La Caixa recupera la memòria dels directius depurats pel franquisme

La Comissió de la Dignitat recorda els responsables de l’entitat de crèdit represaliats el 1939

 Josep Maria Boix, director general durant els anys trenta, va ser sotmès a un consell de guerra

 Amb l’entrada dels “nacionals”, es van fer amb el control de la institució directius afectes al règim com Luño Peña i Albert Casañé




Com si no hagués existit. Durant dècades, la figura de Josep Maria Boix i Raspall, director de la Caixa en els anys difícils de la Guerra Civil, va ser la gran absent en la història oficial de l’entitat creditícia.

Ningú el recordava en els aniversaris. Les publicacions de la institució l’obviaven.

El seu delicte? 

Mantenir la Caixa dempeus, no permetre l’acció de grups faistes incontrolats durant la guerra i defensar els dipòsits dels clients. 

En els inicis de la Transició, algun intent de recuperar la seva figura va tenir poc èxit. Se’n sap ben poc de la repressió en les corporacions privades després de la guerra. 

Ara, gràcies a la tasca tossuda de la Comissió de la Dignitat, la figura de Boix i de molts altres que van salvar la casa en els anys més feixucs recupera la llum.   
 

Aquest dimarts, el Col·legi d’Advocats acull, amb la col·laboració destacada de la Caixa, un homenatge als directius i treballadors de l’entitat financera que van ser represaliats per la dictadura.

L’acte és d’una enorme rellevància, pel que representa de reconeixement dels màxims responsables de la institució durant el període republicà

Estem parlant de Lluís Serrahima i Camín, que en fou el president, i del director general, Josep Maria Boix i Raspall. Però també de prop de cinquanta treballadors que foren depurats.

Durant els anys immediatament anteriors a la Guerra Civil, Serrahima –d’una saga catalanista i pare de l’advocat i polític Maurici Serrahima- i Boix van estar al capdavant de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, que era el nom de l’entitat en els seus inicis des que fou fundada per Francesc Moragas i un grup d’empresaris el 1904.

 

Boix, activista del catolicisme social


Josep Maria Boix va compaginar al llarg de la seva vida la formació jurídica (era especialista en dret mercantil) i la inquietud per les desigualtats socials. No va ser mai el que en diríem un radical, ans al contrari, sinó un home imbuït d’un catolicisme intervencionista, el que el va dur a integrar-se en l’Acció Social Popular, una associació catòlica adreçada a les tasques de protecció de col·lectius febles. Allí va conèixer Francesc Moragas, que fou un dels fundadors de la Caixa el 1904...