Viure amb les coses justes .El minimalisme vital es basa en el consum sostenible.

Tothom sap què és el minimalisme aplicat a l'art, per exemple.
 Però potser no tanta gent sap què és el minimalisme com a estil de vida, tot i que el nom ja dona moltes pistes. 
Efectivament, es tracta de viure amb menys coses, però no pel pur plaer de posseir-ne menys,sinó com una manera de focalitzar-se en allò realment important i buscar les fonts de la felicitat 

Tampoc no és només un plantejament anticonsumista més, per bé que qüestions com el consum responsable i sostenible són molt presents.
Cada vegada hi ha més gent que el practica com un mode de vida conscient, però no és una novetat. L'origen cal buscar-lo en els principis de la psicologia positiva, que va elaborar el psicòleg dels Estats Units Martin Seligman a finals dels anys noranta. 
La psicologia positiva estableix que el benestar rau en cinc aspectes. 
El primer són les emocions positives, saber gaudir dels petits plaers de la vida. 
Després vindrien les activitats mitjançant les quals ens sentim realitzats, com les aficions i fins i tot la pròpia feina. 
En tercer lloc, es tracta d'executar accions que dotin  sentit a la nostra vida,sentir que contribuïm d'alguna manera al bé comú. 
El quart aspecte a tenir en compte:mantenir relacions positives, entendre que la felicitat depèn en gran mesura de les relacions personals i que aquestes relacions han de ser in vivo per fugir del món virtual.  
Plantejar-se i aconseguir objectius i no basar la nostra vida només en coses materials seria l'última contribució que podem fer a la nostra felicitat.

 El minimalisme es converteix així en un manual per dur a la pràctica aquests cinc principis.  

Qui és feliç necessita poques coses més i tenir menys,
 fer més per ser més, 
podrien ser els dos lemes del minimalisme. 
Una mudança pot arribar a ser la manera a través de la qual s'arriba al minimalisme. 
  Això li va passar a Valentina Thörner, que es defineix com a experta en minimalisme: "Als 16 anys me'n vaig anar a viure a l'Equador. Només podia portar una maleta de 32 quilos. Va ser la primera vegada que vaig pensar en les coses que tenia i quines eren les que realment necessi-tava. En tornar, canviava de continent cada dos anys i només em volia emportar el que era realment important. Així que cada dos anys, treia de la meva vida tot el que no ho era".
 Els primers minimalistes eren persones que presumien de viure amb menys de cent coses. 
Ara la idea ha evolucionat: segons Thörner, no es tracta de reduir al no-res el que tenim ni de llençar per llençar, ja que "només sol ser una excusa per comprar coses noves". 
"Quan decideixes viure amb menys coses, et tornes més exigent, cerques prioritzar la qualitat del que compres i et veus buscant molta informació, la qual cosa també pot resultar molt estres-sant," explica l'experta. Viure com més experiències millor és l'alternativa que ofereix el minimalisme a l'acumulació material. 
Segons la psicòloga i coach Montserrat Ribot, es fixen en aquest estil de vida les persones que "prenen consciència de la seva pròpia insatisfacció, que volen fer un canvi de vida i passen d'invertir en coses a invertir a viure experiències i en les relacions personals".
 A més ­segons els minimalistes­ tenir moltes coses resulta estressant: hi ha més coses que s'han de netejar, ordenar, mantenir i reparar. En conseqüència, el consumisme a què, segons la seva opinió, ens acosta principalment la publicitat és també mediambientalment insostenible. 
Valentina Thörner creu que les experiències, a diferència dels objectes, són històries enriquidores que contribueixen al creixement personal i que sempre deixen un record. "Segurament, mai no recordaràs el dia que et vas comprar uns pantalons, però sí un dia al camp amb la teva família ", diu Thörner. I és que, com assenyala Ribot, sovint comprem "només perquè fer-ho ens fa sentir emocions positives". 
El minimalisme prova de buscar aquestes emocions en altres llocs vitalment més significatius. 
Passar d'acumular possessions materials a portar una vida frenètica d'activitats socials i hobbies pot ser només canviar l'un per l'altre.
"Tot el que es viu en excés és dolent, però els minimalistes solen ser persones que gestionen més que persones que controlen. L'excés de control porta, paradoxalment,a perdre el control,i això,a la infelicitat", diu Ribot. 
Però per Thörner la qüestió és que "no existeix un minimalisme, sinó que cadascú fa la seva pròpia versió, en funció de les necessitats pròpies, que seran diferents per a cada persona". 
Per això, els minimalistes tenen només allò que necessiten per viure, allò imprescindible per al dia a dia i procuren tenir una actitud de desinterès cap a tot el que és material,fins i tot les coses amb les quals poden arribar a tenir un vincle sentimental i, sobretot, defugen la identificació entre possessions materials i estatus.  
Per exemple: poca roba i dos parells de sabates i en colors que permetin combinacions adequades per a qualsevol ocasió. Més: són uns grans defensors de tots els suports digitals per a llibres, música i pel·lícules. O de cuines amb l'utillatge imprescindible :res de tenir una cuina atapeïda de trastos electrònics que es fan servir molt de tant en tant.
Viure en una casa i en un espai ordenats és de gran importància per als que aposten decididament pel minimalisme. 
Però és un ordre entès d'una manera una mica diferent a com s'entén normalment. 
 Una casa atapeïda pot ser una llar perfectament ordenada. Per als minimalistes, ordenar és una oportunitat, sobretot, de buidar, desfer-se de coses que ja no són significatives.