Una Espanya més llatinoamericana que europea...

És curiós el pes que està tenint la situació de Veneçuela en la campanya electoral espanyola, i molt especialment en les campanyes a favor i en contra de les dues formacions que abanderen l’anomenada nova política: Podem i Ciutadans.

Els partits no fan servir Veneçuela per parlar de la seva política exterior, sinó per definir què són, en termes de política interior. Va passar amb Grècia fa uns mesos, però sense tanta intensitat com ara, quan Rivera viatja a Caracas a fer-se fotos i Podem veu projectar-se al seu damunt l’ombra del règim de Chávez i Maduro. Potser és perquè la política espanyola, i molt especialment la nova política, té molt de veneçolana. Veneçuela és per a ella un espai còmode, pròxim, clar i identificable, com no ho és cap cas de la política europea, ni França, ni Itàlia, ni la Gran Bretanya ni Alemanya, que semblarien els referents lògics d’una política espanyola que mirés Europa des de dins i es considerés part de la dinàmica política europea. La política llatinoamericana, barroca, molt marcada pel fenomen dels populismes de tot signe, construïda sobre uns paràmetres ben diferents dels de la modernitat europea, té una atracció enorme per a la nova política espanyola. Una Espanya més llatinoamericana que europea.

http://www.ara.cat/opinio/maig-Espanya-capital-Caracas_0_1585041506.html