Romeva explica "la derrota del projecte federalista espanyol" al "think tank" progressista francès IRIS..."La independència és l'única possibilitat de construir alguna cosa diferent"...

El conseller d'Exteriors del Govern, Raül Romeva, va participar recentment en una sessió sobre el procés català organitzat a París pel "think tank" Institut de Relations Internationales et Stratégiques (IRIS), proper al Partit Socialista (PS) de François Hollande i Manuel Valls. Ara, aquest organisme n'ha fet públic una entrevista que li van realitzar, en què el presenten com a "responsable" d'Exteriors. "La independència és l'única possibilitat de construir alguna cosa diferent", hi explica Romeva.

La Patum de Berga, símbol de la rebel·lió independentista pel New York Times

Reportatge extens i complet de La Tribune de París sobre el procés d’independència de Catalunya.

Demanda contra l’Ajuntament de Tortosa per “manifest incompliment de l’article 15 de la Llei de memòria històrica (52/2007) per mantenir el monument franquista de Tortosa”.--------------------Quin país decent manté un monument que glorifica una tirania assentada en milers de víctimes?

Denuncia contra Tortosa per mantenir el monument franquista de l’Ebre

ebre tortosa











L’advocat madrileny, Eduardo Ranz, ha presentat aquest dimarts una demanda al jutjat de Tarragona contra l’Ajuntament de Tortosa per “manifest incompliment de l’article 15 de la Llei de memòria històrica (52/2007) per mantenir el monument franquista de Tortosa”.
Ranz argumenta que el passat 20 de febrer va enviar una petició a l’Ajuntament de Tortosa demanant que complís amb l’article 15 de la Llei de memòria històrica. També recorda que va contactar amb la Generalitat de Catalunya i que la consellera de Governació Meritxell Borràs, li va contestar que estaven en vies de resoldre aquest tema durant  el 2016 conforme a la llei 52/2007.
Eduardo Ranz que ja ha denunciat diversos municipis que conserven simbologia franquista, considera que la consulta que es va celebrar el dissabte 28 de maig per decidir el futur del monument franquista de Tortosa s’ha de considerar falsària, perquè fa nou anys va entrar en vigor de la Llei de memòria històrica, votada al Congrés.
http://araomai.cat/denuncia-contra-tortosa-per-mantenir-el-monument-franquista-de-lebre/En l’escrit enviat als jutjats de Tarragona demana que testifiquin Ferran Bel, l’alcalde de Tortosa, el secretari general tècnic del consistori i també la consellera de Governació.FacebookTwitterGoogle+

El franquisme es congratula de la decisió dels tortosins



Axix plans
Els nazis recomanaven a Franco l’espoli fiscal de Catalunya




Quin país decent manté un monument que glorifica una tirania assentada en milers de víctimes?





En aquesta carrera de despropòsits que encadenem des de fa temps, només faltava el monument de Tortosa per desconcertar encara més el personal. 
Des de la cacera de bruixes de la CUP contra Artur Mas, que va destruir el somni del "tots units fins a la independència", els catalans que han fet els deures del procés ­anar a les manifestacions,apuntar-seal'ANC,organitzar actes, hissar estelades, vèncer dubtes i votar en massa per apuntalar el camí d'Ítaca­ no paren de tenir disgustos. No saben per què la CUP, que feia abraçadetes a Mas i semblava la zeladora del bon camí, s'ha convertit en un instrument sectari i destructiu, que pot fer esclatar tot el procés. 
Tampoc no entenen per què volen tants ganivets entre convergents i republicans, entregats a la fragmentació, en lloc de conciliar forces. I finalment, amb CDC en ple au fènix, molts se senten orfes de centralitat, atordits entre tanta ambigüitat amb la violència de Gràcia i tants esforços per ser més d'esquerres que el Tato. Estem en un moment líquid, nosaltres que havíem marcat un camí sòlid, i la liqüitat ens porta al més abruptedesconcert. 
I mentrestant, arriba l'embolic deTortosa i l'àvia pareix bessonada.com se li acut al batlle de Tortosa (ell que pretén ser el candidat convergent per Tarragona a les eleccions) convertir-se en el capdavanter d'un monument feixista que va néixer per commemorar la glòria de Franco i embrutir la memòria dels milers de morts de la batalla de l'Ebre? És cert que en aquest tema tothom queda retratat.
 A part de PP i Ciutadans, que van aplaudir amb les orelles el manteniment d'aquesta tifa, la resta té molt a callar: primer, l'han mantingut fins al 2016; segon, el tripartit el va catalogar com a bé cultural d'interès local, amb el conseller republicà Tresserras beneint la decisió; i tercer, tant ERC com IC i PSC, a part de CDC, van estar d'acord a fer una consulta sobre un fet tan sagnant, com si es pogués debatre la memòria de la dictadura. Tenint en compte que a Catalunya queden 7.000 símbols i 40 monuments franquistes, i que Tortosa és la tercera ciutat catalana amb més simbologia feixista, la decisió resulta indigna.
I ha passat el previsible. Ha anat a votar menys del 30% dels tortosins, però el sí a mantenir el monument ­per cert, avalat per tota mena de grupuscles falangistes i etcètera­ ha guanyat, i aquesta decisió humilia tot Catalunya. Asseguren que el "redefiniran", la qual cosa és una broma opaca, atès que cap país decent no manté un monument que glorifica una tirania assentada en milers de víctimes. No hi ha dubte que el paper de l'alcalde ha estat de pena, però la resta també s'ha cobert de glòria. Perquè aquest mal que arriba de Tortosa no l'ha perpetrat la dreta espanyola, o la caverna, sinó els nostres. Aquests nostres que diuen que transiten cap a la independència, però que fan unes parades pel camí que ens cobreixen de vergonya.

Pilar Rahola 

La vanguardia




Demòcrates de Catalunya proposa a CDC i ERC de fer un referèndum unilateral d’independència...amb una pregunta clara i diàfana de Sí/No a la independència sense terceres vies.

Demòcrates










En un comunicat fet públic avui, Demòcrates de Catalunya, el partit nascut dels independentistes d’Unió, ha proposat als partits del govern català de  fer un referèndum unilateral d’independència.
Des del partit que lidera Toni Castellà, es considera que la dificultat que va suposar formar govern, aprovar els actuals pressupostos i definir exactament en què ha de consistir el procés constituent, malgrat disposar d’un clar mandat independentista, demana un cop de lideratge i replantejar el full de ruta per impulsar un referèndum unilateral d’independència amb  una pregunta clara i diàfana de Sí/No a la independència sense terceres vies. Per Castellà és urgent recuperar la línia d’unitat d’acció al Parlament.
Com que un referèndum acordat amb l’Estat, però el procés a Catalunya no pot estar esperant La diferència principal amb el passat 9N és que en aquesta ocasió és tindria la legitimitat d’una majoria absoluta independentista al Parlament per convocar el referèndum.
En relació a les eleccions espanyoles del 26-J, consideren que només tenia sentit presentar-se conformant una llista transversal per bloquejar la política espanyola. Un cop rebutjada aquesta via per Esquerra Republicana i Convergència Democràtica de Catalunya, el partit va decidir no concórrer a aquestes eleccions, per no fomentar l’abstenció i demana el vot per CDC i ERC.

ELS GEGANTS DE LA PATUM BALLEN AL SO DE BRUCE SPRINGSTEEN




Vídeo: L’espectacular ball de gegants de la Patum amb música de Bruce Springsteen


La plaça de Sant Pere de Berga ha vibrat amb la versió arranjada pel compositor Sergi Cuenca


http://www.vilaweb.cat/noticies/video-lespectacular-ball-de-gegants-de-la-patum-amb-musica-de-bruce-springsteen/

"If I Should Fall Behind"

We said we'd walk together baby come what may 
That come the twilight should we lose our way 
If as we're walking a hand should slip free 
I'll wait for you 
And should I fall behind 
Wait for me 

We swore we'd travel darlin' side by side 
We'd help each other stay in stride 
But each lover's steps fall so differently 
But I'll wait for you 
And if I should fall behind 
Wait for me 

Now everyone dreams of a love lasting and true 
But you and I know what this world can do 
So let's make our steps clear that the other may see 
And I'll wait for you 
If I should fall behind 
Wait for me 

Now there's a beautiful river in the valley ahead 
There 'neath the oak's bough soon we will be wed 
Should we lose each other in the shadow of the evening trees 
I'll wait for you 
And should I fall behind 
Wait for me 
Darlin' I'll wait for you 
Should I fall behind 
Wait for me




http://www.vilaweb.cat/noticies/bruce-springsteen-cedeix-una-canco-a-la-patum-de-berga/


http://www.ara.cat/societat/patum-bruce-springsteen_0_1585641639.html


http://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/5609/audio/canco/bruce/springsteen/gegants/patum/ballaran/diumenge/corpus

http://www.naciodigital.cat/bergueda/noticia/6061/milers/persones/aplaudeixen/ballen/canco/bruce/springsteen/patum





Estem aquí per fer la independència, que és el projecte col·lectiu més important que ha emprès aquest país en molt de temps. Tota la resta és accessòria fins aconseguir-la»

“Podemos és el camí oposat a l’independentisme”..

 L’entrevista a Suso del Toro en 12 punts

Cambrils-1640
1640: Comandaments catalans penjats a les muralles de Cambrils després de rendir-se de forma pactada a les tropes castellanes. En una entrevista realitzada per Pere Cardús a Vilaweb, l’escriptor gallec, Suso de Toro, decidit defensor del dret a decidir del catalans, torna a descriure l’escenari actual de l’independentisme sense embuts, ni mitges veritats, i lluny …

Sr. Clos, (representant del lobi hoteler internacional que ha abusat de Barcelona, d'ençà 1997)(amb la complicitat i permís del PSOE+ICV,)president dels hotelers de Barcelona : “Hem traslladat la seu a Madrid per tenir una imatge més potent”...




El president dels hotelers barcelonins justifica el trasllat de la seva empresa a la capital d’Espanya...

http://www.ara.cat/economia/Madrid-imatge-mes-potent_0_1583841674.html


COMENTARIS:

D'una vella casa
Soci
26/05/2016 08:44

Sr. Clos, (representant del lobi hoteler internacional que ha abusat de Barcelona, d'ençà 1997,

amb la complicitat i permís del PSOE+ICV):



1. Ara entenem el preu que li van posar els que governen a la ciutat PSOE+ICV = les esquerres estatals.

2. Un cop el lobi hoteler internacional ha abusat de la ciutat de Barcelona.

3. S'en van amb el botí a la metròpoli i giren l'esquena a la ciutat i el país

-ciutadans de Barcelona, el (PSOE+ICV) abans, i ara (ICV+PSOE=Bec), treballen pel lobi internacional hoteler instal.lat a la metrópoli

-aixó, és així d'ençà 1997, que varen fer fora el PSOE de Madrid a l'alcalde Maragall per posar al emperador Tiberi-Clos d'alcalde -déuen potser ser parents i tot mb l'hoteler-


-el model espanyol extractiu de totxo" i "cambrers" = sous precaris i gent desarrelada, els que voten a Barcelona en comú, són els que han permés l'abús de la ciutat i ara se'n van d'aquí. 

Són així aquests explotadors de la ciutat. 

(I, els de la CUP -els anti-sistema- sense dir-hi res, com Bec i com PSOE i ICV) (les fabuloses alternatives, ecològiques, submises i clientelars esquerres espanyoles)



JAR
Esplugues de Llobregat
Soci
26/05/2016 13:46

Sembla ser que a Madrid, els compromísos fiscals, la hisenda pública.... surt molt bé de preu.

I tot legal.

3% GURTEL, BARCENAS, PP VALÈNCIA, PP MADRID, PP GRANADA, PP ...
Soci
26/05/2016 16:08

...És tant potent el turisme que genera Madrid ?. Mes que el de Barcelona?.
L'heu traslladat perque ...el que preteneu es afeblír el procés cap a la república catalana.


Pereandreu
Parets del Vallès
Soci
26/05/2016 16:26

Gestionar hotels de Barcelona des de Madrid? ...


Joan Ignasi Manjón Villó
Soci
26/05/2016 12:07
Hauria d'explicar quins avantatges te tenir la seu a Madrid. No m'ho crec això de visió internacional. Quan vens un producte al extranger et tenen molt mes en conta si portes la marca Barcelona que Espanya


Carles Balbastre
Soci
26/05/2016 09:59

Els empresaris de l'hosteleria s'estan fent d'or venent els producte que hem fet entre tots, la ciutat de Barcelona per exemple, mentre els seus treballadors treballen en les pitjors condicions salarials i d'estabilitat. Sembla, per tant, que la seva actitud és més aviat depredadora.



26/05/2016 13:04


Qui ... ha obligat a fer entrar el (PSOE-Collboni)- a l'ajuntament, que porta manant-nos d'ençà 1997, via PSOE+ICV, ara (Barcelona en comú)? .

 L'estat espanyol!

-no solament se'n riuen aquí de nosaltres sinó a fora-

llegir més     48 Tots

http://www.ara.cat/economia/Madrid-imatge-mes-potent_0_1583841674.html

Entitats i partits catalans criden a la mobilització contra el Tribunal Constitucional Espanyol aquest diumenge...



Entitats i partits catalans destaquen el rebuig "transversal i plural" a les suspensions del TC

Entitats i partits catalans destaquen el rebuig "transversal i plural" a les suspensions del TC

Els convocants a la manifestació transversal de diumenge fan una darrera crida a la participació, ja que, segons Jordi Cuixart (Òmnium), "no hi ha qüestió nacional més important que la qüestió social"
1




Un nou estudi mostra que la gent gran amb una vida sexual activa té més bona memòria.. . Sexe a la tercera edat per protegir el cervell












El sexe és bo per a la salut.
No tan sols serveix per propagar l’espècie, sinó que la combinació d’exercici i alliberament de neurotransmissors que implica s’ha relacionat amb beneficis com la reducció del dolor, la disminució de la pressió i les possibilitats de tenir un atac de cor, el reforç del sistema immune, la reducció de la incontinència (enfortint els músculs de la base de la pelvis) i la millora de l’insomni. També cal considerar el seu l’impacte psicològic (redueix l’estrès, augmenta l’autoestima i millora la relació amb la parella) i el fet que és una manera divertida de cremar calories. A aquesta llista ara s’hi pot afegir, a més, un increment de les capacitats cognitives de la gent gran, segons un estudi recent de les doctores Hayley Wright i Rebecca Jenks, psicòlogues de la Universitat de Coventry.
L’evolució ha afavorit l’aparició de la reproducció sexual en una gran part de les espècies del planeta perquè és una bona manera d’assegurar que els genomes no es quedaran estàtics. Al cap i a la fi, el sexe és un sistema efectiu de barrejar ADN, cosa que dóna combinacions noves i úniques a cada generació. Això, afegit a les pressions de la selecció natural, fa que els éssers vius hagin pogut anar variant i millorant-se al llarg de mil·lennis, cosa que hauria sigut molt més difícil sense sexe.
Generar interès
Per potenciar que els animals tinguin interès a participar en aquest esquema d’intercanvi genètic, la natura ha ideat un sistema d’incentius biològics. En el cas dels humans, tant en els prolegòmens com durant i després de l’acció, experimentem un canvi en els nivells de certes hormones, sobretot la dopamina i l’oxitocina, que produeixen les conegudes reaccions d’atracció, excitació i, finalment, l’orgasme. Però malgrat que l’objectiu principal pugui ser proporcionar el plaer que farà tenir ganes de repetir l’experiència tan aviat com sigui factible, s’ha anat descobrint que l’explosió bioquímica que s’experimenta gràcies al sexe té alguns efectes secundaris importants en diversos teixits del cos. És lògic pensar que el cervell n’és un dels principals beneficiats.
Amb aquesta idea, Wright i Jenks es van proposar investigar quines conseqüències positives pot tenir el sexe en les neurones d’homes i dones d’entre 50 i 89 anys, una mena d’investigació que no s’havia dut a terme abans. Han fet la investigació amb gairebé 7.000 persones. Les conclusions es van publicar a Age and Ageing a finals de gener. Als voluntaris se’ls va demanar si havien tingut activitat sexual (sols o en parella) al llarg de l’últim any i després se’ls va sotmetre a dos tests per mesurar capacitats cognitives. En un d’ells s’havia de completar una seqüència de números per mesurar les funcions executives del cervell. En l’altre, havien de recordar unes paraules. L’objectiu era mesurar la memòria a curt termini.
Més dopamina
Els resultats mostren que l’estat de salut o tenir parella influeix. En homes hi ha una associació clara entre activitat sexual i tenir millors funcions executives i de memòria. En dones, els efectes són similars, però, curiosament, la relació només es veu en el camp de la memòria. Les diferències no són grans, però sí significatives. Els mecanismes biològics que podrien explicar aquests resultats encara no es coneixen, però les autores especulen que podrien ser conseqüència de l’augment de dopamina, que en altres treballs s’ha vist que augmenta les habilitats cognitives.
Malgrat les limitacions inherents de l’estudi, les dades són prou sòlides per concloure que seria beneficiós promoure una vida sexual sana durant la tercera edat. De fet, això ja s’està fent en l’actualitat, per totes les raons descrites al principi, però ara, a més, s’hi poden incloure motius directament relacionats amb el manteniment de l’agudesa mental en els anys en què tradicionalment comença a declinar. Encara que els efectes del sexe sobre el cervell no siguin espectaculars, és un tractament barat, plaent i sense conseqüències negatives. Els metges no haurien de tenir gaires problemes a l’hora de prescriure’l als seus pacients.
Salvador Macip és metge i investigador a la Universitat de Leicester

Una Espanya més llatinoamericana que europea...

És curiós el pes que està tenint la situació de Veneçuela en la campanya electoral espanyola, i molt especialment en les campanyes a favor i en contra de les dues formacions que abanderen l’anomenada nova política: Podem i Ciutadans.

Els partits no fan servir Veneçuela per parlar de la seva política exterior, sinó per definir què són, en termes de política interior. Va passar amb Grècia fa uns mesos, però sense tanta intensitat com ara, quan Rivera viatja a Caracas a fer-se fotos i Podem veu projectar-se al seu damunt l’ombra del règim de Chávez i Maduro. Potser és perquè la política espanyola, i molt especialment la nova política, té molt de veneçolana. Veneçuela és per a ella un espai còmode, pròxim, clar i identificable, com no ho és cap cas de la política europea, ni França, ni Itàlia, ni la Gran Bretanya ni Alemanya, que semblarien els referents lògics d’una política espanyola que mirés Europa des de dins i es considerés part de la dinàmica política europea. La política llatinoamericana, barroca, molt marcada pel fenomen dels populismes de tot signe, construïda sobre uns paràmetres ben diferents dels de la modernitat europea, té una atracció enorme per a la nova política espanyola. Una Espanya més llatinoamericana que europea.

http://www.ara.cat/opinio/maig-Espanya-capital-Caracas_0_1585041506.html

"El meu únic objectiu des que tinc ús de raó és que Catalunya esdevingui un Estat"

Corredor Mediterrani

Junqueras: "El govern espanyol és el responsable màxim del deute català"...només controlem el 5% dels nostres ingressos, perquè el 95% de l'esforç fiscal que fa Catalunya el controla l'Estat...

Com és possible que no s'exigeixi violència zero abans de parlar de res?...COM és possible que l'alcadessa de Barcelona accepti el xantatge violent i a sobre passi el paquet als veïns del barri?...Per què violentar des de l'extrema esquerra és menys condemnable que des de l'extrema dreta?...

Si uns vàndals d'extrema dreta, cridant a plena veu "Viva España", haguessin destrossat cotxes, motos, aparadors, quioscos i material urbà, i durant tres nits haguessin violentant tot un barri, què n'hauria dit el president Puigdemont? Imagino que hauria actuat amb la mateixa celeritat amb què es va enfrontar a la delirant decisió de la senyora Dancausa amb les estelades. I què n'hauria dit el vicepresident Junqueras? Segurament hauria condemnat els fets amb clara i rotunda indignació. I si els esmentats tipus haguessin utilitzat la violència com a amenaça latent per aconseguir els seus objectius, què hauria fet l'alcaldessa Colau? Imagino que no hauria tingut l'estranya idea d'inhibir-se de les seves responsabilitats i traspassar l'autoritat als veïns perquè fessin d'improvisats intermediaris en l'embolic. I tots a l'una haurien estat d'una contundència meridiana a atacar els violents, defensar l'autoritat i no plantejar els fets com una batalla entre policies i manifestants, com si estiguessin en pla d'igualtat. Per descomptat, cap exalcalde no s'hauria plantejat pagar un local amb diners públics als susdits per aconseguir la "pau social", perquè tots entendrien que no es pot per-metre l'amenaça del xantatge violent. Sobra dir que tots els partits i entitats antisistema s'haurien enfurismat, haurien fet manifestacions de repulsai haurien exigit una "zona lliure" de tipus d'aquesta naturalesa. Tot això hauria passat si els responsables de la violència a Gràcia haguessin estat de l'extrema dreta. Però què passa quan es tracta de l'extrema esquerra? Es produeix la mateixa indignació política, la mateixa celeritat declarativa, la mateixa contundència ideològica? No només no es produeix, sinó que el més escandalós d'aquests dies és el silenci aclaparador dels líders més significatius de Catalunya. I si hi afegim la complicitat d'alguns i el titubeig delirant d'altres, mentre tots es dediquen a parlar dels Mossos en lloc de fer-ho dels violents, la cosa es posa molt fosca. 
Parlem clar: entre la complicitat dels uns, el paternalisme dels altres i la por de tots, l'extrema esquerra aconsegueix un nivell de tolerància que redunda en una seriosa impunitat.
COM és possible que l'alcadessa de Barcelona accepti el xantatge violent i a sobre passi el paquet als veïns del barri? Com és possible que encara no hàgim sentit Puigdemont i Junqueras? Com és possible que no s'exigeixi violència zero abans de parlar de res? Com és possible que ocupar, fer xantatge i violentar en nom de l'extrema esquerra sigui menys condemnable que en nom de l'extrema dreta? 

I, la pitjor pregunta, per què s'accepta la dictadura de la minoria, especialment quan s'imposa via violència i amenaça? 

Potser seria hora de fer una reflexió seriosa sobre el paternalisme dels partits catalans cap als joves bàrbars, quan aquests són fills de Mafalda. 

Perquè aquí hi ha una part substancial del problema.


Pilar Rahola 

Publicat a la vanguardia.




Jordi Sanchez defensa la via del referèndum unilateral per culminar el procés.

Entrevista d'Antoni Bassas a Jordi SànchezVideo

Jordi Sànchez: "Colau no defugirà que els ciutadans puguin decidir a les urnes"

El reelegit president de l'ANC defensa la via del referèndum unilateral per culminar el procés

«Si l'Estat no respon, Europa entendrà una sortida unilateral»

Nosaltres hem fet tot el que hem pogut per mantenir una ma estesa per trobar una sortida dialogada i democràtica a les aspiracions d’independència de Catalunya. Des d’una òptica democràtica, hem fet els deures i hem passat totes les ITV. Ningú a la comunitat internacional ens podrà retreure que el nostre plantejament no ha estat impecablement democràtic. Després, no podem esperar eternament. Disposem de tots els instruments necessaris per activar el procés cap a la independència: tenim una majoria social que s’ha expressat al carrer, de manera continuada. No hi ha cap alta causa arreu del món que de manera tan intensa hagi mobilitzat tanta gent durant tant de temps. I a més, tenim majoria a les institucions. No tenim excusa per no fer el que toca fer. Tenim a l’abast tots els estris per culminar el procés: convocatòria d’eleccions constituents, una consulta sobre la Constitució, i tenim també la possibilitat, si l’Estat no respon, que les institucions canalitzin la solució al conflicte a partir de la convocatòria d’un referèndum vinculant. Si és amb acord de l’Estat, molt millor. Si no, crec que Europa i la comunitat internacional també ho entendrà.

- Una sortida unilateral la veu factible de cara a la comunitat internacional?  

- Una sortida unilateral, si ens haguéssim negat al diàleg, seria difícilment justificable. Sense posar les urnes, seria discutida. Una sortida unilateral si es posen les urnes no pot ser discutida. Nosaltres no podem esperar eternament que l’estat espanyol accepti alguna cosa que en aquests moments és altament improbable. Si l’Estat vol, trobarà unes institucions i una societat civil organitzada disposats a trobar les vies que ens portin a un referèndum. Però l’Estat ha de saber que si no accepta aquest pas, nosaltres reaccionarem...
http://www.naciodigital.cat/noticia/109303/jordi/sanchez/si/estat/no/respon/europa/entendra/sortida/unilateral

La samarreta de Garganté disfressa Colau de Mickey Mouse...Ple accidentat d'Ada Colau










El regidor de la CUP Josep Garganté s’ha presentat al ple amb una samarreta on es veu el rostre d’Ada Colau amb unes orelles del popular personatge de Disney Mickey Mouse. A més, en aquest muntatge, enmig del front de l’alcaldessa hi apareix un tercer ull, a mode d’‘ull que tot ho veu’. És un misteri, de moment, el significat de la samarreta, i està subjecta a moltes interpretacions: una d’elles podria ser que es presenti Colau com una titella al servei del capitalisme –Disney n’és un dels símbols més paradigmàtics-. L’‘ull que tot ho veu’ podria significar que els poders fàctics de sempre la tenen controlada o simbolitzar que ella mateixa es creu equivalent a una deessa....

http://www.directe.cat/noticia/503265/ple-accidentat-d-ada-colau

Pregunta dirigida a Ada Colau : Qui ho paga, això?...És indecent que la violència dels il·luminats de torn es repeteixi sense remei, amb total impunitat


 La pregunta del títol dirigida a Ada Colau la feia l'Àlex Graells, un quiosquer de la Travessara desolat pels desperfectes al seu local.
 I ell mateix responia a l'E-notícies que l'entrevistava: "No m'ho paga ningú, i el dia que no treballo, no menjo".
 Segurament ni ell, ni els propietaris de les motos i cotxes destrossats, o dels vidres trencats de les botigues, o del supermercat saquejat, deuen ser poble, ni classe treballadora, ni cap dels condicionants que els posarien en situació de ser salvats pels irredempts antisistema que fan la revolució okupa.

 O tal vegada deuen ser la necessària destrucció del capital, per tal de perpetrar aquesta revolució.
Sigui el que sigui, és indecent que la violència dels sospitosos habituals o dels amics dels viatges al·lucinògens o dels militants d'alguna idea il·luminada es repeteixi sense remei, i gairebé sempre, amb total impunitat. 
Novament violència urbana, embolic okupa, i novament polítics diletants, optant pel bonisme. 
I no em refereixo a la CUP, de qui és difícil esperar res assenyat, sinó als altres, inclosos aquells que vénen discursos centrats. Per exemple, què caram feia en Trias pagant d'amagatotis el lloguer d'un local okupat? Ja sé que volia guanyar temps per negociar, que el tema és delicat, i bla-bla-bla, però el missatge és letal:
si vostè és un pobre aturat que no pot pagar la hipoteca, espavili's; però sí és un okupa que violenta el carrer quan el despentinen, passi pel despatx que rebrà el sobret. 
No, estimat Xavier, no és la manera, ans al contrari, es la repetició del gravíssim error que ja va cometre amb Can Vies. 
  La resta, bis repetita non placent... Especialment l'alcaldessa Colau, que des que s'ha fet del sistema i ha pactat amb la màfia (segons propia definició) socialista, té moltes dificultats per mantenir el doble discurs, sobretot en referència amb moviments d'aquesta naturalesa. Ja ha estat un poema l'afer del regidor Asens, a qui ha donat suport, però no, però sí, però ja ho veurem, que el tema dels manters és bo per a la retòrica populista però endimoniat per a l'acció de govern. Però ara, amb els aldarulls de Gràcia, s'ha superat: d'una banda, assegura que els condemna; de l'altra, critica Trias per haver pagat; per la seva banda, no ha fet res durant tot aquest any, sabent que esclataria el conflicte; per un costat, els respecta; per l'altre, no ho sap, i un llarg etcètera que defineix, amb precisió, les enormes dificultats de mantenir el discurs antisistema quan hom ja no és una activista llenguaruda sinó una alcaldessa que vol durar en el càrrec.
És allò del populisme i el seu bany de realisme... Tanmateix, on és l'autoritat democràtica que ha de posar el límit? 
Perquè això no és poble ni ciutadania.
 Això és pura violència amb l'excusa de la ideologia.

 Ni llibertaris, ni salvadors del poble; ben al contrari, pur fanatisme, sectarisme i intolerància.

Pilar Rahola

Publicat a la vanguardia