Colau fa unes matemàtiques que no quadren...La posició d'Ada Colau tindria encara una mica de credibilitat si defensàs un referèndum unilateral, en veient que és impossible de fer-lo acordat»..

Guia per a entendre les estranyes matemàtiques d’Ada Colau


Ada Colau va insistir ahir en una teoria que des de l’espai dels comuns es vol instal·lar amb persistència en el cap dels ciutadans. 
És aquella que diu que és un error anar cap la independència, perquè això només representa el 48% del país i que, en canvi, és millor aconseguir el dret de decidir, que diuen que representa el 80%.
 Ja he repetit més d’una vegada que trobe important i bona l’evolució dels comuns novament cap a l’autodeterminació.

 Però això no s’ha de confondre amb el fet de creure’s un discurs que no té gens de lògica.

La consigna explicitada per la batllessa de Barcelona conté unes quantes trampes ben notables.


 La primera és comparar una enquesta amb un resultat electoral. 

La xifra del 80% a favor del dret de decidir no s’ha traduït mai políticament en res.

 Correspon a una enquesta. Que la comparen, doncs, amb una altra enquesta, si de cas. 

Valdria qualsevol de les que diu que la independència té més del 50% de partidaris.

Però això no ho faran, perquè Ada Colau vol fixar el discurs segons el qual els partidaris de la independència som una minoria i, d’aquesta manera, justificar que ella no ho és. 


Torna a fer trampa. Dues trampes en una de sola, de fet.

La primera trampa és comptar vots en una elecció en què es compten escons.

 Colau diu que el vot independentista representa el 48% de l’electorat, però amaga que representa el 53% dels escons del parlament, que és la cosa que importa i la raó evident per la qual el procés cap a la independència va avant.

Per comparar-ho amb un debat ben viu ara mateix: si Ciutadans s’abstingués, PSOE i Podem podrien pactar un govern a Espanya, tot i que entre tots dos només tinguen el 43% dels vots del parlament de Madrid. Perquè tindrien prou escons. I vosaltres creieu que, si fos el cas, ara sentiríeu Ada Colau dient que amb això n’hi ha prou? Veritat que no?

He dit que en la frase hi havia dues trampes.


 La segona no és pas menor, en absolut: 

Catalunya Sí que Es Pot i Unió es van passar tota la campanya afirmant que no volien ser comptats ni com a partidaris de la independència ni com a contraris. 

I, per tant, equiparar el 48% dels vots a Junts pel Sí i la CUP amb el vot total per la independència és fer trampa.

O és que Colau sap que tots els vots de Catalunya Sí que Es Pot i d’UDC eren contra la independència, malgrat allò que ells mateixos van dir?

La manipulació, en definitiva, és barroera, però hi ha el perill que cale, per la insistència i per la facilitat amb què a alguns independentistes, incomprensiblement, els tremolen les cames. 


Colau fa unes matemàtiques que no quadren. 

Simplement vol negar-nos a través del discurs allò que els ciutadans vam reclamar a les urnes el 27-S. 

A més, amb un argument tan poc consistent que espanta. 


Perquè la cosa ja és colossal quan Colau diu que, encarant la independència amb el 53% del parlament, Catalunya és més feble que abans i que, per tant, caldria tornar al 80% famós –mai demostrat–, de partidaris del dret de decidir.

I pregunte: 

per què no seria millor tornar al 88%? El 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va votar per cent vots a favor i només quinze en contra (els del PP) el darrer estatut d’autonomia. 

Això representava una mica més del 88% del total del parlament. Constatable políticament: no era cap enquesta. Per quina raó la Catalunya del dret de decidir de l’enquesta del 80% és la forta i no és la forta la de l’estatut del 88%? Qui decideix on es posa la ratlla?

La resposta és tan evident com simple: la Catalunya del presumpte 80% a favor del dret de decidir que no se sap què vol dir és presentada pels comuns com a més forta perquè a Ada Colau li convé l’ambigüitat del dret de decidir. 


I quan dic ‘li convé’ vull dir que li convé usar el dret de decidir contra l’independentisme, que en això s’enganyarà qui vulga enganyar-se, però jo no pense perdre-hi ni un minut.

Per mi la posició d’Ada Colau tindria encara una mica de credibilitat si defensàs un referèndum unilateral, en veient que és impossible de fer-lo acordat.


 O hem de recordar que el parlament ja l’ha demanat divuit voltes?
 Però ja veieu què diu, que la unilateralitat és dolenta. I així doncs què hem de fer? La Catalunya del 88%, ja vau veure de què va servir. 

La Catalunya del 53% té molt clar quin és l’objectiu i sap com portar-lo a terme. I aquesta presumpta Catalunya del 80%, a part d’aturar el procés d’independència, té cap pla?

Una darrera cosa.

 No hi ha cap enquesta seriosa de les que s’han fet fins ara que indique ni remotament la possibilitat que els comuns guanyen les eleccions catalanes. 

Ni remotament. De manera que em sembla que alguns tenen una por simplement desproporcionada.