El referèndum unilateral és l'opció preferida en les independències recents a Europa





El primer referèndum d’independència que es té constància és el de Libèria, en aquell moment una colònia de la Societat Americana de Colonització, que tenia com a objectiu “retornar” a l’Àfrica els ex esclaus negres dels Estats Units.

El 27 d’octubre de 1846 es va celebrar un referèndum per decidir entre seguir sent una colònia o convertir-se en un estat independent, sent el resultat favorable a la independència.

Des de llavors els referèndums han estat una eina per legitimar la independència d’un territori. El 7 de juny de 1905 Noruega dissolia la seva unió amb Suècia, un fet considerat un acte de rebel·lia pels suecs (superiors militarment). No va ser fins el 13 d’agost, després de fer un referèndum i guanyar-lo què el rei l’acceptà, sobretot per por de quedar aïllat internacionalment després de la legitimació que donava el vot als independentistes noruecs.

Moltes democràcies avançades han utilitzat els referèndums en territoris sota la seva sobirania. És el cas de França (Comoros, Djibouti o Nova Caledonia), del Regne Unit (Falkland Islands, Malta o Bahrain), dels Estats Units (Guam, Palau o Puerto Rico), d’Austràlia (Cocos Islands), de Nova Zelanda (Tokelau, Niue o Samoa) o dels Països Baixos (Curaçao, Bonaire o Sint Maarten).

Fins tot s’han produït referèndums acordats en territoris considerats com a part del propi país, el cas d’Escòcia respecte el Regne Unit o Quebec respecte al Canada. I alguns territoris com Mongòlia o Macedònia han convocat referèndums bé per mantenir la independència o bé per deixar de ser un estat.

El referèndum unilateral: una eina de legitimació internacional.


El primer referèndum no acordat que es coneix és el d’Austràlia Occidental el 8 d’abril del 1933. 

Per a decidir sobre els efectes del vot es va fer una petició al Parlament Britànic, que es va negar a considerar-la, en ser la unió de la Federació Australiana ‘indissoluble’ segons la seva constitució. Cal remarcar que vuitanta anys més tard, en una situació semblant sí que es va acordar un referèndum legal i vinculant amb Escòcia, magrat que la Union Act establia també que la unió seria ‘per sempre’-

A Europa, les primeres independències del segle XX, exceptuant la de Noruega, es produeixen per declaracions unilaterals o per la desaparició d’imperis. 

Tanmateix des de la segona meitat de segle les independències han estat sempre acordades (Xipre, Malta, Eslovàquia o Montenegro) o han anat acompanyades d’un referèndum unilateral...

http://www.vilaweb.cat/noticies/quins-paisos-shan-independitzat-amb-una-rui-podria-funcionar-tambe-a-catalunya/



Unes 3.000 persones participen a l'assemblea general de l'ANC / ARA

L'ANC aborda avui el referèndum unilateral d'independència per posar-lo al "centre" del full de ruta

L'Assemblea pretén recuperar la taula d'entitats i partits per redefinir el rumb del procés sobiranista