“Els protestants van introduir el català en la cultura universal”...Un segle de protestantisme a Catalunya ...

Josep-Lluís Carod-Rovira publica 'Història del protestantisme als Països Catalans' (Tres i Quatre), a les portes dels 500 anys de l’inici de la Reforma protestant...

Josep-Lluís Carod-Rovira (Cambrils, 1952) ha dut a terme una recerca de cinc anys sobre el protestantisme, una opció religiosa que compta amb 400.000 fidels i un miler de centres de culte arreu dels Països Catalans. Història del protestantisme als Països Catalans (Tres i Quatre edicions)ofereix una perspectiva integral d’aquesta religió, que el 2017 commemorarà els 500 anys de l’inici de la Reforma protestant. La diversitat religiosa ha estat un tema treballat a fons aquest dirigent històric de l’independentisme, exconseller en cap de la Generalitat per ERC i ara director de laCàtedra sobre diversitat social de la Universitat Pompeu Fabra i de la revista digital divÈrsia.


Fins ara hi ha hagut un buit important d’informació sobre el protestantisme a casa nostra malgrat que és la segona opció religiosa a casa nostra en creients i centres de culte. 


Història del protestantisme als Països Catalans (Edicions 3i4) arriba per cobrir-lo?

Els 500 anys de la reforma protestant serà commemorat a tota l’Europa protestant, però també a tot el primer món industrialitzat, tret del Japó, Singapur i Corea. Per contra, la cultura catalana arribava a aquesta commemoració sense una obra que estudiés conjuntament les diferents denominacions del protestantisme, i que ho fes a nivell de Països Catalans com a unitat d’anàlisi, integrant la història d’aquesta confessió religiosa dins de la pròpia història nacional, i tot plegat emmarcat en el context internacional. Fins ara, les obres que hi havia eren de caràcter local, amb l’única excepció de l’historiador protestant Joan González i Pastor, que va publicar Un segle de protestantisme a Catalunya (1970). En el meu cas, he dedicat cinc anys de recerca continuada per cobrir aquest buit.

A què atribueix aquest silenci generalitzat sobre el protestantisme, manca d’interès acadèmic, desconeixença o intencionalitat política?

Hi ha fonamentalment dos motius. L’hegemonia pública del catolicisme a la societat ha anat en detriment de la invisibilitat de la resta de confessions, fins al punt que encara avui hi ha gent que ignora que al nostre país hi ha protestants, o que creu que el protestantisme és una opció religiosa estrangera i amb fidels estrangers. El segon motiu és que, en contrast amb el catolicisme, que sobretot al Mediterrani és una religió molt de manifestació pública –processons, romeries, rosaris de l’Aurora, grans temples, grans imatges, etc-, el protestantisme és més de culte privat i afecta més les consciències individuals dels creients.

A casa nostra, molts elements del folklore popular tenen origen religiós, com per exemple el Misteri d'Elx, la Patum de Berga, la processó de la Sang a Perpinyà, el Divendres Sant a Tarragona, Sant Antoni i els dimonis a Mallorca, les festes majors lligades a un sant o a una Mare de Déu, els topònims... Tot té un rerefons religiós catòlic. 

Al llibre es fan evidents els vincles entre els protestants d’arreu dels Països Catalans. És, al seu parer, una prova de la identitat comuna d’aquestes terres?
El que vull demostrar és que més enllà de la llengua hi ha altres aspectes que ajuden a entendre el comportament col·lectiu d’una comunitat humana, a través de manifestacions no només culturals sinó també religioses. Per exemple, si parlem dels metodistes, els pastors eren els mateixos a Catalunya i a les Balears, un pastor de Rubí després ho era a Palma. D’altra banda, els baptistes són un fenomen bàsicament del País Valencià i de Catalunya, fins al punt que la seu la Unió d’Esglésies Baptistes d’Espanya és a València, i el president és un català de Terrassa. En el darrer segle i mig, al sud dels Pirineus a l’Estat espanyol, el protestantisme, amb l’excepció molt important de Madrid i de Sevilla, es produeix bàsicament als Països Catalans.

La falta d’arrelament del protestantisme a casa nostra s’explica només per la imposició del catolicisme?
El protestantisme es va desplegar a Europa sempre associat a un poder polític. Per exemple, els reis escandinaus, els prínceps alemanys o els reis britànics, però aquí, la corona a la qual pertanyien els territoris catalans ja tenia la seva pròpia empresa de cristianització catòlica, que era Amèrica. La creu catòlica i l’espasa per conquerir territoris, no estaven per altres històries. Per altra banda, som un país mediterrani, amb bon clima, i demanar a la gent que s’acabessin les processons al carrer i les construccions festives de tota mena, era un canvi massa radical. I molts topònims i gentilicis són noms religiosos catòlics, renunciar a tot això seria renunciar a la seva identitat. I és clar, el protestantisme és vist com una religió per a forans.

Però a la Catalunya Nord, annexionada a França, és just al contrari.
Sí, en aquest cas l’exhibició de catolicitat és una expressió de catalanitat per donar resposta a la francesització, perquè molts francesos són protestants, tot i que en el millors dels casos, al segle XVI van ser el 10% i ara només són el 2%.

El català ha estat una llengua vehiculitzadora del protestantisme?
La major part dels textos bíblics no van ser traduïts al català fins al segle XIX i XX, però els grans textos dels teòlegs i autors protestants internacionals, Luter, Calví, Zwingli no es tradueixen al català fins a la dècada dels noranta del segle XX. Per tant, els grans textos de la reforma aquí arriben amb 400 anys de retard. I una dada important, el nou testament en llengua catalana és traduït per primera vegada pels protestants el 1832. Es va fer des de Londres, un any abans de l’inici de la Renaixença amb l’Oda a la pàtria de Bonaventura Carles Aribau. Té una importància brutal, perquè dota la llengua catalana d’un text que forma part de la cultura universal... 


Quina és la figura més important del protestantisme català?  
Sens dubte, Pere Galès (1537-1595), d'Ulldecona. Va ser un intel·lectual molt ben vist al sud d'Europa en la seva època, i va acabar a les presons de la Inquisició després de ser professor de la Universitat de Ginebra. 

http://elmon.cat/noticia/169820/carod-rovira-els-protestants-van-introduir-el-catala-en-la-cultura-universal