Els experts alerten que 10 milions de persones moriran d'ara al 2050 si no es prenen mesures contra l'ús abusiu d'antibiòtics, i parlen ja d'"apocalipsi"

L'"apocalipsi dels antibiòtics ja ha començat". La frase, pronunciada per la màxima responsable de serveis mèdics d'Anglaterra, pot semblar groga i catastrofista, però Sally Davies té un motiu molt potent per ser tan contundent: cada any 50.000 persones moren a Europa i els Estats Units per culpa d'infeccions que fins ara es podien tractar amb antibiòtics. Fins ara, perquè l'abús en el seu consum ha fet que cada vegada hi hagi més bacteris que s'han tornat resistents a la medicació.


Els antibiòtics, que des que van ser introduïts de forma massiva als anys 50 del segle passat hansalvat milions de vides, són cada vegada menys efectius. Combaten encara la majoria d'infeccions però poden fer poc o res en la lluita contra determinats bacteris. El motiu és conegut: els milions i milions d'antibiòtics que es recepten cada any al món —la majoria per tractar malalties que no es curen amb antibiòtics— han acabat provocant que alguns bacteris hagin après a defensar-se i s'hagin tornat resistents, invencibles. Un canvi que ens deixa desprotegits davant d'un nombre cada cop més gran i perillós d'infeccions. Algunes de tan freqüents com latuberculosi que, després d'anys de recular, torna a ser mortal. O com lagonorrea, la incidència de la qual s'està disparant els últims anys, i que ha passat de ser una infecció fàcil de controlar a ser novament perillosa.

Perills reals
Però el problema no són només les infeccions causades per bacteris més o menys remots. Des d'una pneumònia a un simple part, un món amb antibiòtics que no funcionen és un món ple de perills. Entrar en unquiròfan i ser operat va deixar de ser perillós gràcies als antibiòtics. Sense ells, qualsevol operació suposa un risc important. Aquesta situació, que pot semblar ciència ficció o l'argument d'una pel·lícula de por, és ja una realitat. Ho és perquè després de dècades en les quals es descobrien nous antibiòtics, tots ells efectius, l'aixeta s'ha tancat. La indústria farmacèutica cada vegada en treu menys antibiòtics nous al mercat. I els antics ja no funcionen com abans.
És aquesta dualitat la que fa que creure que el ritme d'infeccions intractables i, per tant, de morts, augmentarà any rere any. Jim O'Neill, l'home a qui el govern britànic va encarregar fa dos anys la redacció d'un llibre blanc sobre el problema, calcula que, si no es pren cap mesura, 10 milions de persones moriran d'ara al 2050. Afirma que, amb el temps, les morts causades per bacteris resistents als antibiòtics superaran les que provoca el càncer.
Les possibles solucions
Però O'Neill no només ha fet un diagnòstic del problema, sinó que ha proposat solucions. Aquest era l'encàrrec, i aquest dijous l'ha complert, després d'un treball de dos anys. I les solucions que proposa, bàsicament dues, han provocat una polèmica immediata perquè apunten contra dos estaments poderosos: el de la indústria farmacèutica i el dels metges...