Entre l’any 10 aC i el segle VI dC, els ciutadans engolien aquest mol·lusc de gust exquisit en grans quantitats i eren grans consumidors d’anxoves, figues i raïm. No eren gens aficionats als cargols. En canvi, els gasteròpodes tenien molt d’èxit als segles XVII i XVIII: al Born se’n menjaven molts. Però si ha un aliment que s’ha mantingut inderrocable al llarg dels segles, des dels romans fins a l’actualitat, és la sardina. Que aquestes eren les predileccions gastronòmiques dels nostres ancestres no és cap hipòtesi: ho proven les escates, espines, pol·len, mol·luscs, insectes, minerals, metalls, ossos i llavors, entre moltes altres restes orgàniques, que hi ha sota el paviment de la ciutat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada