L'inversor estranger confia en Catalunya.. .és l'hora que tots nosaltres comencem a creure en Catalunya, en les nostres capacitats, en la nostra gent i en el nostre futur.

Què tenen en comú Amazon, Lenovo, Nestlé, Hewlett-Packard, Nintendo, BASF i Korea Telecom? Que són multinacionals líders en els seus sectors, cotitzen a les borses de tot el món i tenen milers de treballadors. També tenen en comú que formen part de les 6.400 empreses estrangeres establertes a Catalunya.
La inversió estrangera s'ha convertit no només en un dels principals actius de l'economia catalana, sinó també en un bon indicador per mesurar la confiança internacional en el nostre país. Existeixen alguns dubtes al voltant de la inversió estrangera –alguns de reals; d'altres, no– que mereixen les precisions següents:
El què. És la confiança que diposita una companyia multinacional quan decideix crear un centre d'R+D al Vallès Occidental, construir un centre logístic al Baix Llobregat o obrir una fàbrica al Barcelonès. Més enllà del volum d'inversió que representa i dels llocs de treball directes i indirectes generats, és també un indicador de confiança en el país. No hi ha cap multinacional que decideixi fer una inversió d'aquesta magnitud sense haver dut a terme una exhaustiva anàlisi del risc fins a obtenir l'elecció més rendible per a la companyia.
Això no és un procés ni simple ni fàcil. És una competició internacional en què participen estats amb capacitat plena de decisió sobre la política fiscal i energètica i sobre les infraestructures. I és en aquesta lliga que juga Catalunya, però ho fa sense capacitat de decisió en competències clau com la fiscalitat, i amb un Estat espanyol que actua en contra seu de manera sistemàtica. Si, al dèficit fiscal històric que suportem, hi afegim els impediments al corredor mediterrani, el preu de l'energia i la gestió de les connexions aeroportuàries, el procés s'assembla més a una cursa d'obstacles que no pas a una competició igual. Per tot això, encara té més mèrit la feina que està fent el país en la captació de projectes d'inversió internacional.
El com i el qui. Per parlar amb rigor de les dades d'inversió estrangera, és necessari fixar-nos en cicles econòmics amplis a fi d'obtenir una imatge fiable de la dinàmica inversora no afectada per la variació conjuntural pròpia de períodes curts. Es tracta d'evitar treure conclusions errònies quan una única inversió de molta magnitud pot arribar a duplicar o multiplicar per quatre la inversió d'anys anteriors i esbiaixar qualsevol conclusió.
A més, hi ha altres factors, a banda del volum de capital invertit, que cal tenir en compte per valorar les inversions; per exemple, els llocs de treball creats, així com l'impacte de la inversió en l'entorn econòmic, social i laboral en què es produeix. No és el mateix crear cent llocs de treball al Baix Llobregat, al Barcelonès o al Vallès que la mateixa inversió en altres comarques. També cal tenir en compte altres factors –com l'anomenat “efecte capitalitat”, utilitzat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat– que poden moure la fotografia real d'atracció inversora comptabilitzant les inversions al territori on l'empresa té la seu social, encara que la seva materialització i els llocs de treball creats se situïn a Catalunya.
D'acord amb aquests criteris,
i prenent un període de temps prou ampli i una font objectiva i de referència internacional com l'FDI Markets del Financial Times, veiem que, entre el gener del 2011 i el juny d'enguany, Catalunya ha captat 14.500 milions d'euros en projectes d'inversió estrangera, que han suposat la creació de 38.300 llocs de treball, equivalent a gairebé tota la població de ciutats com Igualada i Tortosa.
En aquest període, Catalunya ha atret el 31% del volum d'inversió estrangera que ha captat tot l'Estat, un percentatge que creix si ho calculem per creació de llocs de treball (el 34% del total) o si ho mesurem pel nombre de projectes (el 37%). En tots els casos, és més del doble del percentatge de població que suposa Catalunya a tot l'Estat.
A més, els països que més han invertit a Catalunya són Alemanya, França, el Japó, els Estats Units i el Regne Unit. I han invertit principalment en sectors clau de la indústria del futur com ara les TIC i la logística.
La importància del quan. Aquest període d'anàlisi comença el gener del 2011, pocs mesos després de la manifestació del 10-J, que va fer sortir un milió de catalans al carrer per rebutjar la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut. Si superposem els dos eixos, veiem com l'actual context polític conviu amb el moment en què Catalunya ha rebut més inversió estrangera. Sense establir-ne una relació de causa-efecte, sí que es pot afirmar amb rotunditat que les multinacionals ni s'han espantat ni han buscat alternatives al nostre territori. Al contrari: els països que més inverteixen a Catalunya són del nostre entorn més proper i són completament conscients de la realitat política que vivim.
Vull subratllar que no és només una confiança en el present. En l'equació futur-risc-inversió, la variable que la resol és Catalunya: el 70% de la inversió en capital
de risc de tot l'Estat espanyol recau al nostre país.
El perquè. Què empeny una multinacional a triar Catalunya i Barcelona per sobre de Berlín, Zuric, Londres o Amsterdam?
Les respostes són diverses: una situació geogràfica estratègica, porta d'accés a Europa i pol logístic de primer nivell al vessant mediterrani; un teixit industrial sòlid i diversificat; un ecosistema d'universitats i recerca de primer nivell; un hub d'emprenedors istart-ups únic al món; qualitat
de vida; bona formació de la ciutadania... És la combinació de tots aquests factors el que pesa en la decisió.
I el futur? Ens trobem en l'inici d'una nova revolució industrial digital que donarà lloc a la indústria 4.0. El món està més globalitzat que mai, amb canvis tecnològics constants que difuminen barreres i obliguen països
i empreses a ser més competitius que mai. I Catalunya vol competir en aquest primer nivell.
Hi ha factors importants que
ara per ara no són a les nostres mans per falta de competències o finançament, i d'altres d'interns que hem de millorar com a país. Des del govern en som conscients, i per això apostem per una estructura d'estat fonamental com la Xarxa d'Oficines Exteriors de Comerç i Inversió, que, a través d'Acció, treballa per atraure inversions estrangeres que repercuteixin en la productivitat i en l'ocupació del país.
Rebre aquesta inversió significa participar en l'economia internacional i ens prepara per construir un nou país integrat i connectat als fluxos de comerç internacional. Si les empreses estrangeres que han invertit a Catalunya arriben a la conclusió que la millor opció és el nostre país després que els millors equips tècnics d'anàlisi de risc avaluïn fins a l'últim detall abans de decidir-ho, és l'hora que tots nosaltres comencem a creure en Catalunya, en les nostres capacitats, en la nostra gent i en el nostre futur.

http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1011824-l-inversor-estranger-confia-en-catalunya.html