Batalla contra els productes concebuts per durar poc L’economia circular proposa fórmules contra l’obsolescència programada :curta vida dels productes i la dificultat per reparar-los.

Quan ens comprem un microones, un televisor o fins i tot un smartphone, paguem i creuem els dits desitjant una llarga vida a aquell aparell, però ens resignem davant la certesa que la inversió és per a pocs anys. L’escurçament de la vida dels béns ha anat en augment i molts veuen en això la mà d’uns fabricants interessats a garantir-se vendes futures i que, deliberadament, actuen durant el procés de producció per determinar la vida útil que tindrà un bé. És el que s’anomena l’obsolescència programada.
“Tots els productes electrodomèstics o els d’electrònica tenen obsolescència programada”, assegura Benito Muros, que presideix la fundació Feniss, que es dedica a divulgar i combatre aquest fenomen. L’obsolescència programada, cita a tall d’exemple, consisteix en condensadors de plaques de telèfons mòbils preparats per durar un cert temps, carcasses que no deixen sortir la calor i sotmeten l’aparell a temperatures més elevades de les que pot suportar a llarg termini o fins i tot plaques electrolíquides que en alguns casos, quan es buiden, deixen anar un àcid que fa l’aparell inservible. Diversos treballs i documentals, com Comprar, llençar, comprar, de l’alemanya Cosima Dannoritzer, han recollit pràctiques de limitació de la vida d’aparells com els telèfons, les impressores i fins i tot els cotxes. “L’obsolescència va néixer després del Crac del 29 als EUA, quan es va decidir que per moure l’economia calia muntar fàbriques i vendre una vegada i una altra les mateixes coses”, afegeix Muros.
Activa o passiva?
La directora de Creafutur, Charlotte Bouchet, veu l’obsolescència programada no com un rellotge programat dins dels electrodomèstics perquè s’espatllin “un mes després que venci la garantia”, sinó com una realitat causada per la baixa qualitat i resistència dels materials amb què estan fabricats els productes. “A més a més, la fabricació de molts d’aquests aparells en fa difícil la reparació perquè no posa fàcil separar-ne les peces per substituir la que no funciona, la qual cosa aboca el consumidor a comprar-ne un de nou”, afegeix Bouchet. La responsable de Creafutur apunta encara un altre front d’obsolescència programada, el tecnològic. Els ràpids avenços sovint obliguen a actualitzacions de softwareconstants i els béns tenen una capacitat limitada per absorbir-los. Justament aquesta caducitat tecnològica ha fet que molts usuaris prenguin consciència perquè ho viuen com una “injustícia”, opina Bouchet.
Un canvi del consumidor
“Si continuem consumint a aquest ritme i generant la quantitat de residus que aquest model comporta, el planeta es col·lapsarà”, insisteix el president de la fundació Feniss. Hi ha alternatives? L’economia circular, que guanya adeptes entre consumidors i empreses, pot aportar algunes respostes. La presidenta de Creafutur explica que la Comissió Europea ja ha començat a obrir ajudes per fomentar aquest cicle econòmic circular, basat en donar una segona vida als productes (reutilitzar), reparar-los quan s’espatllen i, en últim cas, reciclar-los per reduir el seu impacte sobre el medi ambient.
Algunes empreses es van apuntant al canvi, i la fundació Feniss ha creat un segell de certificació per a les empreses que no fabriquen amb obsolescència programada. Actualment ja té una quinzena de companyies certificades. Entre aquestes hi ha multinacionals com Casio i també petites start-ups catalanes com Light&Life, del camp de la il·luminació led.
Bouchet cita el cas del canvi que va fer el grup multinacional Ricoh, que no ven les seves impressores sinó que les lloga, i així té més interès perquè siguin robustes. “Imaginem aquest canvi en el món de l’electrodomèstic”, proposa. Un cas de lluita contra l’obsolescència programada és el del fabricant de petits electrodomèstics francès SEB, que fa deu anys que permet la reparació de tots els seus productes durant deu anys gràcies a recanvis que ara s’imprimeixen amb tecnologia 3D.
La força del consumidor serà clau per impulsar canvis en molts sectors, i cada cop més plataformes i associacions els promouen. Ara bé, la presidenta de Creafutur també subratlla que la legislació hi té molt a dir. La garantia legal dels productes pot ser una via per combatre l’obsolescència programada. A Espanya, la majoria de garanties duren dos anys, a Suècia tres, a Noruega arriben als cinc i al Regne Unit als sis.