Ment que no actua, ment fracassada!.."No tinguis por! Ho has de voler tot... sense aferrar-te a res"

Arriba de la Xina...

Hi he passat uns anys amb la dona i els fills, he fundat empreses tèxtils, de venda per internet... i ara hem decidit tornar-ne.

Per què se'n van anar, a la Xina?

Em vaig arruïnar aquí amb la crisi del 2009. Vaig perdre la casa, el cotxe, les joies..., tot!

Experiència espinosa.

Però dintre meu sabia que era un estadi transitori.

Què vol dir?

Ja de jovenet emprenia idees que m'entusiasmaven, funcionaven, guanyava diners... i després perdia l'interès, dequeien i feien fallida. I tornava a remuntar amb una altra iniciativa... Sabia que tornaria a ser a dalt.

Què va ser el més dur?

Que tot el teu món és reduexi a quatre maletes. I començar des de zero, amb dos fills de 13 i 15 anys.

I com va anar?

Sense res, vaig aprendre llibertat! I que ningú no m'ajudarà més que jo mateix. I vaig descobrir el victimisme espanyol.

Ho som, victimistes?

Els xinesos assumeixen que s'han d'espavilar pel seu compte... i que tot és possible. Nosaltres, a l'inrevés: esperem que els altres ens ajudin, ens queixem... i assumim que tot anirà malament ­el "ja t'ho vaig dir"­, que res no és possible.

Quin quadre... Tan malament, ens veu?

Som autocompassius i compassius: volem ajudar l'altre, pobret!

I li sembla malament, això?

Vol dir que ens conforta que a l'altre li vagi malament; ens conforta que no faci res per ell mateix perquè floreixi el seu propi talent.

Exagera.

Pregunta a un empresari (o a qui sigui) per què fa el que fa, i veuràs.

Què veuré?

Que tot són "jo no vull": "no vull perdre", "no vull que els passi res als meus fills", "no vull quedar-me sense parella...".

Normal.

No! Tot és por! Mana la por. Por que passi alguna cosa. O sigui, no volem que passi... res. I l'univers obeeix: no et passa res (bo).

I què proposa?

Pregunta't: "Què vull que passi?", i responte assertiu: "Vull que passi... això".

Ser feliç.

No, la felicitat ­igual com els diners­ serà conseqüència d'assolir els teus objectius, no pot ser un objectiu.

Defineixi "objectius".

Tot triomfador ha tingut una visió clara i concreta del que volia. I quan de debò vols travessar un riu, apareix la barca!

Visió clara.

Això és, visualitza el que vols, pren consciència de què et prova bé... i llavors t'arrossegarà el teu entusiasme i seràs imparable!

On ho ha après, això?

Al carrer. El meu pare, empleat en una impremta, va caure malalt. Recordo el que va dir després la meva mare: "Érem feliços i no ho sabíem". Jo no la volia, la vida del pare, i em vaig dedicar a malifetes al carrer...

Camí dubtós...

Un antiquari va confiar en mi, em va ocupar, i vaig arribar a guanyar molts diners. També vaig ser dissenyador de jardins, perquè una amiga havia mort i m'havia llegat un gerani...

I el va fer jardiner, això?

Sí, tenir cura d'aquell gerani em va treure de la depressió, i en vaig plantar més, i després arbres... I ho vaig aprendre tot sobre plantes i jardins, i també vaig guanyar molts diners, fins que vaig dir: "fi", i vaig vendre.

I ara què?

Als meus fills els vaig dir: "Què voleu que passi en la vostra vida?". Decidit això, han actuat en conseqüència i ja tenen el que volien: amb vint anys, empreses a internet.

I com...?

Actuant. Ment que no actua, ment fracassada! Si els teus fills et veuen al sofà, criticant els rics... no aprenen a actuar! Ets aquí per ser el director de la teva pel·lícula i ser feliç.

I no criticar els rics.

Tu no ets el que penses o dius: tu ets allò que has fet avui! I si fas diners..., beneïda conseqüència!: ho has volgut. Però aquí no volem: ens avergonyeix i ho penalitzem molt...

Sí?

Revisa el nostre llenguatge: "els diners no donen la felicitat", "sóc pobre però honrat", "em conformo amb poc"... I l'univers, obedient, te'n dóna poc. Als meus fills, els vaig ensenyar al revés: "Pots tenir el que vulguis!".

I com sabré que vaig bé?

Ho sents a les tripes, és una certesa! Viu com vulguis viure, dona't permís!

Com vol viure, vostè?

Amb el 80% del meu temps lliure per escriure i comunicar, per inspirar amb històries des de les meves pròpies vivències.

Inspiri'm.

Les teves pors són una il·lusió mental perquè no actuïs. Sigues lliure: ho has de voler tot però sense necessitar res, sense aferrar-t'hi, sense cap dependència.

Igual en les relacions amoroses?

Sí: "T'estimo, però no et necessito" és amor bo. Mal amor és aferrament i dependència. Tot allò a què t'aferris, et farà patir. 
La llibertat és no tenir por de perdre res!

Pascual Girons 
(empresari)

Extret de la contra de la vanguardia.