Francesc,el Papa demana a la cúria eclesiàstica una cosa mai vista: que torni al missatge de Jesús...

Queda temps i recorregut, però, si no es torcen les voluntats ni es multipliquen en excés els obstacles, és molt probable que el papa Francesc sigui el pontífex més important de la història vaticana. 
O, en tot cas, tan important com ho va ser Joan XXIII, amb qui haurà compartit el pòdium dels grans líders mundials. De moment, i malgrat que fa poc temps que està en tan summe càrrec, aquest argentí de formes amables i verb potent ha posat en perill els fonaments del poder eclesiàstic amb una càrrega de profunditat que és demolidora: recordar les arrels humils del seu apostolat. I encara que aquesta afirmació sembli de manual, convertir-la en exigència vital és, sens dubte, una autèntica revolució en el territori de la pompa, el poder i la porprada. L'últim exemple, expressat en l'assemblea plenària de la Conferència Episcopal Italiana, parla per si sol. Després de demanar al clergat catòlic que abandoni totes aquelles propietats que no estan dedicades al culte, i d'exhortar-los a un estil de vida "simple i essencial", allunyat de "narcisismes i gelosia clerical" ­ergo, allunyat de l'ambició del poder­, ha recordat que la figura del capellà ha de ser a prop dels humils, "en una caritat pas-toral que els torna lliures i solidaris". 
És a dir, el papa Francesc demana a la cúria eclesiàstica una cosa mai vista: que torni al missatge de Jesús i visqui en conseqüència. 
I per això, repeteix, cal que deixin pel camí les riqueses acumulades... Alhora, mentre dispara al cor de la corrupció sistèmica que inunda les jerarquies eclesiàstiques, tot recordant l'apostolat bàsic de la seva fe, Francesc també ha tingut temps d'obrir la capsa de Pandora del paper de les dones en els serveis eclesiàstics. 
De moment crearà una comissió per "fer més incisiu" el paper de la dona en l'Església del segle XXI, i això pot incloure batejar, casar i altres serveis fins ara exclusius dels homes. Fins i tot, amb més prudència vaticana que rauxa argentina, també està obrint alguna esquerda en la pètria posició catòlica sobre els homosexuals. És a dir, el papa Francesc ha decidit que no hi ha temes tabús a l'Església catòlica sinó qüestions per modernitzar, conflictes per resoldre i dogmes per revisar. I mentre revoluciona els fonaments vaticans, també exerceix de diplomàtic del món, en defensa dels principis de la tolerància i la llibertat. Tot això sumat, si es consuma, serà la revolució catòlica més important des del Vaticà II, i en aquests temps de desconcert, idees zombis i populismes desbocats, urgeix un lideratge moral equilibrat i compromès, com el que Francesc planteja. Volia acabar amb una idea de resum, però és millor ferho amb el tuit que el mateix Papa va escriure fa pocs dies: "Estimats religiosos i religioses: Desperteu al món! Sigueu testimonis d'una manera diferent de pensar, d'actuar, de viure!". Pur Jesús de Natzaret, tan antic que és revolucionari.

Pilar Rahola

Publicat a la vanguardia