“Els veïns i bars de la Barceloneta fan més soroll que els turistes,..i el pitjor són els borratxos del barri..Cal que l’Ajuntament deixi de fer el sord davant les queixes veïnals i “fer complir les ordenances municipals de manera estricta”.


Fa quatre anys que Fernando Codina Camallonga viu en un pis del carrer Balboa, al barri de la Barceloneta. Des d’aleshores es queixa que el soroll no el deixa dormir, i apunta els bars com a principals responsables dels seus maldecaps.
“Els veïns i bars de la Barceloneta fan més soroll que els turistes, que no causen ni el 20% del soroll. Jo visc al carrer amb més bars de la Barceloneta, i el pitjor són els borratxos del barri”, es lamenta. Només a l’encreuament entre el carrer Balboa i el de Carbonell hi ha quatre bars o restaurants, un a cada cantonada, i tres tenen barres al carrer.
Durant molts mesos va presentar queixes a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de Ciutat Vella. Fa un any, amb l’assessorament del grup d’Advocats Especialistes en Contaminació Acústica (AECA), va interposar un recurs ordinari contenciós administratiu en contra de l’Ajuntament de Barcelona, després que el consistori ignorés la seva petició de declarar part del barri de la Barceloneta zona acústica de règim especial (ZARE). El recurs ha estat immobilitzat tot un any als jutjats, a l’espera que a Codina se li designés un advocat d’ofici. Fa uns dies finalment li va ser concedit, i ara el litigi torna a estar actiu.
Codina va afegir al recurs 2.311 firmes de veïns farts dels nivells de soroll al barri. A les queixes que reiteradament va presentar a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, abans de denunciar l’Ajuntament als jutjats, Codina lamentava que el comerç tradicional del barri s’havia vist substituït per un tipus d’activitats -les d’oci musical i restauració- orientades tant a la demanda d’oci de la ciutadania com als turistes, “però en tots dos casos sota un concepte d’oci nocturn totalment desfigurat i desproporcionat, fins a un extrem que el fa incompatible amb la convivència veïnal”.
Cants, crits i baralles
Les dades de l’Ajuntament de Barcelona evidencien que Codina no està sol en la seva particular batalla. La Guàrdia Urbana va rebre al llarg del 2015 -últimes dades disponibles- un total de 4.205 denúncies per sorolls a la ciutat, i gairebé la meitat -1.992 denúncies- són per molèsties ocasionades pel públic que surt d’establiments, el soroll en zones de concurrència pública o dins del transport públic, amb “cants, baralles o qualsevol acte molest”.
Segons Lluís Gallardo, advocat d’AECA i membre de l’Associació Catalana contra la Contaminació Acústica (ACCCA), fins fa uns parell d’anys, tres de cada quatre reclamacions a l’associació eren per disputes entre veïns, com ara sorolls d’animals domèstics o electrodomèstics. Els últims anys, segons diu Gallardo, els problemes amb bars, restaurants i locals d’oci ja s’equiparen a les disputes domèstiques. Els pròxims anys, diu, veurem també un augment de problemàtiques “abans inexistents” relacionades amb locals de fitness 24 hores, “que pertorben el descans dels veïns a qualsevol hora del dia i la nit”.
De moment, però, l’oci nocturn segueix sent el principal problema acústic per als veïns, amb especial incidència en barris com Ciutat Vella, com reconeix el mateix Ajuntament. És per això que dins del nou pla especial d’establiments de concurrència pública, el consistori ha encarregat per a aquest districte un estudi a l’Agència de Salut Pública que permeti avaluar quin és l’impacte que tenen les molèsties generades pel soroll en la salut de les persones.
Per a Codina, l’únic que posaria remei als seus maldecaps seria que l’Ajuntament deixés de fer el sord davant les queixes veïnals i “fes complir les ordenances municipals de manera estricta”.