Puigdemont trenca amb la CUP i se sotmetrà a una qüestió de confiança- Al setembre redibuixarà el full de ruta independentista sense comptar amb la CUP.

 La història no es repeteix al Parlament. 
Per primera vegada en la història de la Cambra, un Govern veu com el seu projecte de pressupostos és rebutjat i un president anuncia que se sotmetrà a una qüestió de confiança. 
Ahir l'excepcionalitat política en què viu instal·lada Catalunya va sumar un capítol doble fruit del cop que va suposar l'esmena a la totalitat de la CUP als pressupostos que es va consumar a la Cambra. 
El no als comptes condueix l'Executiu de Carles Puigdemont i la legislatura a un terreny desconegut per on el president va transitar anunciant que al setembre sotmetria el seu càrrec a la confiança de la Cambra. Tot i que el resultat és incert, servirà per posar sobre la taula un nou full de ruta independentista amb la seva execució corresponent , també pressupostària, però sense pacte previ amb la CUP, tal com va anunciar el president a 8 al dia.
Puigdemont es va declarar "enganyat" per l'"incompliment" de la CUP de l'acord d'estabilitat i, tot i que va reiterar el seu compromís amb el procés independentista, va admetre que "no es pot continuar en aquestes condicions". Va anar més enllà. Quan va donar per trencat el pacte també va tancar la porta a qualsevol possibilitat de negociació futura amb els cupaires. "Quina garantia tenim que compliran altres acords?", es va preguntar davant el ple del Parlament. El missatge del president va ser greu quan va retreure a la CUP la seva actuació sense"proporció,ni lògica,ni lleialtat".I va jugar les seves cartes:"Reitero el meu compromís de dur el país a les portes de la independència (....) però no vull administrar les rampoines" d'un pressupost prorrogat. "És caçar elefants amb una escopeta de balins".  
El president va arrencar els aplaudiments dels diputats de Junts pel Sí i del Govern, la majoria en estat de xoc pel nou gir polític de què havien estat partícips tot just feiaunsquantsminuts.La idea de la qüestió de confiança feia dies que rondava per la ment de Puigdemont i dilluns la va traslladar a la direcció de CDC. Van ser partícips dels seus plans Artur Mas, la consellera Neus Munté, Francesc Homs, Jordi Turull, Lluís Corominas, Francesc Sánchez, Marta Pascal i el secretari del Govern, Joan Vidal de Ciurana. El vicepresident Oriol Junqueras no va tenir informació explícita d'aquesta decisió fins poca estona abans que s'anunciés, com la resta del Govern. I és que les estratègies de CDC i ERC i les seves relacions amb la CUP segueixen camins propis. La reunió matutina del Govern i el grup parlamentari en va ser l'evidència. Mentre que el vicepresident va defensar la bonança dels pressupostos i va instar a afrontar les noves dificultats del full de ruta sobiranista, el president va donar per trencat el pacte d'estabilitat subscrit amb la CUP. Va deixar clar que no hi ha renúncia al mandat independentista del 27-S, però també que no es buscaran socis a la desesperada que desvirtuïn aquell mandat. No hi va haver cap referència a les eleccions, ni tampoc a l'anunci posterior de sotmetre's a una qüestió de confiança. Mantenia la seva carta en un lloc segur. Prèviament s'havia descartat la possibilitat de retirar el projecte de pressupostos per estalviar a Junqueras la defensa d'uns comptes fallits.No encaixava en l'estratègia de Puigdemont, que ara vol fer valer la primera de les seves prerrogatives com a president: el control del calendari electoral. La successió de comicis a Catalunya situa l'horitzó al 4 d'agost, data en què es complirà l'any preceptiu per a una nova convocatòria electoral. Puigdemont vol guanyar temps i ERC prefereixallargar la legislatura. La qüestió de confiança,això sí,ofereix a Convergència un nou relat anti-CUP per a la campanya de les eleccions generals i serveix per preparar el terreny i consolidar el futur candidat a Catalunya. El partit haurà celebrat els seus congressos i es dóna per fet que a Madrid hi haurà nou govern. Puigdemont va assumir el càrrec de manera inesperada i amb data de caducitat, però també ha deixat la porta oberta a tornar a optar a la presidència en una situació d'excepcionalitat. Catalunya està instal·lada en aquest escenari des del 2012, però, en ple procés de desmantellament de l'antiga CDC, Puigdemont ha aconseguit situar la valoració del president per sobre de l'aprovat i és l'aposta viable convergent en unes eleccions.

Això sí, la relació entre el Govern i la CUP està desmantellada. 

Hi ha hagut un mínim de 16 reunions formals sense avenços concloents sobre els pressupostos. Quan Puigdemont, acompanyat per Junqueras, va prendre les regnes de la negociació,dijous,amb una reunió al Parlament, es va posar sobre la taula una proposta d'acord que la CUP va considerar insuficient. L'esmena a la totalitat es va declarar innegociable, però els contactes informals de cupaires amb Presidència i Economia van continuar al llarg del cap de setmana. No hi va haver canvis en els termes de la negociació, però sí que es va intuir predisposició de membres de la CUP de facilitar un acord, com el diputat Benet Salellas. Amb la convocatòria d'un nou consell polític de la CUP i el canvi de to de Salellas de dilluns es va virar cap a l'optimisme. L'alerta la va llançar Artur Mas a la seu de CDC: ell havia tingut aquesta "sensació" diverses vegades al desembre. "I mira on som", va dir l'expresident, marcat pel seu "pas al costat".Dimarts a la tarda hi va haver un últim intent poc convincent des de Presidència amb la proposta per escrit per crear un comitè polític bilateral sobre el full de ruta que "monitori els objectius concrets del procés de desconnexió"i"acordar decisions crítiques" en cada moment. També es va sospesar estudiar avenços sobre el deute de la Generalitat.

Amb la divisió de la CUP no n'hi va haver prou perquè l'esmena a la totalitat es retirés in extremis, malgrat que ahir els cupaires encara aspiraven a pactar el desacord. Salellas es va dirigir a l'equip de Presidència a la recerca d'un gest del president. Demanaven que no es tanquessin portes a col·laboracions futures. A l'hemicicle Eulàlia Reguant havia dit que l'acord amb Junts pel Sí no es trencava, simplement "canviava", però per a Puigdemont no hi havia marxa enrere si l'esmena a la totalitat es consumava. Junqueras havia advertit de conseqüències "severes" i "greus"sobre els serveis socials si no hi havia pressupostos mentre el seu equip restava transcendència a governar amb una pròrroga pressupostària. "Anirem pagant factures...". Després, al vicepresident només li va quedar manifestar la seva "confiança" en Puigdemont.
El president ja és en un altre escenari. 
Al setembre redibuixarà el full de ruta independentista sense comptar amb la CUP. Amb els 62 diputats de JxSí no n'hi ha prou per superar el tràmit ­es requereix majoria simple­, però es pot convertir en el millor espot per llançar una nova campanya. 
La CUP accepta el "repte". Serà després d'una nova manifestació independentista de la Diada.

EL TRÀMIT

El president pot presentar una qüestió de confiança sobre el seu programa o una decisió de "transcendència excepcional".
El debat. El Govern presenta un escrit motivat davant la Mesa, que convoca el debat com a mínim 24 hores després.
La votació. El president presenta el seu projecte i el sotmet a votació. Necessita la majoria simple dels vots. Altrament, cessa en el càrrec. La presidència del Parlament ha d'obrir consultes a la recerca d'un altre candidat a la presidència.
Eleccions. Puigdemont pot convocar nous comicis a partir del 4 d'agost, quan farà un any de l'última convocatòria.

http://epaper.lavanguardia.com/reader/b4396e12-83aa-43bf-