La tecnologia ja fa possible un món millor, però l'interès d'uns quants la frena.

"Internet només és el tràiler de la gran pel·lícula del futur"



Què passarà?

Abans li diré com afrontar-ho. Endavant. Jo era informàtic en una multinacional, però no m'interessava. El que em preocupava era el futur i vaig voler dedicar-me a la prospectiva.

També vaig assumir que fracassar està bé, però no intentar-ho és irresponsable.

I res d'ajornar: no ets el que et proposes, sinó el que fas.

...També s'ha de pagar el lloguer.

...Però si no intentes fer el que de veritat vols, consumeixes la teva vida ­només en tenim una­ en un cinisme passiu de feines que no et satisfan amb sous que amb prou feines et mantenen en empreses en les quals no creus.

Què va fer vostè per pagar el lloguer?

Vaig aprendre a comunicar i vaig aprendre d'experts com Nick Bostrom, de l'Institut del Futur de la Humanitat d'Oxford, o el expresident de les Maldives, Mohamed Nasheed...

No és el que va presidir un consell de ministres sota l'aigua pel canvi climàtic?

És un governant visionari, com Wally Broecker, el creador del terme canvi climàtic; o George Church,elprimer que va seqüenciar el genoma humà.Vaig aprendre molt també amb altres col·lectius pioners genials.

Què li van ensenyar?

Que la tecnologia no té límits; però l'avarícia humana, tampoc. 
El que impedeix de millorar el món són els interessos creats dels qui el dominen.
Internet només és el tràiler de la pel·lícula del futur: l'avenir que veurem a mesura que anem vencent aquests interessos.

I què diu aquest anunci?

L'hi explicaré en quatre capítols: el primer és Enernet, el nou món de l'energia.

En el seu futur no hi ha rebuts de la llum?

De la mateixa manera que internet distribueix continguts que tots creem i consumim,Enernet distribuirà de franc l'energia que tots produirem i gastarem a casa.

Ara com ara, et cobren per treure energia de la xarxa i per ficar-n'hi.

Els dinosaures de les grans multinacionals de l'energia intenten així conservar el seu negoci, però s'acabaran extingint.
Doncs jo els veig molt vius, facturant i fitxant els exministres per als seus consells. Doncs el pioner d'internet, Bob Metcalfe...

El de la llei de Metcalfe?

"El valor d'una xarxa augmenta proporcionalment al quadrat del seu nombre d'usuaris". Però ara les xarxes d'energia són com abans les de telèfon: ximples, compartimentades i cares.

Què ens ha d'explicar!

L'energia patirà una revolució igual que les de les telecomunicacions. Cada teulada serà una central,abocarà l'energia que no utilitzi a Enernet, i quan en necessiti, la traurà de la xarxa.

Per què creu que no la frenaran?

Perquè la falta de creixement econòmic acabarà ofegant els governs i s'adonaran que o donen l'energia de franc ­igual que internet dóna avui de franc els continguts­ o no hi haurà aquest gran salt econòmic que necessitem.

I sense incentius, hi haurà inversió?

Les xarxes donen incentius cooperatius: si dónes, et tornen. Hi ha una altra indústria que s'enfonsarà i renaixerà: la farmaindústria.

Doncs jo els veig folrats.

Ho estan, però per això mateix són ineficients. Patentar un medicament avui els costa tant que ja no poden tenir un creixement sa.

Però ells estan comptant els beneficis.

Perquè es concentren en les medecines que els en donen, i no en les necessàries. Deixen sense curació les malalties dels pobres i es concentren a investigar les que combaten l'obesitat, la calvície o augmenten el desig sexual...

També tenen el seu públic.

Per Déu, l'obesitat es combat menjant menys! Les farmaindústries són ineficients i obtenen cada vegada menys resultats per dòlar invertit. En canvi, les tecnològiques obtenen cada vegada més capacitat per menys inversió.

La llei de Moore.

En canvi, la llei d'Eroom demostra que les farmacèutiques amb més inversió obtenen cada vegada menys, així que, com les energètiques, hauran d'obrir les seves xarxes d'investigació, innovació i consum, com ja fan avui les pioneres a l'Índia, per exemple, per dissenyar els medicaments de les malalties que ara les multinacionals no investiguen.

A veure si abarateixen els medicaments!

La mateixa innovació oberta està canviant la indústria agroalimentària. En comptes d'enormes explotacions agràries amb tecnologies agressives que cada vegada consumeixen més aigua, milers de petits grangers ja apliquen mètodes naturals que milloren les collites, encara que no donin dividends a les multinacionals.

Però cada vegada hi ha menys fam.

I menys aigua, temo molt. Els transgènics augmenten les collites, però només perquè consumeixen més reg i fertilitzants; en canvi, si apliquem la ciència que ja sabem, podem millorarles de forma sostenible. I es distribuiran en xarxa. A molts països del tercer món ja s'està avançant en aquest desenvolupament alterna-

.. aviat veurem grans resultats.

Abans caldrà haver-los educat. L'educació canviarà, encara que hi ha resistències corporatives i sentimentals a acceptar que avui encara estem educant per al món del passat. Cal deixar d'obsessionar-se amb exàmens, tests i resultats: les grans habilitats d'aquest avenir que estudiem avui no s'estan incentivant, perquè no es poden mesurar.

"Com més t'agrada el que fas,menys sents que envelleixes."



Mark Stevenson

(Col·laboro amb Atlas of the Future, a Barcelona)

Publicat a la vanguardia