Pregunta dirigida a Ada Colau : Qui ho paga, això?...És indecent que la violència dels il·luminats de torn es repeteixi sense remei, amb total impunitat


 La pregunta del títol dirigida a Ada Colau la feia l'Àlex Graells, un quiosquer de la Travessara desolat pels desperfectes al seu local.
 I ell mateix responia a l'E-notícies que l'entrevistava: "No m'ho paga ningú, i el dia que no treballo, no menjo".
 Segurament ni ell, ni els propietaris de les motos i cotxes destrossats, o dels vidres trencats de les botigues, o del supermercat saquejat, deuen ser poble, ni classe treballadora, ni cap dels condicionants que els posarien en situació de ser salvats pels irredempts antisistema que fan la revolució okupa.

 O tal vegada deuen ser la necessària destrucció del capital, per tal de perpetrar aquesta revolució.
Sigui el que sigui, és indecent que la violència dels sospitosos habituals o dels amics dels viatges al·lucinògens o dels militants d'alguna idea il·luminada es repeteixi sense remei, i gairebé sempre, amb total impunitat. 
Novament violència urbana, embolic okupa, i novament polítics diletants, optant pel bonisme. 
I no em refereixo a la CUP, de qui és difícil esperar res assenyat, sinó als altres, inclosos aquells que vénen discursos centrats. Per exemple, què caram feia en Trias pagant d'amagatotis el lloguer d'un local okupat? Ja sé que volia guanyar temps per negociar, que el tema és delicat, i bla-bla-bla, però el missatge és letal:
si vostè és un pobre aturat que no pot pagar la hipoteca, espavili's; però sí és un okupa que violenta el carrer quan el despentinen, passi pel despatx que rebrà el sobret. 
No, estimat Xavier, no és la manera, ans al contrari, es la repetició del gravíssim error que ja va cometre amb Can Vies. 
  La resta, bis repetita non placent... Especialment l'alcaldessa Colau, que des que s'ha fet del sistema i ha pactat amb la màfia (segons propia definició) socialista, té moltes dificultats per mantenir el doble discurs, sobretot en referència amb moviments d'aquesta naturalesa. Ja ha estat un poema l'afer del regidor Asens, a qui ha donat suport, però no, però sí, però ja ho veurem, que el tema dels manters és bo per a la retòrica populista però endimoniat per a l'acció de govern. Però ara, amb els aldarulls de Gràcia, s'ha superat: d'una banda, assegura que els condemna; de l'altra, critica Trias per haver pagat; per la seva banda, no ha fet res durant tot aquest any, sabent que esclataria el conflicte; per un costat, els respecta; per l'altre, no ho sap, i un llarg etcètera que defineix, amb precisió, les enormes dificultats de mantenir el discurs antisistema quan hom ja no és una activista llenguaruda sinó una alcaldessa que vol durar en el càrrec.
És allò del populisme i el seu bany de realisme... Tanmateix, on és l'autoritat democràtica que ha de posar el límit? 
Perquè això no és poble ni ciutadania.
 Això és pura violència amb l'excusa de la ideologia.

 Ni llibertaris, ni salvadors del poble; ben al contrari, pur fanatisme, sectarisme i intolerància.

Pilar Rahola

Publicat a la vanguardia