L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El trist recurs de l'amenaça' "No és així que s’actua en democràcia, no és així que es respon a una reclamació com la catalana, expressada sempre tan ordenadament i que honora la llista de moviments civils"

La fiscal general de l’Estat amenaça l’independentisme i es compromet a utilitzar “els tribunals penals si és necessari”. Ja saben que ho va dir ahir, no en unes declaracions a un mitjà, sinó que ho va pronunciar solemnement davant el rei Felip de Borbó en l’ obertura de l’any judicial.

Unes paraules que no podem per menys que qualificar d’error i d’abús.

Error, perquè tota la vida hem sentit que la justícia parla a través de les seves sentències, i ahir la fiscal general va parlar molt abans de cap sentència, fins al punt que si vostès l’haguessin sentit sense saber quin càrrec tenia la persona que parlava haurien pogut pensar ben bé que parlava una ministra del govern o fins i tot una opinadora de ‘laSexta Noche’.

Que l’Estat parli en aquests termes és un error. I és un error que afecta no només els independentistes, sinó tothom que cregui que la democràcia és un terreny de joc pla per a tothom, on tothom pot defensar les seves idees mentre ho faci per vies pacífiques i democràtiques.

És un error pretendre, ja entrat el segle XXI, que un estat és un contracte d’adhesió que no admet esmena, ni reforma ni crítica. 
Saben allò del pensador francès Renan “La nació és el plebiscit diari”?
Espanya ha perdut el plebiscit diari a Catalunya. Defensar-se del 48%dels que volen la independència, vora dos milions de ciutadans, del 80% que vol el dret a decidir, amb els tribunals penals és un error, per començar per la supervivència del mateix estat. Les  paraules d’ahir de la fiscal general poden ser la victòria de l’Estat però són la derrota d’Espanya com a espai de convivència, i a la llarga fan impossible la continuïtat de l’Estat en aquests termes. Els estats són com les espècies: per sobreviure han d’evolucionar. L’Espanya fossilitzada del 1978 que voldria el PP, Ciutadans i una bona part del PSOE no pot sobreviure com a projecte comú.

Dic que l’Estat ens ha parlat en un intent de respectar la literalitat de l’escena d’ahir, perquè ahir va parlar la fiscal general però tothom sap que ahir parlava Rajoy, parlava un dels poders de l’Estat, l’executiu, el govern.

I per això dic que les paraules d’ahir són un abús.
Perquè ara sabem que quan el govern espanyol parla de l’imperi de la llei, parla de la llei feta a la seva mida. El govern del PP va impulsar una insòlita reforma exprés del Tribunal Constitucional per donar-li poders sancionadors. Sabem que el president del govern espanyol va autoritzar el seu ministre de l’Interior a fer servir la policia i la fiscalia per destruir adversaris polítics (suposo que recorden “el presidente lo sabe” y “esto te lo afina fiscalia”).

El govern espanyol ha desconnectat de la realitat. De la realitat catalana, per descomptat.
Però també del conjunt de la societat espanyola. Per això li ha passat que hagut de dir a Soria que renunciï al càrrec al Banc Mundial. Quan ahir parlava la fiscal, o sigui l’Estat, o sigui, el govern, quina autoritat moral tenia?

La fiscal general ens va amenaçar ahir amb els tribunals penals, amb la presó. No és així que s’actua en democràcia, no és així que es respon a una reclamació com la catalana, expressada sempre tan ordenadament i que honora la llista de moviments civils.