DE QUÈ PARLEN a Madrid quan parlen de diàleg entre el govern espanyol i el català? ...En canvi, no se sent a parlar gaire de diàleg entre l’Estat i el País Basc. No cal.

...De res que pugui ser substancial, com la bilateralitat: ni ho permet la llei (segons Rajoy) ni ho permetrien les altres comunitats, que clamarien de nou pel “xantatge català”. A tot estirar, en diuen diàleg del que seria un peix al cove. Si de debò l’Estat vol dialogar per solucionar el problema, ha de ser per convertir Espanya en un estat plurinacional. Si a aquestes altures no ho ha entès, és que ha decidit no entendre-ho, i aleshores estarem perdent el temps. Què era l’Estatut del 2006 sinó una proposta de diàleg, menyspreada pel PP? En canvi, no se sent a parlar gaire de diàleg entre l’Estat i el País Basc. No cal. No depèn de les majories parlamentàries. Els termes de relació són clars, estructurals. El diàleg de què ara parlen és la pastanaga que acompanya el bastó.


http://www.ara.cat/opinio/pastanga-que-acompanya-basto_0_1697230293.html

El boicot organitzat és una actualíssima forma de poder, que també pot ser totalitari. Sort que, diuen, no existeix el nacionalisme espanyol!...

NO HE VIST la nova pel·lícula  de Trueba ‘La reina de España’, però La niña de tus ojos em va agradar moltíssim i, per tant, en tinc ganes. 
En qualsevol cas, m’inquieten les crides a boicotejar-la pel fet que el seu director digués un dia que no s’havia sentit mai gaire espanyol.
I encara més la sospita que han tingut èxit. Individualment, tothom té tot el dret a veure o no veure la pel·lícula que vulgui. I a l’hora de decidir per què la veu o no, és perfectament legítim que ho faci per la simpatia o antipatia pel director (o pels actors) o per la sintonia o discrepància ideològica. Tothom té dret també a criticar una pel·lícula (o les declaracions d’un director) si hi està en desacord ideològic. Fins i tot té tot el dret a recomanar-la en positiu si està d’acord en com pensa. Però el boicot destructiu organitzat, el pacte de la fam -no compris a les botigues dels jueus, no miris les pel·lícules dels ateus, no llegeixis els llibres dels comunistes (o dels liberals)-, és de fet una inquisitorial forma de censura i d’exclusió. La censura és fer servir el poder per fer callar la dissidència, o esborrar la diferència. 
El boicot organitzat és una actualíssima forma de poder, que també pot ser totalitari. Sort que, diuen, no existeix el nacionalisme espanyol!


http://www.ara.cat/opinio/Vicenc-Villatoro-reina-Espana_0_1697230261.html

El PP criticava al Parlament l'impost a les begudes enscucrades mentre Montoro l'anunciava a Madrid

Montoro gravarà les begudes ensucrades i deixarà Junqueras sense els ingressos que preveia recaptar per aquest concepte l'any vinent

Puigdemont diu al govern espanyol que fa “una operació de propaganda” si no accepta una negociació bilateral

“Un episodi més d'una operació de propaganda.” Així és com el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va definir ahir l'anomenada “operació diàleg” del renovat govern espanyol si no avança cap a un estira-i-arronsa bilateral. ...

http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1026972-dialeg-eixorc.html

Més de cent hores l’any perdudes en embussos de trànsit Els conductors de Barcelona, València, Palma i Alacant perden entre un quart i mitja hora cada dia al volant, segons un estudi de Tom Tom

La ciutat més congestionada del món és Ciutat de Mèxic, seguida de Bangkok, Istambul, Rio de Janeiro, Moscou i Bucarest. Barcelona va just després de Liverpool i per sobre de Jiddah, a l’Aràbia Saudita, i de Toronto. València se situa per sota d’Edmonton, al Canadà, i per sobre de Lille....

http://www.vilaweb.cat/noticies/mes-de-cent-hores-lany-perdudes-en-embussos-de-transit/

“Madrid penalitza deliberadament el sistema educatiu català”

L’acarnissament del govern espanyol contra la Generalitat de Catalunya supera allò que la raó pot arribar a entendre, perquè la seua actuació no fa mal als independentistes i prou. Fa mal a tothom, pense allò que pense i vote allò que vote.

La jugada es repeteix.

La Generalitat de Catalunya troba un dels escassos espais on és possible i raonable d’implantar un impost i el govern espanyol el tapa amb una llei pròpia, per impedir que els comptes del govern català puguen respirar un poc.
És increïble, però ho han tornat a fer. Demà el govern espanyol aprovarà una normativa per a gravar les begudes ensucrades, que apareix de sobte quan el pressupost de la Generalitat ja l’incorporava.

És el mateix cas de fa tres anys, quan la Generalitat va proposar un impost sobre els dipòsits bancaris que havia de reportar uns ingressos de 600 milions d’euros. Aleshores el govern espanyol en va crear un d’idèntic amb l’única voluntat d’impedir el que volia crear la Generalitat. La prova? Era segurament l’impost més esquifit de la història: de només el 0,003%. El PP aconseguia així de no gravar els dipòsits bancaris i alhora impedia que la Generalitat els gravàs.

L’intent d’ofec de les finances de la Generalitat és una maniobra tan consistent com inexplicable. 

Penseu que entre el 2010 i el 2014 l’estat va aconseguir 25.000 milions d’euros addicionals per pujades d’imposts que formen part del model (IVA, IRPF i tributs especials) i d’aquest augment ni un sol euro no va anar a parar a les finances de les comunitats autònomes. O que els interessos del FLA i més mecanismes d’estabilitat han costat a la Generalitat 1.900 milions d’euros. 1.900 milions d’euros que són una petita part dels setze mil milions que cada any l’estat s’emporta de Catalunya.

El desastre absolut que és el finançament de les autonomies és tan evident que cada dia hi ha més poca gent que el discutesca. Ja hi ha uns quants governs que posen el crit al cel, molt particularment les nostres dues Generalitats i el govern balear, i que avisen que la situació no pot continuar així. Que no és possible que les autonomies, que proveeixen els serveis socials que necessita la població, tinguen cada volta menys diners i en tinga més un estat sense competències en camps tan fonamentals com la sanitat i l’educació. Però si això és així en tots els casos, l’acarnissament del govern espanyol contra la Generalitat de Catalunya supera allò que la raó pot arribar a entendre, perquè la seua actuació no fa mal als independentistes i prou. Fa mal a tothom, pense allò que pense i vote allò que vote.


http://www.vilaweb.cat/noticies/fan-mal-a-tothom/

Cap Land alemany després d'aportar a l'Estat queda per darrera de altres. Es decir, Catalunya aporta más y luego recibe menos por habitante que Andalucia...........................................................Comentaris a : La líder de C's es mostra contrària a un model de finançament que inclogui elements de singularitat: "Un land alemany no va a negociar sol el sistema, hi van tots", diu "El dret d'autodeterminació existeix, però a Catalunya no es donen les condicions: ni som una colònia ni estem en una situació bèl·lica", assegura ...

Desde Köln, Ines, ves a trabajar. , 25/11/2016 a les 20:34

 +30  -2
Cap Land alemany després d'aportar a l'Estat queda per darrera de altres. Es decir, Catalunya aporta más y luego recibe menos por habitante que Andalucia. Ines, vaya a trabajar.

Oohhh !
Anònim, 25/11/2016 a les 21:19
 +21  -4
Atenció tothom que aquesta senyora que va viure a Andalusia fins fa poc més de 5 anys, que no ha viscut els problemes catalans ni té la més punyetera idea de la nostra història, ha vingut a Catalunya per ensenyar als pobres ignorants catalans de que va tot aixó.
Au va senyora, torni-se'n a casa seva i deixi'ns en pau que ja ens espabilarem com hem fet tota la vida malgrat altres colonitzadors com vosté.


Menudo chollo tiene la nena......
JoanB, 25/11/2016 a les 21:50
 +18  -4
Esta hija de papa andaluza, nos quiere dar lecciones a los catalanes de como queremos que
Sea nuestro pais.
No necesitamos a gente como esa traida a Catalunya por los poderes facticos de este pais para hacer daño
Con su piquito de oro .
Seguramente cuando acabe su etapa en el Parlament, tendra asegurado un buen puesto de
Trabajo en alguna empresa contraria al proceso . ...

Ves per a on!
Vicenç Ramoneda, 25/11/2016 a les 20:26
 +23  -2

Un diputat alemany, preocupat per la judicialització del procés català.

El diputat alemany de l'SPD (socialistes) Bernhard Felix von Grünberg s'ha mostrat preocupat per la judicialització del procés català. Així ho ha afirmat en una reunió amb el senador d'ERC Santi Vidal, la doctora en dret alemanya Jutta Hartmann, i la delegada del Govern a Alemanya, Marie Kapretz.
En la reunió -on també hi ha participat la periodista alemanya Krystyna Schreiber- Von Grünberg i Hartmann han fet arribar a Vidal la seva preocupació per la judicialització del procés sobiranista.

A més, han afirmat que veuen com una "manca preocupant la separació de poders a l'Estat" pel fet d’haver inhabilitat el jutge per la redacció d’un estudi sobre una Constitució catalana, durant el seu temps lliure.
Al seu torn, Vidal ha mostrat el seu agraïment pel suport rebut i per l’elevat grau de coneixement i interès que desperta el procés català a Alemanya.


http://www.naciodigital.cat/noticia/120324/arrimadas/si/defenses/unilateralitat/no/pots/demanar/bilateralitat/financament



L'espectacularitat del Berguedà des de l'aire...VÍDEO

Catalans universals, com Xavi Hernández, Josep Carreras, Jordi Savall o Carme Ruscalleda...39 nous ambaixadors de Catalunya

Formen part del nou Consell Consultiu del Diplocat que s'encarregarà d'aportar la seva experiència internacional per donar a conèixer el país al món...


El Diplocat (Diplomàcia Pública de Catalunya) té dins els seus objectius projectar el país per tots els racons del planeta, i per aquest motiu ha creat un Consell Consultiu de 39 “savis i notables” –en paraules del secretari general del Diplocat, Albert Royo– que obrin les portes del món a Catalunya. Aquest Consell s'ha constituït aquest vespre formalment en la reunió anual del ple del Diplocat, celebrat a la sala Tàpies del Palau de la Generalitat, amb la presència de 28 dels 39 membres, a més del president del Govern, Carles Puigdemont, i el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva....


http://www.ara.cat/politica/sol-Daurella-xavi-Hernandez-Jordi-Savall-ambaixadors-Catalunya_0_1691830967.html


http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1025138-catalans-d-exit-projectaran-catalunya-al-mon.html

«Que De los Cobos demane, en públic diàleg per a rebaixar la judicialització és un altre míssil, i ja en són uns quants, a la línia de flotació de Mariano Rajoy»

La política de Colau és l’eina clau per evitar l’avançament del procés independentista, malgrat que els independentistes són majoria a la capital del país...

Trump, Rivera, Lerroux o Colau, són el mateix: populisme


Marine Le Pen assegurava poques hores de la victòria electoral de Trump  que “el nou president electe representa les classes populars enfront les elits”. Aquesta idea de representar les classes populars l’han repetit insistentment els nous lideratges de dretes i esquerres a Espanya. Tots ells s’apropien de la representació de les classes populars, però a l’hora de la veritat ni primàries, ni vot popular, sinó lideratges designats a dit i pactes que faciliten el govern als de sempre.

Rivera és un clar exemple, acaba fent president a Rajoy i ajuda indirectament a liquidar Pedro Sánchez. Colau acaba pactant amb els socialistes a Barcelona (els mateixos del cas de corrupció Inipro que es ramifica a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i que ella mateixa havia titllat de casta i màfia), d’aquesta manera evita el pacte que atorgaria una clara majoria ciutadana a favor de la independència.

Aviat encara veurem coses més greus, com el suport gratuït dels populars i Ciudadanos al govern d’Ada Colau, com ja va demanar el líder socialista Jaume Collboni. La política de Colau és l’eina clau per evitar l’avançament del procés independentista, malgrat que els independentistes són majoria a la capital del país, 18 regidors contra els 11 unionistes, els independentistes són fora de la capacitat de decisió.

Per desfer aquesta dinàmica, les forces independentistes haurien de negociar unides amb el govern Colau per forçar un acord en clau independentista. Si la CUP no vol sumar-s’hi, el Partit Demòcrata i ERC podrien bastir un acord per evitar que el colauisme acabi en mans del nacionalisme espanyol. No oblidem que pel nacionalisme espanyol Colau és el mal menor, representa aquella dita “España antes roja que rota”.

El que és clar és que amb les dades a la mà i amb l’actual llei electoral espanyola, no és possible cap alternativa al govern actual de Barcelona i declaracions en el sentit de buscar alternatives són un brindis al sol. El que caldria és que les forces independentistes, amb o sense la CUP, oferissin un acord de país a Colau a Barcelona amb reciprocitat al Govern de la Generalitat fins aconseguir la fita de la República Catalana. No intentar-ho és facilitar la victòria del nacionalisme espanyol més tronat.

I per acabar, el populisme també arriba a les esquerres federals tradicionals. Com pot ser  sinó que els dos grans sindicats de Catalunya, CCOO i UGT es manifestin contra els pressupostos de la Generalitat a Plaça Sant Jaume i no ho facin mai davant la Delegació del Govern Espanyol, quan aquest és els veritable causant de les retallades pels  incompliments pressupostaris i de les mateixes lleis espanyoles?

http://www.directe.cat/editorial/550251/trump-rivera-lerroux-o-colau-son-el-mateix-populisme

Colau abraça el consumisme yanki encenent els llums de Nadal pel Black Friday

¨Estrechan nexos con Cuba autoridades catalanas¨

Catalunya dóna una lliçó a la resta d’autonomies en R+D+i El Principat supera la resta de territoris de l'Estat en augment de recursos en recerca el 2015

Ramon Carbonell President de la fundació d’empresaris FemCAT, “El procés no ens fa patir, som un país que fem les coses bé”

Quin és el rol que es pot jugar des del món empresarial per contribuir a reduir la taxa d’atur juvenil?
 
Hi ha un desajust entre  l’alta taxa d’atur juvenil, i el fet que les empreses molts cops no aconseguim trobar els perfils de treballadors que necessitem. Per tant, d’entrada, les empreses hauríem de saber explicar a la societat quines oportunitats podem oferir. Moltes vegades, la  vocació de la gent jove sorgeix d’allò que coneix més i per tant, quan coneixes et pots apassionar per alguna cosa.
 
Respecte al creixement econòmic del proper 2017, diversos analistes han alertat que l’efecte d’alguns dels principals vents de cua favorables a l’activitat empresarial desapareixeran o es reduiran. Quines previsions econòmiques i de contractació feu respecte el proper any?
 
D’entrada la nostra economia es una economia a la que li costa generar ocupació, ja que necessita creixements més alts que d’altres per crear llocs de treball, la qual cosa probablement indica una certa inflexibilitat del mercat laboral. Ara bé, els signes que hi ha són clars, en el sentit que l’any que ve serà millor que aquest: en el mercat estatal, tenim govern, i això sempre és una bona notícia. D’altra banda, a nivell internacional, la decisió del Brexit ja s’ha pres, i Estats Units ja té un nou president. Per tant, tot semblaria que el proper any hauria de ser millor que enguany. En aquest sentit, esperem que es segueixi creant ocupació.
 
Quines són les primeres valoracions de FemCAT sobre les novetats dels pressupostos pel 2017?

Resta de l’entrevista al digital @meseconomia  



http://www.directe.cat/entrevista/549997/el-proces-no-ens-fa-patir-som-un-pais-que-fem-les-coses-be-1

El senador Santi Vidal s’ha reunit avui amb el diputat alemany del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD), Bernhard Felix von Grünberg que li ha donat suport. També hi havia la doctora en dret alemanya Jutta Hartmann i estaven acompanyats de la delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya a Alemanya, Marie Kapretz.

La revista ‘Nature’ deixa Catalunya com un món a part d’Espanya . La publicació afirma que el Principat ha aguantat la crisi molt millor que la resta de l'Estat

El nombre de beques d'investigació de la UE aconseguides per Catalunya són superiors a la resta de l'Estat sumat

En aquest sentit, la publicació fa èmfasi en les 180 beques que Catalunya ha aconseguit del Consell Europeu de Recerca (ERC, en les sigles en anglès), l’organisme de la UE per repartir fons per investigació, i afirma que és una quantitat “més gran que les altres 16 comunitats autònomes espanyoles juntes”. A més, afegeix que el Principat és el quart que més beques d’aquesta institució ha aconseguit, només darrere de Suïssa, Israel i els Països Baixos.

Diverses delegacions de governs d'arreu del món visiten Catalunya buscant el seu "secret"


L’article també analitza de manera detallada l’impacte de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) de la Generalitat per “l’èxit” en la recerca al país. A més, explica que segons el secretari d’Universitats del Govern, Arcadi Navarro, ja són diverses les delegacions de governs estrangers les que han visitat el país preguntant “quin és el nostre secret”. La peça, que ve acompanyada de diversos articles patrocinats per entitats catalanes relacionades amb la recerca, inclou diversos gràfics que il·lustren el potencial del país en R+D+i. 


Batalla contra els productes concebuts per durar poc L’economia circular proposa fórmules contra l’obsolescència programada :curta vida dels productes i la dificultat per reparar-los.

Quan ens comprem un microones, un televisor o fins i tot un smartphone, paguem i creuem els dits desitjant una llarga vida a aquell aparell, però ens resignem davant la certesa que la inversió és per a pocs anys. L’escurçament de la vida dels béns ha anat en augment i molts veuen en això la mà d’uns fabricants interessats a garantir-se vendes futures i que, deliberadament, actuen durant el procés de producció per determinar la vida útil que tindrà un bé. És el que s’anomena l’obsolescència programada.
“Tots els productes electrodomèstics o els d’electrònica tenen obsolescència programada”, assegura Benito Muros, que presideix la fundació Feniss, que es dedica a divulgar i combatre aquest fenomen. L’obsolescència programada, cita a tall d’exemple, consisteix en condensadors de plaques de telèfons mòbils preparats per durar un cert temps, carcasses que no deixen sortir la calor i sotmeten l’aparell a temperatures més elevades de les que pot suportar a llarg termini o fins i tot plaques electrolíquides que en alguns casos, quan es buiden, deixen anar un àcid que fa l’aparell inservible. Diversos treballs i documentals, com Comprar, llençar, comprar, de l’alemanya Cosima Dannoritzer, han recollit pràctiques de limitació de la vida d’aparells com els telèfons, les impressores i fins i tot els cotxes. “L’obsolescència va néixer després del Crac del 29 als EUA, quan es va decidir que per moure l’economia calia muntar fàbriques i vendre una vegada i una altra les mateixes coses”, afegeix Muros.
Activa o passiva?
La directora de Creafutur, Charlotte Bouchet, veu l’obsolescència programada no com un rellotge programat dins dels electrodomèstics perquè s’espatllin “un mes després que venci la garantia”, sinó com una realitat causada per la baixa qualitat i resistència dels materials amb què estan fabricats els productes. “A més a més, la fabricació de molts d’aquests aparells en fa difícil la reparació perquè no posa fàcil separar-ne les peces per substituir la que no funciona, la qual cosa aboca el consumidor a comprar-ne un de nou”, afegeix Bouchet. La responsable de Creafutur apunta encara un altre front d’obsolescència programada, el tecnològic. Els ràpids avenços sovint obliguen a actualitzacions de softwareconstants i els béns tenen una capacitat limitada per absorbir-los. Justament aquesta caducitat tecnològica ha fet que molts usuaris prenguin consciència perquè ho viuen com una “injustícia”, opina Bouchet.
Un canvi del consumidor
“Si continuem consumint a aquest ritme i generant la quantitat de residus que aquest model comporta, el planeta es col·lapsarà”, insisteix el president de la fundació Feniss. Hi ha alternatives? L’economia circular, que guanya adeptes entre consumidors i empreses, pot aportar algunes respostes. La presidenta de Creafutur explica que la Comissió Europea ja ha començat a obrir ajudes per fomentar aquest cicle econòmic circular, basat en donar una segona vida als productes (reutilitzar), reparar-los quan s’espatllen i, en últim cas, reciclar-los per reduir el seu impacte sobre el medi ambient.
Algunes empreses es van apuntant al canvi, i la fundació Feniss ha creat un segell de certificació per a les empreses que no fabriquen amb obsolescència programada. Actualment ja té una quinzena de companyies certificades. Entre aquestes hi ha multinacionals com Casio i també petites start-ups catalanes com Light&Life, del camp de la il·luminació led.
Bouchet cita el cas del canvi que va fer el grup multinacional Ricoh, que no ven les seves impressores sinó que les lloga, i així té més interès perquè siguin robustes. “Imaginem aquest canvi en el món de l’electrodomèstic”, proposa. Un cas de lluita contra l’obsolescència programada és el del fabricant de petits electrodomèstics francès SEB, que fa deu anys que permet la reparació de tots els seus productes durant deu anys gràcies a recanvis que ara s’imprimeixen amb tecnologia 3D.
La força del consumidor serà clau per impulsar canvis en molts sectors, i cada cop més plataformes i associacions els promouen. Ara bé, la presidenta de Creafutur també subratlla que la legislació hi té molt a dir. La garantia legal dels productes pot ser una via per combatre l’obsolescència programada. A Espanya, la majoria de garanties duren dos anys, a Suècia tres, a Noruega arriben als cinc i al Regne Unit als sis.

El poeta Ausoni escrivia al segle IV dC: “Bàrcino, construïda sobre la mar fecunda d’ostres”. No és cap secret que, durant tot l’Imperi Romà, Bàrcino era coneguda per l’abundància i la qualitat de les seves ostres...

Entre l’any 10 aC i el segle VI dC, els ciutadans engolien aquest mol·lusc de gust exquisit en grans quantitats i eren grans consumidors d’anxoves, figues i raïm. No eren gens aficionats als cargols. En canvi, els gasteròpodes tenien molt d’èxit als segles XVII i XVIII: al Born se’n menjaven molts. Però si ha un aliment que s’ha mantingut inderrocable al llarg dels segles, des dels romans fins a l’actualitat, és la sardina. Que aquestes eren les predileccions gastronòmiques dels nostres ancestres no és cap hipòtesi: ho proven les escates, espines, pol·len, mol·luscs, insectes, minerals, metalls, ossos i llavors, entre moltes altres restes orgàniques, que hi ha sota el paviment de la ciutat...


"La desconnexió jurídica real arribarà el juliol o l'agost del 2017"

Si es demana el concert basc, per allò de ser iguals, deixaran el diàleg de cop. La mamella ni es toca.......17 Comentaris a : Margallo assegura que una part dels catalans espera "una proposta de diàleg i vies d'entesa"

“Provocació” que Foment rebutgi traspassar les vies per una qüestió “d'eficàcia i eficiència” El conseller de Territori replica al secretari d'Estat d'Infraestructures que el govern espanyol ha acreditat “una incapacitat manifesta” per gestionar la xarxa ferroviària . Rull reclama per a la Generalitat el control dels trens, les vies, les estacions i les catenàries

The New European: “El tracte que rep Catalunya ja s’assembla molt a la intimidació”...Serà difícil per a una Europa democràtica, evitar que els catalans votin sobre la independència simplement en el nom de les fronteres creades pel matrimoni dels reis catòlics o la victòria en la guerra de successió espanyola o en el nom d’una constitució.















“Is Catalonia the mirror image of Brexit Britain”? Aquest és el títol de l’article que es va publicar el dia 18 de novembre a The New European, un diari setmanal pro-europeu britànic que va començar a publicar-se el juliol de 2016.
L’article recorda que l’europeisme sempre ha estat una característica clau del moviment independentista català, que Barcelona ​​és un dels centres més frescos de la cultura europea. I que Catalunya vol ser europea – però no espanyola.
Però que això no vol dir que no hi hagi similituds entre Brexit i el moviment separatista català: els sentiments d’identitat, sobirania, o que un govern burocràtic allunyat estigui gastant imprudentment els seus diners són característiques comunes als dos moviments.
L’article diu que Catalunya està sent tractat com el típic nen pertorbador que hi ha al fons de l’aula, i que el tracte que rep s’assembla ja molt a la intimidació (bullyng).
Posa com exemple que  presidenta del Parlament, Carme Forcadell,  ja està sent investigada per la supervisió de l’aprovació del procés d’independència. Regularment els jutges i tribunals, incitats per Madrid actuen contra Catalunya i les polítiques catalanes, i això només estan servint per alimentar el problema.
Tim Parfitt, l’autor de l’article, afirma que a Espanya en aquest moment hi ha una mena de paràlisi política, en part gràcies a la “politització de la justícia“. En poques paraules, es diu,  la política però ha desaparegut de la política espanyola. Els tribunals han estat anul·lant resolucions en matèria d’igualtat de gènere en el lloc de treball català, o fent complir el tancament de les instal·lacions catalanes durant el dia nacional d’Espanya, o declarant inconstitucional la prohibició de la tauromàquia, que molts catalans perceben com una tradició imposada, i com una imatge d’Espanya i el nacionalisme espanyol
Els 7,5 milions de catalans formen una sisena part de la població espanyola i són responsables d’una cinquena part de la producció econòmica d’Espanya, però no estan rebent l’atenció o respecte que es mereixen. No estan sent escoltats, i ara només poden recórrer a la comunitat internacional i a la UE.
Serà difícil per a una Europa democràtica, evitar que els catalans votin sobre la independència simplement en el nom de les fronteres creades pel matrimoni dels reis catòlics o la victòria en la guerra de successió espanyola o en el nom d’una constitució.
La mateixa UE que havia estat ‘lligant els nusos’ per mantenir a Gran Bretanya, de moment s’està mantenint al marge de la disputa, però podrà i voldrà expulsar una economia dinàmica que representa el 2% del PIB europeu, una regió econòmicament poderosa en el cor de la cultura d’Europa, tradicions, i la llar de l’ important centre comercial de Barcelona?. Segurament Brussel·les estarà desesperada per aferrar-se a tot això? Jo crec que sí conclou l’article.























Catalunya Sí que es Pot, la darrera trinxera de l’espanyolisme a Catalunya


Les paraules de Lluís Rabell, portaveu de Catalunya Sí que es Pot al Parlament, abans de començar la manifestació que va tenir lloc aquest dissabte a Barcelona per demanar uns pressupostos més socials, mostren que la seva formació és el darrer reducte de l’unionisme a Catalunya.
Rabell va voler deslligar la lluita pels drets socials, de la lluita per l’independència quan va dir: “Difícilment es poden fer passos per l’autodeterminació de Catalunya quan milers de famílies són expulsades de la vida democràtica per fer front a les necessitats de la vida quotidiana”.
Però el que no va dir Rabell és que això succeeix en l’estat espanyol, i que és el govern espanyol el que pren totes les grans decisions que afecten els ciutadans d’aquest estat, i per tant és el responsable final de les situacions que ell denuncia.
Sorprenentment en aquesta manifestació contra el govern català, també s’hi va afegir el PSC, soci del PSOE, que va donar suport a que el PP segueixi al front del govern espanyol amb les seves polítiques de retalls socials i d’espoli continuat del ciutadans de Catalunya, així com els sindicats espanyols, UGT i CCOO, que han abonat amb la seva passivitat les polítiques socials del govern de Rajoy.
I mentre a la resta de l’estat es preparen mobilitzacions contra les companyies elèctriques o de de gas, aquí l’esquerra espanyolista carrega contra el dret d’autodeterminació del poble català, perquè aquest sembla ser el seu veritable objectiu.










Poca participació a la manifestació convocada pels sindicats i partits d'esquerres principalment contraris a la independència PSC, CSQP i la CUP, per exigir uns pressupostos millors oblidant-se de l’espoli fiscal que pateix Catalunya...

Poc poder de convocatòria per part dels sindicats i les esquerres federals 

La manifestació, que ha convocat uns pocs milers de persones, ha començat a la plaça d'Urquinaona, a Barcelona, i ha seguit per Via Laietana fins a arribar a la plaça Sant Jaume. A la marxa s'han vist representants i pancartes dels sindicats majoritaris UGT, CCOO i USOC, dels col·lectius contra les retallades, de les plataformes en favor de la sanitat i l'educació pública, i dels contraris als desnonaments, entre altres. A més, han fet acte de presència partits i dirigents del PSC, CSQP i la CUP, en considerar que les reivindicacions dels sindicats eren perfectament assumibles i compartides per les seves organitzacions...


L’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya convoca la tercera edició del Festivitas Bestiarum avui dissabte 19 de novembre de 2016 a Badalona.

Com serà el primer model de finançament sense Catalunya? "Ens hem guanyat a les urnes el dret a una negociació bilateral",Puigdemont...



http://www.naciodigital.cat/noticia/120053/autonomia/fiscal/reforma/federal/sera/primer/model/financament/sense/catalunya

Heu canviat d'opinió sobre la independència de Catalunya?

350 (89.5%)
No, continuaria votant Sí
24 (6.1%)
No, sempre hi he estat en contra
10 (2.6%)
Sí, ja no hi dono suport
7 (1.8%)
Sí, ara hi votaria a favor
Nombre de votants : 391
Primer vot : Divendres, 18 novembre 2016 23.18
Darrer vot : Dissabte, 19 novembre 2016 13.16


Menys enquestes i mes votar, es la manera de saber on som, la democracia la fan les votacions, no les enquestes...

Nova multa europea a l'Estat Espanyol pel tractament de les aigües residuals

Vídeo revelador sobre la fòbia espanyola als referèndums

... Espanya no celebra referèndums si els polítics que ostenten el poder veuen que podrien perdre. Un paral·lelisme molt clar i evident amb el procés català. La Sexta acaba de publicar un fragment d'una entrevista a Adolfo Suárez absolutament reveladora...

http://www.directe.cat/noticia/549772/video-espanya-no-celebra-referendums-si-sap-que-els-perdra

Puigdemont acusa l’Estat de "negligir" en els seus deures respecte a Catalunya

Comentaris:

JAR
Esplugues de Llobregat
Soci
18/11/2016 12:38

Felicitats i gràcies senyor President.

Decidida i oportunament el nostre President, senyor Carles Puigdemont, s'ha explicat d'una manera concreta i directa.
Sense cap mena de dubte, el nostre molt honorable President és un home honest i preparat.

Va ser un bon moment per destacar el paper determinant de les empreses catalanes en l’economia espanyola.
Els membres de l’imperi espanyol allí presents, van haver d’escoltar la crítica a ells adreçada, per la seva histèrica fiscalització de l’acció internacional de la Generalitat, i la també seva desesperada judicialització de la política per part de l’Estat.
Gran encert subratllar que “Catalunya no és una societat resignada ni conformista” i vol seguir progressant “en el lideratge social, cívic i empresarial”.

D’altra banda, el monarca espanyol va llegir un discurs esquivant la política i es va centrar a animar les empreses a fer el salt cap a la internacionalització. 

El missatge del president de la patronal catalana Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà centrant-se en l’entesa entre Catalunya i Espanya..., “recuperar Catalunya amb més diàleg.., no més pretenia quedar bé amb tothom.


http://www.ara.cat/economia/Puigdemont-negligir-deures-respecte-Catalunya_0_1689431117.html




Setmana de presència de l’independentisme a dues de les ciutats amb més pes financer i polític del món. Si dimarts Brussel·les va acollir una xerrada sobre el procés en neerlandès i amb la presència d’Amadeu Altafaj, avui i demà és a la Universitat de Nova York on se celebrarà un simposi titulat ‘Desafiant Narratives Nacionals: la qüestió catalana i la crisi espanyola’.





La trobada analitzarà la consolidació de l'independentisme dins el context de crisi espanyola

El simposi analitza l’emergència i consolidació del moviment a favor de la independència de Catalunya dins un context espanyol de profunda crisi a diversos nivells. En aquest sentit, es proposa l’objectiu d’explorar les diverses implicacions que té el moviment independentista català en relació a la situació actual d’altres democràcies europees, alhora que ofereix una visió panoràmica de les crisis polítiques i econòmiques que amenacen Europa i Amèrica.

Germà Bel i Carles Boix participaran al simposi

L’historiador i editor Josep Maria Muñoz, que està ara fent una residència docent a aquesta universitat, ha estat l’organitzador de la cita, on també hi participaran una desena d’experts, com ara l’economista Germà Bel o el politòleg Carles Boix. Muñoz ja va impartir una conferència el 20 de setembre al mateix centre titulada: ‘Ecos de 1898: un nou adéu a Espanya?’, on analitzava les arrels històriques de la crisi espanyola en relació a la qüestió catalana. 

42 articles desxifren part de l’epigenoma...Un dels grans misteris de la biologia. ..quins són els interruptors..que fa que uns mateixos gens s’expressin o no i, per tant, acabin donant lloc a un tipus de cèl·lula determinat...





...El Consorci Internacional de l’Epigenoma (IHEC) té com a objectiu concretar tots els interruptors moleculars que hi ha darrere d’algunes de les malalties més importants, des de diferents tipus de càncer fins a la diabetis. Es tracta d’ una tasca monumental, que suposa analitzar milions de dades, que implica centenars de científics de tot el món i que requerirà dècades de treball. 

Ara, però, s’acaba de fer un gran pas endavant amb la publicació d’un paquet de 42 articles amb resultats científics a la revista 'Cell' i en altres publicacions d’alt impacte del grup editorial Cell Press i altres. 

Entre aquests treballs que s’acaben de publicar, n’hi ha dos en els quals participen científics catalans

Un dels treballs el signen investigadors del Clínic-IDIBAPS, del Centre Nacional de d’Anàlisi Genòmica (CNAG) i del Barcelona Supercomputing Center (BSC).

 En l’altre, hi han treballat el CNAG i el Centre de Regulació Genòmica (CRG). Tots formen part del projecte Blueprint, que vehicula la participació de la UE en el Consorci i que té com objectiu fer un mapa de referència de l’epigenoma de les cèl·lules de la sang. En el Blueprint també hi participa l’IDIBELL.

Des de l’IDIBAPS s’ha liderat l’estudi que ha permès identificar mecanismes epigenètics fonamentals en un tipus de limfoma agressiu en el que hi ha implicades cèl·lules de la sang, els limfòcits B, que tenen un paper clau en el sistema immune, ja que produeixen anticossos.
L’equip d’investigadors, liderat per Elías Campo, ha pogut determinar per què alguns pacients tenen més bon pronòstic i d’altres el tenen pitjor. Segons Iñaki Martín-Subero, investigador de l’IDIBAPS que també signa l’article, “els càncers derivats de cèl·lules més madures tenen més bon pronòstic”. També han pogut caracteritzar les cèl·lules cancerígenes segons la quantitat de canvis epigenètics, una cosa que en un futur pot tenir aplicació clínica, ja que com més canvis acumulats s’observen més agressiva és la malaltia...

La jugada de Margallo consistia a obligar Catalunya a fer la DUI per poder anar al Consell Europeu i exigir una declaració unànime contra el trencament de la legalitat estatal. És a dir, volia convertir la DUI en un colp d’estat antidemocràtic...

Ho havíem dit i comença a passar: quan les dates fossen definitives i clares passarien coses. A Madrid –ja en parlava fa un parell de dies– hi ha unes fissures cada dia més evidents. I mentrestant comencen a sonar veus a Europa que avisen que això no pot continuar així gaire temps més.
Continuem amb Margallo. En la seua venjança contra Rajoy, ahir va travessar una ratlla més: declarà que la solució del problema català ja es juga a Brussel·les i Nova York, en referència a la UE i l’ONU. Déu n’hi do quina xarrera que té l’ex-ministre i quines coses que diu. No és que no se sabés, això, és que no ho volien reconèixer de cap manera. Per això és tan xocant que ho diga precisament ell.
A la diplomàcia catalana fa temps que li arriben insinuacions en el sentit que la jugada de Margallo consistia a obligar Catalunya a fer la DUI per poder anar al Consell Europeu i exigir una declaració unànime contra el trencament de la legalitat estatal. És a dir, volia convertir la DUI en un colp d’estat antidemocràtic. Si és així, cada dia ho tenen més malament.
Perquè les fissures en el poder judicial els fan un mal extraordinari. Si una part dels magistrats del Constitucional s’oposa a ser l’ariet de la repressió, com ha fet ja, Rajoy ha de començar a fer explicacions prolixes, i això se li complica. Si, a més, una part del parlament (Podem i els diversos nacionalistes) li planten cara, Rajoy ha de començar a fer explicacions prolixes, i això se li complica. I si la Generalitat maniobra i fa que la raó del trencament legal no siga fer la DUI directament, sinó fer el referèndum, aleshores Rajoy ha de començar a fer explicacions prolixes, i tot se li complica molt. Pocs estats europeus s’alinearan amb ell contra el dret de vot.
Se li complica tant la cosa que ahir l’ex-vice-presidenta de la Comissió Europea Viviane Reding va dir a Catalunya Ràdio coses que no havíem sentir dir mai. Especialment, que la molesta molt la manca de diàleg entre Catalunya i Espanya, manca de diàleg que tothom a Europa sap que té un sol culpable, que és l’estat espanyol. És cert que Reding és una de les polítiques europees més amables de sempre amb Catalunya. I és cert que ara no té un càrrec oficial a banda de ser eurodiputada del PP. Però té el prestigi intacte i els seus col·legues se l’escolten molt.
Els nervis a Madrid són tan indissimulables que ahir hi va córrer l’alarma quan es va saber que un possible candidat a secretari d’estat dels Estats Units és un dels més ferms defensors del dret d’autodeterminació de Catalunya en el congrés nord-americà, Dana Rohrabacher. 

I encara més quan, simultàniament, va començar a circular la hipòtesi que el nou ministre d’Afers Estrangers alemany pot ser Martin Schultz, sens dubte el polític alemany que coneix més intensament Catalunya.

 La primera possibilitat avui em sembla remota, la segona no tant. 

Però totes dues són un reflex claríssim de la feblesa de la influència espanyola.

Diu Margallo que tot és en joc a Brussel·les i a Nova York? Doncs tinc la sensació que, contra allò que s’imaginaven, guanyar aquestes dues batalles els podria arribar a resultar més complicat que guanyar ací i tot.


Espanya, al podi de la corrupció segons un estudi europeu En el text introductori, l'estudi destaca el cas Gürtel com a exemple de corrupció sistèmica

El Baròmetre Global de la Corrupció d’Europa i Àsia Central, elaborat per Transparència Internacional, no deixa gaire benparada Espanya, que encapçala algunes llistes elaborades pels estudis...

http://www.vilaweb.cat/noticies/espanya-al-podi-de-la-corrupcio-segons-un-estudi-europeu/

Un sondeig de la UAB sobre la independència dóna un 58% al Sí i un 42% al No

Catalunya lidera la lluita contra el canvi climàtic entre les regions d’arreu del món

Un sondatge de l’ICPS pronostica la victòria independentista en un referèndum, independentment de què facin els indecisos El sí obtindria el 52,6% dels vots, pel cap baix

La lluna més grossa i més brillant d’aquests últims setanta anys

El 'sí superaria el 'no' de deu punts en un referèndum, segons un sondeig de la UAB

La reforma ortogràfica del IEC s’ha fet sense tindre’n en compte l’impacte sobre les tecnologies informàtiques ... Una reforma ortogràfica impròpia de l’era digital..és del tot lamentable que s’haja dut a terme així, sense consultar sectors importants afectats... Espere que el ple del IEC (on hi ha persones expertes de moltes altres àrees) la deixe en suspens fins que no hagen fet les consultes públiques oportunes.

La qüestió política i el cervell humà

Amb la victòria  de Donald Trump es posa de manifest, una vegada més,  la  imprevisibilitat de l'esser humà.  La gran dificultat per a encertar  i preveure que farà  el ciutadà  davant  d’unes eleccions. Malgrat  que els partits, les institucions  i les empreses demoscòpiques tenen al seu abast un exèrcit  de sociòlegs i psicòlegs  -molt i molt preparats- sembla que es fa molt difícil  saber com reaccionar un individu en una contesa electoral.

Això  també  ens demostra que la societat democràtica encara es força vulnerable i que el cervell humà és  el gran desconegut de les ciències  mèdiques,  biològiques  i psocològiques En aquest  sentit, la cultura, la història,  la geografia, la sociologia, la llengua, la identitat són molt importants, però l'assignatura pendent del model democràtic, social i tolerant  d 'Europa és  ampliar els coneixements sobre el funcionament del cervell humà  per tal d'evitar que pugui ser manipulat a favor  d'un neototalitarisme  molt simplista. Un fet,  en aparença tan simple, com anar a votar i introduir una papereta en una urna  és un procés  molt  més sofisticat del que es pugui pensar  en un principi.
 

http://in.directe.cat/josep-loste/blog/16656/la-questio-politica-i-el-cervell-huma

Trump, l’abril del 2016, deia: “En les qüestions importants que afecten aquest país el poble sempre ha tingut raó i les elits mai”...

Occident, Europa i l’Amèrica del Nord, pateix una mutació de valors, interessos i cultura que està tenint conseqüències profundes en la societat i la política.
Dit així, és una obvietat que de tan repetida no té el més mínim interès. És cert o un eslògan? En què es tradueix? Quines són les causes?
La primera conseqüència és l’aparició del populisme, és a dir, una hostilitat envers les elits polítiques i econòmiques i les institucions que governen la societat. El populisme pretén parlar en nom del poble. Trump, l’abril del 2016, deia: “En les qüestions importants que afecten aquest país el poble sempre ha tingut raó i les elits mai”.
El populisme és d’esquerres i de dretes. El primer ve de lluny, però l’extremisme d’esquerres s’ha moderat amb el temps fins al 2008/2009 i la crisi econòmica, que ha fet perdre a molta gent rendes i feina i ha insuflat una força a aquest populisme per la diferència entre la gent de “dins del sistema” i els que se n’han vist exclosos o expulsats.
El populisme de dretes s’ha vist impulsat per la immigració i la globalització, que, si bé ha estat positiva i ha produït un increment dels estàndards de vida al Tercer Món, amb una certa i quantificable transferència de riquesa d’Occident a Orient, ha generat bosses de marginació en classes mitjanes i baixes, que s’han vist afectades en primera línia i primerament per l’exportació d’una activitat econòmica que a Occident ha deixat de ser rendible. En els darrers anys, la representació parlamentària del populisme de dretes ha crescut un 15% a Occident...
Des de 1900, amb la consolidació de la democràcia com a sistema polític, els votants es manifestaven en funció de la classe, és a dir, la renda. Els ciutadans de rendes altes votaven la dreta i els de rendes baixes l’esquerra. La política dels partits d’esquerra era la nacionalització de l’activitat econòmica, i la dels de dreta, el liberalisme i la desregulació.
Un estudi de la Universitat de Harvard diu: “El 1980 votar per classe ha arribat al nivell més baix tant als EUA com a França, al Regne Unit, Alemanya, Suècia... Avui l’estatus econòmic no és un bon predictor de les preferències de vot. Les qüestions socials, el gènere, la raça, el medi ambient, els nous hàbits sexuals, la immigració... són més determinants per saber si es votarà Partit Republicà o Partit Demòcrata”. A Europa és similar. Les polítiques de la dreta i l’esquerra al poder també s’han matisat, segons aquest estudi.
El baix creixement econòmic a Occident és, des de la crisi -i fins i tot abans amb menys virulència-, un fet que serà estable en el futur. Les causes són una demografia que s’envelleix -l’edat mitjana creix però sobretot hi ha menys joves-; la globalització, que ha transferit riquesa al Tercer Món; les noves tecnologies, que han reduït ocupació especialment de baix nivell, i el creixement del deute fins a nivells alts -67% del PIB a la UE i 81% als EUA el 2015-, que han carregat les administracions amb un increment de despesa i reducció d’ingressos que minven la capacitat d’inversió pública en aquells capítols que suporten el creixement, la ciència, la tecnologia, l’ensenyament i les infraestructures físiques i digitals.
La irrupció de la immigració en proporció creixent -el 2015 hi havia al món 250 milions de persones que havien emigrat, de les quals 65 milions s’havien desplaçat per conflictes- ha incrementat un problema que el baix creixement ja havia aguditzat. Aquest ha estat el combustible que més ha enfortit la maquinària populista a Occident.
El Japó fa 25 anys que té un creixement econòmic baix, però té també una immigració baixa i no ha patit un increment del populisme significatiu. És evident que hi ha una relació causa-efecte entre populisme i immigració, com sosté Fareed Zakaria en un treball recent publicat a la revista Foreign Affairs....

Catalunya és, sens dubte, un exemple de bones pràctiques amb la immigració, amb un increment de la població d’un 20% en 15 anys, el 5% del qual és el creixement vegetatiu de la població autòctona, i la resta, el 15%, es deu a la immigració. Aquest rècord d’immigració respecte dels països de l’entorn -a Espanya la immigració és percentualment menys de la meitat que a Catalunya- s’ha fet sense conflicte social significatiu i amb una integració força ordenada i inclusiva...


http://www.ara.cat/opinio/Trump-Brexit-globalitzacio_0_1687031285.html


Populismes

Donald Trump és un populista, sí, ¿però tots els moviments polítics als quals es penja aquesta etiqueta també ho són? L'ARA ha parlat amb pensadors de diferents vessants per trobar una resposta
3