...els catalans sabem prou bé que els pobles no només es mouen per interessos econòmics...moltes famílies blanques nord-americanes que emigraven a Texas. La majoria marxaven de llocs com Chicago o Nova York perquè volien viure en un lloc tranquil i segur. Però, sobretot, volien viure en un entorn de famílies i cultura blanca...Trump, la veu del nacionalisme blanc enemic de l’elit dels EUA...

Excepcionalment, aquest article està dedicat a analitzar l’actualitat nord-americana. No llegeixo ni escolto tots els mitjans catalans, però els que llegeixo i escolto per informar-me de les eleccions dels Estats Units s’han centrat a ridiculitzar els votants de Trump en comptes d’explicar o analitzar els motius pels quals el voten. Com a molt, han parlat del paper que ha jugat la crisi econòmica i l’atur en l’auge de Trump. Però els catalans sabem prou bé que els pobles no només es mouen per interessos econòmics. De vegades, els canvis socials són més profunds. Per això, avui compartiré amb vosaltres dades i idees que, tot i no estar directament vinculades al món àrab, ens ajudaran a comprendre una mica millor el món en què vivim. Sobretot, us recomano que llegiu el darrer paràgraf de l’article.

Als anys 90, el programa 30 minuts va emetre un reportatge sobre les moltes famílies blanques nord-americanes que emigraven a Texas. La majoria marxaven de llocs com Chicago o Nova York perquè volien viure en un lloc tranquil i segur. Però, sobretot, volien viure en un entorn de famílies i cultura blanca.

Recordo que a casa ens vam passar la mitja hora del programa criticant, fent broma i menyspreant aquells americans racistes de ciutat que anaven a cavall i portaven barret de cowboy. Suposo que aquella nit es van sentir comentaris del mateix estil en bona part de les llars catalanes.

Han passat molts anys des d’aleshores i han canviat les circumstàncies dels catalans que aquella nit se’n fotien dels ianquis. Ara son els catalans els que marxen de les grans urbs de l’àrea metropolitana fugint de determinades coses i situacions per anar a refugiar-se en entorns urbans i socials més tranquils i amb millors escoles, més homogenis des del punt de vista nacional, racial, lingüístic i religiós. No heu sentit darrerament ningú presentant-se així? “Sóc d’Horta de tota la vida però ara visc a Sarrià; sóc del Carmel de tota la vida, però ara visc a Sant Quirze; sóc de Santa Coloma de tota la vida, però ara visc en un poblet del Vallès”.

Aquests catalans no munten a cavall però, igual que els ianquis, n’hi ha molts que fan coses que mai no havien, ni haurien, fet en el seu barri urbà natal, com formar part d’una colla castellera, tocar la gralla o fer cagar el tió.

Estic convençut que a aquestes alçades d’article molts de vosaltres us sentiu decebuts o desconcertats perquè creieu que l’exercici de posar un mirall davant de la societat catalana no té res a veure amb la campanya del candidat a la presidència dels Estats Units Donald Trump. Però té el seu sentit. Us explico això perquè crec que si teniu present els motius que empenyen els barcelonins a marxar de la gran capital i refugiar-se en petits paradisos metropolitans com Sant Cugat, Gavà Mar o els poblets del Montseny, potser entendreu millor algunes de les darreres dinàmiques de la política nord-americana.

En aquest article mirarem de descobrir per què hi ha tanta gent que votarà Trump. Això, malgrat que sigui un impresentable, una persona no preparada pel càrrec, un mal educat que té el seu propi partit en contra i tot el que vulgueu. El que exposaré a continuació no ho explica tot, però és allò que els manca a les anàlisis centrades en la crisi econòmica que he sentit i llegit els darrers dies. Jo us ofereixo una peça de les moltes que formen el trencaclosques americà, però sense la qual no s’entén l’èxit de Trump.


Abans, acabarem d’explicar bé què ha dut en els darrers anys tantes i tantes famílies nord-americanes a marxar cap a Texas.

Segons les dades del cens nord-americà pels anys 2011 i 2012, cinc de les deu ciutats on havia crescut més la població eren a Texas. De les cinc primeres, tres són texanes. A diferència de la majoria de regions nord-americanes, bona part de l’increment de població a Texas és degut a l’arribada de persones d’altres estats i no pas a la diferència entre naixements i defuncions. A més a més, a diferència de la resta de nord-americans, els texans tendeixen a no abandonar l’estat perquè se senten a gust en la seva terra. Es calcula que tres quartes parts de les persones nascudes a Texas encara hi viuen.

http://www.racocatala.cat/forums/fil/205260/trump-veu-nacionalisme-blanc-enemic-lelit-dels-eua