42 articles desxifren part de l’epigenoma...Un dels grans misteris de la biologia. ..quins són els interruptors..que fa que uns mateixos gens s’expressin o no i, per tant, acabin donant lloc a un tipus de cèl·lula determinat...





...El Consorci Internacional de l’Epigenoma (IHEC) té com a objectiu concretar tots els interruptors moleculars que hi ha darrere d’algunes de les malalties més importants, des de diferents tipus de càncer fins a la diabetis. Es tracta d’ una tasca monumental, que suposa analitzar milions de dades, que implica centenars de científics de tot el món i que requerirà dècades de treball. 

Ara, però, s’acaba de fer un gran pas endavant amb la publicació d’un paquet de 42 articles amb resultats científics a la revista 'Cell' i en altres publicacions d’alt impacte del grup editorial Cell Press i altres. 

Entre aquests treballs que s’acaben de publicar, n’hi ha dos en els quals participen científics catalans

Un dels treballs el signen investigadors del Clínic-IDIBAPS, del Centre Nacional de d’Anàlisi Genòmica (CNAG) i del Barcelona Supercomputing Center (BSC).

 En l’altre, hi han treballat el CNAG i el Centre de Regulació Genòmica (CRG). Tots formen part del projecte Blueprint, que vehicula la participació de la UE en el Consorci i que té com objectiu fer un mapa de referència de l’epigenoma de les cèl·lules de la sang. En el Blueprint també hi participa l’IDIBELL.

Des de l’IDIBAPS s’ha liderat l’estudi que ha permès identificar mecanismes epigenètics fonamentals en un tipus de limfoma agressiu en el que hi ha implicades cèl·lules de la sang, els limfòcits B, que tenen un paper clau en el sistema immune, ja que produeixen anticossos.
L’equip d’investigadors, liderat per Elías Campo, ha pogut determinar per què alguns pacients tenen més bon pronòstic i d’altres el tenen pitjor. Segons Iñaki Martín-Subero, investigador de l’IDIBAPS que també signa l’article, “els càncers derivats de cèl·lules més madures tenen més bon pronòstic”. També han pogut caracteritzar les cèl·lules cancerígenes segons la quantitat de canvis epigenètics, una cosa que en un futur pot tenir aplicació clínica, ja que com més canvis acumulats s’observen més agressiva és la malaltia...