’espatifil·li, la palmera xinesa o de bambú, la sansevièria i el ficus són les que el doctor Bill Wolverton -actualment director de l’organització Wolverton Environmental Services i cap de la recerca en qüestió l’any 1989- considera les seves preferides. 

És a dir, les que ell seleccionaria per a casa seva per eliminar substàncies tan nocives de l’aire com el formaldehid, el benzè, el xilè, el monòxid de carboni o el tricloroetilè.
Aquests gasos tòxics -que poden produir des de marejos fins a irritació d’ulls, mals de cap, dermatitis al·lèrgica, somnolència i, en casos extrems, càncer- són presents a la gran majoria de llars. Entre d’altres, provenen de la cola dels mobles, els vernissos, la pintura, la combustió de les estufes, els combustibles, els plàstics, les gomes, les tintes i els productes de neteja.
Es pot dormir amb plantes
Però per disminuir la presència de totes aquestes substàncies, la varietat de plantes a casa ha de ser àmplia i, depenent de la mida de la llar, també n’hi ha d’haver una certa quantitat. En aquest sentit, però, no s’ha d’atendre la creença que afirma que és dolent dormir amb plantes. Segons el catedràtic de biologia de la UB Joaquín Azcón, la idea bastant estesa que diu que “la respiració nocturna de les plantes podria consumir l’oxigen d’una habitació tancada” és “teòricament és possible, però només si realment la quantitat de plantes és molt gran”. Així que assegura que no cal preocupar-se per això: “Un exemple d’un espai amb molta planta en relació al seu volum podria ser un hivernacle tancat ple de tomaqueres. Clarament, no és el cas d’una habitació”. Però per sobre de pors com aquesta hi ha els beneficis d’incorporar la natura a casa. En paraules de la investigadora del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (Creal) Margarita Triguero, “hi ha evidència científica sobre els beneficis de la natura en la salut”. “Entre la població general els espais verds s’han associat a un increment de la longevitat o l’estat de salut general i mental”, diu. Pel que fa als infants, Triguero assenyala que poden anar lligats “a un augment de la concentració, del desenvolupament emocional, de la coordinació, del balanç, de l’agilitat, de l’autoconfiança, de l’autodisciplina o de les habilitats socials”.
Estudis posteriors de la NASA han determinat que la quantitat de plantes que s’ha de tenir per purificar l’aire de manera eficient és d’aproximadament una per cada deu metres quadrats. Una recerca posterior va assegurar que l’espai de terra descoberta disponible també era significatiu, ja que els microorganimes que alberga també depuren agents tòxics.
Potos
Es tracta d’una planta molt present a les cases d’aquí i que, per tant, és molt fàcil d’aconseguir. Es pot reproduir per esqueix i és molt resistent. El seu origen tropical la fa apta per a interiors on hi hagi entre 17 i 30 graus. Pel que fa a l’aigua, només cal regar-la quan la terra s’hagi assecat. Està especialment indicada per eliminar el formaldehid -que pot provenir de l’aglomerat o el fum del tabac-, el xilè i també el benzè -provinent de tintes, olis, gomes, pintures i plàstics.
Espatifil·li
Aquesta longeva planta d’origen asiàtic pot viure fàcilment si està resguardada de corrents d’aire. Necessita més aigua que els potos i depura el formaldehid, el benzè, el xilè, el monòxid de carboni -de combustions- i el tricloroetilè -de pintures, vernissos i tintes d’impressió.
Palmera xinesa
Originària de l’Àsia, aquesta palmera pot arribar a créixer fins als 3 metres en edat adulta. No vol sol directe i necessita una terra molt fèrtil i aigua abundant quan comença a créixer. Neteja l’aire d’agents com el formaldehid, el xilè i l’amoníac.
Ficus
Tot i que destaca per eliminar el formaldehid, té una altra gran característica: manté un bon nivell d’humitat per la transpiració de les seves grans fulles. Cal tenir en compte que creix molt i pot envair l’espai molt ràpid. No tolera bé els canvis bruscos de temperatura.
Sansevièria
L’origen sud-africà la fa apta per viure en entorns molt secs i exposada al sol directe. De fet, aguanta fins a 40 graus i no necessita gaire reg per viure. És molt purificadora i permet eliminar el benzè, el xilè, el toluè -tabac, combustibles, dissolvents, resines-, el tricloroetilè i el formaldehid.

Si vostè és un ciutadà de Catalunya, ha de saber que el 2013 la seva comunitat autònoma va gastar 2.281 euros per habitant en els denominats serveis públics fonamentals (educació, salut i protecció social)Però si hagués residit al País Basc, per aquests mateixos serveis hauria rebut 3.026 euros...Els que contínuament parlen de la igualtat de tots els espanyols què hi diuen?...

Si vostè és un ciutadà de Catalunya, ha de saber que el 2013 la seva comunitat autònoma va gastar 2.281 euros per habitant en els denominats serveis públics fonamentals (educació, salut i protecció social). Però si hagués residit al País Basc, per aquests mateixos serveis hauria rebut 3.026 euros,2.931a Astúries, 2.921 a Navarra, 2.749 a Cantàbria, 2.585 a Extremadura i així successivament. 

Només en cinc comunitats autònomes hauria tingut menys despesa que a Catalunya en aquests serveis, i les Illes Balears és l’autonomia amb la despesa més baixa, 2.027 euros per càpita.
¿A què es deuen aquestes diferències en el nivell de despesa? 

Una explicació es podria buscar en l’existència de molta diversitat en les necessitats de les autonomies. És a dir, diferències en la composició demogràfica de la població podrien comportar diversitat en el nombre de nens en edat escolar, persones de la tercera edat, etc., que ocasionarien nivells diferents de despesa en els serveis indicats.
No obstant això, un estudi dirigit pel professor Francisco Pérez, de l’IVIE (Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques), conclou que les diferències en el nivell d’ingressos, sobretot les derivades del sistema de finançament de les comunitats de règim comú, semblen decisives per explicar les diferències de despesa per càpita entre les autonomies en aquests serveis. Així mateix, es constata que les diferències de despesa no sembla que provinguin de diferències en el nivell de necessitats.
Les autonomies assenyalades amb més quantitat de despesa per habitant tenen uns ingressos per càpita derivats del model de finançament molt superiors a la mitjana. D’una banda, hi ha les forals, amb uns recursos un 70% més alts que la mitjana de règim comú, pel seu particular sistema de finançament. De l’altra, Cantàbria, Extremadura i Astúries el 2013 presentaven uns ingressos pel sistema de finançament un 32%, un 21% i un 15% per sobre de la mitjana de règim comú. En canvi, Catalunya estava 2,5 punts per sota i les Illes Balears un punt.
S’ha denunciat reiteradament els problemes de l’actual model de finançament autonòmic, que discrimina certes comunitats autònomes. De fet, molts dels seus problemes ja provenen dels models anteriors, i hi ha una sèrie d’autonomies que han estat històricament afectades de manera negativa pel sistema de finançament autonòmic, com ara les Illes Balears, la Comunitat Valenciana i Catalunya.
Malgrat les evidències esmentades, hi ha polítics i experts que neguen que les diferències en els nivells de prestació dels serveis públics fonamentals provinguin del fet que hi hagi una discriminació, i afirmen que el sistema afecta negativament totes les autonomies. En tot cas, conclouen que les diferències en els nivells de despesa d’aquests serveis de l’estat del benestar provenen del fet que certes autonomies prioritzen altres tipus de despeses o fan una mala gestió.
Aquest argument ha estat particularment utilitzat per atacar Catalunya i el procés d’independència, adduint que el govern català destina els recursos al procés i no a serveis a les persones, com ara educació i sanitat. Per tant, ara que sembla que es posarà en marxa la reforma del sistema de finançament autonòmic, el govern de Catalunya es trobarà que haurà de lluitar contra aquests arguments, malgrat que hi hagi evidències com les de l’estudi del professor Pérez.
Així mateix, en la reforma que es presenta hi haurà altres esculls que caldrà superar. En destacaré dos. 
Un és la no aplicació del principi d’ordinalitat, i l’altre intentar que el nou model tingui en compte el cost de la vida de cada comunitat autònoma.
Pel que fa al principi d’ordinalitat, sembla que entre els partits catalans hi ha cert consens a aplicar-lo. Però molt em temo que aquest principi no serà comprat per altres autonomies. No preveig la possibilitat que algunes puguin quedar per sobre de la mitjana, com Catalunya, i altres lleugerament per sota, sobretot pel canvi radical que hi hauria d’haver -ja que aquestes últimes són les que ara gaudeixen dels ingressos més alts, molt per sobre de la mitjana.
L’aplicació estricta del principi d’ordinalitat significa l’establiment d’un anivellament parcial: les autonomies amb més capacitat fiscal perden recursos per la redistribució, però després d’aquesta redistribució es queden per sobre de la mitjana, i les autonomies amb menys capacitat en guanyen, però queden per sota de la mitjana. En tot cas, el màxim que es podrà aconseguir és que totes les comunitats autònomes tendeixin als mateixos recursos per habitant, és a dir, a un anivellament total.
També veig poc probable que s’accepti aplicar la variable del cost de la vida de cada comunitat per estimar els recursos que s’han de percebre mitjançant el model de finançament autonòmic. S’ha estimat que si es té en compte l’índex de preus el sistema proporciona actualment a Catalunya uns recursos quinze punts per sota de la mitjana.
En resum, sóc escèptica sobre la possibilitat que es millori el model de finançament aplicant aquestes dues mesures -principi d’ordinalitat i cost de la vida-, perquè això alteraria substancialment l’ statu quo actual, i totes les reformes del sistema de finançament que hi ha hagut fins ara, en més o menys grau, l’han mantingut.




Obstacles del finançament autonòmic





COMENTARIS:

Charly M.
Barcelona
Soci
25/04/2016 14:38
El finançament de les comunitats autònomes és injust, però on realment es perden els calés és amb les inversions que fa l'Estat des de Madrid per a tot el país. Cal no oblidar-ho, perquè als diferents governs de l'estat espanyol ja els ha anat bé aquest escenari de confrontació entre comunitats, quan els malbaratadors són ells mateixos.
Le Poulet de la Forêt
Soci
25/04/2016 13:00
I tens tota la rao. I per aixo 2 milions de catalans entenem quin es el cami, alguns d'ells ni tansols independentistes pero ciutadans que viuen a Catalunya que entenen que han de mirar pel seu benestar i pel dels seus. 
Suposo que aquest article anira a para a la versio de l'Ara en castella, tambe. 
Els teus articles son molt didactics i clars i cal que arribin a la majoria d'indecisos. 
Gracies Nuria! :)

GerardPalacin
Barcelona
Soci
25/04/2016 12:12
Senyora Bosch, la felicito pel seu article. A mi, que m'interessen aquests temes moltes vegades em costa de trobar els motius d'aquests desequilibris.
Vostè ho explica molt clarament i si algú diu que no ho entén és que no ho vol entendre. No cal pas perdre-hi més temps. Gràcies

MARC67
Sant Cugat del Vallès
Soci
25/04/2016 11:45
El sistema de finançament discrimina les terres de parla catalana. És així de senzill i cruel. Es tracta d'anar-nos xuclant recursos i empobrint-nos cada cop més pel simple fet que a la nostra terra es parla una llengua que no és la castellana. De solució, només n'hi ha una: la independència.
Cal explicar a tothom que hi ha retallades fonamentalment degut al dèficit fiscal i que no podem fer metros a Barcelona o invertir en rodalies perquè els diners van a parar a l'AVE que connecta Madrid amb cada racó d'Espanya.

Interluni
Barcelona
Soci
25/04/2016 07:03
Els que contínuament parlen de la igualtat de tots els espanyols què hi diuen?


llegir més: