El canvi que necessita Barcelona no és l'actual govern sinó el que s'està promovent des de la Generalitat...l'actual govern no representa el canvi, perquè l'integren partits com el PSC i ICV ( que ja hi eren) i... la gent va demanar un mandat pel canvi...

Bosch està obert a explorar amb CiU una alternativa a Colau

Comentaris:


Evarist
28 d'octubre de 2016, 23.16 h

Crec que la CUP s'equivocarà si ha de seguir donant suport a l'Ada Colau, que ha demostrat estimar més el seu poder personal que Catalunya.


http://www.directe.cat/noticia/542998/bosch-esta-obert-a-explorar-amb-ciu-una-alternativa-a-colau


A cada edat, una resposta a mida

DE 0 A 6 ANYS

És la franja d’edat en què es formen la persona i la personalitat, amb les connexions neuronals treballant a tot ritme, i en què les criatures copien el model de conducta dels seus pares, els seus principals referents. González és contundent sobre com cal tractar els nens: “Mai se’ls ha de cridar ni pegar. Normalment, portem un ritme de vida massa accelerat i amb moltes presses i tothom acaba apujant el volum i posant-se massa nerviós. Però ens hem d’organitzar per tenir temps per fer activitats que ens agradin com a adults i descarregar-nos, i així poder fer una atenció de qualitat als fills”, reflexiona. “S’ha de permetre que el nen s’equivoqui. No volem pares perfectes ni fills perfectes. Els pares han de ser flexibles, marcar poques normes però molt clares, així com uns límits, i complir-los. Una bona opció és permetre-li al nen eleccions acotades en la roba o les joguines. Així se sent autònom, amb capacitat de decisió, però dins d’una elecció limitada”, detalla. Per exemple: “Martina, quina samarreta vols avui: la vermella o la taronja?”...


El 19% del turisme dorm en pisos sense llicència Els hotelers demanen a l’administració més mà dura contra aquests allotjaments

...Molas també va acusar les administracions de “no estar fent bé els deures i no ser prou valentes” contra aquest tipus de negocis. “Són una competència deslleial, no generen llocs de treball i no paguen els mateixos impostos que els hotels i apartaments legals”, va lamentar durant la jornada d’anàlisi sobre les tendències del turisme de vacances organitzada ahir per la Fundació Jordi Comas al CaixaForum...

http://www.ara.cat/societat/del-turisme-dorm-pisos-llicencia_0_1677432337.html

La junta del Barça permet un grup ultra espanyol a la grada d'animació : El grup Supporters Barça boicotejava amb altres càntics el minut 17:14

L'espai d'animació que la junta del Barça està gestionant perquè l'equip de futbol tingui una grada d'aficionats entregats als càntics, la cridòria, la celebració i el suport incondicional als jugadors està conformat per cinc grups: Nostra Ensenya, Creu de Sant Jordi, Supporters Puyol, Penya Almogàvers i Supporters Barça. Aquestes dues últimes són les més nombroses amb més de 120 afiliats cada una.
Segons ha pogut saber directe!cat, Supporters Barça boicotejava el minut 17:14, moment en el qual tot el Camp Nou comença a cridar ben fort 'independència' commemorant la derrota dels catalans davant les tropes borbòniques l'any 1714. Supporters Barça, just en aquest minut començava a cridar 'Barça, Barça' per intentar confondre a la grada i que altres aficionats s'enganxessin al seu cant i, per tant, no ho fessin pel reivindicatiu.
Aquest fet ha estat tolerat per la directiva del Barça. Després d'alguns partits on això succeïa, s'han produït diferents tensions dins la grada d'animació. Tal com expliquen fonts de l'espai d'animació a directe!cat, "la junta del Barça no vol que hi hagi disputes internes i fomenten que el tema de la política no es toqui gaire". És per això que els Almogàvers han hagut de gestionar ells mateixos la situació.
Un dur sacrifici pel bé comú
La penya desacomplexadament independentista dels Almogàver defensa que el club ha de ser un símbol d'identitat catalana i ha aconseguit que els últims partits els Supporters Barça no boicotegin el minut 17:14 sacrificant-se pel bé comú: han acceptat fer almenys un parell de càntics en castellà durant el partit proposats per l'altra penya a canvi que aquesta restés callada durant els crits de 'independència'. També han confirmat a directe!cat que en cap cas la directiva ha prohibit portar estelades a l'espai d'animació.


Big Draw. La festa del dibuix...10 propostes culturals per aquest cap de setmana llarg

Les paraules d’Inés Arrimadas, dient que “ porto escorta a Catalunya, perquè ja sabem què passa a Catalunya”, són una indignitat,són pobres i són desagraïdes amb Catalunya. Són mentida

La Sra. Arrimadas porta escorta igual que en porten altres líders polítics. Punt. No dubto que hagi rebut insults o amenaces, tots reprovables i alguns, probablement, investigables, però, per desgràcia, exactament igual que qualsevol líder polític al món. Al món. Suggerir que a Catalunya ella viu un clima especial de violència em sembla una equivocació intolerable.
Les paraules d’Arrimadas són mentida. Són pobres, molt pobres. Responen a la vella tàctica d’empastifar. D’insinuar. “Porto escorta a Catalunya” crea la imatge mental dels polítics bascos amb l’escorta per por del terrorisme d’ETA. És una vella tàctica, i les velles tàctiques no haurien de tenir lloc en la nova política que se suposa que ella representa.
Les paraules d’Inés Arrimadas són una indignitat, són pobres i són desagraïdes amb Catalunya. La senyora Arrimadas, que ha trobat aquí el seu futur personal i professional. Ja no és una nouvinguda i és perfectament conscient del mèrit que té l’ altíssim nivell de convivència que tenim a Catalunya, malgrat totes les tensions, i és conscient de l’atractiu internacional de Catalunya, el mateix atractiu, segons les explicacions que ha donat, que la va portar a viure aquí, prou conscient per fer-se la víctima en un programa de televisió davant preguntes del director de ‘La Razón’.
Arrimadas mereix una reprovació severa pel que ha dit. Parla així de Catalunya perquè en l’espai polític i comunicatiu espanyol és això el que s’ha de fer si vols complaure l’auditori, si vols guanyar vots i vendre diaris. Qualsevol referència a Catalunya ha de venir enriquida amb un plus de dramatisme, encara que sigui mentida.
Però, i això és el més trist, parla així perquè necessita parlar així. N’hi ha prou d’anar a buscar el diari d’aquest dimarts. Mirin aquest titular: “Malestar a C’s pel canvi de rumb a Catalunya. Veus del partit qüestionen l’estratègia de moderar el discurs per intentar atreure exvotants de CiU”. En la informació s’explicava que un dels fundadors de Ciutadans, Arcadi Espada, havia criticat Arrimadas per haver equiparat l’actitud del govern espanyol i la Generalitat, quan al seu parer l’únic responsable del conflicte és el govern català. Espada ho titllava d’“immoral equidistància” a ‘El Mundo’. Altres fonts del partit consultades per l’ARA posen com a exemple de la desorientació del partit que en la celebració que C’s va fer l’Onze de Setembre a Premià de Mar només s’exhibissin senyeres. O que dijous passat Arrimadas va participar a la Nit de l’Empresari, un acte organitzat per la Cecot -patronal que simpatitza amb el sobiranisme-, que va acabar amb el públic dret mostrant el suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, després que la Fiscalia l’hagi acusat de prevaricació i desobediència. El primer d’aprofitar-ho va ser el dirigent del PP Xavier García Albiolque va acusar C’s de voler ser la nova Unió. “L’últim que em faltava per veure: Arrimadas en un acte empresarial d’exaltació independentista en què s’ovaciona Forcadell”, va piular. Arrimadas va haver d’aclarir, 16 hores després a Twitter, que “assistir” a un acte “no és donar-hi suport”, i va recordar que l’únic que ha pactat amb CiU fins ara ha sigut el PP. A la manifestació que Espanya i Catalans va convocar per al Dia de la Hispanitat a la plaça Catalunya en què es van acusar els independentistes de cometre un “genocidi”, i el Govern, d’intentar un “cop d’estat”, Arrimadas no hi era, Albiol, en canvi, sí que hi era.
I ahir, intentat solucionar aquest problema, Arrimadas va anar massa lluny.
Una última consideració sobre el debat d’investidura d’ahir, al Congrés, on PP, Ciutadans i PSOE ja són gairebé el mateix, i el que més els uneix és la negació del diàleg amb Catalunya. Rajoy va anar fort. Va fer-se l’ofès, primer amb Tardà, pel to. Ja se sap que Rajoy sempre guanya: si no li agrada el que dius, et diu que la llei no ho permet. Si no li agrada com ho dius, diu que l’educació no ho permet. Però amb l’intercanvi amb Homs es va superar, va ser quan li va dir: “En aquest diàleg [amb Catalunya] jo puc parlar?”. Jo puc parlar?! El que té tots els micròfons de tots els mitjans, tota la policia, l’exèrcit, l’Agència Tributària, els jutges, els ambaixadors i el Tribunal Constitucional ens pregunta si “jo puc parlar”?
COMENTARIS
28/10/2016 13:07
El què és ben cert és que amb aquestes declaracións i en fan aquestes perquè no tenen cap més argument, no fan altre cosa que reafirmar-me, encara amb més ganes en la independència d'un govern i d'un polítics que per sobreviure necessiten Catalunya com a gasolina.

28/10/2016 22:56
Tots sabem el que passa a España, per aixó volem marxar.
¿Com sap Rajoy que a Catalunya som només una minoria qui pensa com Tardà en una Catalunya independent? ¿A qui i quan ho ha demanat per sapiguer-ho? A mi no ¿i a vosaltres?



28/10/2016 17:23
M’encanta el cava. És un beuratge perfecte. Va bé per l’aperitiu, per l’àpat, pels postres i per la sobretaula. El negat d’en Boadella diu que no li agrada el cava perquè el troba massa àcid. Si el cava fos alcalí el negat d’en Boadella diria que no li agrada el cava perquè troba que és massa poc àcid. A mi com si brinda amb Salfumant Pérignon.

Se’ls està acabant la munició. Primer volien desactivar el sobiranisme amb la corrupció. D’aquí ve l’Operació Catalunya. Però, és clar, mira qui parla...

El cava, si és bo, fa unes bombolletes petites petites. Surten d’un punt i pugen en corrua cap a la superfície. S’empaiten frenèticament com per veure quina ha de parar en el cuca amagar. La copa, per perfecta que sembli a primera vista, té a nivell molecular les inevitables petites imperfeccions. Les bombolletes surten d’aquestes petites discontinuïtats del vidre. Quan es troben a dalt, es donen la maneta i fan fiiiii esclafint a riure.

Després volien desprestigiar la Generalitat amb el desgovern. Ehem. Després amb la democràcia. Ehem. Després amb la llei. Ehem. I sempre tenien el recurs de la pobra família que no podia fer estudiar al seu nen en castellà. Sempre que l’Arrimadas treia el tema, per esmorteir alguna ficada de pota, com ara, o per pura mala llet, com sempre, amb exactitud pavloviana l’ABC treia la notícia del pare o la mare ensenyant una sentència del TC o del Suprem, o de l’Avecrem, i queixant-se perquè la pobra criatura (a qui no li han demanat el seu parer) ha d’aprendre el Teorema de Pitàgores en català.

Doncs bé, he respirat fons, he fet un pareu màquines per la premsa còncava espanyola i ... Arrimadas s’ha quedat sola amb les seves famílies deleroses de periscopi. Un altre cartutx menys a disposició de la penya unipa. Brindem. (Fiiiii, fan les bombolletes, tot pixant-se de riure.)
llegir més...



http://www.ara.cat/analisi/Antoni-Bassas-dArrimadas-pregunta-Rajoy_0_1676832416.html



El final del discurs de Gabriel Rufián que la presidenta del Congrés va tallar



"Catalunya ja excel·leix en recerca, és el torn de fer-ho en innovació" El president ha participat en la Jornada d'Innovació de Catalunya al Leitat de Terrassa on ha destacat que “invertir en R+D i innovació és posar les bases de la salut del futur de la nostra societat"

Vargas Llosa amb els arguments es contradiu. Si els nacionalismes són dolents, ho deuen ser tots, inclòs l'espanyol...El Perú pot ser independent però Catalunya no? ... La saviesa, en aquests casos aconsella el silenci...145 Comentaris:

Comentaris a:

"Una Catalunya independent seria un ( païset )molt marginal governat per fanàtics"

(Païset com per exemple Suïssa, Dinamarca , Luxemburg...???)


Joan Galve
Rubí
Soci
27/10/2016 16:11
El fet de tenir un Premi Nobel no assegura que no es puguin dir bajanades, només assegura que les bajanades poden ser de Premi Nobel.


Jordi Grau i Fontanals
Castellar del Vallès
Soci
27/10/2016 16:12

El Perú pot ser independent però Catalunya no?

Rafel
Sant Pol de Mar
Soci
27/10/2016 16:08
Es que amb els arguments es contradiu. Si els nacionalismes són dolents, ho deuen ser tots, inclòs l'espanyol. I si al final l'important es Europa, que mes dona que Catalunya estigui o no a Espanya.


RK
Barcelona
Soci
27/10/2016 15:58

Ser bon escriptor no és incompatible amb ser un desert Intel.lectual, ple de tòpics i ignorància en molts altres temes.

 La saviesa, en aquests casos aconsella el silenci


llegir més:

http://www.ara.cat/politica/Mario-Vargas-Llosa-Catalunya-independent_0_1676232538.html



La Plataforma per la Llengua comença els tràmits perquè la UE faciliti la reciprocitat dels mitjans en català Ja ha aplegat més de 30.000 signatures perquè les ràdios i televisions en català es puguin veure a tots els territoris on es parla la llengua

Amb Catalunya tothom s’hi veu amb cor, perquè la bèstia es queda a gust i perquè fa fer mèrits. Et diguis Rajoy, et diguis Tebas o et diguis Vargas Llosa...Actituds que ja no cal dissimular

HI HA UNA INDISSIMULABLE DELECTACIÓ anti-Barça en les declaracions de Javier Tebas i en la resolució del Comitè de Competició després del partit jugat a Mestalla. Són un escàndol per a un principi de neutralitat i perquè tant la LFP com la RFEF si pinten alguna cosa al món és per equips com el Barça i jugadors com Messi o Neymar. L’antibarcelonisme dels òrgans rectors del futbol espanyol és tan vell com el futbol mateix. La diferència és que ara ja ni se n’amaguen. Prepara’t, Barça, per a la temporada que t’espera. I si no dissimulen és perquè el goril·lisme de l’Estat amb Catalunya es va encomanant. Amb Catalunya tothom s’hi veu amb cor, perquè la bèstia es queda a gust i perquè fa fer mèrits. Et diguis Rajoy, et diguis Tebas o et diguis Vargas Llosa.

http://www.ara.cat/opinio/Actituds-que-ja-cal-dissimular_0_1676832320.html

Catalunya preparada per les possibles inhabilitacions del Parlament i l'autonomia L’Assemblea d’Electes de Catalunya aconsegueix més de 1.000 inscripcions només en 24 hores

La independència és a tocar i la recta final suposarà el xoc de trens definitiu entre Catalunya i l'Estat. Davant de la judicialització espanyola querellant-se contra polítics a causa del procés, Catalunya està preparada per si l'Estat decideix abolir l'autonomia catalana.

S'ha creat L’Assemblea d’Electes de Catalunya per tenir la base de dades més àmplia possible dels càrrecs electes que hi ha al Principat. En aquests moments, ostenten aquesta condició un total de 9.283 persones de diferents formacions polítiques. Totes elles, poden inscriure’s mitjançant un formulari al web, de forma totalment voluntària, per entrar a formar part d’una base de dades única.
 
La condició d’electe català s’acreditarà amb un carnet personalitzat que es farà arribar a totes les persones que s’hagin donat d’alta a la base de dades. Amb només 24 hores, ja s'han superat els 1.000 inscrits.


"A cada incompliment, resposta contundent"...el servei de Rodalies i Regionals afecta negativament la competitivitat de l'economia catalana, la qualitat de vida dels ciutadans i el medi ambient del país.

En un acte on el conseller Josep Rull ha destapat les vergonyes de l'Estat amb més de 1.600 incidències registrades que afecten 45.000 trens i 5,6 milions de passatgers afectats en el període 2012-2016, el Govern ha anunciat que presentarà divendres a l'Audiència Nacional un recurs que insti ADIF a complir les inversions promeses. Una decisió que té el suport públic del món local i diverses entitats i que exigirà a ADIF que compleixi els 306 milions d'euros inversions, dels quals només ha executat el 4%.
 
El conseller Rull ha reivindicat el traspàs del sistema ferroviari, trens, vies, estacions i catenàries per reblar que Catalunya es mereix uns "serveis ferroviaris dignes". En aquesta línia, el president Puigdemont ha manifestat que les institucions catalanes des de tots els seus àmbits han dit prou: "cada incompliment, resposta contundent". Puigdemont ha lamentat que el servei de Rodalies i Regionals afecta negativament la competitivitat de l'economia catalana, la qualitat de vida dels ciutadans i el medi ambient del país. Per això, a més de reclamar el traspàs complet de les competències sobre Rodalies i Regionals, ha afirmat que és hora que les institucions catalanes "passin a l'acció" davant dels incompliments de l'Estat sobre aquesta infraestructura. L'acte ha acabat amb una fotografia de família a la galeria gòtica del Palau i amb crits a favor de la independència.

Durant anys s’ha esperat del govern espanyol una última gran oferta per a Catalunya a fi d’aturar el xoc de trens i la potencial independència....

..Algú ho esperava abans del 9N, però no va passar. Es van salvar perquè la consulta no va comportar conseqüències directes, però el referèndum ara plantejat per Puigdemont sí que podria tenir-ne. És per això que ara sí que Rajoy posa sobre la taula la gran millora per a Catalunya que ha de decantar la balança cap al ‘no’. Ho ha fet a l’escenari més privilegiat, el Congrés dels Diputats en ple discurs del debat d’investidura del qual sortirà reelegit. I la proposta es pot resumir en una paraula: Res. Res de res. 

Rajoy ha plantejat una millora del sistema de finançament sempre i quan el govern de la Generalitat retiri l’‘amenaça’ del referèndum. Ah, gràcies! El líder popular promet una cosa que la llei l’obligava a fer com a molt el 2014, revisar el model de finançament perquè s’havia acabat el quinquenni. El president va desobeir i ara ho ven com una gran novetatA qui vol enganyar? 

El model de finançament acordat en els últims anys del tripartit amb ZP va resultar ser un frau que no es va complir, i la famosa disposició addicional tercera de l’Estatut –que havia de reportar més diners per al país— es va incomplir des del primer dia. Tant el PSOE com el PP se la van passar per l’arc del triomf, com ara s’ha posat de moda dir. És clar, el PSOE i el PP... Quins dos partits han acabat unint-se per a votar la investidura de Rajoy?

Què més ha dit el candidat a continuar ocupant la Moncloa? No ho vulguin saber... Bé, si volen, endavant, però no és apte per a persones amb més seny que un nen de tres anys: “Sempre he estat dialogant amb Catalunya”, s’ha atrevit a dir. El president espanyol que ha fet augmentar l’independentisme del 20% al 50% ha tingut la barra d’afirmar que “els catalans m’importen”. Com a mínim en una cosa sí que ha estat honest, quan ha dit que el ‘desafiament’ de Catalunya és “el problema més greu que viu Espanya”. La seva casposa Espanya, sí. Per l’altra Espanya potser és el desllorigador. 

http://in.directe.cat/dietari-2014/blog/16580/lultim-recurs-per-mantenir-catalunya-a-espanya-era-aixo-mariano

Per Tots Sants, castanyes... i culte als morts.però poca gent sap que aquesta festa que es fa gairebé a tot el món té orígens celtes...

Per Tots Sants fem castanyades, mengem panellets i anem al cementiri a portar flors als avantpassats. Però poca gent sap que aquesta festa que es fa gairebé a tot el món té orígens celtes. Concretament prové d’una antiga celebració anomenada ‘semain‘ que es feia per l’equinocci de tardor i consistia a retre culte als morts oferint-los ofrenes. Amb el pas dels anys la festa va evolucionar de manera diversa: 
als països anglosaxons es va convertir en el popular Halloween
a casa nostra en Tots Sants
 i a Mèxic en el Dia dels Morts.

Als Països Catalans, la festa es reparteix en dos dies: l’1 de novembre és el dia de Tots Sants, quan es creu que els morts ens visiten, i l’endemà, el dia 2, és quan anem al cementiri a retre culte als difunts. Així doncs, el dia que principalment es mengen les castanyes, els panellets i els moniatos és l’1 de novembre. Els panellets són fets amb productes de conservació llarga, com ara massapà i fruita seca, que antigament eren les ofrenes que hom deixava als morts perquè es poguessin endur al més enllà.
El 2 de novembre es el dia que tradicionalment els vius recorden els avantpassats morts i van al cementiri a arranjar-los les tombes i a dur-los flors. La gran majoria de cultures del món reten culte als morts. Tots Sants, amb l’arribada del fred i la minva d’hores de llum solar, és un dels moments idonis per a connectar amb el més enllà. D’aquest dia, també són força populars les representacions teatrals al·lusives a la mort, sobretot la de ‘Don Juan Tenorio’, que té dues versions: l’original de Zorrilla i una de més burlesca.

El que el PP va fer a Caja Madrid aquí ho va fer el PSC amb Caixa Catalunya. Serra i Todó, a judici per “abusar del càrrec” a CatalunyaCaixa El tribunal desestima la defensa de l’executiu, segons la qual l’augment de sou l’equiparava al sector

Comentaris:

pobrecatalanet
Barcelona
Soci
25/10/2016 15:57
Aquests dos haurien de ser a la presó fa temps. El que el PP va fer a Caja Madrid aquí ho va fer el PSC amb Caixa Catalunya. I vergonyós i immoral el paper del Todó amb Caixa Manresa: va fusionar amb mala intenció la caixa viable que presidia amb una desferra a canvi d'un càrrec i prebendes.



jaume UAE
Unió dels Emirats Àrabs
Soci
25/10/2016 15:24

Sera molt bo veure si al final acaben pagant per els seus desmans , que no van ser pocs .

Francesc Surroca Cabeza
Soci
25/10/2016 15:23

Els alts càrrecs del PPSOE tenen impunitat per fer el que sigui. Segurament si el Sr. Serra hagués estat de CDC o d'ERC avui seria a la presó. Encara té les penques d'anar a conferències del Cercle d'Economia i asseure's a primera fila.

...llegir més


L’Estat “menysprea” Catalunya en matèria de Rodalies i que dels 4.000 milions d’euros compromesos en el Pla 2008-2015 “no se n’ha executat ni un 10%”. ANC acusa a l’Estat de finançar “només per interessos especulatius” i “mai als serveis de les persones o l’economia”. En aquest sentit, recorda que Espanya és el segon país del món després de la Xina amb més quilòmetres de via de trens d’alta velocitat, mentre els ciutadans pateixen incidències “dia rere dia” a Rodalies.

Estàs d'acord amb l'eliminació de gran part dels accents diacrítics que ha aprovat l'IEC?

La junta directiva de la Federació Catalana de Fútbol falsifica actes notarials de clubs per assegurar-se més vots favorables ...No entenc com només dos diaris, el món i nació digital.... es fan ressò d'aquest escàndol de corrupció...

"La solució contra el càncer la tenim dins nostre", Josep Baselga . Els guardonats amb el Premi Internacional Catalunya demanen invertir en educació i ciència...

El servei de Renfe ha patit 1.600 incidències des del 2012, i Foment només ha invertit el 10% del pressupost compromès. La Generalitat i els ajuntaments reclamaran en un acte de pías el traspàs integral de la infraestructura

Forcadell: "La meva inhabilitació seria un descrèdit internacional tan gran que ni m'ho puc imaginar" La presidenta del Parlament creu que la resposta a la seva inhabilitació i a d'altres “l'hem de donar els catalans i catalanes”

Comentaris a : Santi Vila i la utopia: "Ítaca són uns mitjons blaus

lluis.robres
les Preses
Soci
26/10/2016 00:16
Ho sento: no crec que tingui prou talent com per anar d'estrella. És un politiquet obsessionat a provocar. Per mi ja el podríem jubilar.

Ben et Ton
Soci
26/10/2016 00:13
Pobret. si es veiés al mirall ploraria


http://www.ara.cat/politica/Santi-Vila-utopia-Itaca-mitjons-blaus_0_1675032687.html

Forcadell: ‘Aniré davant del jutge quan em cridin per defensar la sobirania del nostre parlament’. Forcadell no desobeeix com la CUP...

La COPE pressiona per fer-se amb les freqüències de Ràdio Estel, davant la possibilitat d'acabar amb l'única veu nacional-catòlica catalana que pot donar suport al procés...

El posicionament favorable al procés de l'antiga direcció liderada pel Cardenal Lluís Martínez Sistach podria tenir els dies comptats. La complicada gestió econòmica dels darrers anys a causa de la crisi econòmica ha provocat una situació complicada que l'Arquebisbat de Barcelona no podria assumir. La debilitat actual ha facilitat que la pressió dels grups radicals catòlics i de l'Opus Dei tinguin una via per apoderar-se d' Ràdio Estel, que en el darrer EGM registrava només 9.000 oients diaris.

Contactes amb la COPE

Davant la possibilitat d'acabar amb l'única veu nacional-catòlica catalana que pot donar suport al procés, la cadena COPE ha començat a establir converses amb representants de l'Arquebisbat i responsables de Ràdio Estel per controlar les 12 freqüències i expandir el missatge unionista a tot el territori català.
12 freqüències clau


El vistiplau final d'aquesta operació l'ha de donar el Consell Audiovisual de Catalunya, qui ja en el seu moment va facilitar que el Grup Planeta adquirís les llicències del grup de comunicació Teletaxi. Una concessió que més espai mediàtic al discurs unionista en un moment on el procés enceta els mesos claus.

Alguna altre solució és possible?

En ple procés cap a la independència no ens podem seguir perdent freqüències del país i que aquestes passin a mans de lobbys de comunicació manifestament contraris al procés d’autodeterminació.
Esperem que el Govern i el CAC trobin una solució a la situació. Gent disposada a mullar-se per donar una sortida catalana a Ràdio Estel n’hi ha.

El cervell no emmagatzema dades, sinó que les processa...com més coses sàpiga vostè, més punts de connexió té la xarxa del seu cervell i més fàcil és establir-ne de nous...la UE ha de treure ja els artefactes digitals de les escoles...


Com Bill Gates i Steve Jobs, sense ordinador em vaig educar millor.
Sóc alemany:la UE ha de treure ja els artefactes digitals de les escoles.La tele ens treu més del que ens dóna :la vaig prohibir als meus fills i ara m'ho agraeixen. Col·laboro amb l'Obra Social La Caixa ...

Vostè parla de "demència digital": Porta mòbil, doctor?

Sí, perquè sóc gran i sé fer-ne ús sense abusar, però els nens no. Per això no he deixat que en tinguessin els meus fills fins als 18 anys i ara en tenen 20 i m'ho agraeixen

Si els seus fills l'haguessin pogut utilitzar, no serien avui millors professionals?

Hi ha evidències científiques que no. Sap per què Bill Gates o Steve Jobs van triomfar?

...?

Perquè van tenir una excel·lent educació bàsica analògica que els va preparar per ser innovadors i creatius.

Amb ordinadors a l'escola, smartphones i iPads no haurien estat millors?

Al contrari, l'ús d'aquells aparells endarrereix la maduresa dels nens i adolescents i els impedeix concentrar-se i aprendre. El millor per ensenyar és llegir, escriure, prendre notes, treballar amb el professor: això és tecnologia punta pedagògica!

Per què n'està tan segur?

Sóc psiquiatre i neurocientífic i no dono opinions, sinó que he recollit proves durant anys sobre els efectes de la tecnologia digital a les aules que demostren que perjudica l'aprenentatge.

Permeten dedicar el cervell a altres tasques en alliberar-lo de la memòria rutinària?

El cervell humà no és un disc dur que té una capacitat d'emmagatzemar x gigues de dades. No funciona així. Al contrari, si vostè parla cinc llengües, li serà molt més fàcil aprendre'n una altra que a algú que només en sàpiga una.

Com més saps, més fàcil és aprendre una cosa nova.

Perquè el cervell no emmagatzema dades, sinó que les processa. És un conjunt de xarxes neuronals que, en connectar-se, utilitzen la informació que contenen. Per això, com més coses sàpiga vostè, més punts de connexió té la xarxa del seu cervell i més fàcil és establir-ne de nous.

I, al contrari, com més buit és un cervell, més costa d'omplir-lo.

Perquè el cervell funciona al revés que la memòria de l'ordinador. Si vostè sap matemàtiques, li serà més fàcil aprendre física.

Fer servir Google a l'escola dificulta als nens establir aquella base d'aprenentatge?

Si vostè enregistra la classe del professor directament en un arxiu d'ordinador, la seva ment, l'hi asseguro, no aprèn res, perquè no estableix connexions.Si els nois fan servir Google i el que troben no genera relació amb el que ja sabien, tampoc no aprenen res.

Doncs invertim fortunes en ordinadors escolars, iPads i tecnologia digital.

No només és llençar els diners, sinó que a més és contraproduent. Els nens i adolescents necessiten un bon educador sobretot; tota aquesta tecnologia només els distreu i els retarda. Es trist veure nens smombies (zombis amb smartphone) aïllats de tot i de tots.

Però veig que vostè porta un ordinador.

Perquè sóc un adult i ja tinc una base que em va donar una escola en la qual no tenia ordinadors, però sí quaderns, bolígrafs, pissarres i, sobretot, un bon professor que em va anar donant estructures sobre les quals he anat construint el que sé. Ara sí que un ordinador i un smartphone m'ajuden en tasques rutinàries.

Vostè veia la tele a casa quan era nen?

No, i amb els meus fills tampoc. I m'ho agraeixen, perquè mentre creixien llegíem junts i comentàvem llibres; parlàvem de mil coses; compartíem experiències, i ens hem estalviat moltes hores de televisió porqueria. La tele causa obesitat, depressió, insomni...

Fins ara només deien que estupidesa.

També. Els meus fills han crescut més sans i llestos sense televisió i jo, també.

Algun informatiu també instrueix.

En conjunt,la tele ens treu molt més del que ens dóna. Li asseguro que en la meva família no l'hem trobat a faltar.

I la PlayStation?

També fa perdre el temps als nens i els aïlla dels altres. El trist és que a les escoles, les grans multinacionals tecnològiques han aconseguit que joguines digitals absurdes es confonguin amb l'adquisició d'habilitats. Les corporacions han guanyat bilions i els nostres joves han perdut neurones i oportunitats.

Ara per ara, les habilitats digitals no donen als joves més ocupació ni més bons sous.

Perquè en realitat són molt secundàries i per si soles només serveixen per a feines de tercera i mal pagades. Formen consumidors, però, a l'hora de la veritat, les habilitats que sí que es requereixen en una bona feina s'adquireixen interactuant amb els altres, aprenent junts: llegint, escrivint i treballant en equip.

A quina edat creu que la tecnologia digital deixa de frenar l'aprenentatge?

Miri, un smartphone no és diferent d'un automòbil: i oi que no posa al volant el seu fill de dotze anys? Doncs amb un mòbil i l'accés a internet, els seus fills poden aprendre a matar i exposar-se a tota mena de criminals dels cinc continents. Però, sobretot, poden perdre molt preciós temps de formació.

Avui els meus alumnes a la universitat estaven tuitejant: els deixo o no?

Jo, si els meus treuen el mòbil, els faig fora de les meves classes.

I si són estudiants multitasca?

Hi ha experiments sòlids que demostren que ni tan sols les dones són multitasca. No ho és ningú.

Si tens un bon professor a classe i vols aprendre, la resta sobra.

Dr. Spitzer


Publicat a la contra de la vanguardia



Sorpresa, admiració, i enveja, Bèlgica,respecta la decisió de una regió, Valònia, sobre un tractat internacional amb Canada i la UE, l'actitud del govern belga es admirable, respecta democràticament la voluntat d'un Parlament d'una regió del seu país...

COMENTARI A :




La UE manté l'esperança de signar el CETA malgrat el no de Valònia

Bèlgica anuncia oficialment que no pot firmar el tractat comercial entre la UE i el Canadà pel veto regional, però no se suspèn la cimera de dijous

RamonB
Barcelona

24/10/2016 21:26

Sorpresa, admiració, i enveja, Bèlgica,respecta la decisió de una regió, Valònia, sobre un tractat internacional amb Canada i la UE, l'actitud del govern belga es admirable, respecta democràticament la voluntat d'un Parlament d'una regió del seu país, la comparativa democràtica de Bèlgica amb Espanya es del tot impossible, els que diuen que Espanya es casi un estat federal,menteixen i volen manipular la realitat. 
Només hem queda cridar, VISCA BÈLGICA, VISCA LA DEMOCRÀCIA.



http://www.ara.cat/economia/CETA-Valonia-Belgica-Canada-Magnette_0_1674432717.html#a_comments

L’error monumental de l’espanyolisme pro-taurí

...l’anul·lació d’aquesta prohibició pel Tribunal Constitucional ha estat aplaudida per una gran part d’Espanya com si es tractés d’una victòria determinant en la lluita contra el separatisme català. Diria que és tot el contrari.....és clar, el fet que és lluny l’època en què Hemingway i Picasso donaven un color modern i èpic a les curses de brau que s’escampava arreu del món, si més no occidental. Avui, a Europa, aquests espectacles solen ser considerats, molt majoritàriament, pel que són: crueltats repugnants. O sigui que en la pugna a favor i en contra de l’abolició, qui guanya fàcilment la simpatia internacional és l’abolició.


Josep Rull: ‘Treballem per controlar ports i aeroports l’endemà de la desconnexió’ 'Estem molt tranquils quan diem que els toros no tornaran a Catalunya', diu el conseller de Territori en aquesta entrevista

Plena de gom a gom la concentració de suport a Joan Coma a Vic

Penja l'anunci d'una càmera a Wallapop i se li tiren a sobre per haver utilitzat el català Es dóna la casualitat que aquesta app de compravenda de productes de segona mà va néixer a Catalunya ara fa tres anys

Colau deixa perdre el museu del mamut .Itàlia acollirà i subvencionarà l'exposició

UNA MILICIANA ANOMENADA COLAU

Aquests dies amb tanta efervescència antifeixista i en què tant s’ha parlat de memòria històrica arran de l’esperpent de les estàtues del Born m’ha vingut a la memòria el cartell de Cristòbal Arteche, “Les milícies us necessiten!”, on una miliciana de la CNT o la FAI, tant se val, fusell en mà, crida a la mobilització. No costa gaire d’imaginar que si Ada Colau hagués viscut en el convuls 1936 hagués format part de la columna Durruti o la del Cojo de Málaga. 

La campanya de desestabilització contra el govern català i el procés independentista que porta a cap l’alcaldessa lliga perfectament amb com els milicians de l’anarcosindicalisme i especialment de la FAI van tractar el govern de la Generalitat republicana. En el combat cara a cara contra el feixisme no hi caben mitges tintes petit burgeses, afirmaven referint-se a ERC i al govern Companys.

Anys més tard un PSUC minat pels agents de Stalin va entaular una guerra a mort contra els anarquistes que va tenir el seu punt àlgid en els fets de maig de 1937, quan per ordres directes de Moscou van torturar i assassinar a la txeca o a la cuneta molts militants anarcosindicalistes de la CNT, la FAI o el POUM. Era una batalla ferotge per les engrunes del poder republicà que poc a poc anava encongint-se davant l’escomesa de l’exèrcit franquista.

Anarcosindicalistes i comunistes comparteixen una gloriosa història de lluita contra el feixisme en la guerra civil espanyola però alhora també comparteixen els actes criminals d’uns i altres en  la rereguarda republicana.  Ja sabem que la història l’escriuen els vencedors  i d’aquell duel els guanyadors van ser-ne els psuqueros. Amb el suport de Moscou van poder refer-se a l’exili i poc a poc teixir una xarxa clandestina a l’interior. A diferència de la resta d’exiliats que, com explicava i titulava molt bé Carles Fontserè en el tercer volum de les seves memòries, esdevenien “exiliats de tercera”.

Per això resulta paradoxal que avui persones de trajectòria democràtica impol·luta com Joan Coscubiela, Andreu Mayayo, Jordi Guillot, o fins i tot Lluís Rabell, surtin ara amb la boca grossa a reivindicar no sé què de la memòria històrica des del 1939. Sembla que la idea, compartida amb la miliciana Colau, és escarnir el Born com a centre de memòria de la derrota de 1714.

El final de tot plegat no podia ser més patètic. Un grup de ciutadans anònims tomba l’estàtua i l’equip de govern la retira.  Gerardo Pisarello s’ha dedicat a donar excuses de mal pagador i ha hagut d’assumir que la demagògia té un límit. Això sí, el tinent d’alcalde de Barcelona lamentava que algunes d’aquestes estàtues estiguessin exposades a la via pública fins al 2008. La pregunta és obligada: quants anys ICV ha estat al govern de l’ajuntament de Barcelona? Tot plegat es pot resumir en dues paraules: cinisme comunista.

Darrere de tot això hi ha l’actitud autoritària i sectària que sempre apareix amb els comunistes. El seu problema és el de sempre, el nul respecte per l’alteritat. L’esquerra catalana sempre ha estat pluralista,  defensora del sufragi universal i meritocràtica. Per molt que la gent d’ICV i bona part dels comuns s’hi vulguin escarrassar, no estan en condicions de donar lliçons a ningú. Ni d’història, ni d’antifranquisme ni de democràcia. I menys als independentistes. La falta de pluralisme ja ho té, això. La senadora del tinglado de Ravell, Sara Vila, s’atreveix a qualificar CDC i ERC d’haver viscut  a la palla durant el franquisme. Atrevida joventut per no dir una altra cosa!

Tota aquesta polèmica de les estàtues franquistes del Born, com la del pregó de la Mercè, són paranys que els comunistes i faieros van plantant a l’independentisme en els quals alguns  hiperventilats acaben caient de quatre potes.

El que mostra millor les dimensions del parany és el tractament mediàtic de tot plegat. Si agafem perspectiva observarem com el Grupo Godó, PRISA i el Grupo Zeta estan prenent partit de forma descarada per Colau i els seus. Només cal repassar com Josep Cuní carregava contra Toni Albà amb tota la seva fúria. Segons Cuní, els independentistes havien trencat la convivència amb el pregó alternatiu. O veure com els diaris La Vanguardia, El País i El Periódico donaven canxa als partidaris de dinamitar el Born políticament i silenciaven els detractors de la pallassada de les estàtues.

Debats com aquestes ens mostren que la millor eina per aturar l’independentisme que té avui l’establishment, o el que Pablo Iglesias i els seus correligionaris anomenen la casta, són Ada Colau i els seus partidaris. Amb els gloriosos militants antifeixistes d’ICV de palmeros.

Qui ens havia de dir que la miliciana Colau amb peto o sense acabaria esdevenint l’eina més esmolada del que ella mateixa titllava la màfia. No en va els reiterats rendez-vous entre l’alcaldessa i el Conde de Godó han anat molt bé, dinar i esmorzar inclosos. De fet les ajudes de l’ajuntament al Grupo Godó respecte al període de Xavier Trias no han baixat, ans al contrari, pugen. El colauisme disposa d’un exèrcit mediàtic que va des dels entusiastes groupies del Crític fins a La Vanguardia. Quina tropa!  El que dèiem, la milícia de la FAI amb l’alcaldessa al capdavant al servei dels Cambó, Bertran i Musitu, Ventosa i Calvell, Lerroux..., dels nostres dies.  

AURORA ALMENDROS
POLITÒLOGA


http://www.directe.cat/sabaroja/540759/una-miliciana-anomenada-colau

Preparats per aprovar mocions a favor del referèndum a gairebé tots els ajuntaments catalans

Es dobla només en dos dies el nombre d’adhesions de la petició per a salvar els diacrítics . Divendres l'Institut d'Estudis Catalans va anunciar (per sorpresa ) que ratitificaria la decisió, fet que ha motivat una onada de signants a la petició del Centre Vallcorba per a evitar els canvis

“Els veïns i bars de la Barceloneta fan més soroll que els turistes,..i el pitjor són els borratxos del barri..Cal que l’Ajuntament deixi de fer el sord davant les queixes veïnals i “fer complir les ordenances municipals de manera estricta”.


Fa quatre anys que Fernando Codina Camallonga viu en un pis del carrer Balboa, al barri de la Barceloneta. Des d’aleshores es queixa que el soroll no el deixa dormir, i apunta els bars com a principals responsables dels seus maldecaps.
“Els veïns i bars de la Barceloneta fan més soroll que els turistes, que no causen ni el 20% del soroll. Jo visc al carrer amb més bars de la Barceloneta, i el pitjor són els borratxos del barri”, es lamenta. Només a l’encreuament entre el carrer Balboa i el de Carbonell hi ha quatre bars o restaurants, un a cada cantonada, i tres tenen barres al carrer.
Durant molts mesos va presentar queixes a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de Ciutat Vella. Fa un any, amb l’assessorament del grup d’Advocats Especialistes en Contaminació Acústica (AECA), va interposar un recurs ordinari contenciós administratiu en contra de l’Ajuntament de Barcelona, després que el consistori ignorés la seva petició de declarar part del barri de la Barceloneta zona acústica de règim especial (ZARE). El recurs ha estat immobilitzat tot un any als jutjats, a l’espera que a Codina se li designés un advocat d’ofici. Fa uns dies finalment li va ser concedit, i ara el litigi torna a estar actiu.
Codina va afegir al recurs 2.311 firmes de veïns farts dels nivells de soroll al barri. A les queixes que reiteradament va presentar a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, abans de denunciar l’Ajuntament als jutjats, Codina lamentava que el comerç tradicional del barri s’havia vist substituït per un tipus d’activitats -les d’oci musical i restauració- orientades tant a la demanda d’oci de la ciutadania com als turistes, “però en tots dos casos sota un concepte d’oci nocturn totalment desfigurat i desproporcionat, fins a un extrem que el fa incompatible amb la convivència veïnal”.
Cants, crits i baralles
Les dades de l’Ajuntament de Barcelona evidencien que Codina no està sol en la seva particular batalla. La Guàrdia Urbana va rebre al llarg del 2015 -últimes dades disponibles- un total de 4.205 denúncies per sorolls a la ciutat, i gairebé la meitat -1.992 denúncies- són per molèsties ocasionades pel públic que surt d’establiments, el soroll en zones de concurrència pública o dins del transport públic, amb “cants, baralles o qualsevol acte molest”.
Segons Lluís Gallardo, advocat d’AECA i membre de l’Associació Catalana contra la Contaminació Acústica (ACCCA), fins fa uns parell d’anys, tres de cada quatre reclamacions a l’associació eren per disputes entre veïns, com ara sorolls d’animals domèstics o electrodomèstics. Els últims anys, segons diu Gallardo, els problemes amb bars, restaurants i locals d’oci ja s’equiparen a les disputes domèstiques. Els pròxims anys, diu, veurem també un augment de problemàtiques “abans inexistents” relacionades amb locals de fitness 24 hores, “que pertorben el descans dels veïns a qualsevol hora del dia i la nit”.
De moment, però, l’oci nocturn segueix sent el principal problema acústic per als veïns, amb especial incidència en barris com Ciutat Vella, com reconeix el mateix Ajuntament. És per això que dins del nou pla especial d’establiments de concurrència pública, el consistori ha encarregat per a aquest districte un estudi a l’Agència de Salut Pública que permeti avaluar quin és l’impacte que tenen les molèsties generades pel soroll en la salut de les persones.
Per a Codina, l’únic que posaria remei als seus maldecaps seria que l’Ajuntament deixés de fer el sord davant les queixes veïnals i “fes complir les ordenances municipals de manera estricta”.

Es dobla només en dos dies el nombre d’adhesions de la petició per a salvar els diacrítics . Divendres l'Institut d'Estudis Catalans va anunciar ( per sorpresa )que demà ratificaria la decisió, fet que ha motivat una onada de signants a la petició del Centre Vallcorba per a evitar els canvis

"Cal portar el procés al Tribunal de l'Haia perquè quedi salvaguardat"... una DUI "és més estratègica que el referèndum"...

Ramón Cotarelo (Madrid, 1943) viatja de tant en tant a Catalunya, va a diverses tertúlies de televisió, fa conferències que organitza l'ANC, i a tot arreu on el criden dóna el seu punt de vista sobre el procés sobiranista, sense mossegar-se la llengua. A Madrid, però, els mitjans de comunicació no el truquen. Catedràtic emèrit de Ciència Política i de l'Administració de la UNED, acaba de publicar La República Catalana (Ara Llibres, 2016). El politòleg també escriu a El Món i al seu blog Palinuro.


El títol del llibre és ben simple: La República catalana. Amb l’obra busca fer pedagogia a Espanya sobre el que està passant a Catalunya?

. És clar! Ja està, primera pregunta superada [riu].

I per què creu que hi ha aquesta necessitat de fer-hi pedagogia?
La intenció del títol realment és posar-hi la paraula República. Els espanyols no acaben d’entendre la qüestió catalana, en absolut. Normalment és que no volen, però és que encara que volguessin fer-ho, no podrien. Els falta perspectiva, dades, no coneixen la seva pròpia història... pensa que les millors històries d’Espanya les escriuen anglesos! I això no és casualitat. Els historiadors espanyols no construeixen història, construeixen ideologia. I per això els espanyols no coneixen la seva pròpia història. I quan aquesta engloba Catalunya, es nota que es desconeixen les relacions entre catalans i espanyols. S’han empassat una onada de propaganda i mentides. I hi ha un orgull ferit a Espanya de veure que “aquests al final s’ho han pogut arreglar sols”. 

“A Catalunya s’ho han pogut arreglar sols i, a sobre, són republicans”. Oi?
Exacte. No només és una minoria nacional que aspira a ser reconeguda com a tal, i exercir els drets que té, sinó que a més és republicana! A mi m’interessa especialment subratllar això. A Catalunya no hi ha debat, no hi ha hagut mai monarquia. L’emancipació dels catalans és, a més, un programa republicà. I cal remarcar que a Espanya la República ha fracassat dues vegades, i ara estan resignats a tenir una monarquia eternament. I cap projecte espanyol actual per a impedir la independència dels catalans pot funcionar: no hi ha monarquies federals. Les federacions que coneixem són totes republicanes.

I com xoca això entre la gent espanyola, republicana i d’esquerres? A Catalunya hi ha un projecte per a fer una República, que a més podria ser d’esquerres

No, és que les persones d’esquerres a Espanya no entenen res, en absolut. Perquè l’esquerra espanyola abans que esquerra és espanyola. I tant espanyola que ni tan sols es planteja els seus principis. Perquè la condició nacional queda per davant d’aquests principis de l’esquerra. A més, de quins principis parlem? Si no se n’ha complert cap! “El meu partit respectarà el dret a l’autodeterminació”? Això ja ho deien els sociates i els comunistes al principi! I ha desaparegut. I no s’hi ha retornat pas. L’actitud de l’esquerra i de la dreta, pel que fa a Catalunya, és la mateixa. La dreta té clar que el millor que es pot fer amb els catalans és ignorar-los, no escoltar el que està passant. I si hi ha gaire soroll, es bombardeja. I aquesta no pot ser l’actitud també de l’esquerra... però és la que és. Primer, perquè tampoc no escolta. I segon, no es molesta per entendre que, per a una persona d’esquerres (que hauria de ser tolerant), hauria d’estar clar que almenys caldria escoltar qui digui que se sent part d’una altra nació. Perquè podria ser que en un mateix espai juridicopolític hi estiguessin convivint diverses nacions. Però tot això ni s’ha plantejat en l’esquerra espanyola.

I per això Ramón Cotarelo entén el clam independentista a Catalunya?
Sí, però jo no sóc independentista. Jo seré el que digui la ciutadania de la nació catalana que volen ser. Jo subscric el que els catalans facin. Al principi de tot aquest procés, quan debatia amb Pablo Iglesias ara fa quatre anys, ell em deia que els nacionalismes perifèrics s’han d’ajudar entre ells. I jo li deia que no era partidari de la independència de Catalunya, però sí que estava a favor d’un referèndum, i que s’apliqués el resultat fos com fos. Això el 2012. Quatre anys més tard, el que deia jo quatre anys enrere és el que diu ell el 2016. I jo ara ja afegeixo una cosa més: “Si jo fos català, seria independentista, sense cap mena de dubte”. Però com que no sóc català tampoc vull ficar-m’hi gaire. Però és evident. La independència és el millor per a tothom, i també per a Espanya.

Així, Podemos avança poc a poc, però avança
Però els de Podemos s’han quedat encallats. Un referèndum, sí, però deien que no es donaven les condicions legals, i ara encara s’arrosseguen... però cal tenir en compte que, avui dia, no està clar si els de Podemos donarien suport a un referèndum en contra del govern espanyol, és a dir, un referèndum unilateral. I el PSOE està clar que s’ha rendit ja a deixar el govern en mans del PP per cap altra raó que per Catalunya.

Vostè proposa al llibre un referèndum a tot l’Estat espanyol amb una triple resposta sobre la independència de Catalunya: “Sí”, “No”, i “Que facin el que creguin oportú”. Però l’esquerra espanyola ni tan sols ha insinuat una proposta com aquesta
Estic convençut que la tercera opció tindria molts vots, i que podria guanyar. La gent diria: “Mira, tu, les seves raons tindran...”. El que seria important aquí és deixar clar què passa amb els Sís i els Nos a l’hora del recompte. Perquè hi hauria proporcions inverses. Potser hi ha un 70% de Nos a Espanya, i un 70% de Sís a Catalunya. El referèndum, de funció orientativa, hauria de determinar què fer a continuació. No pots seguir ignorant un territori on el 70% de la població vota el contrari del que vota la resta.

Sigui com sigui, el president Puigdemont ha plantejat la fórmula del “referèndum o referèndum”. Sense acord amb l’Estat, el principal obstacle és la validació internacional?
La comunitat internacional i la Unió Europea -o el que en quedi- haurà d’involucrar-se tard o d’hora. Aquesta situació pot ser involuntària, o obligada per les circumstàncies. I els processament d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau apunten en aquesta línia. És una situació diferent a que Europa intervingui perquè s’ha realitzat un referèndum unilateral. Són dues coses diferents: una intervenció anterior o posterior al referèndum. És molt diferent. Jo crec que la internacionalització del conflicte interessa molt a Catalunya, però no interessa gens a Espanya, com és evident. Tot l’esforç s’ha de posar en la internacionalització del procés, perquè aliats a Espanya no n’hi haurà, no és cert. Els de Podemos abans són espanyols que d’esquerres. Però és que... [rumia] el primer que cal fer és dilucidar si és millor un referèndum o una declaració.


Expliqui’s
Un referèndum unilateral planteja un conflicte intern. I sempre hi haurà gent a Europa que dirà: “Bé, això només és un afer intern”. En canvi, si fas una declaració unilateral d’independència, i immediatament la portes al Tribunal Internacional de l’Haia, ja ho internacionalitzes de cop. I tens moltes més probabilitats de guanyar suports a la declaració si la gestiona un organisme jurídic i judicial internacional. Després ja es corroboraria la declaració amb un referèndum. Però si t’enfrontes a l’Estat amb un referèndum unilateral, molta gent a l’exterior dirà que res, que això és només un assumpte intern. El referèndum cedeix en importància estratègica en comparació amb la declaració d’independència.

Encara que la declaració tingui lloc just després del referèndum, en cas de victòria del Sí?
Ja, però fixa’t que el referèndum ha de tenir uns requisits, i ja és evident que no serà acordat amb l’Estat. I una declaració no podrà ser automàtica després del referèndum, perquè caldrà fer el recompte, fer l’escrutini, depurar, arribar a acords, rebre els recursos pertinents del senyor Xavier García Albiol, etcètera. I passarà un cert temps. I, sobretot, trobaràs que l’Estat vendrà que s’ha comès una il·legalitat, i posarà en marxa tota la maquinària administrativa, i si cal inhabilitarà totes les institucions catalanes, aplicarà l’article 155 de la Constitució, i senzillament es tornarà a embolicar la troca. I què fas? De pressa i corrents declares la independència? Doncs més val fer-la abans, i avall!

Hi hauria una tercera opció? El Govern aposta pel referèndum unilateral, però l’embat de l’Estat contra les institucions catalanes (abans del dia del referèndum) empeny l’executiu de Puigdemont a declarar la independència
Sí, però això et porta a una dinàmica que no es controla. No saps quina reacció tindrà l’Estat, no es pot calibrar. I poses a prova la resistència de la població catalana, sobretot els funcionaris i les forces pròpies de seguretat. Que jo sàpiga, els Mossos estan dividits pràcticament al 50%. Hi hauria un embolic. A més, et saltes la teva pròpia promesa d’anar de llei a llei. Ei, que pot sortir bé eh, però també pot sortir malament. I no veig la necessitat de jugar-te-la així, quan tens una via més tranquil·la, la de la declaració unilateral d’independència, directament. El referèndum no es podrà negociar, de manera que si el vols fer t’has de declarar en rebel·lia. I la convocatòria del referèndum ja està impugnada, des del primer moment.

I què passa després de declarar la independència? Caldrà exercir d’Estat, i que la gent es mobilitzi de manera permanent per assegurar la independència des del carrer
Sí, sí, però si fas un referèndum unilateral tot això també caldria fer-ho, però en una situació pitjor, perquè si fas una declaració tens la via de seguretat i l’empara de portar el conflicte a un organisme internacional. Que és el punt essencial de tota aquesta qüestió. Si portes el conflicte al Tribunal de l’Haia, la primera conseqüència és que es paralitza tot. Quedes salvaguardat. Tot està en suspens fins que hi hagi una decisió. Hi ha una mena de treva que evita un escenari de gairebé guerra civil.


Quin paper tindran els partits no independentistes al Parlament?
Si al Parlament hi ha una majoria aclaparadora que nega el desaforament de diputats per tal que puguin ser processats, ja es nega el processament. Per tant, si realment volen insistir en processaments contra diputats, els qui hauran de desobeir les lleis seran ells, en contra de la voluntat del Parlament. I la majoria del No a aquests hipotètics processaments contra càrrecs electes ja hi és: JxSí i la CUP tenen majoria absoluta. I caldria veure què fan CSQP i el PSC.

CSQP té la clau perquè hi hagi una majoria aclaparadora contra la persecució de les institucions
Sí, és clar. I això és molt important i significatiu. Fins i tot el PSC, que a veure si finalment s’independitza del PSOE. Es calibraran com estan aquests partits, i els involucres en un procés on no volen entrar-hi.

Però estaran obligats a respondre
I tant. I hauran de votar. També poden abstenir-se, i en això els socialistes ja s’hi estan especialitzant [riu]. Han de dir Sí o No en cas de processaments contra diputats, si arriba el cas. Si CSQP i PSC voten No a aquests processaments, hi haurà un front comú molt potent per treballar a favor del referèndum. Sembla que em contradigui, però és diferent oposar-se a un referèndum a Catalunya si la convocatòria l’articula un 80-90% del Parlament, i hi deixes fora només C’s i PP. Això és molt més potent que un referèndum amb el suport només dels 72 diputats independentistes. Quina importància tindria això? Doncs dependrà del moment polític d’aquell instant. Si tothom està ja amb les municions a punt, no tindrà cap importància. Però si arriba en un moment on tothom està encara debatent i buscant solucions, doncs serà un desllorigador. I gent de Podemos i el PSOE ho pot veure amb uns ulls diferents. I, si m’apures, també gent del PP ho pot veure d’una altra manera.

D’altra banda, com ha de respondre la ciutadania el dia del judici a Mas, Ortega i Rigau?
Si ells tres es neguen a assistir al seu propi judici entres en un territori d’imponderables, perquè a continuació arribaria un processament per desobediència. És molt complicat. Els tres han de tenir assumit que se’ls condemnarà. Si no hi ha via d’impedir legalment el judici, el més sensat és que compareguin al judici, que se’ls condemni, i que la gent reaccioni de manera espontània. I no es pot desaprofitar la circumstància d’explicar, com ja fa Carles Puigdemont constantment, que a Catalunya hi ha sempre una actitud pacífica i democràtica, i que l’Estat respon amb repressió judicial. Cal convertir aquesta repressió en un instrument de propaganda internacional. I hi haurà més processaments eh, i atenció perquè en el cas de Carme Forcadell hi haurà un autèntic xoc institucional, perquè és la presidenta del Parlament.


Però fins a quin punt s’ha de mantenir la pressió al carrer?
Mira, mesos abans que empresonessin Arnaldo Otegi el debat que hi havia era molt semblant. “No s’atreviran a empresonar Otegi, això tindrà conseqüències”, es deia. I sí, sí, es van atrevir, el van empresonar, i no ha passat res. És a dir, que... alerta! La població catalana porta anys mobilitzada, i els demanes un sacrifici gran al llarg del temps. S’ha mantingut una unió essencial, entre partits, institucions i societat civil. Això ha permès que el moviment tingui aquesta força. Però si l’Estat t’introdueix una fissura i algú se separa, la població s’acollona. Si les institucions o els partits es disgreguen, s’ha fet un mal negoci. Per tant, no se m’ocorreria donar receptes sobre què cal fer. Només sé que cal estar atents i fer dues coses.

Quines?
En primer lloc, recordar que l’objectiu estratègic és essencial, i que es basa en la conservació de la unitat d’acció, el caràcter transversal i la mobilització ciutadana. I, d’altra banda, cal que el destí de les persones que estan donant la cara per la població sigui el més important per la societat. És necessari estar disposat a salvar i demostrar el suport a aquests dirigents. Perquè se’l mereixen i el necessitaran. Cal conjugar aquests dos factors i fer-los coincidir. I no formular consignes que després et puguin lligar de mans: “Reunirem la gent davant del tribunal...”? No. Perquè tindràs tot l’Estat dient que s’estan coaccionant els jutges, que no hi ha respecte per la independència judicial, etcètera. I això no és el més interessant estratègicament parlant. S'ha de tenir clar l’objectiu, el procediment, el caràcter unitari popular, i recordar que la gent és dèbil. Quanta gent se’t desmobilitzarà en veure que l’Estat és capaç d’asseure a la banqueta dels acusats tot un expresident de la Generalitat i condemnar-lo a una inhabilitació? Cal tenir en compte aquest perill. Això es pot aprofitar per fer pedagogia a l’exterior, sí, i s’ha de fer i s’està fent. Però és una feinada eh. Combats contra un enemic extraordinàriament hàbil. I a sobre, tot això és territori nou, estem obrint camí. No saps on pots posar un peu i trobar-t’hi una mina. Però almenys saps que en algun lloc hi són, això segur. Ningú no facilitarà res.