Ancians contents i amb el cap clar : Peix tres vegades a la setmana, verdures (300 grams diaris), tofu, moniatos i te verd... sempre quedar-se amb una mica de gana...continuar actius després dejubilar-se..., conrear la il·lusió i la curiositat....somriure als altres ...riure...


Jo volia saber per què a Okinawa el nombre de centenaris és molt superior a la mitjana mundial.

...I se n'hi va anar.

Sí, a Ogimi, una localitat rural de tres mil habitants al nord de l'illa que té l'índex més alt de longevitat del món.

En quines condicions arriben als cent?

Actius i satisfets, vitals fins al final dels seus dies. Deu ser per les seves famoses llimones de gran poder antioxidant, vaig pensar, l'aigua pura, la vida sense estrès...

Hi deuen influir, sens dubte.

Les investigacions mèdiques que s'hi estan duent a terme ens diuen que no només viuen més anys que ningú, sinó que pateixen menys atacs de cor, afeccions inflamatòries i càncer. I tenen un nivell més baix de radicals lliures a la sang, responsables de l'envelliment cel·lular.

Ancians contents, sans... i amb el cap clar?

L'índex de casos de demència allà és molt més baix que a la resta del món. I tant les dones com els homes mantenen un nivell elevat d'hormones sexuals fins a edats molt avançades.

Digui'm què mengen que en prenc nota...

Peix tres vegades a la setmana, verdures (300 grams diaris), tofu, moniatos i te verd. Però jo destacaria la seva lleialtat a un vell aforisme: Hara hachi bu (la panxa al 80 per cent)
 No mengen fins que queden tips, sempre es queden amb una mica de gana, de manera que el cos no es desgasta amb digestions llargues.

Això és molt intel·ligent.

Per dur-ho a terme, en comptes de menjar en plats grans com nosaltres, ho fan en platets petits. I tenen cura de la pell perquè saben que la vellesa s'hi reflecteix.

I com ho fan?

Un altre refrany japonès antic diu: "Fins i tot una dona lletja és bonica si cobreix les imperfeccions amb la pell blanca". Les centenàries i centenaris d'Ogimi no són vells pergamins.

De fúting no en deuen pas fer a Ogimi.

No fan cap mena d'esport, però es mouen durant tot el dia. Inclosos els que tenen més de 90 anys són molt actius. Es lleven d'hora, tots tenen el seu hort que cuiden cada dia. El seu secret és l'exercici suau però continuat.

D'acord.

...Però el seu gran secret rau en una misteriosa paraula: ikigai, que és la raó per la qual ens llevem cada matí, un motiu per existir. Una de les coses que em van sorprendre més dels japonesos va ser que continuen actius després dejubilar-se,n'hi ha molts que no es retiren mai, continuen treballant en el que els agrada.

No sempre pots triar.

Els habitants d'Ogimi no tenen una única feina, diversifiquen, també tenen el seu hort i venen les hortalisses. Des de petits dediquen temps al treball en equip i s'ajuden els uns als altres.

Tenen un sentit de pertinença a la comunitat.

Efectivament, el moai és un ingredient fonamental de la seva fórmula de l'eterna joventut, consisteix en un grup de veïns amb interessos comuns que s'ajuden els uns als altres.

Com s'organitzen?

Tots els membres paguen una quantitat de diners al mes per organitzar les seves activitats: sopars, partides d'escacs o l'afició que comparteixin. Els diners sobrants acumulats (una quantitat determinada) es lliuren de manera rotativa a un dels membres del moai.

És una manera d'estalviar.

Sí, és una ajuda financera en moments determinats i una manera intel·ligent de tenir garantida una estabilitat emocional. Per a molts la comunitat és el seu ikigai.

S'ha de ser senzill.

Microfluir, gaudir de les tasques rutinàries, ser preciosista com els habitants d'Ogimi amb els seus horts i el seu tracte atent; no rendir-se a l'edat, conrear la il·lusió i la curiositat. Hokusai, un artista japonès del segle XIX que va viure fins als 88 anys, va deixar escrita la filosofia ikigai als seus gravats Cent vistes del mont Fuji.

Cent dibuixos de la mateixa muntanya!

"Tot el que he produït abans dels 70 no mereix ser comptat. Va ser als 73 quan, d'alguna manera, vaig començar a entendre l'estructura de la veritable natura, dels animals i les herbes, els arbres i els ocells, els peixos i els insectes (...) Als 100 decididament hauria d'haver arribat a una mestria meravellosa, i quan en tingui 110, tot el que faci, cada punt i cada línia, hauria de ser instint de vida".

Es va entrevistar amb els joves ancians.

"El secret d'una llarga vida és no amoïnar-se ­va dir un­. I tenir el cor fresc. Si somrius i obres el cor, els teus néts i tot el món et voldran veure".

Una gran veritat.

"El secret per no turmentar-se amb l'edat és als dits ­va dir un altre­. Des dels dits fins al cap i tornem-hi una altra vegada.Si continues movent els dits treballant, arribaran als 100 anys".

Valoren la rutina...

"El meu secret per a una vida llarga és dir-me sempre: `A poc a poc', `amb calma'. Sense pressa es viu molt més".

Són savis...

"Riure, riure és el més important. Allà on vaig, ric".

Publicat a la vanguardia.