Els Güell, retrat d'un país...revelacions sorprenents

El periodista Andreu Farràs narra la història de cinc generacions de la família burgesa
Miguel, has d'alçar-te. Això no s'aguanta. No et queda més remei que alçar-te i fer el cop", insistia per enèsima vegada Joan Antoni Güell López a Primo de Rivera.
 El general li donava allargs. M'agradaria, però no puc. L'hi impedia un deute d'honor. Güell creia que es tractava d'un afer de faldilles fins que el militar li va confessar la veritat:era un gran deute de joc.  
Tan gran que Güell va haver de demanar un crèdit per posar-hi fi. Una vegada pagat, Primo de Rivera va poder fer el cop d'Estat el 1923. I, segons Güell, Alfons XIII no en va ser l'impulsor, sinó que es va limitar a donar-lo per bo una vegada consumat.

 Anècdotes com aquesta s'expliquen al llibre Els Güell (Edicions 62),d'Andreu Farràs,retrat de cinc generacions d'una família concreta i, al mateix temps, de la burgesia catalana.
L'autor comença amb el patriarca de la família ,Joan,nadiu de Torredembarra. 
Al seu pare li va sortir malament l'aventura americana a Santo Domingo. El fill no va fallar. Va marxar a Cuba, va treballar com a dependent d'un comerç, va estalviar i va posar el seu propi negoci fins a aconseguir el monopoli de totes les mercaderies que arribaven d'Espanya. El 1835 va tornar a Barcelona, va augmentar via matrimonial el seu patrimoni, primer amb Francesca Bacigalupi, filla d'un banquer genovès instal·lat a Barcelona, i, a la seva mort, amb la seva cunyada Camila, i va posar en marxa les seves fàbriques (La Maquinista, Vapor Vell)
El seu fill Eusebi va multiplicar els seus béns quan es va casar amb Isabel López, la filla criolla d'Antonio López López, que havia aconseguit una fortuna també a Cuba amb el comerç (incloent-hi la venda d'esclaus,llavors tan legal com el treball infantil), la Compayia Transatlàntica, Tabacs de Filipines, el Banc Hispano Colonial... i que va adquirir el gran casalot del carrer Portaferrisa, aixecat al segle XVIII per Maria Lluïsa de Copons Descatllar, marquesa de Cartellà i de Moja, i que va allotjar durant tants anys Verdaguer fins a  la seva caiguda en desgràcia. En aquesta casa, centre neuràlgic de la restauració borbònica, es va allotjar el nou rei Alfons XII quan el 7 de gener del 1875 va entrar a Barcelona amb una barretina a la mà.Si el seu sogre havia protegit Verdaguer, Eusebi Güell Bacigalupi va ser el gran protector de Gaudí. 
Andreu Farràs diu que els Güell,"si bé no sempre en primera línia, sí que van exercir la seva influència en la història de Catalunya. 
Són a les Bases de Manresa, al primer Memorial de Greuges, a l'Estatut de Sau, a les reunions Franco-Joan de Borbó, a la Constitució del 1977, als pactes de la Moncloa...".
I en més situacions: la burgesia catalana i Eusebi Güell defensaven el final de la guerra amb els Estats Units i pactar la independència de Cuba per no perdre'n el mercat, van arribar a arrencar del general regeneracionista Polavieja del Gobierrno Silvela l'efímera promesa d'un concert econòmic a la basca i Güell, després de l'assalt militar al Cu-Cut!, va arribar a estar empresonat breument (això sí, va arribar a comissaria amb cotxe de cavalls, amb cotxer i lacai de calçons curts). 
Eusebi Güell va acceptar el títol de comte que havia rebutjat el seu pare ­també el van rebutjar els banquers Girona i Arnús (preferim els títols de deute, deien)­ i va elegir com a lema: "Ahir pastor, avui senyor", recordant l'origen dels seus avantpassats de Tarragona.Les clarors i les ombres de la burgesia es reprodueixen en la generació següent.
Joan Antoni Güell dóna suport al cop de Primo de Rivera, firma el manifest a favor deFranco, i en acabar la guerra, es va mantenir ferm a l'exili, passant fins i tot fam, defensant un Estat confedera(Galícia, País Basc, Navarra, Catalunya-Balears-València, les Canàries i Espanya) per posar fi al problema de les nacionalitats. En les seves memòries, inèdites les que arriben al 1929 i només publi-cades a Mònaco les que arriben al 1945, revela les seves idees catalanistes i el seu desig de no tornar de l'exili ­vivia a França amb una aristòcrata descendent de Josefina i de la noblesa russa­ fins que no es respectés la llengua catalana i onegés la senyera. Va morir a Mallorca, sense haver tornat a posar els peus a Barcelona. 

En canvi, el seu fill, Juan Claudio Güell Churruca, joanista, va lluitar amb Franco i va portar la família Güell-Comillas a Madrid, i el seu germà, esteta despreocupat, que vivia al Ritz, amic del germà de lord Carnarvon, va ser un dels cinc occidentals que van entrar en l'acabada de descobrir tomba de Tutankamon.

JOSEP MASSOT BARCELONA
Publicat a la vanguardia